Comunicacions regionals en l'antiga Mesoamérica

Es creu que les comunicacions regionals en l'antiga Mesoamérica varen ser extenses lloc que hi ha registres de vàries rutes comercials atestades des de temps prehistòrics. En este artícul es consideren especialment les rutes que partixen del Altiplano Central de Mèxic i descendixen fins a la costa del Pacífic de Guatemala. Estos contactes varen continuar després fins al restant de països d'América Central .

Llocs de l'Era Formativa de Mesoamérica

El periodo de temps considerat en este artícul és des dels primers temps de Mesoamérica i fins al Periodo Clàssic Tardà (600-900 d. C.).

Mesoamérica era una regió cultural en Amèrica, comprenent des de la mitat sur del territori Mexicà en Norteamérica i des de Guatemala fins a Costa Rica en Centroamérica. En el periodo precolombí va ser conegut per formar part de les grans civilisacions. No deu confondre's en la regió mesoamericana, concepte falcat per a denominar una regió geoeconómica per organisacions internacionals tals com l'OCDE.

Comunicació regional

Ubicació de Mesoamérica.

Els acadèmics han identificat durant molt temps una série de similituts entre els antics estils i cultures artístiques guatemalteco i mexicanes, açò degut a que anteriorment abdós territoris eren una sola extensió que compartien molts elements entre sí. Estes similituts comencen en la zona nort, estenent-se cap al replanell central de Mèxic i continuen fins a la costa del Pacífic i Guatemala, en el pas del temps també es va incloure el restant de lo que actualment és América Central. Hi ha molts elements comuns en l'iconografia, escultures de pedra i artefactes. Tot açò va dur a l'investigació de possibles patrons comercials i rets de comunicació.

En base en un estudi arqueològic i etnohistórico en l'orient de Guerrer des de 1998, s'ha identificat una important ret de camins a través de la Serra Mares de Guerrero . Estos camins conectaven els assentaments de Morelos i Pobla en la ruta comercial i de comunicació de major llongitut en la costa del pacífic.

És cert que esta ruta eixercite un paper fonamental en el desenroll econòmic i polític del sur de la regió mesoamericana, encara que la seua importància va variar en el temps i l'aparició de noves regions.

Existixen múltiples registres a on es mostra que va haver comerç de material i informació entre el Replanell Central de Mèxic, el Golf de Mèxic i l'Oceà Pacífic, no se sap en certea si este comerç es va realisar per contacte directe que eren viages de 30 dies o per atres mijos (intercanviar bens de comunitat en comunitat, sense que la gent de les terres altes veja mai la gent de la costa)

Carreteres

Mapa que mostra les fonts d'obsidiana mesoamericana, aixina com les fonts d'atres minerals semipreciosos importants. L'us d'obsidiana en Mesoamérica es remonta als temps més remots i existien extenses rutes comercials.

Les rutes des de les montanyes del Golf de Mèxic i el centre d'Oaxaca semblen haver estat constantment obertes a la circulació, per lo manco des del periodo preclàssic primerenc; la ruta del Pacífic aparentment va ser bloquejada en diferents punts, entre Chiapas i Oaxaca, per eixemple, durant el periodo posclàssic pel regne mixteco de Tututepec en vespres de la conquista espanyola. Un grup d'escultures epiclásiques indica relacions iconográfiques entre Morelos i Guerrero, en eixemples que també es troben en la costa pacífica de Chiapas i Guatemala.

Segons el misionero franciscano i autor de vàries obres en náhuatl i en castellà, Fra Bernardino de Sahagún (1989: 267) les rutes comercials i camins secundaris prehispànics de Mesoamérica eren senzills camins de terra compactar, plens de pedra i llimitats per la vegetació circumdant. Actualment per les vies de tren, autopistes asfaltades o l'abandó, estes rutes han desaparegut, ademés de la normal deterioració per erosió en transcórrer el temps, la sedimentaació i invasió de la vegetació adjacent també ha contribuït a este efecte.

Estudis arqueològics sistemàtics en l'orient de l'actual estat de Guerrer des de 1998, han demostrat l'existència d'una important ret vial a través de les serres de dit estat i que conectava els llocs arqueològics de l'estat de Morelos i la zona sur de l'estat de Pobla en una ruta comercial de comunicació i comerç en tota la costa de l'oceà Pacífic fins a finalisar en Guatemala.

Rutes històriques

Antigament existien vàries rutes que conectaven Mèxic i Guatemala. Sense prendre en consideració ramificacions i desviacions secundàries i terciarios, varen existir vàries rutes identificades de suma importància per a la regió, que conectaven específicament l'àrea central de Mèxic en la Costa Pacífica de Guatemala, en l'actual departament d'Escuintla, una ruta per Pobla i la serra, i l'atra per Guerrero i la costa de l'Oceà Pacífic. Abdós es varen incorporar en l'actual municipi de Juchitán . Des de Juchitán, novament, hi havia dos rutes a Guatemala, una al nort que conduïx a Mixco-Kalimanjuyu i l'atra al sur que conduïx a Escuintla, en la costa sur de Guatemala.

Ruta Nort Tenochtitlan - Juchitán

Segons els registres esta via iniciava en Tenochtitlan, passant per Pobla, Cholula (Altiplano de Tlaxcala), Orizaba i descendia fins a la Cordillera "Serra Mare Oriental" fins a Tuxtepec, Matías Romero i d'allí, cap a l'Istme.

També existia una ruta alterna o secundària que partia des de Cholula cap al sur, Tehuacán, Oaxaca, Mont Albán i baixant a Juchitán, esta via era utilisada en menys freqüència que la ruta principal.

Ruta Mija Tenochtitlan - Juchitán

Segons els registres esta via que travessa Oaxaca tenia dos alternatives:

• Via del Valle de Tehuacán, passant per la Quebrada de Cuicatlán i Teotitlán
• La segona iniciava en la Vall de Morelos i després per la Mixteca Baixa, Huajuapan de León ; després conduïa cap a Mixteca Alta, Yanhuitlán i finalisava en Nochistlán.

Des de les valls centrals d'Oaxaca la ruta va ser cap a Nejapa, Tequisistlán, i va aplegar a Tehuantepec, després a Juchitán.

Ruta Sur Tenochtitlan - Juchitán

Esta via tenia el seu punt de partida des de Tenochtitlan, en l'àrea sur cap a Morelos, Chalcatzingo i es dirigia a l'est cap a Guerrero, passant per Chiautla, Huamuxtitlán, Tlapa i Ometepec, d'allí la ruta es desviava cap a la " Serra Mare del Sur " i la costa, via Tututepec i Huatulco tots. el camí fins a finalisar en Tehuantepec.

Ruta Juchitán a Guatemala

Periodo formatiu en el sur de Mesoamérica

De Juchitán a la República de Guatemala existien dos rutes, nort i sur, abdós de suma importància puix conectaven varis punts que destacaven en l'àrea sur de la regió.

• La ruta nort, va anar de Juchitán a Tapanatepec i després cap a "Chiapa dels Indis" ( Chiapa de Cabirol ) i es va dirigir cap a Comitán i després, en lo que actualment és territori guatemaltec, creuava per les actuals ciutats d'Huehuetenango, Quetzaltenango, Chimaltenango i l'actual lloc arqueològic Mixco Vell .
• La ruta de l'Istme Sur o Soconusco continuava des de Tapanatepec fins a Tonalá, Pijijiapan, Tuxtla Chic, i després en l'actual territori guatemaltec, cap a les ciutats de Retalhuleu i baixant fins a Santa Lucía Cotzumalguapa, en el departament d'Escuintla .

A pesar de l'importància d'estes rutes i el comerç que representaven, el pas per estes rutes va ser bloquejat pel Regne Mixteco de Tututepec, que ho va monopolisar en benefici propi i va provocar tensions en els grups polítics del Altiplano mexicà, especialment en la Triple Aliança, tenint com resultat la divisió entre la zona sur de Mèxic i l'actual regió de Centroamérica

Atres llectures

• Nuu Savi (Nuu Savi - Poble de Pluja), Miguel Ángel Chávez Guzman (compilador), Juxtlahuaca.org, 2005. (in Spanish)
• Joyce, Arthur A., mixtecos, zapotecas i chatinos: pobles antics del sur de Mèxic. 2010, Wiley BlackwellISBN 978-0-631-20977-5

Vore també

• Metalúrgia en la Mesoamérica precolombina

Bibliografia

• Chinchilla Mazariegos, Oswaldo. 2002. Pal Gros, Guatemala, i l'estil artístic Cotzumalguapa. En Incidents of Archaeology in Central America and Yucatán: Essays in Honor of Edwin M. Shook (editat per M. Love, M. Hatch i H. Escobedo), pp. 147–178. University Press, Lanham, Maryland.

• De la Font, Beatriz, 1995. Tetitla. En La pintura mural prehispánica en Mèxic, Teotihuacán (editat per B. De la Font), Vol. 1, N.º 1, pp. 258-311. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
• Díaz del Castell, Bernal 1976. Història de la conquista de Nova Espanya, undècima edició. Editorial Porrúa, Mèxic.
• Graham, John A. 1981. Abaj Takalik: The Olmec Style and its Antecedents in Pacific Guatemala. En Ancient Mesoamerica: Selected Readings (editat per J. Graham), pp. 163–176. Peek Publications, Pal Alt, Califòrnia.
• Grove, David C. 1996. Archaeological Contexts of Olmec Art Outside of the Gulf Coast. En Olmec Art of Ancient Mexico (editat per E. Benson i B. de la Font), pp. 105–117. National Gallery of Art, Washington, D.C..
• Gutiérrez, Gerardo, Viola Köenig, and Baltazar Brito 2009. Codex Humboldt Fragment 1 (Ms. Amer. 2) and Codex Azoyú 2 Reverse: The Tribute Record of Tlapa to the Aztec Empire/Còdex Humboldt Fragment 1 (Ms.amer.2) i Còdex Azoyú 2 Revers: Nòmina de tributs de Tlapa i el seu provincial a l'Imperi Mexicà. Bilingual (Spanish-English) edition. Mexico: CIESAS and Stiftung Preußischer Kulturbesitz (Berlin). seua_Província_a el_Imperi_Mexicà

Gutiérrez, Gerardo, and Constantino Medina 2008. Toponímia nahuatl en els còdexs Azoyú 1 i 2: Un estudi crític dels noms de lloc dels antics señoríos de l'orient de Guerrero. [Nahuatl Toponymy in the Azoyú Codices 1 and 2: A Critical Study of the Placenames of the Ancient Lords of Eastern Guerrero]. Mexico: CIESAS. el_orient_de_Guerrero Gutiérrez, Gerardo 2003. Territorial Structure and Urbanism in Mesoamerica: The Huaxtec and Mixtec-Tlapanec-Nahua Cases. In Urbanism in Mesoamerica, W. Sanders, G. Mastache and R. Cobean, (eds.), pp. 85–118. University Park: The Pennsylvania State University and INAH. [1]

• Gutiérrez, Gerardo, Alfredo Vora, Mary E. Pye, and Juan Mitzi Serrano 2011. Contlalco i La Coquera: Arqueologia de dos llocs primerencs del Municipi de Tlapa, Guerrero. Mexico: Municipi de Tlapa de Comonfort, Lletra Antiga. [2]
• Mills, Susana W. 1965. Summary of Preconquest Ethnology of the Guatemala-Chiapas Highlands and Pacific Slopes. En Handbook of Middle American Indians, Vol.2 (editat per G. Willey), pp. 276–287. University of Texas Press, Austin.
• Navarrete, Carlos 1978. The Prehispanic System of Communications Between Chiapas and Tabasco. En Mesoamerican Communication Routes and Cultural Contacts (editat per T. A. Llig Jr. i C. Navarrete), pp. 75–106. Papers of the New World Archaeological Foundation, No. 40. Brigham Young University, Provo.
• Stephen A. Kowalewski i Andrew K. Balkansky, 1999. Estudi Regional en la Mixteca Alta Central, Oaxaca, Mèxic
• Balkansky, Andrew K. 1998. Urbanism and Early State Formation in the Huamelulpan Valley of Southern Mexico. Latin American Antiquity. Vol 9 No. 1, pp. 37–67 [3] Dec 2007
• Christensen, Alexander F. 1998. Colonization and Microevolution in Formative Oaxaca, Mexico, World Archaeology, Vol 30, 2 pp. 262–285 [4] Dec 2007
• Coll Hurtado, Atlántida 1998. Oaxaca: geografia històrica de la grana cochinilla, Bolletí d'Investigacions Geogràfiques. Vol. 38 pp. 71–81 [5]enllaç no disponible March 2007

• Dalghren de Jordán, Barbro (1966): La Mixteca, la seua cultura i història prehispánicas, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic.
• Flannery Kent V. i Joyce Marcus (2007): "Les societats jeràrquiques oaxaqueñas i l'intercanvi en els olmecas", en Arqueologia Mexicana, (87): 71–76, Editorial Raïls, Mèxic.

Gaxiola González, Margarita (2007), "Huamelulpan, Oaxaca", en Arqueologia Mexicana, (90): 34–35, Editorial Raïls, Mèxic.

• Michel Graulich (2003), "El sacrifici humà en Mesoamérica", en Arqueologia Mexicana, (63): 16-21.

Hosler, Dorothy (1997), "Els orígens andinos de la metalúrgia de l'occident de Mèxic", en el lloc en internet de la Biblioteca Luis Ángel Arango del Banc de la República de Colòmbia, consultat el 31 de giner de 2010.

• Jansen, Maarten (1992), "Mixtec Pictography: Contents and Conventions", en Reifler Bricker, Victoria (ed.): Epigraphy. Supplement to the Handbook of Middle-American Indians, University of Texas Press, 20–33, Austin.
• Jansen, Maarten i Gabina Aurora Pérez Jiménez (2002), "Amanecer en Ñuu Dzavui", en Arqueologia mexicana, (56): 42–47, Editorial Raïls, Mèxic.
• Josserand, J. Kathryn; Maarten Jansen i Àngels Romero (1984), "Mixtec dialectology: inferences from Linguistics and Ethnohistory", en J. K. Josserand, Marcus C. Winter i Nicholas A. Hopkins (eds.), Essays in Otomanguean Culture and History, Vanderbilt University Publications in Anthropology, 119–230, Nashville.
• Joyce, Arthur A. i Marc N. Levine (2007)", Tututepec (Yuca Dzaa). Un imperi del Posclàssic en la Mixteca de la Costa", en Arqueologia Mexicana, (90): 44–47, Editorial Raïls, Mèxic.

Joyce, Arthur A. i Marcus Winter (1996), "Ideology, Power, and Urban Society in Pre-Hispanic Oaxaca", en Current Anthropology, 37(1, feb. 1996): 33–47, The University of Chicago Press, Chicago.

• Justeson, John S. 1986. The Origin of Writing Systems: Preclassic Mesoamerica, World Archaeology. Vol. 17 nos. 3. pp. 437–458 [6] Dec. 2007

Lind, Michael (2008), "Arqueologia de la Mixteca", en Desacatos, (27): 13–32. Maldonado, Blanca E. (2005): "Metalúrgia tarasca del coure en el lloc de Itziparátzico, Michoacán, Mèxic", en el lloc en internet de FAMSI, consultat el 31 de giner de 2010.

• Marcus, Joyce (2001): "Breaking the glass ceiling: the strategies of royal women in ancient states", en Cecelia F. Klein (ed.), Gender in Pre-Hispanic America, Dumbarton Oaks Research Library and Collection.
• Oudijk, Michel R. (2007), "Mixtecos i zapotecos en l'época prehispánica", en Arqueologia Mexicana, (90): 58–62, Editorial Raïls, Mèxic.
• Paddock, John (1990): "Concepció de l'idea Ñuiñe", en Oaxaqueños d'abans, Oaxaca Antic A.C. i Casa de la Cultura Oaxaqueña, Oaxaca de Juárez.
• Rivera Guzmán, Ángel Iván (1998): "L'iconografia del poder en els gravats del Cerro de la Caixa, Mixteca Baixa d'Oaxaca", en Barba de Pinya Chan, Beatriz (ed.), Iconografia mexicana, Plaça i Valdés-INAH, Mèxic.

Rossell, Cecilia i María dels Àngels Ojeda Díaz (2003), Dònes i les seues deeses en els còdexs preshispànics d'Oaxaca, CIESAS-Miguel Ángel Porrúa, Mèxic.

• Villela Flores, Samuel (2006), "Els estudis etnològics en Guerrero", en Diari de Camp, (38, agost de 2006): 29–44, Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic.
• Spores, Ronald (1967), The Mixtec Kings and Their People, University of Oklahoma Press, Norman.
• ------- (2007), "La Mixteca i els mixtecos. 3000 anys d'adaptació cultural", en Arqueologia Mexicana, (90): 28–33, Editorial Raïls, Mèxic.

• Terraciano, Kevin (2001), The Mixtecs of colonial Oaxaca: Nudzahui history, sixteenth through eighteenth centuries, Stanford University Press, Stanford.