Anar al contingut

Comerç transahariano d'esclaus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gravat de el XIX que representa una caravana que transporta esclaus africans negres a través del Sahara.

Durant el comerç transahariano d'esclaus, els esclaus d'Àfrica occidental varen ser transportats a través del desert del Sahara al nort d'Àfrica per a ser venuts a les civilisacions del Mediterràneu i Orient Mig. Formava part del comerç transahariano.[1][2]

Inicis

[editar | editar còdic]

Els garamantes depenien en gran mida de la mà d'obra esclava de l'Àfrica subsahariana.[3] Varen utilisar esclaus en les seues pròpies comunitats per a construir i mantindre sistemes de rec subterràneus coneguts pels bereberes com foggara.[4] El historiador grec Heródoto va registrar en el V que els garemantes esclavizaron als etíops que vivien en coves, coneguts com trogloditas, perseguint-los en carros.[5]

A principis del Imperi romà, la ciutat de Leptis Magna va establir un mercat d'esclaus per a comprar i vendre esclaus de l'interior africà.[6] L'imperi va impondre imposts aduanero al comerç d'esclaus. En el V, Cartago romana comerciava en esclaus negres duts a través del Sahara.[7] Els esclaus negres semblen haver segut valorats com a esclaus domèstics per la seua apariència exòtica. Alguns historiadors sostenen que l'escala de la tracta d'esclaus en este periodo pot haver segut més alta que en l'época medieval per la gran demanda d'esclaus en l'Imperi Romà.

Els presoners de guerra eren alguna cosa habitual en l'antiga vall del Nilo i Àfrica. Durant els temps de la conquista i despuix de guanyar batalles, els antics nubios varen ser presos com a esclaus pels antics egipcíacs.[8] A la seua volta, els antics egipcíacs varen prendre esclaus despuix de guanyar batalles en els libios, cananeos i nubios.[9]

Comerç transahariano d'esclaus en l'Edat Mija

[editar | editar còdic]
Les principals rutes d'esclaus en l'Àfrica medieval

El comerç transahariano d'esclaus, establit en l'Antiguetat,[10] va continuar durant l'Edat Mija. Despuix de la conquista del nort d'Àfrica en el VIII, àraps, bereberes i atres grups ètnics es varen aventurar en l'Àfrica subsahariana primer a lo llarc de la vall del Nilo cap a Nubia, i també a través del Sahara cap a Àfrica occidental. Estaven interessats en el comerç transahariano, especialment en esclaus.

Els esclaus duts de tot el Sahara varen ser utilisats principalment per famílies adinerades com sirvientes domèstics[11] i concubinas.[12] Alguns varen servir en les forces militars d'Egipte i Marroc.[13] En 641 durant el Bakt, un tractat entre l'estat cristià nubio de Makuria i els nous governants musulmans d'Egipte, els nubios varen acordar otorgar als comerciants musulmans més privilegis de comerç ademés d'una participació en el comerç d'esclaus.[14] l'imperi Bornu en la part oriental de Níger també va ser una part activa del comerç d'esclaus transaharianos durant centenars d'anys.

En 1416, al-Maqrizi va contar cóm els peregrins que venien de Takrur (prop del riu Senegal) varen dur en si 1.700 esclaus a La Meca. En el nort d'Àfrica, els principals mercats d'esclaus es trobaven en Marroc, Alger, Trípoli i El Caire. Les vendes es varen realisar en llocs públics o en socs. En acabant de que els europeus es varen assentar en el golf de Guinea, el comerç d'esclaus transaharianos es va tornar menys important.

Ibn Battuta, qui va visitar l'antic regne de Mali a mitan de el XIV, relata que els habitants locals competien entre sí en el número d'esclaus i sirvientes que tenien, i que ell mateixa va rebre un chiquet esclau com a regal d'hospitalitat.[15]


En ocasions, els àraps eren convertits en esclaus en el comerç transahariano d'esclaus.[16][17] A voltes es feya la castració d'esclaus àraps. En La Meca, les dònes àraps varen ser venudes com a esclaves segons Ibn Butlan, i certs governants d'Àfrica occidental tenien esclaves d'orige àrap.[18][19] Segons al-Maqrizi, les esclaves de pell més clara varen ser venudes a africans occidentals en el hach.[20][21][22] Ibn Battuta va conéixer a una esclava àrap prop de Tombuctú en Mali en 1353. Battuta va escriure que l'esclava parlava àrap en fluïdea, de Damasc, i el nom del seu amo era Farbá Sulaymán.[23][24][25] Ademés de la seua esclava de Damasc i una secretària que parlava àrap en fluïdea, el propi Farbá també entenia l'àrap.[26] Els estats d'Àfrica Occidental també varen importar soldats esclaus altament entrenats.[27]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Keith R. Bradley. «Apuleius and the sub-Saharan slave trade», Apuleius and Antonine Rome: Historical Essays, p. 177.
  2. ↑ Andrew Wilson. «Saharan Exports to the Roman World», Trade in the Ancient Sahara and Beyond, Cambridge University Press, p. 192–3.
  3. ↑ «Fall of Gaddafi opens a new era for the Sahara's lost civilisation» (en en). the Guardian. Consultat el 2020-12-09.
  4. ↑ David Mattingly. «The Garamantes and the Origins of Saharan Trade», Trade in the Ancient Sahara and Beyond, Cambridge University Press, p. 27–28.
  5. ↑ Austen, R. (2015). Regional study: Trans-Saharan trade. In C. Benjamin (Ed.), The Cambridge World History (The Cambridge World History, pp. 662-686). Cambridge: Cambridge University Press. doi:10.1017/CBO9781139059251.026
  6. ↑ Keith R. Bradley. «Apuleius and the sub-Saharan slave trade», Apuleius and Antonine Rome: Historical Essays, p. 177.
  7. ↑ Andrew Wilson. «Saharan Exports to the Roman World», Trade in the Ancient Sahara and Beyond, Cambridge University Press, p. 192–3.
  8. ↑ Redford, D. B..From Slave to Pharaoh: The Black Experience of Ancient Egypt. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2004. Project MUSE
  9. ↑ «Ancient Egypt: Slavery, its causes and practice». Reshafim.org.il. Consultat el 2014-03-13.
  10. ↑ Andrew Wilson. «Saharan Exports to the Roman World», Trade in the Ancient Sahara and Beyond, Cambridge University Press, p. 192–3.
  11. ↑ «Ibn Battuta's Trip: Part Twelve – Journey to West Africa (1351–1353)». Archivat des d'el original, el 2010-06-09.
  12. ↑ Ralph A. Austen. Trans-Saharan Africa in World History, Oxford University Press, p. 31.
  13. ↑ «The impact of the slave trade on Africa».
  14. ↑ Jay Spaulding. "Medieval Christian Nubia and the Islamic World: A Reconsideration of the Baqt Treaty," International Journal of African Historical Studies XXVIII, 3 (1995)
  15. ↑ Noel King (ed.), Ibn Battuta in Black Africa, Princeton 2005, p. 54.
  16. ↑ Muhammad A. J. Beg, The "serfs" of Islamic society under the Abbasid regime, Islamic Culture, 49, 2, 1975, p. 108
  17. ↑ Owen Rutter (1986). The pirate wind: tals of the siga-robbers of Malaya, Oxford University Press, p. 140. ISBN 9780195826913.
  18. ↑ W. G. Clarence-Smith (2006). Islam and the Abolition of Slavery, Oxford University Press, pp. 70–. ISBN 978-0-19-522151-0.
  19. ↑ Humphrey J. Fisher (2001-08-01). Slavery in the History of Muslim Black Africa, NYU Press, pp. 182–. ISBN 978-0-8147-2716-4.
  20. ↑ Chouki El Hamel (2014-02-27). Black Morocco: A History of Slavery, Race, and Islam, Cambridge University Press, pp. 129–. ISBN 978-1-139-62004-8.
  21. ↑ Shirley Guthrie (2013-08-01). Arab Women in the Middle Ages: Private Lives and Public Rols, Saqi. ISBN 978-0-86356-764-3.
  22. ↑ William D. Phillips (1985). Slavery from Roman Claves to the Early Transatlantic Trade, Manchester University Press, pp. 126–. ISBN 978-0-7190-1825-1.
  23. ↑ Ibn Batuta; Said Hamdun, {{{nom2}}}; Noel Quinton King, {{{nom3}}} (March 2005). Ibn Battuta in Black Africa, Markus Wiener Publishers, p. 65. ISBN 978-1-55876-336-4.
  24. ↑ Ibn Battuta (2004-09-01). Travels in Àsia and Africa, 1325-1354, Psychology Press, pp. 334–. ISBN 978-0-415-34473-9.
  25. ↑ Raymond Aaron Silverman (1983). History, art and assimilation: the impact of Islam on Akan material culture, University of Washington, p. 51.
  26. ↑ Noel Quinton King (1971). Christian and Muslim in Africa, Harper & Row, p. 22. ISBN 9780060647094.
  27. ↑ Ralph A. Austen. Trans-Saharan Africa in World History, Oxford University Press, p. 31.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comerç_transahariano_d%27esclaus&oldid=859639»