Esclavitut en l'antic Egipte

Esclavitut en l'antic Egipte

Reconte d'esclaus nubios ( Dinastia XVIII d'Egipte) - Museu arqueològic de Bolonya.

Es coneix com a esclavitut en l'antic Egipte els diferents règims de servitut existents en la civilisació egipcíaca durant l'antiguetat. El concepte «esclavitut» fa referència a la condició d'un individu que es troba privat de la seua llibertat, i que es convertix en la propietat, explotable i negociable com ben material, d'una atra persona. Segons esta definició, els egiptòlecs no han pogut posar-se d'acort sobre l'existència de l'esclavitut en l'antic Egipte, discutint tant la definició com la seua aplicació. Estos especialistes estan d'acort en que l'esclavitut, tal com es va practicar en la Grècia antiga, no va existir abans del periodo de la dinastia ptolemaica; no obstant, també concorden en aclarir que sí varen conviure diverses formes de servitut.

Entre els diversos tipos de servitut existents en Egipte, destaquen els treballs forçats, consistents en l'obligació, per part dels llauradors, de treballar en grans obres d'infraestructures, tals com el manteniment dels canals de irrigaació o la construcció de grans edificis monumentals, durant el periodo en que la riuada del riu Nilo impedia els treballs agrícoles, pràctica que alguns historiadors consideren una manera d'ocupar la població i evitar actituts ociosas; o les condenes de dret comú, que en alguns casos també es traduïen en treballs forçats. Este estatus es podia, en alguns casos, transmetre de mares a fills. Si el pare era lliure, pero la mare no; el fill servia d'esclau.

Encara aixina, estos siervo «obligats» tenien drets llegals, i en molts casos podien rebre un salari o, inclús, ser ascendits. Ademés, la violència física era molt poc freqüent i, en cas de patir-la, la víctima podia reclamar davant un tribunal. Alguns dels treballadors eren voluntaris, que s'oferien per a treballar en famílies de l'alta aristocràcia; o be persones que havien perdut els seus bens i que veen este treball com una manera de recuperar la condició social. Finalment, els esclaus domèstics rebien estage, menjar, teles, olis i vestits. Es calcula que els esclaus en Egipte no varen aplegar a superar el 5% de la població.

Image d'Egipte esclavista

L'esclavitut en la memòria egipcíaca

Esclau asiàtic preparant peix, Tomba de Puyemre, Regne Nou.

L'image d'un Egipte ocupant una de les grans cantitats d'esclaus en la construcció dels seus monuments, apareix ya durant l'antiguetat i es manté hui en dia —a través, principalment, de les películes històriques de la década de 1960—. Abans del naiximent de l'egiptologia, en el sigle XVIII, l'antic Egipte únicament es coneixia a través de les històries narrades pels autors grecs ( Heródoto, Diodoro, etc ...) para els que una societat que havia produït tals obres monumentals no es podria concebre sense l'esclavitut, i pels redactors hebreus de la Bíblia que, segons Damiano-Appia, «tenien la necessitat de crear un trasfondo històric Capaç d'enfortir l'identitat cultural del seu poble». Per a els qui no accepten el relat bíblic com a lliteral, la descripció de l'esclavitut en el text bíblic no és, puix, un testimoni històric, sino una construcció lliterària exagerada que subralla l'idea de lliberació.

Terme de «esclavitut» controvertit

El testament de Ouah —que data dels inicis del regne d'Amenemhat IV— dona fe de la possibilitat de llegar persones de la mateixa manera que es llega mobiliari. Esta possibilitat està documentada des del Imperi Antic d'Egipte. Les persones són, puix, propietats explotables i negociables. No obstant, l'absència de la codificació completa de la persona crea controvèrsia en l'us del terme de «esclau». Certs autors consideren que les primeres mostres reals d'esclavitut haurien aparegut a principis de la dinastia XVIII —1550 aC - 1295 aC—. La detenció d'esclaus provindria dels captius de guerra que el faraó donava com a botí o recompensa als soldats i als generals vencedors o atres personages importants. Per a atres autors, les primeres vendes d'esclaus stricto-sensu, «per a ells», s'haurien donat en el transcurs de la dinastia XXV. Finalment, atres autors daten l'aparició de l'esclavitut en l'antic Egipte durant l'invasió grega liderada per Alejandro Magne (332 aC) i l'inici de la dinastia ptolemaica (305 aC).

Dòna, possiblement Esclava alletant a un bebé, Periodo Ramesida, 1295BC-1067BC.

Realitat més igualitaria

En l'any 2001 l'arqueòloga Bernadette Menu va comentar:

El tema de l'esclavitut en l'Egipte faraònic deu revisar-se completament a la llum de les fonts existents: per una part, l'anàlisis del discurs i l'iconografia real formal, nos permet entendre millor el destí dels captius de guerra ; en segon lloc, la seua reinserció, en un context dels archius -documents llegals- presenten el tamany en que les vendes d'esclaus o la venda d'un mateix com a esclau, nos autorisa a interpretar estos acorts com a operacions sobre treball assalariat. D'això es desprén que els sirvientes -hemou, bakú- són hòmens lliures, integrats en la maquinària política i econòmica de l'estat, gojant d'una movilitat geogràfica i llegal, i en els mateixos drets i deures que la població en general.

A lo que respecta més específicament els drets de Ḥm.w (o bȝk.w):

De fet, hi havia un estat civil, de drets familiars i patrimonials; que podien contractar, demandar, ser demandats o testar davant la justícia, i eren també responsables sobre la fiscalitat, açò elimina immediatament qualsevol de les seues condicions d'esclau. Els suposts contractes de «subastes d'esclaus» que es varen produir en l'últim periodo són, si comparem estes transaccions en el seu context d'archiu de cessions temporals de mà d'obra i servicis, prèviament evaluades i mides, i poden ser també una transmissió com a part de les successions (...) l'exclusió que caracterisa l'esclavitut no té raó de ser en una societat que practica, pel contrari, l'integració a tots els nivells. La pràctica del sistema de treball forçat -al que estava subjecte tota la població- permetia l'obtenció peródica de dies de treball en benefici de l'estat, de l'administració o dels temples, i en açò, es feya necessari recórrer a l'institució de l'esclavitut.

D'acort en el Dictionnaire de l'Antiquité:

Oferim la següent definició sobre la llei faraònica: un conjunt de normes comunitàries, dret consuetudinari i jurisprudència, que ha afiançat l'autoritat real emanada de teòricament de tota exclusiva, mantinguda i garantisada pel rito, d'un deu-rei en la terra i sobre el poble d'Egipte. El concepte de maat, cristaliza este dret basat en l'equitat.

Bernadette Menu propon la següent definició de maat: «totes les condiciones -orde, victòria, justícia, equitat, prosperitat ... - que donen a llum i que renoven la vida; l'orde sobre l'orige de la vida.»

Presoneres de guerra de Líbia, Síria o Canaan eren utilisades com cortesana o esclava sexual com ho descriu el Papir Eròtic de Torí.

Bibliografia

• (1952) Slavery in pharaonic Egypt (en anglés), Cairo.
• (2000) 'Cambridge Ancient History, Part 2 (en anglés), Cambridge University Press.
• (2008).«Dones esclaves pour dettes à Deir al-Bahari».EAO Nº 38.
• Gardiner, A.-H. (1937). Clapix-Egyptian Miscellanies, Bruxelles.
• Grandet, P. (2008). Els Pharaons du Nouvel Empire : unix pensée stratégique (en francés), Pariu.
• Lalouette, Claire (1995). L'empire dones Ramsès (en francés), Editions Flammarion.
• Lippert, S. (2008). Einführung in die altägyptischeRechtsgeschichte (en alemà), Berlín.
• Menu, Bernadette (2005). «Esclavage (Égypte)», Dictionnaire de l'Antiquité (en francés), PUF director Jean Leclant.
• (2005) «Droit (Égypte)», Dictionnaire de l'Antiquité (en francés), PUF director Jean Leclant.
• (1998).«La population mrt : unix approche du problème de la servitude dans l'Égypte du IIIe millénaire (I)».JEA Journal of Egyptian Archaeology Nº 84.