Chertan
| Constelació | Leo |
| Ascensió recta α | 11h 14min 14,40s |
| Declinació δ | +15º 25’ 46,5’’ |
| Distància | 165 anys llum |
| Magnitut visual | +3,33 |
| Magnitut absoluta | -0,35 |
| Lluminositat | 120 sols |
| Temperatura | 9250 ± 180 K |
| Massa | 2,75 - 2,9 sols |
| Ràdio | 4,3 sols |
| Tipo espectral | A2V |
| Velocitat radial | +7,6 km/s |
| Atres noms | HD 97633 / HR 4359 HIP 54879 / SAO 99512 |
Chertan és el nom de l'estrela θ Leonis (θ Leo / 70 Leonis),[1] la sexta més lluenta de la constelació de Leo, en magnitut aparent +3,33. Ocupa el lloc 243 entre les estreles més lluentes del cel nocturn.[2]
Noms
Situada en la part d'arrere del lleó, Chertan també rep els noms de Chort i Coxa. Els noms Chertan i Chort procedixen del àrap: Chertan de la paraula al-kharātān, «dos chicotetes costelles», referint-se originàriament tant a Duhr (δ Leonis) com a l'estrela que nos ocupa; i Chort, de la paraula al-kharāt o al-khurt, «chicoteta costella». Per la seua banda, Coxa significa «cadera» en llatí. En China era coneguda com Tsze Seang, el segon ministre de l'estat.[3]
Característiques
Chertan és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A2V, similar a atres estreles més familiars com Siri, Vega o Fomalhaut. A 165 anys llum de distància, nos sembla menys lluenta que estes últimes en estar més alluntada. Té una temperatura de 9250 K i una lluminositat equivalent a 120 sols. La seua ràdio és 4,3 voltes més gran que el ràdio solar. Encara que la seua velocitat de rotació —23 km/s— és molt major que la del Sol, gira molt més llentament que atres estreles de la seua classe, sent la seua periodo de rotació inferior a nou dies.[4] El telescopi espacial Spitzer ha detectat excés en l'infrarroig a 24 μm i a 70 μm, provablement originat en un disc circunestelar de pols al voltant de l'estrela.[5]
En una edat aproximada de 450 millons d'anys, es pensa que Chertan està entrant en la fase de subgigante.[4] Té una metalicitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— un 45% menor que la del Sol ([Fe/H] = -0,25). Ademés, és un eixemple d'estrela en llínees metàliques en continguts d'elements químics molt distints als solars. Aixina, és més pobre en elements llaugers com calcio i escandio, pero més rica en elements pesats com ferro, bari i estronci.[4]
Referències
- ↑ Theta Leonis (SIMBAD)
- ↑ «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2012.
- ↑ Allen (1889). «Leo», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Chertan (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chertan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.