Cerro Torre
El cerro Torre és una montanya de 3133 msnm ubicada en la vora oriental del camp de gèl Patagónico Sur en el sur de la Patagonia, part austral d'Amèrica del Sur. Es troba en el sector en la frontera entre Argentina i Chile pendent de delimitació des de l'Acort de 1998. Este sector va des del sur del mont Fitz Roy fins al cerro Murallón. En el Tractat es pretenia delimitar des del Fitz Roy fins al cerro Daudet; no obstant, pel desacort sobre delimitar el sector nort, solament va quedar definit des del Cerro Murallón fins al Daudet. Per açò, el seu estatus polític i neutral és el d'un cerro internacional que pertany a abdós països, que deuen definir una frontera definitiva.[1]
.jpg)
La silueta inconfundible del Cerro Torre és un icon reconegut a nivell mundial entre els escaladors i forma part del cordonera homònima.
Entre les rutes d'accés es troba el poble argentí d'El Chaltén i el poblat chilé de Vila O'Higgins, sent el primer l'accés més propenc. Des del Chaltén, partix una sendera de fàcil accés al final del com es pot apreciar en tota la seua majestuosidad al cerro, el seu glaciar i l'estany. Conta en un mirador del Cerro Torre a on s'obtenen belles vistes del mateix.
Des de Vila O'Higgins iniciant el viage prenent un barco des de baïa Bahamondes aplegant a Candelario Mancilla i posteriorment ingressar al Parc Nacional Bernardo O'Higgins per la ruta des de llac Chic. Des d'este lloc inicia una sendera que corre acompanyat del glaciar Chic fins a aplegar al refugi chilé Eduardo García Soto propenc al cerro Gorra Blanca; des d'este punt es pot aplegar al Circ dels Altars, lloc des d'a on s'obtenen belles vistes del costat occidental del Cerro Torre.
Sobirania disputada
- Artícul principal → Litigi del camp de gèl Patagónico Sur.
Despuix de la firma del tractat de 1881 entre Argentina i Chile, el llímit en la zona va ser definit en 1898 pels pèrits encarregats de demarcar, Francisco Pascasio Moreno d'Argentina i Diego Fancs Arana de Chile. El Torre va ser declarat una fita fronteriça. Els pèrits no varen tindre diferències en la zona entre el mont Fitz Roy i el cerro Stokes a diferència dels atres territoris que varen ser somesos a arbitrage en el laudo de 1902. Es va definir el llímit sobre les següents fites montanyoses i la seua continuïtat natural: Fitz Roy, Torre, Huemul, Campana, Agassiz, Heim, Maig i Stokes (Cervantes).[2][3][4][5][6]
El llímit en la zona va ser establit per l'Acta del 3 de setembre de 1898 indicant:
I ratificat en més detall l'any següent.
Per a Argentina el llímit devia passar pel cordonera Mariano Moreno a pesar de que ya havia segut definit pels pèrits en anterioritat.
En 1998 es va firmar un acort en Buenos Aires en el qual abdós parts es comprometien a definir el traçat entre el mont Fitz Roy i el cerro Daudet, l'acort encara té un àrea pendent de demarcació que és des del mont Fitz Roy fins al cerro Murallón. El mateix definix, en coordenades exactes, com és la zona pendent de delimitació, de les quals, dins d'estes, es troba el Cerro Torre.
No obstant, a l'espera de la demarcació del llímit, les llegislacions d'abdós països es mantenen d'acort a la seua pretensió anterior al tractat, per lo tant jurídicament, tant per a l'Argentina com per a Chile la seua ala oriental pertany al Parc Nacional Els Glaciars d'Argentina. No hi ha en canvi coincidència sobre la pertinença de la seua ala occidental i els territoris immediats a ella cap a l'oest i suroest, ya que abdós països els consideren part dels seus parcs nacionals locals (Parc nacional Bernardo O'Higgins en el cas de Chile) i anteriorment de part integral els seus territoris,[7] ya que actualment s'inclou en l'àrea encara no demarcada entre abdós països. Anterior a l'acort ya nomenat, segons Chile el llímit devia córrer sobre la llínea que dividix aigües unint els picos del cerro Standhardt (3050 msnm), torre Egger (2685 msnm),[8] cerro Torre, cerro Adela, cerro Ñato, continuant cap al suroest unint atres cerros, quedant aixina les ales orientals per a l'Argentina i les occidentals per a Chile. Mentres que per a l'Argentina el llímit devia córrer des del sur del Mont Fitz Roy, el qual es troba al nort del cerro Torre i aplegaria fins al cordonera Mariano Moreno, massiç que emergix en el centre del camp de gèl patagónico sur, i que segons l'Argentina, constituiria la verdadera divisòria continental d'aigües entre els oceans Atlàntic i Pacífic; cal mencionar que esta cordonera va ser descoberta despuix al Tractat de 1881. Després el llímit proseguiria sobre este últim cap al sur, deixant l'àrea de la cordonera proposta per Chile en sobirania argentina i la cordonera Mariano Moreno com a llímit d'abdós països.
Atres cims importants que es troben en la regió del cerro Torre són la punta Herron, l'agulla Bífida, el cerro Quatre Dits i, al noreste del Torre, el mont Fitz Roy —també conegut com Chaltén— de 3375 m s. n. m.
Descripció
Ubicat el seu costat oriental en el parc nacional Els Glaciars per a l'Argentina i en el seu costat occidental en el parc nacional Bernardo O'Higgins per a Chile, posseïx la segona major altura del grup de picos de la zona d'El Chaltén, despuix del mont Fitz Roy. Conforma junt en els cerros Egger i Standhardt una cordonera montanyosa pròpia al suroest del Fitz Roy.
El cim del cerro Torre a sovint té una cencellada dura en forma de champiñón, generada pels constants i forts vents, incrementant la dificultat per alcançar el verdader cim. Per molt temps va ser considerada la «montanya més difícil d'escalar del planeta», principalment perque no importa per a on li l'encare, caldrà pujar per un paredón de —a lo manco— 800 metros de granit. Ademés, les pèssimes característiques climàtiques, i la variabilitat de les condicions meteorològiques, fan perillós planificar un ascens de molts dies.
Referències
<mapframe width="280" height="280" zoom="7" latitude="-50.031" longitude="-73.3229">
{
"type": "ExternalData",
"service": "geopoint",
"ids": "Q1056102",
"properties": {
"stroke": "#0099FF",
"stroke-width": 4,
}
}
</mapframe>
- ↑ Tràmit parlamentari, Imprenta del Congrés de la Nació, p. 940. Consultat el 8 de giner de 2015. «"Des del cim del Mont Fitz Roy la llínea descendirà per la divisòria d'aigües fins a un punt de coordenades X=4.541.630 I=1.424.600.", contingut en l'acort internacional "Acort per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz Roy fins al Cerro Daudet de 1998"»
- ↑ (1902) Frontera Argentí-Chilena - Volum II, pp. 905-911.
- ↑ (2025) El llímit internacional en Camp de Gèl Patagónico Sur. ISBN 978-956-4238-97-5.
- ↑ (1902) Arbitrage de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina - Esposicion Chilena - Tom IV, Pariu, pp. 1469-1484.
- ↑ (1898) La Cuestion de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina, Santiago de Chile.
- ↑ «CAMPOS DE GÈL SUR. UNA CONTROVÈRSIA PENDENT DE LLÍMITS ENTRE ARGENTINA I CHILE». Universitat de la Serena. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2022. Consultat el 31 de decembre de 2022.
- ↑ De Rodrigo Jordan, "Cerro Torre", en World Mountaineering, Audrey Salkeld, editor, Bulfinch Press, ISBN 0-8212-2502-2, p. 156: Cerro Torre s'alça "en la frontera entre Chile i Argentina." No obstant, Chile i Argentina tenen disputes fronterices des de fa molt temps.
- ↑ Torre Egger 2005, Huberbuam
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro Torre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.