Anar al contingut

Cerro Agassiz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerro Agassiz

El cerro Agassiz[1][2] és una montanya de la cordillera dels Andes, ubicada en el llímit fronteriç entre l'Argentina i Chile, en la regió de la Patagonia. Es troba a una altitut de 3177 m s. n. m.. Es troba cap a l'est del cerro Torino i Roma.

El cerro Agassiz en el camp de gèl patagónico sur.

Del costat argentí el cerro forma part del Parc Nacional Els Glaciars en la Província de Santa Creu. Del costat chilé fa part del Parc Nacional Bernardo O'Higgins de la Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena.

En 1898 el pèrit Francisco Pascasio Moreno va conéixer a la montanya com Agassiz segons l'estudi del glaciólogo Cedomir Marangunic, el qual pren com a referència la foto del cerro en el llibre titulat «Frontera Argentí-Chilena - Volume II».[3][4][5][6] En alguns mapes s'ha batejat a l'actual cerro Tomek (2940 en el mapa de Lliboutry),[7][8][9] al Roma (3270 en el mapa de Lliboutry)[7][9] o Agassiz Sur com Agassiz.[10]

Alberto María d'Agostini va pensar que el cerro era el cerro Bertrand no obstant, segons l'estudi de Marangunic, el cerro Bertrand històric és el cerro Oasis/Agassiz Sur.[5][7][11]

Etimologia

El cerro va ser batejat en homenage al glaciólogo suís Louis Agassiz.[7]

Història

Despuix de la firma del tractat de 1881 entre Argentina i Chile, el llímit en la zona va ser definit en 1898 pels pèrits encarregats de demarcar, Francisco Pascasio Moreno d'Argentina i Diego Fancs Arana de Chile. El Agassiz va ser declarat una fita fronteriça. Els pèrits no varen tindre diferències en la zona entre el mont Fitz Roy i el cerro Stokes a diferència dels atres territoris que varen ser somesos a arbitrage en el laudo de 1902. Es va definir el llímit sobre les següents fites montanyoses i la seua continuïtat natural: Fitz Roy, Torre, Huemul, Campana, Agassiz, Heim, Maig i Stokes (Cervantes).[3][5][4][6][1]

En 1998 es firma el «Acort entre la República de Chile i la República Argentina per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz-Roy fins al Cerro Daudet», definint-se la secció A i una chicoteta part de la B, quedant pendent la zona entre el Fitz Roy i el Murallón.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «CAMPOS DE GÈL SUR. UNA CONTROVÈRSIA PENDENT DE LLÍMITS ENTRE ARGENTINA I CHILE». Universitat de la Serena (2021). Archivat des de l'original, el 31 de decembre de 2022. Consultat el 31 de decembre de 2022.
  2. ↑ «Cerro Agassiz». Peakery. Consultat el 12 de novembre de 2024.
  3. ↑ 3,0 3,1 (1902) Frontera Argentí-Chilena - Volum II, pp. 905-911.
  4. ↑ 4,0 4,1 (1902) Arbitrage de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina - Esposicion Chilena - Tom IV, Pariu, pp. 1469-1484.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Ipinza Major; Marangunic Damanovic; Murialdo Laport (2025). El llímit internacional en Camp de Gèl Patagónico Sur, pp. 76 i 78. ISBN 978-956-4238-97-5. «El cerro que Francisco P. Moreno va denominar com a Mont Agassiz –en honor al científic suís Louis Agassiz–, i la fotografia del qual (Fig. 9.12A) apareix en l'Exposició Argentina (pág. 942 de la versió en anglés, atribuint-li la cota de 3250 m) presentada a l'arbitrage de S. M. B., s'ubica en les coordenades 49º57’38” S i 73º27’16” W en cota de 3185 metros i és l'extrem oriental d'una breu cordonera montanyosa de cims nevats. Va ser d'Agostini12, qui en el seu intent de travessia del Camp de Gèl Patagónico Sur, va batejar a esta chicoteta cordonera montanyosa com a “Cordonera Roma” i al seu cim més elevat com a Mont Roma (Figs. 9.12B, 9.13 i 9.14). Ademés, va nomenar com a Cerro Bertrand a un cim ubicat aproximadament 6 quilómetros al sur del Mont Agassiz; a este Bertrand se li coneix actualment com Agassiz Sur (en les coordenada 50º00’48”S i 73º26’39”W, i el cim de la qual alcança la cota de 2835 metros). En definitiva, el cerro al que es fa referència en l'Exposició Argentina, i que constituïx la fita limítrofa, és el Agassiz original de F. P. Moreno.»
  6. ↑ 6,0 6,1 (1898) La Cuestion de Llimites entre Chile i la Republica Arjentina, Santiago de Chile.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Nieves i glaciars de Chile: fonaments de glaciología» pàg. 395. Universitat de Chile (1956). Consultat el 13 de novembre de 2024. «El nom de Cerro Bertrand, segons d'Agostini, correspon al cridat "Cerro Agassiz 3170", en la Carta Preliminar, i el de Cerro Agassiz al punt cridat "Cerro Agusis", en la Carta Preliminar Nortamericana, i "Oasis" (!) en la Carta Preliminar Chilena. (Es tracta del gran glaciólogo suís, Louis Agassiz).»
  8. ↑ «Delimitació en el Camp de Gèls Sur». Revista de Geografia Nort Gran (1995). Consultat el 21 d'abril de 2020. «els cerros Roma i Bertrand (...) Seguint al S, una série d'importants altu­ras aïllades, com el cerro Roma de 3270 m, nos duen al cerro Agassiz de 2940 m, situat a 15 km del Braç Nort del llac Argentí i distant 25 km del cabezal interior del fiort Penguin»
  9. ↑ 9,0 9,1 «CAMP DE GÈL SUR. IMPORTÀNCIA GEOPOLITICA PER A CHILE». Revista Marina (giner de 1995). «Sobre el vèrtiç 10 (de la poligonal de 1991), situat en el cerro Agassiz, és interessant mencionar que en un treball realisat pels professors Masamu Aniya (japonés) i Pedro Skavarca (argentí), com a nota al peu d'un pla diu lo següent: "El pic de major altura (3180 m.) és nominat com a cerro Agassiz en el mapa topogràfic; no obstant, creem que està erròneament ubicat. D'acort a "Lliboutry" (1956) este és el cerro Roma i el cerro Agassiz correspon a un pic situat més al sur. El cerro Roma va ser rebatejat com a Cerro Vivod en 1969 per J. l. Skavarca despuix de la seua primera ascensió" L'anàlisis del mapa nos demostra que ubicar el cerro Agassiz en el lloc del Roma, al Nort i a l'Oest de l'ubicació verdadera del Agassiz, afectarà sériament els nostres interessos. Sobre toponímia, en general existix una gran confusió, pels canvis indiscriminats de noms que s'han efectuat en l'àrea. Lo primer que cal revisar al respecte és la toponímia amprada pel país transandino i que apareix en els seus mapes, els mateixos que es varen utilisar per a firmar l'Acort de 1991.»
  10. ↑ «Cerro Agassiz (2730 m.)». Andeshandbook. Consultat el 13 de novembre de 2024.
  11. ↑ «Llac Argentí». TecPetrol (2016). Consultat el 12 de novembre de 2024. «Aixina també va alcançar el cim del Cerro Bertrand (3064 metros) situada entre el Cerro Roma i el Cerro Mac Andrews, sense nom en el mapa IGM.»
  12. ↑ «Acorde entre la República de Chile i la República Argentina per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz-Roy fins al Cerro Daudet» (decembre de 1998).


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cerro_Agassiz&oldid=1466302»