Torre Egger
El Cerro Torre Egger és una de les montanyes del camp de gèl patagónico sur, en Amèrica del Sur. Es troba en una regió entre Argentina (Província de Santa Creu) i Chile (Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena)[1] a l'oest del cerro Chalten (també conegut com Fitz Roy). El pico es troba entre el més alt de la cadena (el cerro Torre) i el cerro Standhardt.[2] La Torre Egger pot ser vista des del Circ dels Altars a l'occident d'esta.
El pico du el nom de Toni Egger, qui va morir en el propenc Cerro Torre.[3]
Ascensions
Primera
En 1976, John Bragg, Jim Donini i Jay Wilson d'Estats Units varen pujar per primera volta al pas intermediari del pico i el Cerro Torre, el Col de la conquista, i després per la cresta fins al pico. L'ascens es va vore obstaculisat pel mal temps i va durar des de decembre de 1975 fins al 22 de febrer de 1976, quan l'equip de tres persones va alcançar el cim.[4]
Atres
- 1986 Psycho Vertical (costat surest) (UIAA ED+ VII+ A3 90deg, 950m) Janez Jeglic, Silvo Karo Franco Knez (Yugoslàvia), 7 de decembre de 1986.[5]
- 1987 Titanic (Pilar de l'Est) (UIAA VAIG VORE + A2), Maurizio Giarolli i Elio Orlandi (Itàlia), 2-5 de novembre de 1987.[6]
- 1994 Badlands (YDS WI4 VI 5.10 A3 +, 1000m) Conrad Anker, Jay Smith i Steve Gerberding (Estats Units), FA 12 de decembre de 1994.[7]
- 2012 Mor un atre dia (costat oest) (UIAA VIII A1) Matteo Bernasconi, Matteo Della Bordella (Itàlia). El final del camí es va ubicar a 25 metros baix el coll lux.
- 2013 Notti magiche (costat Oest) (UIAA VIII A1) Matteo Della Bordella i Luca Schiera. Varen seguir el camí Huber-Sharf, a 200 metros de la roca i per la ruta de gèl.[8]
En 2019, els escaladors chilens Sebastián Rojas Schmidt i Fito Torrens varen completar l'escalada de tres de les quatre agulles del massiç del cerro Torre,[9] una de les àrees d'escalada més emblemàtiques i desafiants del món. Este guany va incloure l'agulla Standhardt, l'agulla Herron i la Torre Egger (2.685 m). La Torre Egger, segona elevació més alta del massiç, és reconeguda per la seua dificultat tècnica per les seues parets monolítiques de granit vertical.
L'expedició de Rojas i Torrens va començar en la via "Festerville" en l'Agulla Standhardt, despuix de lo que rapelaron cap a l'agulla Herron per a escalar-la per la via "Spigolo dei bimbi", finalisant en la Torre Egger per la ruta "Espill del Vent". Les condicions climàtiques varen ser favorables durant els tres dies de l'expedició, permetent-els completar el recorregut en el sempre desafiant clima patagónico.[10]
En giner de 2008, Rolando Garibotti i Colin Haley varen realisar la primera travessia completa del massiç sancer, escalant l'Agulla Standhardt, Punta Herron, Torre Egger i Cerro Torre junts. Ells varen evaluar la seua ruta en el grau VI 5.11 A1 WI6 Mushroom Isse 6, en 2.200 m (7.200 peus) de guany vertical total. Açò havia segut una de les ascensions més emblemàtiques.[11]
Vore també
Referències
- ↑ From Rodrigo Jordan, "Cerro Torre", in World Mountaineering, Audrey Salkeld, editor, Bulfinch Press, ISBN 0-8212-2502-2, p. 156: Cerro Torre rises "on the border between Chile and Argentina." However Chile and Argentina have long-standing border disputes.
- ↑ Torre Egger
- ↑ http://www.pataclimb.com/climbingareas/chalten/torregroup/egger.html
- ↑ Bragg, John (1977). "Torre Egger". American Alpine Journal (New York, NY, USA: American Alpine Club) 21 (51): 49–56. ISBN 978-0-930410-31-5.
- ↑ Karo, Silvo (1988). "Torre Egger's Southeast Face". American Alpine Journal (New York, NY, USA: American Alpine Club) 30 (62): 49–51. ISBN 978-0-930410-33-9.
- ↑ Orlandi, Elio (1988). "The Eastern Pillar of Torre Egger". American Alpine Journal (New York, NY, USA: American Alpine Club) 30 (62): 52–55. ISBN 978-0-930410-33-9.
- ↑ «Cerro i Agulles del Cordon Torre». Climbing in Patagonia. Archivat des de l'original, el 20 de juny de 2009. Consultat el 27 de maig de 2009.
- ↑ https://web.archive.org/web/20131212053319/http://daily.epictv.com/blog/2013/03/12/matteo-della-bordella-describes-first-route-on-west-face-torre-egger-patagonia/
- ↑ «Agulla Standhardt to Torre Egger Traverse». American Alpine Club (2022). Consultat el 29 d'octubre de 2024.
- ↑ «Chilens Rojas i Torrens fan història en la torre Egger». Cims (20 de febrer de 2019). Consultat el 29 d'octubre de 2024.
- ↑ Garibotti, Rolando (September 2008). "The Torre Traverse". Alpinist (Jackson, Wyoming, USA: Alpinist Magazine) 2008 (25): 52–59.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Torre Egger» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.