El cerro Ñato o El Ñato és un cerro casi totalment cobert de gèl dins de la zona en litigi entre Chile i Argentina en el camp de gèl patagónico sur.[1]

Forma part del parc nacional Bernardo O'Higgins en el seu costat chilé i del parc nacional Els Glaciars en el seu costat argentí, administrativamente es troba en la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena en el seu costat chilé i en la província de Santa Creu en l'argentí. Es troba a 2797 metros sobre el nivell de la mar.

El cerro Ñato està situat en el cordonera Adela al sur del cerro Torre, entre el cerro Adela Sur i el cerro Doblat.[2]

L'expedició de la Societat Científica Alemana de 1916, dirigida per Alfredo Kolliker, va ser responsable nomenar la montanya.

Els primers en aplegar al cim del cerro Ñato varen ser Ettore Castiglioni, Leo Dubosc i Giovanni "Titta" Gilberti en febrer de 1937, escalant l'aresta Suroest.[2][1]

La segona ascensió va ser realisada per Walter Bonatti i Carlo Mauri en febrer de 1958, escalant l'aresta nort, una aresta de neu que partix del Colle Trento, situada entre el cerro Ñato i el cerro Adela Sur.[3]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cerro El Ñato (ca. 2800m).». Pataclimb. Archivat des de l'original, el 9 de març de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cerro Ñato, Cerro Adela and Cerro Torre». Trek Earth. Consultat el 16 d'agost de 2022.
  3. ↑ «Cerro Ñato». Summit Post. Consultat el 16 d'agost de 2022.