Cordonera Mariano Moreno

La cordonera Mariano Moreno o cordonera Tinent Merino és un massiç montanyós casi totalment cobert de gèl que emergix en el centre del camp de gèl patagónico sur, en l'àrea no demarcada de la zona de litigi que tenen Argentina i Chile. La cordonera "és una falla especial distinta als Andes", propenca a la cordillera de la costa chilena, s'estén per uns 10 km en direcció nort sur al noroest del llac Viedma i al suroest del mont Fitz Roy. La seua màxima elevació alcança els 3302 m s. n. m., encara que algunes fonts la situen en 3490 m s. n. m.

Ubicació geogràfica

Pel seu alvertent oriental es forma el glaciar Viedma que despuix de rodejar el nunatak Viedma desagua en el llac homònim, i pel seu alvertent occidental es troba l'altiplà Caupolicán que forma el glaciar Pío XI (o Brüggen), tributari del fiort Eyre en l'oceà Pacífic. La cordonera llimita al nort en el cerro Francisco Pascasio Moreno o Cerro Hernan Merino (3536 m s. n. m.), ubicat al sur del pas dels 4 Glaciars, i el seu llímit sur és el cerro Bessons Blancs (2127 m s. n. m.), ubicat al nort del cordonera Risopatrón.

De nort a sur les principals prominència de la cordonera són els cerros Punta Brava (3302 m s. n. m.), Dos Banyes (3184 m s. n. m.), i Dos Cims (3162 m s. n. m.), tenint els dos últims cerros un parell de prominència notables cada u.

En considerat per Argentina com a portador del seu llímit en Chile, país que contesta eixa opinió i ho considera completament dins del seu territori. Per a Argentina, que solament reclama el seu alvertent oriental, és part del departament Llac Argentí de la província de Santa Creu, integrant el parc nacional Els Glaciars. Per a Chile tota la cordonera es troba dins del parc nacional Bernardo O'Higgins, en la comuna de Natals, província d'Última Esperança en la regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena. Considerant l'opinió argentina, la seua punt extrem més occidental en el continent americà es trobaria en les inmediació de la cordonera, pocs quilómetros al suroest d'ell. En l'acort de 1998 entre abdós països es va deixar l'àrea pendent de demarcació.

Erro al crear miniatura:

Mapa físic de l'àrea.

Disputa per la seua possessió

Artícul principal → Litigi del camp de gèl Patagónico Sur.

La cordonera, ubicat a l'oest dels cims de la cordillera dels Andes, va ser divisat per Francisco Pascasio Moreno tal com detalla una exposició seua per a la Royal Geographical Society en 1899:

Ho he vist descendir des de l'oest com un immens camp de gèl, des de la cresta de la cadena central, de 3000 metros d'altura, que el gèl cobrix fins al seu alvertent occidental en l'estret d'Eyre. Al sur i al nort d'este es veuen atres glaciars més estrets en l'extremitat de les baïes tipo fiort.

Explorations in Patagonia

El rei Eduardo VII del Regne Unit va dictar el seu laudo arbitral el 20 de maig de 1902 no es va expedir sobre el llímit entre el mont Fitz Roy i el mont Stokes, que va considerar ya delimitat en les actes dels pèrits demarcadores de 1898, en creure's que entre abdós montanyes la llínea de les més alts cims coincidia en la llínea de la divisòria continental d'aigües.

Seguirà per dita cresta passant pel cerro Fitz Roy (304), els cerros que s'eleven en el centre del gelera del llac Viedma (305) i els alts cims nevats de la cordillera, fins als cerros Geikie.

Acta del 3 de setembre de 1898

baix els auspicis de la Societat Científica Alemana de Buenos Aires en 1915 el químic Alfredo Kölliker i el geòlec Lutz Witte varen explorar l'àrea al noroest del llac Viedma en busca de confirmar l'existència d'un camp de gèl trascordillerano en la zona, aplegant a la cordonera Mariano Moreno, que varen explorar en el seu sector septentrional. Estos exploradors varen donar nom a la cordonera en homenage a Mariano Moreno i varen prendre les seues primeres fotografies, publicant en 1917 en Buenos Aires els relats de les seues exploracions en l'àrea. La teoria dels científics de que la cordonera seria divisòria de les aigües continentals va donar lloc posteriorment a que Argentina ho reclamara com a portador del llímit internacional en estipular-se que la seua altura real ho feya divisor continental d'aigües, mentres que Chile va seguir sostenint el llímit històric acordat pels pèrits en 1899 el qual corre per les elevació de la cordillera ubicades a l'est.

La disputa sobre el territori va escomençar a partir d'un estudi aerofotogramétrico de la zona realisat per la Força Aérea dels Estats Units en 1947 que va mostrar a la cordonera Mariano Moreno o Tinent Merino i va elaborar un mapa en la divisòria continental d'aigües.

Quan entre el 10 i el 12 de febrer de 1990 es va reunir la Comissió Mixta de Llímits els demarcadores chilens varen expressar que el llímit devia córrer pels picos identificats pels pèrits demarcadores en les actes de 1898, d'acort en els coneiximents i tècniques d'eixa época, que ignoraven l'existència de la cordonera Mariano Moreno, per lo que varen sostindre que en la zona la llínea devia córrer pel cordonera Adela (cerros Torre, Ñato i Gran), Huemul, Campana i Murallón. Els demarcadores argentins varen sostindre que la demarcació devia fer-se per les més alts cims que dividixen aigües, d'acort a lo acordat en el Tractat de 1881 i en les tècniques més modernes disponibles per a determinar-ho. D'acort a això varen determinar que la llínea devia ser traçada des del Fitz Roy fins a un punt al noroest de la cordonera Mariano Moreno / Tinent Merino, des d'a on es devia seguir el criteri dels alts cims divisoris d'aigües, passant per la cordonera i després continuant cap al cerro Murallón.

Al no posar-se d'acort els demarcadores, el 2 d'agost de 1991 els presidents Carlos Menem (d'Argentina) i Patricio Aylwin (de Chile) varen firmar un acort pel qual varen traçar una llínea poligonal que dividia en sectors d'àrees similars el territori disputat, pero per a 1996 cap dels dos congressos nacionals havia aprovat l'acort i varen deure retirar-ho. La llínea poligonal, partint del Fitz Roy, alcançava un punt a l'est de la cordonera i després seguia cap al surest, deixant tota la cordonera Mariano Moreno / Tinent Merono en territori chilé.

Des de la firma del acort per a precisar el recorregut del llímit des del Mont Fitz Roy fins al Cerro Daudet entre abdós països el 16 de decembre de 1998 la cordonera Mariano Moreno / Tinent Merino ha quedat inclós en la secció B del mateix, pendent de ser traçada la llínea limítrofa d'acort al Protocol sobre Reposició i Colocació de Fites en la Frontera Chilé-Argentina del 16 d'abril de 1941 i al Pla de Treballs i Disposicions Generals que rig a la Comissió Mixta de Llímits Chile-Argentina. La cordonera Mariano Moreno queda dins de l'àrea determinada entre els paralels de latitut sur 49º10'00" i 49º47'30" i els meridianos de llongitut oest 73º38'00" i 72º59'00", entre els quals la Comissió Mixta de Llímits Chile-Argentina deu confeccionar una carta a escala 1:50 000 per a poder demarcar el llímit, que en els mapes oficials chilens és dibuixada com un rectàngul sense llínea limítrofa en el seu interior. L'acort ha establit en el seu artícul 3° que totes les aigües que fluïxen cap al riu Santa Creu, del com és tributari el llac Viedma, són considerades com a recurs hídric propi de la República Argentina, mentres que aquelles que fluïxen cap als fiorts oceànics ho són de Chile, per lo que cada país es va comprometre a no alterar, en cantitat i calitat, eixos recursos hídrics que estant en el seu territori corresponen a l'atre país.