Anar al contingut

Cerrejonisuchus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cerrejonisuchus

Cerrejonisuchus és un gènero extint de crocodilomorfo dirosáurido. És conegut a partir d'un cràneu complet i una mandíbula de la formació Cerrejón, en la mina de carbó homònima del nort de Colòmbia, que data del periodo Paleoceno. Espècimen pertanyents a Cerrejonisuchus i a atres dirosáuridos han segut trobats en la mina oberta de carbó del Cerrejón en el departament de la Guajira. La llongitut del rostre és de solament el 54-59% del total de la llongitut total craneal, fent del morro de Cerrejonisuchus el més curt de tots els dirosáuridos.[1]

Descripció

Cerrejonisuchus era chicotet per a un dirosáurido, en la llongitut corporal més curta de qualsevol dirosáurido conegut.

Actualment els únics eixemplars coneguts de Cerrejonisuchus són UF/IGM 29 (el cràneu holotip), UF/IGM 30 (mandibulas inferiors), UF/IGM 31 (cràneu i esquelet parcial), i UF/IGM 32 (rostre parcial). D'estos, UF/IGM 29 i UF/IGM 31 es creu que representen individus adults plenament creixcuts mentres que UF/IGM 32 seria un individu inmaduro. En UF/IGM 31, les sutures neurocentrales de la vèrtebra anterior dorsal estan tancades, un indicador de madurea morfològica. Adicionalment, la presència d'osteodermos ben desenrollats és provablement una indicació més de la seua madurea, ya que en els cocodrils moderns els osteodermos comencen la seua calcificació despuix d'un any i creixen fins a articular-se en els atres osteodermos per a formar un escut dérmico en la madurea. Aixina mateix, les sutures que separen els ossos del cràneu en abdós espècimen estan totalment fusionats, sugerint que els individus havien alcançat una alvançada etapa ontogénica. En contrast, UF/IGM 32 tenia una sutura del os nassal no fusionada, sugerint que era menys madur que els atres individus. UF/IGM 32 és també notablement menor que els atres espècimen.[1]

Comparat a la llongitut craneal total, el rostre de Cerrejonisuchus és el més curt de qualsevol dirosáurido. Junt a Chenanisuchus i Anthracosuchus, són els únics dirosáuridos de morro curt. El morro de Cerrejonisuchus és estret i consistent en esgambi des de les fosses nassals, o narius, a l'òrbita dels ulls. El marge del hocico, a diferència del de molts dirosáuridos de morro llarc, és pla, sense cap tipo de "ornamentació", és dir, sense les ondulacions laterals dels ossos maxilar i premaxilar que formen al voltant de alvéolos de les dents. Les fosses nassals estan colocades en una disposició molt anterior, casi en la punta del hocico. Les òrbites estan orientades anterodorsalment, mirant cap a dalt i llaugerament cap a avant. La dentició de Cerrejonisuchus és generalment homodonta, encara que la tercera dent maxilar és allargat i el quarto és alguna cosa menor que el restant.

Cladograma propost per Hastings et al. (2010) mostrant les relacions filogenético de Cerrejonisuchus dins de Dyrosauridae:[1]


Paleobiología

Alimentació

Cerrejonisuchus provablement tenia una dieta consistent en peixos, invertebrats, granotes, fardachos, chicotetes serps, i possiblement mamífers.[1][2] El curt morro de Cerrejonisuchus es creu que és una adaptació per a una dieta generalista. Es creu que els dirosáuridos de morro llarc, per la seua banda, eren espècies marines que s'alimentaven casi exclusivament de peixos. En el seu morro més curt, Cerrejonisuchus va poder haver segut capaç d'ocupar un nou caseta ecològica en l'ambient de selves tropicals de la Colòmbia del Paleoceno.[2]

Paleoambiente

La mina de carbó del Cerrejón, a on es varen trobar els restants de Cerrejonisuchus.

Cerrejonisuchus és conegut des de mediats a finals del periodo Paleoceno en la formació Cerrejón. Tots els espècimen procedixen de la mina a cel obert del Cerrejón en la mina La Pont baix del Cap de Carbó 90. La mina també ha produït els restants de Titanoboa cerrejonensis, una serp recentment descrita d'uns 12.8 metros de llarc de la família de les boes, sent la serp de major tamany que haja existit.[3] Com Cerrejonisuchus, els fòssils de Titanoboa varen ser trobats en una capa d'arcilita grisa directament subjacent a la Cap de Carbó 90.[4] Material adicional de dirosáuridos ha segut trobat en la formació Cerrejón junt al de Cerrejonisuchus, i es creu que representen a lo manco dos tàxons diferents. L'edat de la formació Cerrejón ha segut datada entre mediats a finals del Paleoceno basant-se en isòtops de carbono, polen, espores, i quiste de dinoflagelados.[5]


La secció de la formació Cerrejón de la qual es varen extraure els fòssils de Cerrejonisuchus va ser provablement depositada en un ambient de transició, provablement aigua salobre en un entorn de riu i estanys. Grans tortugues d'aigua dolça podocnemídidas (Cerrejonemys) junt a peixos dípneos i peixos elopomorfos han segut també trobats en eixa part de la formació.[6] Cerrejonisuchus va poder haver segut una font d'aliment per a Titanoboa, la qual hauria vixcut en el mateix entorn d'aigües salobres.[2] La fauna de vertebrats de la formació Cerrejón era similar a les actuals fauna de vertebrats neotropicales ribereños.[3]

Durant el Paleoceno, els sistemes de rius varen poder haver invadit una planicie costera coberta per una humida selva neotropical. La temperatura global era molt més càlida que hui en dia, basant-se en models paleoclimáticos. El gradient de temperatura latitudinal entre l'equador i les latitut miges d'Amèrica del Sur era similar al gradient que existix en l'actualitat. Els elevats nivells de diòxit de carbono en l'atmòsfera provablement varen causar una temperatura d'hivernàcul a escala global. Les freqüents precipitacions estimades i l'increment de pCO2 varen poder haver mantingut la flora selvática durant l'efecte hivernàcul del Paleoceno.[3]

Paleobiogeografía

La presència de dirosáuridos com Cerrejonisuchus en el Paleoceno de Colòmbia sugerixen que va haver una radiació de dirosáuridos en Suramérica seguint al llímit K–T, en l'extinció massiva del Cretácico-Terciario. La dispersió ben va poder haver segut d'Àfrica a Brasil, continuant la migració fins a alcançar Norteamérica.[7] Colòmbia pot ser vista com una ruta transicional des de Brasil a Amèrica del Nort, i també cap a Bolívia, assumint que esta era costera.[1]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Hastings, A. K(2010).«A new small short-snouted dyrosaurid (Crocodylomorpha, Mesoeucrocodylia) from the Paleocene of northeastern Colòmbia».Journal of Vertebrate Paleontology.30(1): 139–162.doi:10.1080/02724630903409204.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Kanapaux, B.. «UF researchers: Ancient crocodile relative likely food source for Titanoboa», University of Florida News, 2 de febrer de 2010. Consultat el 3 de febrer de 2010.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Head, J. J.(2009).«Giant boid snake from the Palaeocene neotropics reveals hotter past equatorial temperatures».Nature.457(7230): 715–717.doi:10.1038/nature07671.
  4. ↑ Head, J. J.; Bloch, J. I.; Hastings, A. K.; Bourque, J. R.(2009).«Supplementary information for "Giant boid snake from the Palaeocene neotropics reveals hotter past equatorial temperatures».Nature.457(7230): 715–717.doi:10.1038/nature07671.
  5. ↑ Jaramillo, C.(2007).«Palynology of the Upper Paleocene Cerrejón Formation, Northern Colòmbia».Palynology.31: 153–189.doi:10.2113/gspalynol.31.1.153.
  6. ↑ Bloch, J.(2008).«Vertebrate fauna from the Paleocene Bogotà Formation of Northern Colòmbia».Journal of Vertebrate Paleontology.28(3, Suppl.): 53A.
  7. ↑ Barbosa, J. A.(2008).«New dyrosaurid crocodylomorph and evidences for faunal turnover at the K-P transition in Brazil».Proceedings of the Royal Society B.275(1641): 1385–1391.doi:10.1098/rspb.2008.0110.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cerrejonisuchus&oldid=1373364»