Centre històric de Roma
El centre històric de Roma, patrimoni de la Humanitat reconegut per l'Unesco en 1980,[1] comprén en les muralles aurelianas a la dreta del Tíber i en les muralles del Janículo a l'esquerra. El territori està dividit en 22 rioni[2] enumerats a continuació:
- I - Monti
- El seu nom deriva dels sèt tossals o monts: Celio, Cispio, Esquilino, Oppio, el Quirinal i el Viminal. El seu escut consta de tres monts de sinople sobre camp d'argent.
- II - Trevi
- L'orige del seu nom no és segur, hui l'hipòtesis més acreditada és que provinga de l'antic trejo, que indicava la confluència de tres vies en la placita dels Crociferi, situada al costat de la moderna Plaça de Trevi.
- III - Colonna
- El nom deriva de la Columna dedicada a Marco Aurelio, cridada Antonina, que es troba en la plaça homònima. Allí es troben el Palau Montecitorio, sèu de la Cámara i el Palau Chigi, sèu del Governe. El seu escut és una columna d'argent sobre camp de gules.
- IV - Camp Marzio
- El Camp Marzio (Campus Martis) o «Camp de Mart» era una zona de la Roma antiga d'al voltant de 2 km², en un principi fòra dels llímits de la ciutat. Pren el seu nom de l'altar dedicat a Mart, deu de la guerra, alçada despuix de la caiguda de Tarquinio el Soberp. Allí es troben la plaça d'Espanya i la plaça del Popolo. L'escut és una mija lluna d'argent en camp d'azur; l'orige del símbol s'ignora.
- V - Posa't
- El seu nom deriva de la presència del pont Sant'Angelo, o pont Elio. En el seu escut hi ha un pont.
- VI - Parione
- El nom Parione deriva de la presència en el rione d'un edifici antic, o d'una part (paries) del mateix, que pren nom del poble Parietone. El centre del chicotet barri és la plaça Navona. El seu emblema és una aixeta, criatura mitològica grega en el cap d'àguila i el cos de lleó, símbol de fiereza i noblea.
- VII - Regola
- El nom deriva de arenula (repres/représ en la moderna Via Arenula), açò és d'aquella arena suau que encara hui el riu Tíber deposita durant les inundacions, i que per lo tant formava dels arenals que s'usaven despuix per a la construcció del Lungotevere. L'escut del rione és un cérvol rampante en camp de azur.
- VIII - Sant'Eustachio
- El nom deriva de l'iglésia homònima. Allí es troba el Palau Madama, sèu del Senat de la República. El seu escut està format pel cap d'un cérvol (símbol de sant Eustaquio) i del bust de Jesús; les figures són d'or i el camp és de gules.
- IX - Pigna
- L'emblema del rione està constituït per una pinya: segons la llegenda, el nom deriva de la jagantesca pinya de bronze trobada en el rione i en seguida colocada en el Pati de la Pinya de la Ciutat del Vaticà. Encara, en el XII la pinya es trobava ya davant de l'antiga Basílica de Sant Pedro, quan el rione no tenia encara assumit este nom. Una atra hipòtesis fa derivar el nom, en canvi, de la Vinya de Tedemario (un romà que posseïa terres en la zona del Circ Flaminio). Ací es troben el Panteó i la plaça Venezia.
- X - Campitelli
- Hi ha dos versions sobre l'orige del nom d'este barri: segons la primera deriva de Campus telluris, açò és "camp o plaça de terra", segons l'atra hipòtesis ve de Aedes telluris, açò és "Tempio della dea Terra". Ací es trobe al Fòrum Romà i el Campidoglio. L'emblema del barri és un cap de sabre d'un dragó sobre camp blanc. El símbol deriva de la llegenda segons la qual un dragó que infestaba el Fòrum Romà va ser caçat pel Papa Selvat I.
- XI - Sant'Angelo
- És el rione més menut. El seu nom deriva de l'iglésia de Sant'Angelo en Pescheria. Ací es troba el Gueto. El seu blasón és un àngel sobre camp de gules, en una espasa en la mà dreta i una balança en l'esquerra. La balança no es referix a la justícia, sino més be a pesar el peix, perque l'antic mercat de peixos es trobava en el gueto, junt al Pòrtic de Octavia.
- XII - Ripa
- El nom té el seu orige en la zona del Tíber cridada Ripa Gran (Ribera gran), a on estava la grada fluvial. Està considerat el més antic dels barris, per la presència d'un assentament prerromano. Hui comprén també el Mont Aventino, situat a les seues esquenes. L'escut d'armes és una roda de timó blanca sobre camp de gules, recordant a l'antic port.
- XIII - Trastevere
- Es troba en la ribera occidental (vora dreta) del Tíber, al sur de la Ciutat del Vaticà. El seu nom deriva del llatí trans Tiberim (a l'atre costat del Tíber), que era al mateix temps el nom d'una de les regions de augusteas. És el barri símbol dels "Popolo Romà". El seu blasón és un cap de lleó d'or sobre camp de gules.
- XIV - Borgo
- El nom deriva de la paraula germànica burg (centre habitat, chicoteta ciutat), donat a la zona pels peregrins sajones que s'acostaven a Roma en l'Alta Edat Mija. Ací es troben el Castell de Sant'Angelo i la Via della Conciliazione.
- XV - Esquilino
- El nom prové de la vulgarisació del terme Esquilinus, una zona insalubre a on se sepultava als esclaus. Es creu que este nom derivava dels aexculi, carrasques arbustivas que recobrien el cim del tossal. Es troben ací la Basílica de Santa María la Major i la Porta Maggiore. El seu escut està format per un arbre i un mont en camp d'argent.
- XVI - Ludovisi
- El nom del barri deriva de la Vila Ludovisi, rodejada per un dels pocs parcs de la ciutat, destruita a finals del XIX durant les llabors de construcció del barri. L'escut del barri té tres bandes d'or i un dragó, també d'or, sobre camp de gules.
- XVII - Sallustiano
- El nom deriva dels més bells jardins de la Roma antiga, els Horti Sallustiani. Ací estan la Via XX Settembre i la Porta Salaria.
- XVIII - Castre Pretori
- El nom es referix als Castra Praetoria, els antics quarters que es remonten al temps de l'emperador Tiberio, en els que s'estajava la Guàrdia pretoriana. Es troben ací el Teatre de l'Òpera i la Porta Pia. L'escut és el lábaro de la Guàrdia pretoriana en or sobre camp de gules.
- XIX - Celio
- El nom deriva del mont Celio. Es troben ací el Coliseu i l'Arc de Constantino. L'escut d'armes representa un bust d'un home africà vestit en despojos d'elefant i mechons d'or sobre camp d'argent, en memòria d'un bust africà trobat en la via Cape d'Africa.
- XX - Testaccio
- Pren el nom del cridat «Mont de les Teixixques» (Mons Testaceus), de 35 metros d'alt, i format per les rajoles o teixixques (testae, en llatí) i varis detritos variats acumulats a lo llarc dels sigles com a restant dels transports que es feyen cap al port de Ripa Gran. Naixcut com a districte obrer a finals del XIX, hui competix en quan a «romanidad» en el Trastevere. Ací es troba el cementeri protestant.
- XXI - Sant Saba
- Cridat popularment el «menut Aventino», Sant Saba és un barri de creació recent (encara que d'antiga urbanisació), al marge del gran pulmó vert i arqueològic del complex Termes de Caracalla - Circ Massimo - Palatino. El nom deriva de l'iglésia migeval de Sant Saba ahí existent.
- XXII - Prati
- Pren el nom dels desapareguts Prata Neronis, cridats en l'Edat Mija també Prata Sancti Petri, destruïts cap al 1870 en edificar-se este districte. El seu símbol és el perfil del Mausoleu d'Adriano en azur sobre camp d'argent; ha de recordar-se que el mausoleu d'Adriano (Castell Sant'Angelo) no pertany a este barri, sino al Borgo. Es troben ací la plaça dels Quirites i la plaça Cavour.
Referències
- ↑ «Historic Centre of Rome, the Properties of the Holy See in that City Enjoying Extraterritorial Rights and San Paolo Fuori li Mura». UNESCO Culture Sector. Consultat el 25 de giner de 2013.
- ↑ Rioni és el plural de rione, nom italià per a barri.
Enllaços externs
- Rioni del centre històric de Roma (en italià)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro histórico de Roma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.