Cementeri protestant (Roma)
El Cementeri protestant (en italià: Cimitero protestant), oficialment cridat Cimitero acattolico («Cementeri no catòlic») i a sovint denominat el Cimitero degli Inglesi («Cementeri dels anglesos»), és un cementeri en la Via vaig donar Caio Cestio, 6, Roma (Itàlia).
Història
Es troba prop de Porta Sant Paolo junt a la Piràmide de Cayo Cestio, una piràmide construïda al estil egipcíac en chicoteta escala en l'any 30 a. C. com tomba i més vesprada incorporada a la secció de la muralla Aureliana que rodeja el cementeri. Ciprers mediterràneus i atres arbres del cementeri reflectixen l'estil dels cementeris de les regions del Nort d'Europa. Com indica el nom del cementeri, allí s'enterra als no catòlics, no solament als protestants o els anglesos.[1]
El sepeli més antic conegut és el d'un estudiant de l'Universitat d'Oxford cridat Langton en 1738. Les tombes més famoses són les del periodiste, polític, filòsof i marxiste italià Antonio Gramsci, dirigent del Partit Comuniste Italià, i la dels poetes anglesos John Keats (1795–1821) i Percy Bysshe Shelley (1792–1822). Keats va morir en Roma de tuberculosis. El seu epitafi, que no ho menciona pel seu nom, és dels seus amics Joseph Severn i Charles Brown: «This greu contains all that was mortal, of a YOUNG ENGLISH POET, Who on his Death Bed, in the Bitterness of his Heart, at the Malicious Power of his Enemies, Desired these Words to be engraven on his Tomb Stone: Here lies One Whose Name was writ in Water».[2] Shelley es va ofegar en la Riviera italiana i va ser incinerat en la vora prop de Viareggio. Les seues cendres varen ser enterrades en el Cementeri Protestant.
Famosos enterrats ací
- August von Goethe (1789–1830), fill de Johann Wolfgang von Goethe; el seu monument presenta un medallón de Bertel Thorvaldsen.
- Aleksandr Andréyevich Ivánov (1806–1858), pintor rus.
- Antonio Gramsci (1891–1937), filòsof italià, cap del Partit Comuniste Italià.
- Antonio Labriola (1843-1904), filòsof italià, francmaçó, teòric del Marxisme.
- Asmus Jacob Carstens (1754-1798), pintor germà-danés.
- Axel Munthe (1857–1949), mege i escritor suec. Incinerat, les seues cendres varen ser escampades en el mar. En el Cementeri només hi ha una placa commemorativa[3]
- Bruno Pontecorvo (1913-1993), físic nuclear italià.
- Carlo Emilio Gadda (1893–1973), noveliste italià.
- Constance Fenimore Woolson (1840–1894), noveliste nortamericà i escritora de contes, amiga d'Henry James.
- Dario Bellezza (1944-1996), poeta italià.
- Friedrich Adolf Freiherr von Willisen (1798-1864), general prusiano i embaixador davant la Santa Sèu.
- Gottfried Semper (1803–1879), arquitecte alemà.
- Gregory Cors (1930–2001), poeta de la generació beat nortamericana.
- Gualtiero Jacopetti (1919-2011), director de cine i periodiste italià.
- Hans von Marées (1837-1887), pintor alemà.
- John Addington Symonds (1840–1893), poeta i crític anglés.
- John Keats (1795–1821), poeta anglés.
- Joseph Severn (1793–1879), pintor anglés, cònsul en Roma i amic de John Keats, junt al que es troba enterrat.
- Juan Rodolfo Wilcock (1919-1978), poeta, crític i escritor naixcut en Argentina i nacionalisat italià.
- Karl Briulov (1799-1852), pintor rus.
- Malwida von Meysenbug (1816–1903), escritora alemana.
- Percy Bysshe Shelley (1792–1822), poeta anglés.
- Richard Henry Dana (1815–1882), escritor nortamericà, autor de Two Years Before the Mast.
- Wilhelm von Humboldt (1794–1803), fill del diplomàtic alemà i llingüista Wilhelm von Humboldt.
- Wilhelm Friedrich Waiblinger (1804–1830), poeta alemà i biógraf de Friedrich Hölderlin.
- Belinda Llig (1935–1961), actriu anglesa.
Notes
- ↑ Segons la pàgina web oficial, «El lloc és conegut com a Cementeri Protestant, encara que conté les tombes de judeus i uns atres no cristians».
- ↑ «Esta tomba conté tot lo que era mortal, d'un JOVE POETA INGLÉS, qui en el seu llit de mort, en l'amargura del seu cor, en el poder maliciós dels seus enemics, va desijar que estes paraules es gravaren en la seua làpida: Ací yacer un el nom del qual va ser escrit en aigua»
- ↑ Font: "Find a Greu"
Referències
- International Herald Tribune; Elisabeth Rosenthal; 8 de febrer de 2006; "A Cemetery of Poets Is in Crisis in Rome".
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cementerio protestante (Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.