El monument nacional a Víctor Manuel II (en italià: Monument Nazionale a Vittorio Emanuele II), també conegut com Altare della Pàtria (Altar de la Pàtria), o simplement Il Vittoriano, és un enorme monument commemoratiu de la ciutat de Roma, Itàlia, realisat en honor del primer rei de l'Itàlia unificada, Víctor Manuel II. Se situa entre la Piazza Venezia (Plaça de Venècia) i la Tossal Capitolina. Va ser dissenyat per Giuseppe Sacconi en 1885, i inaugurat en 1911, pero els treballs varen terminar molt despuix, entre 1924 i 1927.

Monument a Víctor Manuel II

Característiques

editar
 
Tomba del soldat desconegut.

El monument està construït en marbre blanc extret de les pedreres de Botticino (prop de la ciutat de Brescia), mostrat per eixemple en les majestuoses escales o les columnes corintias. També dispon de vàries fonts i escultures del propi rei Víctor Manuel i dos estàtues de la deesa Victoria en sengles cuadrigas. L'estructura medix 135 metros d'ample i 40 metros d'altura (incloent la cuadriga i les ales de les deeses, aplega a 61 metros).

En la base del monument es troba el museu de l'unificació d'Itàlia.

El soldat desconegut

editar
Artícul principal → Tomba del Milite Ignoto.

En el monument a Víctor Manuel II es troba també una tomba al soldat desconegut en una «flama eterna» construïda despuix de la Primera Guerra Mundial, conforme a l'idea del general Giulio Douhet. El cos del soldat desconegut va ser triat per María Bergamas, en el poble austro-hongarés de Gradisca d'Isonzo, d'un jove desertor de l'eixèrcit austro-hongarés que va passar al Regio Esercito (eixèrcit italià) i va resultar desaparegut en combat durant la Primera Guerra Mundial. Va ser elegit entre atres 11 cossos de soldats o mariners sense identificar de les forces armades del Regne d'Itàlia (1861-1946). El cos va ser transportat des d'Aquilea (a on es va realisar la cerimònia en Bergamas) fins a Roma, entre octubre i novembre de 1921.

Controvèrsia

editar

El monument ha sofrit crítiques des de que la seua construcció va supondre la destrucció d'un gran àrea de la Tossal Capitolina, una dels tossals històrics de Roma, i a on es trobava un barri medieval. Per a alguns, dit monument era massa gran i pomposo.[1][2] En dies solejats, este edifici pot aplegar a ser molt lluent, podent inclús ser molest per a la vista si s'està prop o dins del recint, donat el seu impoluto color blanc i el seu entorn urbà més obscur. En ser una construcció tan destacada en el panorama de Roma, ha rebut atres numeroses denominacions. Des del seu orige, els romans ho cridaven la Zuppa Inglese (una espècie de pastiç), la coca de bodes o la falsa boca. Quan els soldats aliats varen aplegar a Roma en 1944 ho varen cridar també la màquina d'escriure, renom que després adoptarien els propis italians. Això es deu a que la frontera en les columnes no és recta, sino que adopta certa forma en arc.

L'obertura com a fòrum públic i lloc panoràmic sobre el centre de Roma va ser acollit per l'antic president de la República Italiana, Carlo Azeglio Ciampi, permetent a la gent acostar-se a dita construcció i donant-li aixina una millor reputació.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. «Urban Rhetoric and Embodied Identities: City, Nation, and Empire at the Vittorio Emanuele II Monument in Rome, 1870-1945».88(1)
    28-49.Consultat el 26 de febrer de 2007.
  2. «Outrage».200(1196)
    25.Consultat el 26 de febrer de 2007.

Enllaços externs

editar

Commons


Referències

editar