Anar al contingut

Centre de Astrobiologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Centre de Astrobiologia (CAB) és un centre espanyol d'investigació en astrobiologia, dependent tant de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) com del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Es tracta del primer centre d'investigació no nortamericana associat a l'Institut de Astrobiologia de la NASA (NAI).[1] El CAB va ser distinguit com a Unitat d'Excelència María de Maeztu[2] en la convocatòria de 2017 del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, destinada a reconéixer l'excelència en estructures organisatives d'investigació.[3]

Té dos sèus, una principal en el campus del INTA, en Torrejón d'Ardoz (Madrit), a 20 km al nordest de la capital, i una atra secundària en el Centre Europeu d'Astronomia Espacial (ESAC).

Estructura

El director del centre és Víctor Parro García i el vicedirector Francisco Najarro de la Parra.[4] El centre s'organisa en departaments d'investigació i unitats de respal, algunes de les quals es troben associades a grups d'investigació de l'Universitat de Valladolit (UVA) i del CSIC.

Departament d'Astrofísica: Dirigit per Pablo G. Pérez González. Estudia els processos que varen ser necessaris per a l'aparició i evolució de la vida en l'Univers.
Departament d'Evolució Molecular: Dirigit per Ester Lázaro Lázaro. Es dedica a l'estudi l'evolució de la matèria i energia en l'Univers en relació en el fenomen de la vida.
Departament de Planetologia i Habitabilitat: Dirigit per Felipe Gómez Gómez. Les seues activitats es desenrollen seguint principalment tres llínees d'investigació: la geologia planetària; els ambients extrems com a hàbitats d'interés astrobiológico, i les atmòsfera planetàries.
Departament d'Instrumentació Alvançada: Dirigit per Eduardo Sebastián Martínez. S'encarrega de desenrollar plataformes i instruments especials en els laboratoris de Robòtica i Instrumentació del centre.
 Grup d'Instrumentació Espacial, dirigit per José Antonio Rodríguez Manfredi
Unitats associades:
Unitat Associada al Grup de Espectroscòpia Raman i Infrarroja Aplicada a la Cosmogeoquímica i Astrobiologia de la UVA (Universitat de Valladolit).
Unitat Associada ASTRO-UAM de l'Universitat Autònoma de Madrit.

Unitat de Cultura Científica.


El Laboratori d'Astrofísica Espacial i Física Fonamental (LAEFF), va nàixer en 1991 com una colaboració entre el INTA, CSIC i la ESA.[5] Actualment està integrat en el Departament d'Astrofísica del Centre de Astrobiologia.[6]

Llínees i grups d'investigació

El seu objectiu primordial és investigar l'orige de la vida en l'Univers. Les seues llínees bàsiques d'investigació són:[7]

Biodiversitat Microbiana

Biomoléculas en Exploració Planetària Estudis d'Evolució Experimental en Virus i Microorganismes Evolució Molecular, Món RNA i Biosensors Formació i Evolució d'Estreles, Nanes Marrons i Planetes Formació i Evolució de Galàxies Geologia Planetària i Atmòsfera Habitabilitat i Ambients Extrems Instrumentació Espacial Mecanismes Moleculars de l'Adaptació Biològica Mig Interestelar i Circunestelar Observatori Virtual Espanyol: Explotació científica d'archius astronòmics Química Prebiótica

Història

La creació del CAB es deu a la proposta presentada en 1998 a la NASA per un grup de científics liderats per Juan Pérez Mercader per a unir-se al NASA Astrobiology Institute (NAI), recent creat (1998) i en el qual s'integraria en l'any 2000. El president del INTA i secretari d'Estat de Defensa, Pedro Morenés, i el president del CSIC, César Nombela, varen firmar la seua constitució el 19 de novembre de 1999, en l'objectiu d'establir un entorn investigador per al desenroll de l'Astrobiologia.

Comença a funcionar a finals de 1999 en un emplaçament temporal del INTA fins que el nou edifici va ser inaugurat en giner de 2003, i ampliat en decembre de 2007 fins a totalisar uns 7.000 metros quadrats. Conte també en un telescopi robòtic situat en l'Observatori de Calar Alt, Almeria.


El CAB va realisar experiments empírics per a modelar alguna de les possibles trayectòries en la qual el dart DART deuria impactar a Dimorphos, el satèlit de Didymos.[8] Detallats resultats serien obtinguts per Hera.[9]

Investigació

El centre ha desenrollat instrumentació per a múltiples missions espacials:

Instrument Optical Monitoring Camera (OMC) per a la missió INTEGRAL (2002) de l'ESA
Estació de Monitoreo Ambiental de Rover (en anglés, Rover Environmental Monitoring Station, REMS) per a missió Curiosity de la NASA (2011, destí Mart. Va ser el primer dispositiu de fabricació espanyola en alcançar Mart[10]) (Web proyecte)
Temperature and Winds for InSight (TWINS) per a la missió InSight de la NASA (2018, destí Mart)
Calibrador MIRI-MTS per al Mid-Infrared Instrument integrat en el telescopi espacial James Webb (NASA, ESA, CSA)[11]
Mars Environmental Dynamics Analyzer (MEDA) a bordo del rover Perseverance per a la missió Mars 2020 de NASA (2020, destí Mart)[12]
Espectrómetro Làser Raman (anglés) (RLS) per a detectar minerals i pigments potencialment biològics en la segona missió ExoMars 2022 de l'ESA (Prevista 2022, destí Mart)[13]
Responsables dels plans focals dels telescopis (32+2), inclosa la seua electrònica en la missió PLATO (ESA. Prevista 2026, destí al punt de lagrange)[14]
Signs Of Life Detector (SOLID) detector de signes de vida. (Viajarà en una missió futura destí Mart o Europa) (Web proyecte)

Desenrollat per el LAEFF abans de la seua anexió al CAB

Instalacions

Cambra Mart. Permet recrear les condicions ambientals marcianes per a provar instruments

Vore també

Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial
Programa espacial d'Espanya

Enllaços externs

Centre de Astrobiologia Web oficial

Twitter oficial del Centre de Astrobiologia Facebook oficial del Centre de Astrobiologia Instagram oficial del Centre de Astrobiologia Canal de YouTube oficial del Centre de Astrobiologia

Referències

  1. ↑ «Centre de Astrobiologia». cab.inta-csic.és. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  2. ↑ «Centres i Unitats d'Excelència | Agència Estatal d'Investigació - Agència Estatal d'Investigació (és)». www.aei.gob.es. Archivat des de l'original, el 5 de decembre de 2021. Consultat el 2021-12-05.
  3. ↑ «El CAB, reconegut com a Unitat d'Excelència María de Maeztu pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats» (en es-es). CAB (2018-11-19). Consultat el 2023-06-21.
  4. ↑ CSIC (2019-01-28). «CENTRO DE ASTROBIOLOGIA» (en es). Consell Superior d'Investigacions Científiques. Consultat el 2022-10-21.
  5. ↑ «LAEFF :: Laboratori d'Astrofísica Espacial i Física Fonamental». web.archive.org (2007-10-06). Archivat des de l'original, el 6 d'octubre de 2007. Consultat el 2022-10-21.
  6. ↑ «XXV Aniversari del LAEFF». cab.inta-csic.es (2016).
  7. ↑ Centre de Astrobiologia (CAB)
  8. ↑ «Missió DART: arranca el primer ensaig de defensa planetària de la Terra», The Objective, 13 de setembre de 2022. Consultat el 13 de setembre de 2022 (en es). «un sistema binario d'asteroides denominat Didymos 65803»
  9. ↑ «CAB, CSIC-INTA, participa en la primera missió espacial defensiva de l'història: la missió DART de la NASA, el llançament de la qual està previst el 24 de novembre» (en es). Centre de Astrobiologia (2 de novembre de 2021). Archivat des de l'original, el 24 de novembre de 2021. Consultat el 13 de setembre de 2022. «Una segona nau enviada per la ESA (missió Hera) aplegarà en 2024 per a caracterisar Dimorphos en gran detall, medint les propietats físiques de l'asteroide, la seua òrbita i caracterisant les conseqüències de l'impacte de la missió DART»
  10. ↑ «El primer instrument espanyol en Mart: qué és i para qué servix». abc.es (06/08/2012).
  11. ↑ «El INTA participa en el telescopi espacial més potent del món» (en es). www.inta.es. Consultat el 2022-10-21.
  12. ↑ «MEDA seleccionat per a Mars202031-07-2014». cab.inta-csic.és. Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2021. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  13. ↑ «L'Espectrómetro Làser Raman (RLS) en ExoMars». cab.inta-csic.és. Consultat el 30 de juliol de 2020.
  14. ↑ «RIA-SpaceTec en el futur de l'instrumentació astronòmica en Espanya». cab.inta-csic.és. Consultat el 30 de juliol de 2020.