Catedral d'Aquisgrà

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà (en alemà Aachener Dom i en francés Cathédrale d'Aix-la-Chapelle) és una catedral situada en la ciutat alemana d'Aquisgrà, a l'oest del país i a escassos quilómetros de la frontera en Bèlgica i els Països Baixos. Pertany a la diòcesis d'Aquisgrà.

La catedral d'Aquisgrà és considerada la catedral més antiga del nort d'Europa. El seu orige es remonta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a finals del VIII. A partir d'este núcleu original, el temple va ser creixent i engrandint-se durant els sigles posteriors fins a formar el conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils arquitectònics.

La catedral d'Aquisgrà va ser un dels primers 12 llocs inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, elegida en 1978.

La Capella Palatina

Artícul principal → Palau d'Aquisgrà.

Capella Palatina.

La Capella Palatina és considerada com el monument principal del art carolingi. Va ser originalment l'iglésia privada del palau d'hivern que va manar construir l'emperador Carlemany en Aquisgrà a finals del VIII. La Capella Palatina adquiriria una aureola mítica en la seua época per la seua espectacularitat, que no tenia parangón al nort dels Alps (va ser durant 200 anys l'edifici més alt d'esta part d'Europa), i al prestigi del seu promotor, Carlemany, que a la seua mort en l'any 814 seria enterrat en esta Capella. En el pas dels anys i despuix de ser abandonada Aquisgrà com a residència dels emperadors francs, la Capella seria l'únic edifici del conjunt palatino en sobreviure.

Successives adició, a lo llarc dels sigles, entorn a la Capella originària configurarien l'actual catedral d'Aquisgrà. Fins al XVI la Capella era utilisada com el lloc tradicional de coronació dels emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic, que es consideraven successors de Carlemany. Per això la catedral d'Aquisgrà rep també el nom de Kaiserdom (Catedral Imperial). La Capella, núcleu original de la catedral, es contempla actualment com una construcció relativament modesta en comparació al restant del conjunt catedralicio. A pesar d'això és l'element més valorat de la mateixa.

Orige i construcció

Púlpit d'Enrique II (1014).

Erro al crear miniatura:

Tro de Carlemany.

L'elecció d'Aquisgrà com a sèu de la principal residència imperial carolingia es va deure a varis factors: Aquisgrà ocupava una zona central en l'Imperi carolingi, es trobava prop de les terres patrimonials de la família carolingia i ademés contava en aigües termals que eren conegudes des de l'época romana.

Carlemany va manar construir un gran complex palatí i dins del mateix va edificar una iglésia de planta octogonal per al seu us privat. En dita iglésia es guardava com a relíquia un tros de la capa (en llatí capella) de Sant Martín. L'iglésia construïda per a albergar dita relíquia va rebre el nom de la capella i pel prestigi que va adquirir la Capella Palatina de Carlemany, esta paraula es convertiria en sinònim dels oratorios privats de príncips i nobles. Posteriorment la paraula capella aniria adoptant un significat més ampli. El nom en francés de la ciutat d'Aquisgrà, Aix-la-Chapelle, es deriva aixina mateix del de la Capella Palatina.

La construcció de la Capella Palatina va escomençar cap a l'any 790 i va ser finalisada en l'any 805, quan l'iglésia va ser consagrada pel Papa León III. En l'any 790 es coloca la primera pedra per a la construcció de la capella que consistix essencialment en el bautisterio (pila bautismal).

Arquitectura

Pla de la Capella Palatina.

La Capella Palatina és un edifici de dos plantes coronat per una cúpula. La seua planta, com correspon a un edifici destinat a albergar una important relíquia religiosa en el seu interior, és una planta centralisada, formada per un octógono circundado per un hexadecágono. Entre abdós polígons es forma un deambulatorio, delimitat per columnes. L'edifici està inspirat en l'iglésia bizantina de Sant Vital de Rávena manada construir per l'emperador Justiniano I en el VI i que Carlemany havia conegut i admirat. En el seu accés per l'oest es troba la torre que va ser erigida posteriorment.

L'arquitecte de la Capella va ser el franc Eudes de Metz, encara que contava en numerosos artesans procedents d'Itàlia i del Imperi bizantí per a la realisació de l'obra.

La Capella Palatina d'Aquisgrà va ser el més clar exponent artístic del poder polític alcançat per Carlemany, al front de l'Imperi Franco a principis del IX. Com una expressió de l'ideal imperial de Carlemany, la capella va ser decorada en suntuosos mosaics, marbres i bronzes i inclús columnes, que varen ser espoliades d'edificis de les velles capitals imperials: les ciutats de Rávena i Roma.

Les columnes originals varen ser espoliades durant l'ocupació francesa en les guerres napoleòniques i dutes a París. Algunes varen ser recuperades, pero moltes d'elles varen deure ser reconstruïdes totalment a partir de 1840, utilisant-se para això granit d'Asuán.

Al començament del XV, en 1414, a la capella original se li va afegir un audaç cor gòtic, el cridat Aachener Glashaus (Hivernàcul d'Aquisgrà), sense contraforts ni arquitraus de cap tipo (el cor devia tindre el mateix ample que l'octógono, lo que va plantejar alguns problemes d'estabilitat, sobretot quan es varen ampliar més alvance els vitrales).

Galeria

Catedral d'Aquisgrà

• 
  Vista de la catedral d'Aquisgrà des de l'exterior, al voltant de l'any 1900.
• 
  Dibuix antic de la catedral.
• 
  Torre frontal de la catedral.
• 
  Torre del rellonge neogótica

Enllaços externs

• Photos de la catedral d'Aquisgrà en sekulada.com Plantilla:Pl icon

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral d'Aquisgrà.