Anar al contingut

Castell de Castielfabib

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castell de Castielfabib

El castell de Castielfabib és una fortalea existent en la vila de Castielfabib, municipi del Racó d'Ademuz, en la província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).

Història

La zona en la que s'ubica el castell va ser tempranamente poblada, com ho proven les troballes de restants arqueològics correspondienets als periodos ibero i romà.

La fortalea de Castielfabib sembla no obstant tindre un orige àrap i se sap que va ser conquistada per Pedro II d'Aragó en l'any 1210, despuix d'un llarc sege al seu castell. Una volta terminada la conquista de la zona i expugnado el castell, Pedro II va celebrar i va presidir en ell, i durant tres dies, les Corts Generals d'Aragó. Més tart el castell va ser recuperat pels musulmans, per a ser definitivament reconquistado per Jaime I d'Aragó, quedant com a lloc de la Corona d'Aragó en els drets dels diezmos cedits a l'Orde del Temple, que passarien a l'Orde de Montesa en 1319.

A partir del XIV les senyes que es coneixen sobre Castielfabib no fan sino aludir als continus conflictes bèlics que no varen deixar de succeir-se des de 1364, en la guerra en Castella, i que varen ocasionar contínues destrosses i devastación en el conjunt de la vila i el seu castell, com són la Guerra de l'Independència, les guerres carlistas o l'última guerra civil espanyola, fins al punt que l'iglésia-fortalea, les ruïnes del castell i les seues muralles es troben íntimament units.

Són moltes les guerres en les que s'ha vist involucrat Castielfabib, i entre elles la del rei de Castella Alfonso XI i el monarca aragonés Pedro IV d'Aragó, encara que més tarde abdós aünarien esforços per a fer front a l'invasió dels benimerines, i que per este motiu fortificaron diverses places, entre elles la de Castielfabib. Un segon fet rellevant sobre la població va ser la cridada guerra dels Dos Pedros, en la que la fortalea va destacar per la seua ubicació i inexpugnabilidad. Durant l'ocupació francesa el castell va ser utilisat com presó i com a comandància militar.

En 1835, durant la primera guerra carlista (1833-1840), es va procedir a la reconstrucció del castell per a la guerra. Per a això es va buscar mà d'obra entre els pobles circunvecinos, dels que concorrien multitut de pobres que s'ocupaven en el treball, uns atres en classe d'arrestats, i inclús a les dònes se'ls feya transportar càrregues d'aigua. El tracte dispensat a aquells infeliços va ser molt inhumà, no obligant-els únicament a treballar més de lo que podien, sino que varen ser posats a disposició d'uns capataços d'aspecte tosco, que els maltractaven en pals, tralles i cadenes. Quan les tropes nacionals varen ocupar el castell, varen arruïnar les noves obres fabricades.[1]

Descripció

Esta fortalea ha segut objecte d'algunes campanyes d'excavacions arqueològiques, entre les que destaca la portada a terme en l'estiu de 1998 per la Generalitat Valenciana, baix la direcció de l'arqueòlec Juan José Barragán.

Com a antiga vila-fortalea són prou els restants que queden disseminats per tot el poble, uns integrats dins de les vivendes, i atres solitaris com a vestigis erectos del passat.

La part del castell que actualment es conserva és la torre de l'homenage, de la que recentment s'ha restaurat el passejada de ronda, actualment adaptada a l'iglésia parroquial de La nostra Senyora dels Àngels.

La torre de l'homenage s'alça sobre un promontori rocós que domina la vall, el poble i la carretera. Esta posició ve donada per la funció estratègic-defensiva que complia en el moment de la seua construcció, cap al XII, aprofitant una part del castell els orígens del qual semblen ser inicialment, romans i posteriorment àraps.

Despuix de la seua construcció inicial, l'edifici ha sofrit numeroses reformes, modificacions i afegitons en el seu primitiu núcleu migeval, consistent en una estructura a pur d'arcs de diafragma en capellas laterals entre contraforts de voltes de creueria i techumbre de fusta, tipologia que correspon a la de les denominades Iglésies de reconquista. En el XVI se li va afegir la sacristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. En el XVIII i principis del XIX es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una iglésia de tres naus en volta de canó, en lunetos en la nau central, decorant un dels trams de dita nau en pinturas al fresca alusivas al Misteri Eucarístico. En este moment es recreció el presbiteri i es va recobrir en cúpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comunió. L'archiu i l'imagineria es varen destruir durant la Guerra Civil, a excepció d'un Crist de reduïdes dimensions del XVII. Són de destacar les importants mostres de pintura mural gòtica aparegudes despuix d'iniciar-se les tasques de la reconstrucció que actualment s'està portant a terme.

Donat el seu interés arquitectònic i cultural, el castell i muralles de Castielfabib constituïxen un espai protegit.[2]

El millor lloc per a contemplar el conjunt del castell i Iglésia fortalea és des de «La Torreta», atalaya i punt vigía que constituïa el tancament de la vila migeval per occident.[3]-[4]-[5]

Galeria

  • Paisage urbà de Castielfabib, en l'iglésia-fortalea i el castell des de «La Torreta» (2019).
    Paisage urbà de Castielfabib, en l'iglésia-fortalea i el castell des de «La Torreta» (2019).
  • Paisage urbà de Castielfabib, en l'iglésia-fortalea i el castell des de «La Torreta» (2019).
    Paisage urbà de Castielfabib, en l'iglésia-fortalea i el castell des de «La Torreta» (2019).
  • Paisage urbà de Castielfabib, en l'iglésia-fortalea i el castell des de «La Torreta» (2019).
    Paisage urbà de Castielfabib, en l'iglésia-fortalea i el castell des de «La Torreta» (2019).
  • Paisage urbà de Castielfabib, en «La Torreta» al fondo esquerra, des del castell (2019).
    Paisage urbà de Castielfabib, en «La Torreta» al fondo esquerra, des del castell (2019).

Referències

  1. ↑ Madoz, 1847, tom VI, pp. 166-167.
  2. ↑ Orde de 2 d'octubre de 2007, de la Conselleria de Cultura i Deport, per la que es delimita l'entorn de protecció del Castell i Muralles de Castielfabib (Valéncia) i s'establix la normativa protectora del mateix. «BOE» núm. 40, de 15 de febrer de 2008, pàgines 8649 a 8652.
  3. ↑ Sánchez Garzón, 2014-I.
  4. ↑ Sánchez Garzón, 2014-II.
  5. ↑ Sánchez Garzón, 2014.

Bibliografia

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castell_de_Castielfabib&oldid=1491491»