Cartes que varen anunciar el descobriment de les Índies
Les cartes que varen anunciar el descobriment de les Índies són un conjunt de manuscrits i impresos que, a partir de 1493, varen fer públics les troballes de la primera expedició capitaneada per Cristóbal Colón a lo que actualment es denomina Amèrica. Cap a principis d'abril es va imprimir en Barcelona una carta en castellà dirigida al escribano de Ració de la Corona d'Aragó, Luis de Santángel; unes semanes més vesprada es va publicar en Roma una traducció al llatí be d'este mateix document be d'una atra carta molt similar dirigida al tesorer real Gabriel Sánchez. La versió en llatí es va difondre ràpidament per tota Europa, sent reeditada vàries voltes i traduïda a atres idiomes. Posteriorment han aparegut manuscrits de contingut similar a la carta impresa en Barcelona i, en 1985, una còpia potser de el XVI d'una carta de Colón als Reis datada en març de 1493 i que tracta del mateix tema.
Estes cartes descriuen les illes descobertes, en particular Cuba i L'Espanyola, i les costums dels seus habitants, abundant les exageració sobre el tamany de les illes, les seues riquees i la docilitat dels indis. No obstant, oferixen poques senyes concretes sobre el viage (s'omet, per eixemple, la referència a la pèrdua de la nao capitana) i, inclús, alguns d'ells contradiuen a atres fonts, en particular al Diari d'a bordo.
La postura tradicional sobre l'autoria de les cartes impreses en 1493 és adjudicar la mateixa al propi Colón, qui hauria promogut la seua publicació com una forma de protegir els seus interessos. Una atra teoria, en canvi, afirma que varen ser escrites pel rei Fernando i Luis de Santángel, inspirant-se en diversos informes enviats per Colón als Reis a la seua tornada. A pesar dels dubtes sobre la seua autoria, estes cartes tenen una gran importància històrica perque varen constituir l'única font sobre el primer viage de Colón que va estar disponible públicament durant la vida de l'Almirant.[1]
Per lo demés, la seua publicació va constituir, intencionadament o no, una extraordinària operació de propaganda gràcies a la recent inventada imprenta. En este sentit, la conseqüència més immediata va ser que la difusió de la notícia del Descobriment es va convertir en la més ràpida i universal de tot el XV i part de el XVI.
Cartes publicades en 1493
[editar | editar còdic]Difusió
[editar | editar còdic]En 1493 va aparéixer impresa una carta de Cristóbal Colón dirigida al «escribano de ració», càrrec públic que llavors ocupava Luis de Santángel. La carta està escrita en castellà, datada a 15 de febrer i posdatada en Lisboa a 14 de març. El document imprés no du títul ni lloc d'edició i no se sap quí va ordenar publicar-ho. Per mig d'un anàlisis tipogràfic s'ha averiguat que va deure ser imprés en el taller de Pere Posa, en Barcelona.[N. 1] També es desconeix la data de publicació, suponent-se en general que va deure ser cap al més d'abril.[2] No se sap quànts eixemplars es varen editar. Es conserva un solament, aparegut en 1889 i hui propietat de la Biblioteca Pública de Nova York.[N. 2]
La carta de Colón, impresa o en versions manuscrites, es va difondre ràpidament. El 22 de març de 1493, el cabildo secular de Còrdova va examinar “una carta que va enviar Colón de les illes que va fallar”.[3] Les notícies del viage varen aplegar ràpidament a Itàlia, puix es té eco d'elles en Roma el 18 d'abril [N. 3]i en Siena el 25 del mateix més.[4] Pronte va aparéixer publicada en Roma una versió en llatí de la carta, traduïda per Leandro Cosco el 29 d'abril. Este text presenta, no obstant, algunes diferències en l'imprés en Barcelona, escomençant pel destinatari, que és el tesorer real Gabriel Sánchez (cridat erròneament Raphael Sanxis en la majoria de les edicions). La versió en llatí va alcançar gran popularitat en Europa i va ser reimpresa numeroses voltes: dos en Roma, una en Amberes, una en Basilea i tres en París. L'edició de Basilea i les dos primeres de Brasil varen ser ilustrades en gravats.[5] Es varen fer també traduccions a atres llengües: italià (per Giuliano Dati en vers, Roma, 15 de juny de 1493) i alemà (Estrasburc, 1497). Esta última interpoló referències a geógrafos clàssics, principalment Ptolomeo.[6] En 1497, en Valladolit, es va realisar una nova edició de la versió castellana.[N. 4]
Contingut
[editar | editar còdic]
La carta a Santángel dedica llarcs paràgrafs a les illes descobertes i les costums dels seus habitants, pero omet informació important sobre el viage: quants barcos formaven l'expedició, quàn varen partir, quina ruta varen seguir i quàn varen mamprendre el viage de regrés. Encara que és llògica l'omissió d'alguns d'estes senyes per estar la carta dirigida a persones de les que Colón sabia que els coneixien be, alguns de les senyes que proporciona contradiuen a atres fonts, per eixemple referent a la duració del viage de regrés o la data de l'arribada a Lisboa.
En l'introducció, Colón afirma que va passar a "les Índies" (a el "mare Indicum" segons la carta en llatí) i que va prendre possessió de les terres trobades. També menciona la duració del viage d'anada: 20 dies en la versió en castellà i 33 en la llatina.
El document enumera a continuació les primeres illes visitades, donant només els seus noms: Guanaham (Guanahanin en la carta en llatí), rebatejada Sant Salvador; Santa María de Concepció; Ferrandina (Fernandina en la versió en llatí) i illa Bella (corregit a Isabela en la traducció llatina). La quinta illa mencionada és Cuba, a la que Colón va cridar Juana, l'exploració de la qual es narra més detalladament. L'última illa descoberta és L'Espanyola, també cridada actualment illa de Sant Dumenge.
La carta descriu els paisages de Cuba pero dona poca informació geogràfica sobre ella. Sobre l'Espanyola, és encara més parca en detalls. En abdós casos les senyes aportades tendixen a exagerar el tamany de les illes. A continuació descriu als indis com a sers dòcils, pacífics, monógamos, sense propietat privada i sense religió, lo que implica que deurien ser fàcils d'evangelizar. El text afirma que Colón ha deixat un barco i una guarnició en l'Espanyola, en un fort cridat Nadal. Omet, no obstant, el fet de que eixe barco, provablement la nao Santa María, hi havia embarrancado, segons afirmen moltes atres fonts.
Aparte de les illes visitades, l'autor de la carta dona notícies d'atres terres: una illa poblada d'indis caníbals; una atra a on solament viuen dònes guerreres; una atra a on hi ha molt or i els habitants del qual no tenen cabells; un país a on viu «gent en coa» i dos «terres fermes»: una la «d'ací» i una atra la «d'allà del Gran Ca». També promet tot tipo de riquees si s'exploten les illes descobertes: or, esclaus i vegetals preciosos com les espècies, cotó, «almástica», «ligunaloe», ruibarp i canella. En la conclusió exalta la seua «victòria», si be reconeix que pot haver uns atres que «destas terres aian fallat o escripto" abans que Colón, i flama a "prendre alegria i fazer grans festes, i donar gràcies solemnes a la Sancta Trinitat».
Data
[editar | editar còdic]El final de la carta és diferent segons les versions. En l'impresa en Barcelona es llig que va ser escrita el 15 de febrer "sobre les illes de Canària" i posdatada el 14 de març en Lisboa:
La versió en llatí termina de manera molt més breu, dient «En Lisboa el 14 de març»:
Les dates d'estes cartes han causat quebraderos de cap als historiadors perque contradiuen al Diari d'a bordo, al com es considera generalment la font principal per al primer viage de Colón. El Diari no menciona en absolut a les Canàries en el viage de regrés i el 15 de febrer situa a la carabela de Colón, la Chiqueta, en les Azores. Sí diu que va ser a Lisboa pero no el 14 sino el 4 de març. Per estos motius alguns autors han considerat que les dates de les cartes són errònees i han aplegat a substituir en les seues transcripcions d'estos documents la paraula "quatorze" per "quatre".[N. 5] Per a uns atres es tracta al contrari de proves de que no va ser Colón el que va redactar les cartes.
Autor, destinataris i objectiu
[editar | editar còdic]
Hi ha divisió d'opinions sobre si les cartes a Santángel (castellà) i a Sánchez (llatí) són dos documents distints o be deuen considerar-se com dos versions d'un mateix document, en el cas del qual el nom de Sánchez seria un error introduït pel traductor.[1][2]
També hi ha historiadors que opinen que no va ser Colón l'autor de cap de les dos cartes. Demetrio Ramos afirma que la carta va ser redactada entre el rei Fernando i Luis de Santángel, inspirant-se de notícies enviades per Colón als Reis a la seua tornada. Segons Ramos, la carta a Gabriel Sánchez seria una mera traducció al llatí d'esta primera. L'autor de la traducció al llatí va afegir un epigrama "a l'invencible rei de les Españas" firmat pel bisbe de Montepeloso, Leonardo de Carninis, lo que ha dut a pensar que anara este últim qui encarregara la traducció a Cosco.[5]
Alguns historiadors se sorprenen de que la Corona permetera difondre informacions en principi confidencials i aventuren que potser la publicació va ser una estratagema de Colón per a protegir els seus interessos. Uns atres observen que el que les cartes s'imprimiren i circularen ràpida i lliurement indica que la cort dels Reis Catòlics va donar el seu permís o a lo manco no ho va impedir. De fet, l'imprenta de Pere Posa era utilisada habitualment per la Corona per a publicar lleis i sentències.[6] En qualsevol dels dos casos, es va tractar d'una operació de propaganda, una de les primeres manipulacions mediàtiques a gran escala, feta possible per l'invenció de l'imprenta. No es va donar en el XV ni en la primera part de el XVI una difusió tan ràpida i universal d'una notícia. Per eixemple, la primer regrés al món (1519-22) va tindre un eco molt menor.
L'objectiu principal d'esta operació de propaganda podria haver segut el crear en Roma un ambient favorable a la negociació de les Bulas Alejandrinas.
Calitat de l'impressió
[editar | editar còdic]La calitat tipogràfica de la carta impresa en Barcelona és molt inferior a la d'atres obres del taller de Pere Posa: hi ha erratas evidents, falten espais en blanc i les llínees no estan justificades. S'han propost explicacions diverses: impressió ordenada d'urgència per a fer aplegar la carta quant abans a Itàlia o treball clandestí.[7] Les erratas llingüístiques podrien deure's a que els operaris de Pere Posa no dominaven be el castellà, ya que totes les atres obres conegudes d'este taller varen ser editades en llatí o en català.
Importància
[editar | editar còdic]A pesar dels dubtes sobre la seua autoria, les cartes de 1493 anunciant el Descobriment tenen una gran importància històrica. La carta impresa en Barcelona en castellà i, sobretot, les diverses edicions en llatí es varen fer populars ràpidament i varen constituir l'única font sobre el primer viage disponible públicament durant la vida de Colón.[1]
Manuscrit de Simancas
[editar | editar còdic].jpg)
En l'Archiu de Simancas es conserva un manuscrit que coincidix casi exactament en el text de la carta publicada en Barcelona. Una de les diferències més cridaneres és que este document crida Guanabam a la primera illa avistar pels descobridors, mentres que la versió impresa diu Guanaham.
La lletra no és la de Colón ni du la seua firma. De fet, en 1818 va ser catalogat pel archivero Tomás González com "còpia de mà de Luis de Santángel" per la similitut en la lletra del escribano de ració.
El text del manuscrit va ser publicat per volta primera per Martín Fernández de Navarrete en 1825, transcrito en la seua Colecció de Viages.[8] Des de llavors s'ha vingut considerant que este document era una còpia manuscrita de la carta impresa en Barcelona,[2] pero Demetrio Ramos va mostrar en 1986 que es tracta més be del borrador en net entregat a l'imprenta de Pere Posa.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 HENIGE, David. [1]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 SANZ LÓPEZ, Carlos. Pág. 17.
- ↑ SANZ LÓPEZ, Carlos. Pág. 34
- ↑ Gresle-Pouligny, Dominique (1999). Un pla pour Mexico-Tenochtitlan : Els représentations de la vaig citar et l'imaginaire européen, XVIe-XVIIIe siècles, Paris: Harmattan, p. 148. ISBN 978-2-7384-8521-2.
- ↑ 5,0 5,1 «Un canard d’Inde. Production, diffusió et réception du De insulis nuper inventis de Christophe Colomb en France (1493)».Actes de colloques et journées d’étude (ISSN 1775-4054).(23)
- ↑ 6,0 6,1 «Autoria i apocrifia nos albors dona época moderna: o cas dones primeiras notícias impressas sobre o Novo Món».CLIO: Revista de Perquisició Històrica.41(2)
- 107–137.ISSN 2525-5649.doi:10.22264/clio.issn2525-5649.2023.41.2.05.Consultat el 2025-12-12.
- ↑ Carlos Sanz López, citat en
- ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. 167. Transcripció del manuscrit de la carta de l'Archiu de Simancas, en llicències importants.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- V (2006). Cristóbal Colón: misteri i grandea, Editorial Marcial Pons Història. ISBN 8496467236.
- V, Mills H. (1997). Columbus then and now: a life reexamined, University of Oklahoma Press. ISBN 0806129344.
- V (1825). Colecció dels viages i descobriments que varen fer per mar els espanyols, Madrit: Imprenta Real.. Conté la primera transcripció del manuscrit de Simancas (pp. 167-175) i també el text original en llatí i traducció a l'espanyol de la carta a Gabriel Sánchez (pp.175-197).
- V, David (1994). «Finding Columbus: Implications of a newly-discovered text», David B. Quinn, Cecil H. Clough, Paul Edward Hedley Hair (ed.). The European outthrust and encounter: the first phase c.1400-c.1700 (en anglés), Liverpool University Press. ISBN 0853232296.
- «Introduction to the Letters from America» (en anglés). King's College London. Consultat el 22 de juliol de 2009.
- V, Montserrat (2000). El segon viage colombino, Universitat de Valladolit (tesis doctoral).
- V (1990). Primeres cartes sobre Amèrica (1493-1503), Sevilla: Universitat de Sevilla. ISBN 84-7405-517-2.
- Conté introducció crítica, facsímil i transcripció del manuscrit de la carta al escribano de ració en l'Archiu de Simancas.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartas que anunciaron el descubrimiento de las Indias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "N.", pero no es trobà una etiqueta <references group="N."/>