Carn cultivada

Carn cultivada

Pollet cultivat en ensalada de pasta, 2023

La carn artificial o carn cultivada, també coneguda com a carn in vitro o carn de laboratori; és aquella carn animal que no prové directament del cos d'un animal: mai ha format part d'un animal; sino que ella prové del cultiu de les cèlules musculars extretes prèviament d'animals.

La carn cultivada no deu confondre's en la carn d'imitació o carn vegetal, que és un producte vegetarià elaborat a partir de proteïna vegetal, normalment de soja o blat. Els térmens «carn sintètica» i «carn artificial» poden aludir a abdós.

El procés de fabricació

Archiu:The Meat Revolution Mark Post.webm La carn és múscul animal. El procés de desenrollar carn in vitro implica prendre cèlules mare i aplicar una proteïna que ajuda a les cèlules a créixer fins a formar grans porcions de carn. Despuix d'obtindre primeres cèlules ya no es necessiten més animals, de forma pareguda a com succeïx en la producció de cultius de yogurt.

Hi ha dos enfocaments generals de la producció de carn cultivada: cèlules musculars soltes i múscul estructurat, sent este últim molt més complex que el primer. Els músculs consistixen en fibres musculars, cèlules llargues en múltiples núcleus. Estes cèlules no creixen per sí mateixes, sino que sorgixen en fusionar-se les cèlules precursores, que poden ser cèlules mare embrionàries o cèlules satèlit, cèlules mare especialisades en teixit muscular. Teòricament és relativament simple cultivar-les en un biorreactor i fer llavors que es fusionen. No obstant, per a cultivar múscul autèntic les cèlules deuen créixer en el punt adequat, lo que exigix un sistema de perfusión semblat al torrent sanguíneu per a distribuir els nutrients i oxigen a les cèlules en creiximent, aixina com per a retirar els productes de rebuig. Ademés, necessiten cultivar-se atres tipos de cèlula, com els adipocits, i els mensagers químics deuen indicar al teixit en creiximent sobre la seua estructura. Per últim, el teixit muscular necessita ser estirat físicament o «eixercitat» per a que es desenrolle adequadament.

En 2001 el dermatólogo Wiete Westerhof de l'Universitat de Ámsterdam, el doctor Willem van Eelen i l'empresari Willem van Kooten varen anunciar que havia solicitat una palesa mundial sobre un procés per a produir carn in vitro. En el procés, una matriu de colágeno se sembra en cèlules musculars, que es banyen llavors en una solució nutritiva i se'ls induïx a dividir-se. El nortamericà Jon F. Vein també va obtindre una palesa (Plantilla:Palesa USPTO) per a la producció de carn per ingenieria de teixits per a consum humà, en la que cèlules musculars i adiposas es cultivarien de forma integrada per a crear productes cárnicos com a vedella, au o peix. Van Eelen va dir que havia pensat l'idea de la carn in vitro durant anys, des de que va ser presoner de guerra de Japó. Els científics de Ámsterdam estudien el mig de cultiu, mentres l'Universitat de Utrecht estudia la proliferació de cèlules musculars i l'Universitat Tècnica de Eindhoven està investigant els biorreactores.

El cultiu de carn no implica necessàriament a l'ingenieria genètica. De fet, les cèlules amprades són cèlules naturals que creixien de forma normal.

Història

La primera hamburguesa cultivada, 2013

L'investigació moderna sobre el cultiu de carn procedix d'experiments realisats per la NASA, en l'intent de trobar formes millorades d'alimentar de forma sostinguda a astronautas en l'espai. La tècnica va ser aprovada per la FDA en 1995, i la NASA ha estat realisant experiments des de 2001, produint carn in vitro a partir de cèlules de pavo. La primera forma comestible va ser produït per el NSR/Touro Applied BioScience Research Consortium en 2000: cèlules de carpa dorada cultivades per a semblar-se a filetes de peix.

El primer artícul revisat per parells publicat sobre la carn cultivada en laboratori va aparéixer en un número de 2005 de Tissue Engineering. Per supost, els conceptes bàsics són més antics. Winston Churchill va dir en els anys 1930: «Dins de cinquanta anys, escaparem a l'absurt de criar un pollet sancer per a menjar la pechuga o les ales, cultivant estes parts separades en un mig adequat.»

En 2008 PETA va oferir un premi d'1 milló de dólars a la primera companyia que posara carn de pollet cultivada en laboratori a disposició del públic en 2012. El govern holandés ha destinat 4 millons de dólars a experiments sobre la carn in vitro. El In Vitro Meat Consortium, un grup format per investigadors internacionals interessats en la tecnologia, va celebrar la primera conferència internacional sobre la producció de carn in vitro, organisada pel Institut d'Investigació d'Aliments de Noruega en abril de 2008, per a discutir les possibilitats comercials. La revista Clave va declarar la producció de carn cultivada una de les idees revolucionàries de 2009. En novembre de 2009, científics dels Països Baixos varen anunciar que havien conseguit cultivar carn en el laboratori usant cèlules d'un porc viu.

Producció

Actualment varis proyectes d'investigació intenten cultivar este tipo de carn experimentalment, encara que encara no s'ha produït carn per a consum públic. Els primers productes seran, provablement, carn picada, sent un objectiu a llarc determini l'obtenció de teixit muscular completament desenrollat. Qualsevol teixit muscular animal pot potencialment cultivar-se a través d'un procés in vitro.

Uns pocs científics afirmen que esta tecnologia està llista per a us comercial i simplement necessita que una companyia ho respale. La carn cultivada és actualment prohibitivamente cara, pero es calcula que el cost pot baixar fins a aproximadament el doble del pollet produït convencionalment.

Diferències en la carn convencional

Salut

La producció a gran escala de carn cultivada pot exigir l'us d'hormones del creiximent artificials, si s'usen en la producció convencional. No s'ha presentat procés algun per a produir carn in vitro a gran escala sense l'us d'antibiòtics per a evitar les infeccions bacterianes.

Degut a que la carn cultivada encara no ha aplegat al mercat, els riscs per a la salut no han segut investigats completament. Esta qüestió és un dels punts d'atenció dels científics que treballen sobre este assunt, i l'objectiu és produir una carn més sana que la convencional, principalment reduint el contingut gras i controlant els seus nutrients. Per eixemple, la majoria de la carn produïda en métodos convencionals són riques en greixos saturats. Açò pot provocar hipercolesterolemia i atres problemes de salut com a malalties coronarias i obesitat.

Els investigadors han sugerit que els àcit grassos omega-3 podrien afegir-se a la carn cultivada com a benefici afegit. De forma pareguda, el contingut en omega-3 de la carn convencional pugues també aumentar-se alterant la dieta dels animals. La revista Clave ha sugerit que el procés de producció de carn cultivada també pot decrementar l'exposició de la carn a les bactèries i les malalties.

Artificialidad

Encara que la carn cultivada consistix en cèlules de carn naturals, els consumidors poden trobar desagradable un enfocament tan tecnològic de la producció cárnica. Si la carn cultivada resulta tindre una apariència, sabor, olor, textura o una atra propietat diferent a la carn convencional, pugues no ser comercialment competitiva front a esta. L'absència de greix i os també pot ser una desventaja, ya que estes parts contribuïxen de manera apreciable al sabor final de l'aliment cuinat. Molts aliments, com el surimi, dissenyats per a substituir atres ingredients per raons morals o econòmiques, són acceptats per les seues pròpies característiques de forma separada.

Mig ambient

Alguns han especulat en que la carn cultivada podria necessitar menys recursos i produir menys gasos d'efecte hivernàculs i atres residus que la carn produïda de forma convencional. Açò inclou al propietari de la palesa de carn in vitro, al periodiste Brendan I. Koerner i a Hanna Tuomisto, un graduat per l'Universitat d'Oxford. Margaret Mellon, de l'Union of Concerned Scientists, un lobby científic dedicat a assunts migambientals i socials, té un punt de vista diferent, i creu que l'energia i les necessitats de combustibles fòssils de la producció a gran escala de carn in-vitro en una fàbrica serà més destructiva medioambientalment que la producció tradicional.

Diferències econòmiques

La producció de carn cultivada és actualment molt cara (sobre 1 milló de dólars per a produir un tros de 250 g de vedella) i farà falta prou inversió per a conseguir la producció a gran escala. No obstant, el In-Vitro Meat Consortium ha estimat que en millores a la tecnologia actual hi hauria considerables reduccions de cost. Estimen que podria produir-se carn per 3500 €/tonellada, lo que és aproximadament el doble del cost de la producció no subsidiada de pollet en Europa.

Consideracions ètiques

Els grups filosòfics per drets dels animals estan a favor de la producció de carn cultivada perque no té sistema nerviós i per tant no pot sentir dolor. Açò reduiria la matança d'animals per a consum, ya que no seria necessari criar-los i engordir-los per a posteriorment sacrificar-los.

Investigació

Desafius

La ciència del cultiu de carn és un frut de la branca de la biotecnología coneguda com ingenieria de teixits. La tecnologia està sent desenrollada simultàneament per a atres usos, com l'assistència als malalts de distròfia muscular i, més semblat, per al cultiu d'òrguens destinats a transplants. Hi ha varis obstàculs que superar abans de poder tindre èxit. De moment, els més importants són els de escala i els econòmics.

• Proliferació de cèlules musculars: Encara que no és molt difícil conseguir que les cèlules mares es dividixquen, per a la producció de carn és necessari que ho facen ràpidament, per a conseguir carn sòlida.
• Mig de cultiu: Les cèlules necessiten una font d'aliment per a créixer i desenrollar-se. El mig de cultiu deuria ser una mescla ben balancejada d'ingredients i factors de creiximent. Els científics ya han identificat possibles mijos de cultiu per a les cèlules musculars de pavo, peix, ovella i porc. Segons l'objectiu dels investigadors, el mig de cultiu té requisits adicionals:
  • Comercials: El mig de cultiu deu ser barat de produir. Un mig d'orige vegetal pot ser menys car que el sèrum fetal vacú.
  • Migambientals: La producció del mig de cultiu no deuria tindre un efecte negatiu sobre el mig ambient. Açò significa que la producció deuria ser energèticament favorable. Ademés, els ingredients deurien procedir de fonts completament renovables. Els oligoelementos extrets de mines no són utilisables en este cas, ni els nutrients produïts sintéticamente a partir de fonts no renovables.
  • Benestar animal: El mig de cultiu deu evitar les fonts animals (llevat la pren inicial de cèlules mare).

• • Alèrgies: Encara que els mijos de cultiu vegetals són més realistes, seran econòmics i reduïxen la possibilitat d'agents infecciosos, existix també la possibilitat de que provoquen reaccions alèrgiques a alguns consumidors.
• Biorreactores: Els nutrients i l'oxigen necessiten aplegar a les rodalies de cada cèlula, a una escala milimétrica. En els animals este treball és realisat pels gots sanguíneus. Un biorreactor deu emular esta funció de forma eficient. L'enfocament habitual és la creació d'una matriu pareguda a una esponja en la que les cèlules puguen créixer.

Iniciatives

Provablement la primera investigació sobre la carn in vitro va ser la realisada per M. A. Benjaminson del Touro College. El seu grup d'investigació va conseguir cultivar teixit muscular de carpa dorada en un laboratori en diferents mijos de cultiu.

En 2004, un grup d'investigadors va fundar l'organisació sense ànim de lucre New Harvest en la finalitat de promocionar l'investigació sobre la carn in vitro. Entre els fundadors estan Jason Matheny i Vladimir Mironov. Segons el seu lloc web, la carn cultivada en forma processada, com la de salchichas, hamburguesas o nuggets de pollet, pot estar comercialment disponible en alguns anys.

En abril de 2005 va començar un proyecte d'investigació sobre la carn cultivada en els Països Baixos, i en 2008 es va informar que la majoria de l'investigació sobre la carn in vitro estava sent realisada per equips científics holandesos. L'investigació és portada a terme baix la direcció de Henk Haagsman, un expert en investigació de teixits de l'Universitat de Ámsterdam, l'Universitat Tècnica de Eindhoven i l'Universitat de Utrecht, en colaboració en el fabricant de salchichas Stegeman. El govern holandés va concedir dos millons d'euros de subvenció al proyecte.

El 21 d'abril de 2008 PETA va anunciar un premi d'1 milló de dólars per al primer grup que produïra en èxit carn sintètica comparable i comercialment viable respecte als productes cárnicos produïts de forma convencional. PETA va dir que la sifra procedix del número de pollets sacrificats per al seu consum en els Estats Units, un milló.

Galeria

• 
  Hamburguesa cultivada, 2013
• 
  Salchichas cultivades, 2023
• 
  Bufa natatoria cultivada, 2019
• 
  Salmón cultivat, 2020
• 
  Cerda cultivada, 2020
• 
  Cansalada cultivada, 2020

Vore també

• Cultiu celular
• Bioarte
• Modificació genètica
• Hidroponía
• Toxicologia in vitro
• Cultive in vitro

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}, grup per a recaptar fondos que recolzen l'investigació sobre el cultiu de carn, format entorn a l'investigador i amo de palesos sobre l'àrea Willem van Eelen
• In Vitro Meat Consortium, científics interessats en l'investigació de la carn in vitro
• "Advancing Meat Substitutes", New Harvest, organisació sense ànim de lucre per a finançar l'investigació sobre la carn in vitro

• Regles del premi d'1 milló de dólars de PETA

Palesos

• Palés WO9931222: Producció a escala industrial de carn a partir de cultius celulars in vitro
• Palés 20060029922: Producció industrial de carn — un producte cárnico contenint cèlules animals produïdes in vitro en una forma tridimensional i un método per a produir-ho

Cobertura mediàtica

• "Lab-grown meat could ease food shortage", New Scientist
• "Fish fillets grow in tank", New Scientist
• "Lab-grown steaks nearing the menu", New Scientist
• "Lab-grown steak", discussió en Slashdot
• "Semi-Living Food: Disembodied Cuisine" [2] archivat en Wayback Machine., The Tissue Culture & Art Project
• "Cultured Meat; manufacturing of meat products through 'tissue-engineering' technology." Artícul d'un blog dedicat a la «carn sense ganado».
• "Lending Muscle to Artificial Meat Production", Reactive Reports
• "Would You Eat Lab-Grown Meat?", Traci Hukill, AlterNet (12 de juliol de 2006)

Artículs científics

• M.A. Benjaminson et al. (2002). "In vitro edible muscle protein production system (mpps): stage 1, fish". Acta Astronautica 51 (12): 879-889.
• P.D. Edelman et al. (2005). "Commentary: In Vitro-Cultured Meat Production". Tissue Engineering 11 (5-6): 659-662.
• Notes tècniques soltes sobre la carn in vitro