Carlina acaulis
La carlina, carlina angélica o eguzkilore[n. 1] (Carlina acaulis) és una espècie de planta del gènero Carlina en la família Asteraceae.
Descripció
És una planta bienal, espinosa, semblant a la penca, en el talle rígit que alcança els 3 dm d'altura. Fulles retallades i espinoses, lobuladas en involucre hemisfèric i bràctees punchants, les basals en una ampla roseta, pràcticament lampiñas. El capítul aplega fins a 8-13 cm de diàmetro, els seus bràctees més internes, paleses i molt més llargues que els flósculos s'assemblen a lígules blanques platejades; els flósculos del disc varien de blanquecinos a rojosos.[1]
Distribució i hàbitat
És natural d'Europa central, fins a altes #latitut (Islàndia, Suècia, Noruega);[2][3] en Espanya, solament en el nort d'Aragó i Catalunya, Cantàbria, el nort de la província de Burgos, País Vasc, La Rioja i Navarra. Creix en montanyes, pasturages i prats, i florix de juny fins a setembre.
Propietats
- Té un oli essencial, destilat del seu raïl, en una olor agradable que conté flavonoides i substàncies antibióticas (sobretot bactèries Gramm +).
- El seu oli essencial s'utilisa en el tractament d'eczemes i acné.
- No es recomana per via interna per ser tòxic a altes dosis.
Principis actius: conté abundant inulina (20%), taninos, oli essencial (1-2%): òxit de carlina (furil-bencilacetileno), carileno. Flavonoides,
Indicacions: Planta en desús. L'òxit de carlina és responsable de la seua acció com antibiòtic. Als flavonoides se'ls atribuïx la seua acció de diurético, diaforético i colagogo. Als principis amarcs, el seu efecte aperitiu i digestiu. Estomacal, laxante. El centre carnoso és comestible, pero a dosis altes actua com emético enèrgic. Vermífugo, emenagogo, febrífugo, detersivo. Indicat per a dermatitis, #erupció herpéticas, piodermies, colecistitis, disquinesies biliars, grip. Estats en els que es requerixca un aument de la diuresis: afeccions genitourinarias (cistitis, ureteritis, uretritis, oliguria, urolitiasis), hiperazotemia, hiperuricemia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobrepés acompanyat de retenció de líquits. S'ha usat per a preparar un aigua destilada a la que se li atribuïx un efecte afrodisíac.[4]
S'usa la raïl. Es recolecta en autumne. Decocció: 20 g/l, 1 tassa tres voltes al dia.
Atres usos: Ornamental (seca). En Aragó s'ampra com a element protector contra les Bruixas i Bruixons (Bruixes i Bruixos) i contra el Foscor (l'obscuritat, la maldat i els mals esperits). Es coloquen en portes, finestres i fumerals per a evitar l'entrada de les bruixes que per la seua gran curiositat conten els flósculos que componen l'inflorescència fent-se'ls de dia, moment en el qual deuen tornar als seus refugis sense haver comés cap maldat. En atres regions (País Vasc i Navarra), és una de les tres solucions (en concret la tercera) del mit de la creació del món de la mitologia vasca, que Amalur va proporcionar per a protegir als mortals dels genis nocturns. Es colocaven en les portes dels caserius o damunt d'elles per a protegir la casa: si algun esperit maligne pretenia entrar en la casa i trobava una Eguzki lore (significa "flor del sol"), igual que ocorria en les bruixes en Aragó, tenia que parar-se per a contar els numerosíssims pèls o bràctees de l'inflorescència i el dia li sorprenia sense haver terminat la seua tasca. En els masos dels Pirineus catalans també és tradició penjar una carlina.
Taxonomia
Carlina acaulis va ser descrita per Carolus Linnaeus i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 828, 1753 [1].[5]
Carlina: nom genèric que conta la llegenda que li varen ensenyar els àngels a Carlemany com devia amprar-la (referint-se a Carlina acaulis) contra la pesta, i que aixina va lliurar a les seues huestes d'ella; i la planta es va nomenar aixina en el seu honor. Més tart, la llegenda va canviar a Carlemany per Carlos I d'Espanya.[6] Està última «interpretació» seria la que va servir de base a Linneo per a nomenar al gènero.
Acaulis: epítet latino que significa "sense talle".[7]
Té dos subespècies acceptades:
- Carlina acaulis acaulis
- Carlina acaulis aggregata (Waldst. & Kit.) Hegi
- Carlina acaulis simplex (Waldst. & Kit.) Nyman
- Carlina acaulis var. eckartsbergensis Ilse
- Carlina aggregata Waldst. & Kit.
- Carlina alpina Jacq.
- Carlina caulescens Lam.
- Carlina cirsioides Klokov
- Carlina simplex Waldst. & Kit.[8]
- Carlina officinalis Bubani
- Carlina subacaulis DC.
- Chromatolepis acaulis Dulac[9]
Noms comuns
- Castellà: ajonjera, angélica-carlina, camalleó (2), canduncho, carasol, cardabela, cardina, cardineta, cardito, penca ajonjero (2), penca ajonjero blanc, penca de Sant Pelegrín, penca dorada, penca rullada, cardonerita, cardonerito, cardullo, carlina (5), carlina angélica (4), carnunquera, pentine. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència d'us del vocable en Espanya.[8]
Notes
Referències
- ↑ Polunin, O: Guia de camp de la flors d'Europa, Edicions Omega, Barcelona, 1977, p. 528.
- ↑ The Euro+Medit Plantbase
- ↑ Global Compositae Checklist
- ↑ «Carlina acaulis». Plantes útils: Linneo. Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2009.
- ↑ «Carlina acaulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 de juliol de 2012.
- ↑ Font Quer, Pío: Plantes medicinals-El Dioscórides renovat - Edicions Llabor, Barcelona, 1980, p. 834-838.
- ↑ en En Epítets Botànics
- ↑ 8,0 8,1 «Carlina acaulis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Carlina acaulis en PlantList
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Carlina acaulis.- Flora Europaea: Carlina acaulis
- Este artícul conté una traducció derivada de «Carlina acaulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.