Amalur
Amalur o Ama-Lurra (lliteralment en vasca:"Mare Terra") és una deesa de la mitologia vasca, personificació de la Terra.
Està relacionada en Mari, per lo que a voltes és confosa en esta. Mari és la personificació de tota la naturalea i a la seua volta és la divinitat superior que domina a tots els personages mitològics, tenint una relació especial en la Terra i, segons antigues creències, sent la personificació de Amalur.
Llegendes
[editar | editar còdic]En les llegendes del poble vasc, la Terra, Ama-Lurra, és la divinitat principal. La Terra se nos mostra com a habitàcul de tots els sers vius, posseïdora de força vital pròpia que ha creat el nostre entorn natural. És la que fa possible l'existència d'animals i plantes, i la que nos dona als sers humans l'aliment i el lloc necessari per a viure. La Terra és un enorme recipient, un receptàcul illimitat, a on viuen les ànimes dels difunts i la majoria dels personages mitològics. La fe en Ama-Lurra és molt antiga en el poble vasc, anterior a l'invasió dels pobles indoeuropeos. Ya que estes cultures que varen aplegar de l'est a Europa, varen ser les que varen introduir la creència en les divinitats celests.
Segons conten les llegendes, en l'interior de la Terra existixen increibles tesors, que encara que els humans persistixquen en trobar-los i apropiar-se d'ells, sempre es fan inalcançables, sent una costum molt arraïlada deixar ofrenes a Ama-Lurra en les coves i alvencs, ya que estes són les portes a l'interior de la Terra.
Amalur és la creadora de la germana lluna (Ilazki, Ilargi), la germana sol (Ekhi, Eguzki) i la Eguzkilore ("flor sol", carlina acaulis), flor pareguda a la penca molt abundant en el País Vasc i que es coloca en les portes de les cases per a aüixar als genis, les lamias i els esperits malignes, ya que es creïa que si algun pretenia entrar en la casa i trobava una Eguzkilore, tenia que parar-se per a contar els numerosíssims pèls o bràctees de l'inflorescència i el dia li sorprenia sense haver terminat la seua tasca. Les bruixes no eren esperits malignes, més be eren creadores.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Andrés Ortiz-Osés, Antropologia simbòlica vasca, Anthropos Editorial del Home, 1985, ISBN 84-85887-84-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amalur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.