Anar al contingut

Capitania general de Sant Dumenge

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Sant Dumenge (desambiguaació).


La capitania general de Sant Dumenge va ser una entitat territorial integrant del Imperi espanyol, establida en l'illa Espanyola per la Monarquia Hispànica, durant la Conquista d'Amèrica. Va ser la primera província espanyola establida en el Nou Món i des de 1511 l'eixercici de la jurisdicció va ser organisada entorn a la Real Audiència de Sant Dumenge. El 4 de juny de 1820 es va instaurar en Sant Dumenge la Constitució espanyola, transformant-se en la província de Sant Dumenge, i la mateixa denominació es tornaria a usar durant la reincorporació del 18 de març de 1861. Tot el periodo hispà en l'actual República Dominicana va ser coneguda com a Sant Dumenge espanyol.

La creació de la capitania general es va originar per l'abolició del virreinato de les Índies i despuix de la creació del virreinato de Nova Espanya.

Edifici del Museu de les Cases Reals de Sant Dumenge, a on es trobava la Real Audiència de Sant Dumenge.

Durant un temps va incloure lo que és actualment Haití, també la província de Nova Andalusia i Paria (part de l'actual Veneçola), Nicaragua, l'illa de Cuba, Puerto Rico, província de Trinitat i l'illa de Santiago (actuals Trinitat i Tobago i Jamaica).

En el XVII els francesos varen terminar quedant-se en el terç occidental de l'illa, pero els espanyols varen mantindre el control permanent dels dos terços orientals de l'illa, en excepció d'un periodo de domini francés des de 1801 fins a 1809.[1]

Antecedents

Virreinato colombino en L'Espanyola

Cristóbal Colón va aplegar a l'illa en la seua primer viage, el 5 de decembre de 1492 i la va cridar L'Espanyola.[2] Convençuts de que els europeus eren d'alguna forma sobrenatural, els taínos els varen donar la benvinguda en tots els honors. Era una societat totalment distinta a l'europea. Guacanagarix, el cap amfitrió i els seus hòmens, els va tractar en amabilitat i els va donar tot lo que desijaven. En paraules de l'almirant, els indígenes eren «tan afectuosos, generosos i tractables (...) que no hi ha poble millor en cap terra ni en tot lo món. Amen als seus veïns com a sí mateixos i la seua llengua és la més dolça i gentil del món».[2] No obstant, el sistema igualitario dels taínos es va enfrontar a les estructures del sistema feudal dels europeus. Açò va dur als europeus a creure que els taínos eren dèbils, i varen escomençar a tractar a les tribus en més violència. Colón va intentar mitigar açò quan ell i els seus hòmens es varen marchar de Quisqueya, deixant als taínos en una bona primera impressió. En este primer viage, va fundar fort Nadal, el primer assentament castellà en el Nou Món, ya que la nit anterior una de les naos que havien creuat l'Atlàntic, la Santa María, hi havia embarrancado i va tindre que deixar en l'illa a trentanou dels seus hòmens, ademés de Diego de Arana que va estar al mando, abans de salpar per a Espanya el 4 de giner de 1493.[3]

Quan Colón va retornar en novembre de 1493 en el seu segon viage, el 28 d'eixe més, despuix de haver recalat en Samaná i posteriorment en Montecristi, va trobar que la chicoteta fortalea, fort Nadal, havia segut cremada i cap dels hòmens que havia deixat ahí quedava en vida.[4] A principis de decembre, l'almirant «va decidir que devíem retornar costejant per a on havíem vingut des de Castella, perque era per allí per a on es dia que hi havia or» pero pel mal temps no va ser fins a principis de giner que varen desembarcar a uns cinc quilómetros a l'est de Montecristi a on va fundar L'Isabela, considerada la primera ciutat en Amèrica.[5]


El 4 d'agost de 1496, el seu germà Bartolomé Colón, qui va governar fins a 1498, va establir l'assentament Sant Dumenge de Guzmán en la costa sur, que es va convertir en la nova capital. S'estima que els 400 000 taínos que vivien en l'illa varen ser esclavizados abans de treballar en les mines d'or. Com a conseqüència de l'opressió, el treball forçós, la fam, les malalties i assessinats en massa, s'estima que cap a 1508 eixe número s'havia reduït a al voltant de 50 000. En 1535, solament estaven vius 6000.[6]

Durant este periodo, la direcció espanyola va canviar de mans vàries voltes. Quan Colón va partir en una atra exploració, Francisco de Bobadilla es va convertir en governador. Les acusacions contra Colón per part dels colon per la seua mala gestió es varen agregar a una situació política tumultuosa. En 1502, Nicolás de Ovando va substituir a Bobadilla com a governador, en un ambiciós pla per a ampliar l'influència espanyola en la regió. Va ser ell qui va tindre un tracte més brutal en la majoria dels taínos.

En 1509, Ovando va ser rellevat per Diego Colón, qui va aplegar en el títul de governador de les Índies, pero en 1511 se li reconeix com virrey de les Índies, permaneixent fins a 1518 i després entre 1520 i 1524.

En 1511 va ser creada la Real Audiència, pero no es va instalar fins a 1526, en jurisdicció sobre totes les terres colonisades per Castella en Amèrica.

De 1502 a 1522 va haver una importació massiva d'esclaus africans, favorida pels reis d'Espanya Fernando i Isabel.

Artícul principal → Virreinato de Nova Espanya.


En crear-se el virreinato novohispano en 1535, L'Espanyola es convertiria en el mateix any en una entitat autònoma cridada Capitania General de Sant Dumenge que seguiria albergant a la real audiència homònima i que tenia jurisdicció sobre Nicaragua fins a 1539 i totes les illes del Carib, en Centroamérica, i les províncies de Trinitat fins a 1591, Veneçola, Nova Andalusia, Paria i Margarita, en Sudamérica. En 1582 se li va segregar la Capitania General de Puerto Rico encara que seguiria depenent de la Real Audiència de Sant Dumenge i del situat mexicà provinent del virreinato novohispano. La capitania va sofrir un gran decliu durant els anys venidors per l'abandó per part dels conquistadors, que havien salpat a Mèxic i Perú en busca de riquees. Este fet va ser aprofitat per alguns pirates com el corsario Francis Drake, qui es va fer en el control de la part oriental de l'illa en 1586, demanant un rescat per a tornar-l'als espanyols.

En 1605, Espanya, descontenta en que Sant Dumenge estiguera facilitant el comerç entre les seues atres colónies i atres potències europees, va ordenar al governador Antonio Osorio atacar les vastes zones de les regions nort i oest de l'illa hispaniola, forçant als seus habitants a reasentarse més prop de la ciutat de Sant Dumenge.[7] Esta acció, coneguda com devastación de Osorio, va resultar desastrosa: més de la mitat dels colon reubicats varen morir de fam o malaltia.[8] Els bucaneros anglesos i francesos es varen aprofitar de la retirada d'Espanya en un cantó de l'Hispaniola per a assentar-se en l'illa de la Tortuga en 1629. França va establir un control directe en 1640, reorganisant-la com una colónia oficial i ampliant la costa nort de l'illa, l'extrem oest de la qual Espanya li'l va cedir a França en 1697 baix el tractat de Ryswick.

XVIII

Ubicació de la Capitania General de Sant Dumenge, 1736.

En 1777 es va crear definitivament la Capitania General de Cuba que també seguiria depenent de la real audiència dominicana i del situat mexicà. Pel decliu de la part hispana de l'illa, Espanya va decidir cedir-li la seua part de la mateixa a França per mig del Tractat de Basilea del 22 de juliol de 1795. Açò va provocar el tancament del seu real audiència i el seu restabliment en 1799 en Santiago de Cuba, fins que fora establida en la mateixa illa el 31 de juliol de 1800 en la vila de Santa María del Port Príncip, adoptant el nomene d'esta urbs. En este tractat s'establia que França devia tornar els territoris ocupats en Espanya, aixina com la normalisació de les relacions comercials entre abdós països.

Els francesos varen ocupar la part oriental de l'illa, fins que varen ser derrotats pels habitants espanyols en la batalla de Pal Estacat el 7 de novembre de 1808 i la capitulació definitiva del sitiat Sant Dumenge el 9 de juliol de 1809, en l'ajuda de la Marina Real Britànica.

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ «Hispaniola». Britannica.com. Consultat el 4 de giner de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Thomas, 2003, p. 118.
  3. ↑ Thomas, 2003, pp. 119-120.
  4. ↑ Thomas, 2003, p. 160.
  5. ↑ Thomas, 2003, p. 161.
  6. ↑ Hartlyn, 1998, p. 24.
  7. ↑ Knight, 1990, p. 54.
  8. ↑ Rough Guide to the Dominican Republic, p. 352

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHartlyn1998">Hartlyn (1998). The Struggle for Democratic Politics in the Dominican Republic (en anglés), North Carolina: The University of North Carolina Press. ISBN 9780807861936.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFKnight1990">Knight (1990). The Caribbean: The Genesis of a Fragmented Nationalism (en anglés), New York: Oxford University Press. ISBN 9780195054415.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMcIntosh2000">McIntosh, Gregory C. (2000). The Piri Reis Map of 1513, Volume 1513 (en anglés), University of Geòrgia Press. ISBN 9780820321578.
  • (2010) La Real Audiència de Sant Dumenge (1511-1799): la justícia en Sant Dumenge de l'época colonial. ISBN 9789945869323.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMur Romero1975">Mur Romero (1975). Les presidències-governacions en Índies: sigle XVI, Sevilla: Publicacions de l'Escola d'estudis hispà—americans, Càtedra de història del dret. ISBN 8400042336.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRodríguez Demorizi1955">Rodríguez Demorizi (1955). Acadèmia Dominicana de l'Història (ed.). Invasions haitianas de 1801, 1805 i 1822, Ciutat Trujillo: Editorial del Carib. ISBN 978-84-00-08682-4.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRodríguez Morel2000">Rodríguez Morel (2000). Cartes dels Cabildos Eclesiàstics de Sant Dumenge i Concepcíón de la Vega en el sigle XVI, Sant Dumenge: Patronat de la Ciutat Colonial de Sant Dumenge. ISBN 99934-819-2-0.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRodríguez Morel1999">Rodríguez Morel (1999). Cartes del Cabildo de la Ciutat de Sant en el sigle XVI, Sant Dumenge: Patronat de la Ciutat Colonial de Sant Dumenge. OCLC 46859115.
  • Thomas (2003). L'Imperi Espanyol, de Colón a Magallanes, Barcelona: Planeta, S.A.. ISBN 84-08-049-51-8.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Capitania_general_de_Sant_Dumenge&oldid=1468243»