El Nadal

El Nadal

Natividad, El Nadal, fort Nadal o vila Nadal va ser el fort fundat per Cristóbal Colón en 1492 durant el seu Primer Viage o Viage del Descobriment d'Amèrica, la localisació exacta del qual no ha pogut determinar-se, situat en el noroest de l'illa de L'Espanyola, actual Haití.

Es va tractar del primer intent d'un establiment permanent en Amèrica (pese a que l'expedició creïa haver alcançat les illes del Pacífic sur d'Àsia), construït en la data de la Nadal en les fustes i materials de la nau encallada Santa María, en baïa del Cap Haitiano (Baie du Cap-Haitien), entre pointe Picolet a l'oest i pointe Jacquezy a l'est.

Història

Artícul principal → Primer viage de Colón.

Primer Viage de Colón

Durant el Primer Viage de Colón, que canviaria el rumbo de l'història, en 1492 Rodrigo de Triana va avistar la primera terra americana a bordo de La Pinta. Es va tractar l'illa de Gunahaní (illes Bahames), seguint l'expedició per les costes d'illa Juana (Cuba), aplegant el 5 de decembre de 1492 la costa nort de l'Espanyola (actuals Haití i República Dominicana).

L'expedició marítima havia partit de Pals de la Frontera (Espanya) el 3 d'agost de 1492 en tres naus, La Pinta, La Chiqueta i la Santa María, en l'insòlit propòsit de trobar una ruta comercial a les Índies (Àsia) per mig de l'oceà Atlàntic. Sobre L'Espanyola, els indígenes taínos denominaven Quisqueya (mare de totes les terres) a la seua part occidental, Babeque (terres en or) i Ayti a la regió montanyosa de l'oest i ampraven paraules com Bohio (casa per als taínos). Guacanagarí, gran cacic taíno de l'illa del Cacicazgo de Marién, va rebre a l'expedició de Rodrigo de Escobedo, enviat per Colón, qui s'havia establit en la baïa de Sant Tomás. Rodrigo de Escobedo va retornar en ofrenes d'or del cacic, a l'hora que donava conte del relat de Guacanagarí sobre el lloc denominat Cibao. Este nom va evocar en Colón el de Cipango (actual Japó), validant la seua idea de trobar-se en Àsia. Cibao era, no obstant, el Cacicazgo de Maguana, la regió baix el domini del cacic Caonabo, qui practicava, de la mateixa manera que els caribes, el canibalisme. Abdós cacicazgos estaven enfrontats, per lo que Guacanagarí es va interessar en una aliança en Colón contra el seu rival Caonabo. En la crònica del Diari de la Primera Navegació es va donar conte del desigual acolliment dels indígenes de la regió a la trobada en l'expedició de Colón, des de la curiositat i colaboració a l'hostilitat i violència.

Erro al crear miniatura:

Rèplica de La Santa María. Museu Naval del Barco de la Verge, La Palma, Espanya.

Construcció del forta vila Nadal

En la matinada del 25 de decembre de 1492 la Santa María va quedar varada front a punta Santa, hui cap Haitiano (coordenades 19°45′N 72°12′O / 19.75, -72.2). Pese a que la tripulació va poder salvar-se al complet, i rescatar-se gran part del seu contingut gràcies a l'ajuda prestada per les canoas manades per Guacanagarí, la nau no va poder desencallar-se de cap manera.

El fort de vila Nadal va escomençar a construir-se el 26 de decembre de 1492 en els voltons de la nao Santa María per a albergar a la tripulació de la nau encallada, que no podria retornar a Espanya al no estar La Chiqueta preparada per a donar cabuda al doble de persones. Per a això, es va netejar i va preparar el terreny, i es va cavar un fos entorn al fort. En el seu interior es va dispondre una torre i estàncies per a diferents usos com a vivendes o almagasén, construïdes com a cabanyes de fusta (bohíos).

En les obres de construcció en curs, el 4 de giner de 1493 La Pinta de Martín Alonso Pinzón es va reunir en l'expedició de Colón front al fort del Nadal. Junt a La Chiqueta varen mamprendre el viage de tornada a Espanya. Diego de Arana va quedar al mando del fort com a aguasil, en una guarnició de trentanou hòmens, entre els que es contaven els tinents Pedro Gutiérrez, repostero d'estrado del rei Fernando II d'Aragó, i el segoviano Rodrigo de Escobedo, escribano de l'Armada.

Tornada en el Segon Viage de Colón

Mapa de l'Espanyola realisat per Colón a on es pot vore senyalat el fort de Nadal i el territori de Cibao. El Cibao ocupa tota la partix nort del territori dominicà. Al nort i a l'est de la regió es troba l'oceà Atlàntic, a l'oest es troba la República de Haití i al sur la Cordillera Central, que separa el Cibao de les demés regions.

Vore també: Segon viage de Colón

L'exitós Primer Viage de Colón, que havia obert una ruta de navegació marítima a l'oest cap a les Índies, desconeguda fins a llavors, va propiciar el respal dels Reis Catòlics Isabel i Fernando a la colossal inversió en un nou viage. El 25 de setembre de 1493 va partir de Càdis (Espanya) una gran expedició composta de més de mil cinccents hòmens en dèsset embarcacions.

El 25 de novembre de 1493, despuix de haver recorregut les Antilles Menors i aplegat a Mont Cristi en L'Espanyola, va manar Colón un barco a baïa de Sant Tomás. L'embarcació va retornar donant conte de haver trobat res més que dos cadàvers irreconeixibles, en una soga de esparto al coll i en els braços en creu nugats a un madero. El 26 de novembre varen fer lo mateix i varen trobar dos cadàvers crucificados, en esta ocasió en barba, de modo que no hi havia dubte de que es tractava dels espanyols.

Tement-se una emboscada, els barcos varen esperar a observar algun signe de vida en el fort com a fum o lumbre, anunciant-se en salves. Una canoa taína va eixir a la trobada dels barcos, solicitant reunir-se en Colón. Els taínos de Guacanagarí varen donar una primera explicació que va consistir que en el transcurs dels nou mesos que havien passat des de la seua tornada a Espanya, la guarnició havia fallit per malalties o per baralles violentes entre ells. El 28 de novembre els espanyols varen desembarcar en el fort i varen donar sepultura a quants cossos varen trobar, sense trobar supervivent algun. El croniste Gonzalo Fernández d'Oviedo va trobar una explicació plausible per a la matança dels espanyols en el fort:

...als quals tots havien mort els indis, no podent sofrir els seus excessos perque els prenien les dònes i usaven d'elles a la seua voluntat, i els feyen atres forces i enojos, com a gents sense caudillo i desordenada.

Guacanagarí, convalescent d'un enfrontament en Caonabo i Marieni, va donar a Colón el 30 de novembre una atra versió més de lo succeït. Va explicar que la guarnició havia segut atacada per orde de Caonabo. Colón va desconfiar, sospitant que Guacanagarí havia manat la massacre del fort del Nadal per a forçar la venjança espanyola sobre Caonabo. No obstant, de manera pragmàtica, va acceptar la versió de Guacanagarí per a conservar-li com a aliat.

Anys més vesprada, cronista com a fra Bartolomé de las Casas va deixar constància dels testimonis dels indígenes taínos sobre lo que va succeir en la massacre del fort El Nadal en Història de les Índies en el Llibre I, capítul LXXXVI:

Varen dir que, luego que l'Almirant es va partir dellos, varen escomençar (els espanyols) entre sí a bregar i tindre pendencias, i gavinetejar-se, i prendre cada u les dònes que volia i l'or que podia haver, i apartar-se uns d'uns atres; i que Pedro Gutiérrez i Escobedo varen matar a un Jácome, i aquells, en atres nou s'havien anat en les dònes que havien pres i la seua hato, a la terra d'un senyor que es dia Caonabo (...), el qual els va matar a tots dèu o onze; varen dir més, que, despuix de molts dies, va vindre el dit rei Caonabo en molta gent a la fortalea, a on no hi havia més de Diego de Arana, el Capità, i atres cinc que varen voler permanéixer en ell per a guardar de la fortalea, perque tots els demés s'havien escampat per l'illa, i de nit va posar fòc a la fortalea i a les cases a on aquells estaven, perque no estaven per ventura en la fortalea, els quals, fugint cap a la mar, es varen ofegar.

Colón va desistir de reconstruir el fort, i va manar fundar la vila de L'Isabela a l'est de l'Espanyola, en l'actual Luperón (República Dominicana).

Vore també

• Ciutat Colonial de Sant Dumenge
• L'Isabela
• La Vega Vella

Bibliografia

• José María Asensio, Cristóbal Colón, la seua vida, els seus viages, els seus descobriments, Mèxic, Editorial del Valle de Mèxic, 1991, 2 v.

Bartolomé de las Casas, Història general de les Índies, llibre I, capítul LXXXVI.