Diari de la primera navegació
El Diari de la primera navegació va ser escrit per Cristóbal Colón per mig d'una série d'apunts i anotacions en diferents quaderns, marca l'inici d'una nova etapa en l'història de la lliteratura; mostra el choc en un món desconegut al com impon la seua cultura occidental i cristiana.
El descobriment d'Amèrica és lo que anuncia i funda la nostra identitat present; si tota data que permet separar dos époques és arbitrària, no hi ha cap que convinga més per a marcar el començ de l'era moderna que l'any 1492.
El seu primer Diari de viage a Amèrica, narra els fets ocorreguts durant dita travessia. En ell es destaquen descobriments i conquistes de diferents territoris, accidents geogràfics, rutes marítimes i terrestres, apunts climatològics, detalls i complicacions de la travessia, impressions de les gents trobades en Amèrica i apunts personals del propi capità.
Quan es fa referència al Diari de la primera navegació, no s'aludix al text falcat pel propi Colón, puix este ha segut una de les majors pèrdues d'informació del Primer viage colombino; sino al manuscrit de Bartolomé de les Cases, quí va redactar la seua transcripció del text perdut.
Es data el començ de l'escritura del Diari de la Primera Navegació entorn al 3 d'agost de 1492. Coincidint indubtablement en l'inici del viage; a pesar d'això, apunts referents a dies previs, preparacions, posades a punt, llistes de tripulants, inventaris (entre uns atres), ho podrien situar fins a dos semanes abans d'esta data, pero en qualsevol dels casos no se sap en exactitut. Si nos remetem al redactat per Bartolomé de les Cases la data és posterior en tractar-se de la trascripción d'este primer diari.
Context històric
[editar | editar còdic]Inici de l'Edat Moderna
[editar | editar còdic]l'Edat Moderna és el periodo històric comprés entre els sigles XV i XVIII. El seu inici se situa en la pren de Constantinopla pels turcs (1453) o en el descobriment d'Amèrica (1492).
L'ampliació del món conegut pels europeus es va deure a diferents causes. Les més destacades varen ser:
- Econòmiques: La caiguda de Constantinopla en poder dels turcs va tancar al comerç europeu la via tradicional d'aprovisionament d'espècies, que discorria a través d'Àsia.
- Científiques: Es varen difondre llibres que sostenien que la Terra era redona i de dimensions més reduïdes que les reals, com la Geografia de Ptolomeo i el Imago Mundi de la moradura Pierre d’Ailly.
- Tècniques: Com la generalisació de la brúixola, la millora del astrolabio, i la construcció de nous barcos, com la carabela i la nao.
Els castellans varen descobrir Amèrica gràcies a Colón. Est, despuix de firmar les Capitulacions de Santa Fe en els Reis Catòlics (1492), va salpar en tres barcos des del port de Pals (Huelva), i el 12 d'octubre de 1492 va aplegar a l'illa caribenya de Guanahaní (Bahames).
Carta del descobriment
[editar | editar còdic]Cristóbal Colón va escriure la primera carta, Carta del descobriment a mitan de febrer de 1493. Els destinataris de la mateixa eren els reis catòlics Fernando i Isabel, pero per respecte i protocol, els informa de les noves terres, dirigint-se a Luis de Santángel, funcionari de la corona, qui s'encarregava de dirigir les finances. Els relats de la conquista responen a la necessitat d'informar de la victòria en la travessia mampresa per a continuar contant en el respal dels reis.
Els primers elements de la nova realitat en els que va entrar en contacte l'almirant varen ser la naturalea i els habitants d'estes terres; les descripcions dels mateixos ocupen un espai important en la Carta del descobriment. Mercedes Serna (2000), sosté que de la carta es desprenen dos idees que varen aplegar a ser llocs comuns: “Amèrica com a terra de l'abundància i l'indi com a noble salvage” (Pág. 119). Este últim apareix ben representat en la descripció que fa Colón de l'Espanyola: “L'espanyola és maravellosa; les serres i les montanyes i les vegas i les campiñas i les terres tan belles i grosses per a plantar i sembrar, per a criar ganados de totes sòrt” (Colón, 2000, p.118.) El propòsit generador de riquea, és molt notori, perque en l'observació de l'Almirant cobren a la seua volta rellevància els cossos forts dels natius, en una visió d'apropiació, pensant en força que seria destinada al treball, siga en les mines extraent l'or o cultivant les terres en les encomanes baix l'autoritat dels colon.
Quí va ser Colón
[editar | editar còdic]Encara que es coneix poc sobre els primers anys d'este personage, des de menut va demostrar la seua vocació de navegant, la qual cosa ho va impulsar fins a realisar el major viage que canviaria l'història universal.
Cristóbal Colón va ser un navegant, cartógrafo i explorador, reconegut per haver descobert Amèrica el 12 d'octubre de 1492, i per haver donat pas a la primera trobada entre les civilisacions europees i americanes, les conquistes i colonisació que varen canviar l'història de la humanitat. Colón va ser el primer navegant en traçar una ruta de navegació des d'Europa fins a Amèrica, encara que ell creïa haver aplegat a territori de les Índies Occidentals. No obstant, es creu que no va ser la primera persona en descobrir el "Nou Món".
¿Cóm varen ser els primers anys de Cristóbal Colón?
[editar | editar còdic]Encara que es creu que Colón va nàixer al voltant de 1451 en Gènova, Itàlia, no es té claritat sobre la data exacta del seu naiximent. No obstant, se sap que els seus pares varen ser Doménico Colón i Susanna Fontanarossa i que, a pesar de la seua escassa educació, des de menut va mostrar la seua vocació marinera.
Prop dels 15 anys, Colón va viajar a l'illa de Quíos, per a després passar 10 anys en Portugal, en a on va deprendre la professió de cartógrafo i mariner, i va començar a llegir texts sobre la esfericidad de la Terra.
Sobre la seua vida personal, Colón es va casar en Felipa Moníz, en qui va tindre un fill, Diego Colón. Davant la mort de Felipa, est va començar una relació sentimental en Beatriz Enríquez d'Arana, en qui va tindre un segon fill, Hernando. Abdós relacions varen influir en el seu estatus social, la qual cosa li va permetre realisar diversos viages.
¿Cóm va ser el descobriment d'Amèrica?
[editar | editar còdic]Cristóbal Colón estava convençut de la esfericidad de la Terra, per lo que despuix del seu fracàs en el rei Juan II de Portugal, va acodir en els reis catòlics d'Espanya per a presentar el seu proyecte.
Isabel I de Castella i Fernando d'Aragó varen accedir a la firma de les Capitulacions de Santa Fe en abril de 1492, en les que es disponien les exigències del navegant i accedien a finançar la seua expedició.
Aixina, Cristóbal Colón va eixir del port de Pals en tres carabelas: la Chiqueta, la Pinta i la Santa María, les quals varen aplegar despuix de 3 mesos a l'illa Guanahaní, a la que Colón va cridar Sant Salvador, el 12 d'octubre de 1492, creent que havia aplegat a les Índies.
En este primer viage Colón i la seua tripulació també varen aplegar a Cuba, nomenada com Juana, i a Sant Dumenge, a la que va cridar L'Espanyola. Aixina, varen establir el fort El Nadal, el primer assentament espanyol en Amèrica.
¿Qué va fer Cristóbal Colón despuix del descobriment d'Amèrica?
[editar | editar còdic]Despuix del descobriment d'Amèrica, Colón va aplegar a Espanya el 15 de març de 1493 i va ser rebut pels Reis Catòlics en Barcelona en honors. No obstant, est va realisar tres viages més en la finalitat d'explorar el Nou Món.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diario de la primera navegación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.