L'Isabela
L'Isabela va ser una vila fundada per Cristóbal Colón en 1494 durant la seua Segon Viage, situada en la província de Port Argent, República Dominicana.
Es va tractar de la primera població establida pels espanyols en Amèrica, despuix del malograt fort Nadal.
Els seus restants es troben en el Parc Nacional Històric L'Isabela.
Tant la primera com l'última població de fundació espanyola en Amèrica i Àsia compartixen nom; L'Isabela per Isabel la Catòlica i Isabela (1848) per Isabel II de Borbón en Basilan, Filipines.
Història
Fundació durant el Segon Viage (1494)
El fort Nadal, primer establiment en L'Espanyola i Amèrica, va ser fundat en 1492 durant el Primer Viage per a acollir a la tripulació de La Santa María, que no podia retornar a Espanya per haver quedat el barco encallat. En retornar Colón en el gran Segon Viage en més de quinze embarcacions, tots els seus habitants havien segut assessinats, pese a haver establit una aliança en el cacic taíno Guacanagarí de la regió. Donant l'emplaçament per impossible, la primera població pròpiament dita es va fundar molt més a l'est de L'Espanyola, en lo que consideraven Les Índies en Àsia.
El lloc elegit va ser la que desemboca del riu cridat Bajabonico pels espanyols. La construcció va començar a finals de decembre de 1493 i la vila va ser inaugurada el 6 de giner de 1494 en el nom de Isabela, en honor de la reina Isabel La Catòlica. El seu primer alcalde, nomenat per Colón i ratificat pels reis, va ser Antonio de Torres. La ciutat va ser una mescla de port, drassana, aduana i almagasén, a través de la qual es canalisava tot el tràfic entre l'illa i Espanya.[1]
L'Isabela es va compondre de varis edificis principals de pedra i una majoria de barraques de fusta. Segons el croniste Bartolomé de las Casas:
L'Isabela va ser colpejada per dos dels primers huracans observats pels europeus en 1494 i 1495. La fam i les malalties diezmaron als pobladors, entre els que ademés cundió el descontent per les escasses riquees trobades en l'illa i la política autocràtica de la família Colón. En una ocasió un grup de colon, liderats per Bernal Díaz de Pisa, va intentar capturar vàries naus per a retornar a Espanya.
L'Isabela a dures penes va sobreviure fins a 1496 quan Colón va retornar a Espanya i el seu germà Bartolomé va fundar un nou assentament en el sur de l'illa: Sant Dumenge. En l'Isabela es va produir llavors una sublevació liderada per Francisco Roldán, que va triumfar i en 1498 va conseguir de Colón numeroses concessions. Per una atra part, la troballa d'or en La Vega va dur a la majoria dels conquistadors a emigrar allí. Per a l'any 1500 l'Isabela havia quedat abandonada, ocupada solament per una població residual.[1]
La primera missa en Amèrica va ser concelebrada en L'Isabela el 6 de giner de 1494, en la solemnitat de l'Epifanía, pel pare Bernardo Boyl i atres dotze sacerdots que varen aplegar junt en Cristóbal Colón en el seu segon viage. Encara poden apreciar-se les ruïnes d'esta primera iglésia fundada en el Nou Món.[2]
Decliu i abandó (1500)
A partir de 1496 els seus habitants varen escomençar a emigrar a atres parts de l'illa, especialment a Sant Dumenge. L'Isabela, originalment centre llogístic espanyol, ya no era crucial en la comunicació entre Castella i Les Índies per lo que sobre l'any 1500 havia segut abandonada per complet.
Troballa (XX)
En els sigles següents la vila va caure en l'oblit fins que, en motiu de la celebració del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica en 1892, es varen publicar vàries notícies sobre ella i relats de viages a les seues ruïnes.[1] A mitan de el XX varen començar les primeres d'una série d'excavacions arqueològiques que han anat revelant informació sobre els edificis i els pobladors de la vila. En paralel, les ruïnes varen ser sofrint greus danys per part de cazatesoros i d'intervencions desacertades de les administracions públiques.
Parc Nacional Històric L'Isabela
Hui dia les ruïnes de l'Isabela són un Parc Arqueològic molt propenc a la comunitat El Castell / L'Isabela Històrica, municipi de Luperón, província de Port Argent, República Dominicana.
En el complex arqueològic de l'Isabela es distinguixen actualment quatre àrees:[1]
- "El Castell", núcleu principal.
- "Les Cols", zona agrícola, ganadera i artesanal junt a la desembocadura del riu Bajabonico.
- Un àrea de pedreres, d'a on es va extraure la pedra per a les edificacions.
- El port-drassana.
El Castell era el núcleu principal de la vila. Estava fortificado en un mur de pedra. D'ell es conserven els fonaments de pedra de vàries edificacions: la casa de Cristóbal Colón, l'iglésia en la seua cementeri, un almagasén real o alhóndiga, un "polvorí" i una torre de la muralla.[3][4] Els restants millor conservats són els de la casa de Colón, els murs de la qual descollen uns 60 cm del sol.[1]
Del port-drassana no queda rastre algun. Es creu que podria haver estat situat en la plaja als peus de l'alhóndiga.[1]
Vore també
- Capitania General de Sant Dumenge
- Ciutat Colonial de Sant Dumenge
- Descobriment d'Amèrica
- La Vega Vella
- Segon viage de Colón
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Campos Carrasco (2012). «Llocs per a la trobada: Guanahaní, Fort del Nadal i Isabela», Descobridors d'Amèrica. Colón, els marins i els ports, Madrit: Sílex Edicions, pp. 371–389. ISBN 978-8-4773-7739-9.
- ↑ Confirmen l'autenticitat d'una creu de més de 500 anys de la catedral dominicana
- ↑ K. Deagan & J. M. Cruxent "Columbus's Outpost among the Taínos" Yale University Press 2002
- ↑ "Archaeology at L'Isabela: America's First European Town" Yale University Press 2002
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Isabela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.