Caixa (instrument musical)
La caixa, tarola o caixa clara és un instrument de percussió de sò indeterminat. Segons la classificació Hornbostel-Sachs, pertany a la família dels membranófonos. És un tambor, usualment de poca altura, en #bri anomenats bordones dispostes diametralment en la membrana inferior, les quals li proporcionen el seu característic timbre més estrident i metàlic que el del tambor comú. Al músic que toca la caixa se li crida a la seua volta, per associació, caixa, i té formació de percusionista. Este instrument s'usa en orquesta, en bandes de música i és una part fonamental de la bateria.
El nom caixa deriva del llatí capsa. La terminologia és habitualment confusa i es difumina a sovint també en atres térmens com redoblante,[1] tambor militar[2][3] o tarola.[lower-alpha 1] cal destacar que, en orquesta, la traducció de les diferències de significat en cada idioma és també problemàtica, #lo que dificulta a sovint identificar els diferents tipos de caixa indicats en les partituras.[4] Esta profusió de térmens es deu a la variada gama d'instruments pareguts existents, segons l'ambient en el que haja evolucionat des d'algun atre tambor més primitiu.[5] De forma general, es pot denominar tambor als instruments de percussió que fan vibrar una o dos membranes en ser colpejats.
Composició
[editar | editar còdic]Caixco
[editar | editar còdic]La caixa està composta per un cilindre recte cridat caixco. Pot ser de fusta, metal o atres materials. Cada fusta proporciona un timbre distint a la caixa, sent les fustes de arce i abedull les més utilisades. Respecte al metal, els més amprats són el latón, el bronze i l'acer.[6]
Les bases del caixco són dos membranes anomenades pegats. Estos estan subjectes a uns rogles interiors a les vores i es tensen per mig d'atres rogles exteriors i uns tensors. Els rogles són generalment metàlics, encara que també existixen varietats en fusta. La tensió en les membranes es conseguix per mig de varetes metàliques en tornells que actuen independentment en cada pegat. Per a apretar estos tornells s'utilisa una clau especial.
En les caixes usades per a orquesta o bateria les mides més usuals del caixco són 35 cm de diàmetro i 15 cm de profunditat.[7] També poden utilisar-se caixes auxiliars d'atres diàmetros o altures, per eixemple les denominades piccolo, en un diàmetro convencional (33-35 cm) pero poca profunditat (7-8 cm). Aixina mateix, les caixes #soprano consten de profunditat convencional (12-17 cm) pero diàmetro menut (25-30 cm).[6] Per una atra part, en varis països, és usual que en les caixes usades para marches militars s'utilisen altures majors,[8] per a aixina poder conseguir un sò més profunt i potent, necessari per a l'us exterior.
Pegats
[editar | editar còdic]Antigament, els pegats es fabricaven en pells d'animals. Este tipo de material fa que els pegats varien sensiblement en la pressió, humitat i temperatura, i que tinguen que ser reafinados o canviats en certa assiduïtat. Des de l'introducció dels pegats de plàstic a finals de la década de 1950,[9] estos problemes es varen minimisar, ademés de que es va poder reduir el cost de cada pegat. No obstant, hi ha qui defén que el sò més suau dels fabricats en pell és preferible per a tocar matisos molt pianos.[4] Actualment, els pegats estan composts per una o vàries capes de plàstic o polièster, generalment mylar.[10]
La gruixa d'un pegat es medix en milèsimes de polzada, variable que afecta a la durabilitat i a la sensibilitat del pegat. La durabilitat d'un pegat és directament proporcional a la gruixa, és dir, a més gruixa més durabilitat tindrà un pegat. Sobre la seua sensibilitat, la gruixa juga un paper important: un pegat prim respondrà a colps suaus, al mateix temps que es pot danyar en imprimir-li massa força. Cal afegir que, com a regla general, el pegat inferior, cridat també de resonància o de bordones, deu ser més fi que el superior, també denominat batidor o de redoble, per a que responga ràpidament davant la vibració del bordonero.
Atres variables influïxen també en el pegat. Cada disseny conseguix un sò llaugerament diferent, #lo que afecta als harmònics del pegat:
- Pegat en textures rasposas (coated): el pegat es rocía en cert material. La textura conseguix que els pegats responguen millor a l'us de graneretes, si ben estos són llaugerament més pesats que un pegat sense textura. S'utilisen en freqüència en jazz.
- Pegat en punts: se li afig un círcul central de mylar al pegat, aproximadament d'uns 10-25 cm de diàmetro. En això es tracta de conseguir una major gruixa i durabilitat.
Aixina mateix, existix més varietat de models desenrollats pels fabricants, com són els pegats hidràulics o en orificis de ventilació. Algunes de les marques més conegudes de pegats són Rem, Evans, Aquarian i Attack.
Bordones
[editar | editar còdic]En contacte en el pegat inferior es troba el bordonero, també denominat bordonera o entorchat, que no és més que el conjunt de fils (bordones) que recorren de costat a costat el caixco. Estos vibren conjuntament en el pegat inferior en batre el superior, la qual cosa li conferix a l'instrument el seu timbre i sò distintius, en una espècie de zumbido. Per a la fabricació dels bordones poden utilisar-se diversos materials, encara que usualment es fabriquen en aram rullat, cable metàlic, budell o nailon.
Els bordones poden vibrar per simpatia en entrar en resonància en atres instruments. Este fenomen es produïx quan un atre instrument emet un sò en una freqüència determinada, sense haver colpejat el pegat batidor de la caixa, per #lo que s'ha de procurar anular els bordones si l'efecte és indeseado. Un truc estés és usar una cinta adhesiva prop de les vores en el bordonero, o una falca entre els bordones i el pegat, en la finalitat de reduir esta vibració.[11][12]
Existix també varietat de bordoneros, en diferent número de files de bordones, llongitut,[13] aixina com diversos mecanismes per a la seua acció i subjecció. Els bordones poden anular-se típicament per mig d'una palanca solidària i articulada en el lateral que separa els bordones del pegat. Per a la seua subjecció i tensió se solen utilisar, entre atres mijos, tornells o un mecanisme de roll ajustable en l'extrem opost del caixco. Algunes caixes, sobretot militars, a sovint consten inclús d'un segon set de bordones en el costat inferior del pegat batidor.
Sò
[editar | editar còdic]El sò de la caixa ve determinat principalment pel pegat i el diàmetro i altura del caixco, aixina com també per la afinación, àngul dels rogles i materials dels que estiga composta.[12] L'us de bordones és lo que li proporciona el seu característic timbre, similar a un zumbido. Per la seua banda, els pegats més grossos produïxen débilmente els harmònics alts, per #lo que el seu sò resultant és més gros que en els pegats fins a una mateixa tensió. Els pegats fins, al contrari, produïxen un sò més lluent i en un atac més definit. Es pot conseguir atenuar determinats harmònics (i en això reduir el volum sonor) per mig d'una sordina. Si no es dispon d'una sordina és molt comuna utilisar per a asordinar, en el pegat superior, cinta adhesiva o un mocador, drap o similar.[12]
La caixa pot afinarse modificant la tensió dels seus pegats. Se sol utilisar una afinación en estrela; és dir, apretant alternativament els tornells oposts, per a aixina intentar tensar d'igual manera totes les parts del pegat i conseguir una mateixa afinación.
Baquetas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Baqueta.
Per a fer sonar la caixa es colpeja generalment en unes baquetas o palillos. Les baquetas usades per a caixa comunament estan fabricades en fusta, encara que també existixen models en fibra de carbono i plàstic. Sobre les de fusta, les més usades són roure, nogal i arce.[14] Per a l'elaboració de la punta es dispon també de versions en la punta de nailon en lloc de fusta, #lo que les fa més durables i que la caixa tinga un sò més agut o lluent. Les baquetas es diferencien pel seu material, per la seua llongitut, per la seua gruixa i per la forma de la seua punta. Estos factors variaran la resposta, la duració, l'absorció d'impactes i el sò que emetrà el pegat.
De manera merament orientativo, les baquetas utilisades per a orquesta són més fines, per a conseguir precisió en el toc, mentres que les utilisades per a eixecutar marches militars en l'exterior solen ser més grosses, facilitant més volum en el sò i resistència de la baqueta. Sobre el seu us en bateria, les baquetas usades para jazz solen ser generalment més llaugeres i fines que les usades para roc.
Per una atra part, sobretot en el jazz, és normal trobar graneretes (brushes), les quals proporcionen una suau vibració dels bordones. Són baquetas compostes de multitut de varetes metàliques, o be de 7, 9, 12 o més varetes de fusta enfundades en làmines de nailon. Per últim, en algunes ocasions es fa us inclús de les mans per a determinats efectes, com per eixemple per a interpretar matisos piano.
Història
[editar | editar còdic]La construcció de tambors en bordones pot remontar-se fins a les civilisacions egipcíaca, aràbiga i asiria. Usualment, en Egipte, els bordones estaven situats en abdós pegats, i eren fabricats en budell de gat.[15]
En la Europa medieval, es té constància de l'existència de l'us de bordones al voltant de 1300 en l'instrument denominat tambor.[16] La seua utilisació es va estendre àmpliament per tota l'Europa medieval i es va convertir en el tambor més comunament usat. Es va introduir a través de dos vies: per Espanya a través dels àraps i pel nort d'Europa a través dels turcs; dos versions que diferien en la seua forma, pero que bàsicament utilisaven el mateix procés de produir sò.[17] Consistia en un tambor de dos pegats, en un únic bordón situat damunt del pegat superior, i normalment es tocava en una única baqueta.[4] Este instrument va tindre un ampli ranc de tamanys a través dels distints llocs i époques, sense aplegar a tindre una forma definitiva. Per eixemple, el tambor anglés era de poca profunditat, mentres que el tambourín de Provença, usat en França, era molt més profunt. Uns atres tamborilés medievals, particularment en Espanya, tenien un diàmetro aproximadament igual a la seua profunditat.[4] El seu us era principalment el militar, encara que també s'utilisava un tambor més menut com instrument folklòric, acompanyat usualment de la flauta de tres forats.[17]
Versions més grans del tamboril varen desembocar en un instrument denominat tambor de costat (side drum). En el XV els regiments de mercenaris suïssos varen adoptar el seu us penjant el tamboril en el costat esquerre (d'ahí el seu nom) per mig d'una correja de muscle o cinturó, la qual cosa es va expandir per tota Europa.[16] A diferència del tamboril, el tambor de costat es tocava normalment en dos baquetas i, al voltant de el XVI, el bordón es va traslladar baix del pegat inferior.[4] En este context es va produir un alvanç significatiu sobre el desenroll de la tècnica empleada per a tocar la caixa, principalment per mig de l'introducció de l'us de rudimentos.[16] Per lo general, les baquetas utilisades en este periodo eren més pesades i freqüentment més curtes que les usades hui en dia.[4]
Més vesprada, en el XVII, es varen desenrollar nous métodos de tensió que varen permetre que es pogueren apretar els bordones en tornells, #lo que canviava el soroll dels bordones de budell per un més semblant a un esclafit. Sobre 1837, els tornells també varen començar a reemplaçar la tensió per cuerdo[16] i varen permetre un increment en la tensió dels pegats i la possibilitat tant d'una eixecució més ràpida com de ritmes més complexos. Al voltant de 1850, les caixes es varen començar a fabricar en metal i es va reduir el seu tamany novament, conseguint-se aixina un sò més lluent.
A pesar de que ya es podia controlar la tensió dels bordones per mig de tornells, no va ser fins a principis de el XX quan Robert Dansly va crear per a la Ludwig drum company un modo d'anular els bordones instantàneament per a permetre que la caixa es poguera tocar com tom-tom a plaure.[18] Açò va permetre el seu us per a efectes especials o per a evitar que els bordones resonaren a causa d'atres instruments.
Música orquestal
[editar | editar còdic]En l'intenció de dotar de ritme i sonoritat a les composicions s'ha intentat introduir en la orquesta tambors de tot tipo. La caixa es va acceptar de manera clara, com es pot observar en qualsevol orquesta contemporànea, passant a complementar al timbal. No obstant, mentres que s'ha establit la figura del timbalista d'orquesta com percusionista especialisat en l'eixecució del timbal, no s'ha establit com tal la figura del caixa, ya que la tècnica de la seua eixecució és paralela a la majoria de membranófonos que un percusionista deu tocar. En el seu us orquestal, la caixa es recolza comunament de forma horisontal en un trípode, també cridat «peu». Típicament, la notació de la caixa se sol representar en un pentagrama en el tercer espai (començant des d'avall), encara que també es pot escriure en una sola llínea.
El primer us de la caixa del com es té constància va ser en el Barroc pel compositor francés Marin Marais en una escena de tormenta de la seua òpera Alcyone (1706).[17] Gioachino Rossini va incloure la primera escritura del redoble en un solament de La gazza lladra en 1817,[17] utilisant l'instrument inclús com a soliste, despuix de la qual cosa se li va conéixer en el sobrenom de tamburossini.[19] Per una atra part, Hector Berlioz va aplegar a usar fins a sis caixes en la seua Marcha Fúnebre de Hamlet, utilisant també caixes sense bordón,[17] característica que més vesprada es va convertir en habitual.
Es poden citar alguns usos notables de la caixa, en obres de Nikolái Rimski-Kórsakov (Caprig espanyol i Scherezade), Prokófiev (Pedro i el llop i El tinent Kijé) o Maurice Ravel, en el seu famós Bolero.
En Espanya
[editar | editar còdic]Alguns descendents del tambor s'han utilisat tradicionalment en Espanya com instrumente acompanyant de la dulzaina o d'algun atre instrument de vent popular (com la flauta). Tal i com s'ha indicat anteriorment, la terminologia dista molt de ser uniforme i existixen molts vocablos i variants per a este tipo d'instruments, com el tamboril o tabalet.[20] Per una atra part, en les comèdies espanyoles, principalment de el XVI i de el XVII, la caixa era un dels instruments més usats en les elementals intervencions instrumentals.[3]
La tradició popular dels tambors és totalment diferent de l'anterior militar, adaptant-se el seu us i evolucionant segons l'activitat en la que anaren amprats. Estes activitats són de moltíssims tipos, destacant les tradicions religioses i les festives. Respecte a les tradicions religioses, destaca l'us de tambors i caixes en diversos actes de Semana Santa, com les marches procesionales. En diferents punts d'Espanya és tradició la celebració de grans concentracions de tamborileros, festes denominades «tamborradas» o «tamboradas». Destaca també la Ruta del tambor i el bombo del Baix Aragó i la Ruta del tambor del Surest Espanyol, festes declarades d'Interés Turístic Nacional.
En l'actualitat
[editar | editar còdic]Música popular
[editar | editar còdic]Des de l'invenció de la bateria, a principis de el XX,[21] la caixa ha segut una partix integrant vital en la seua composició. Per això, està present en la majoria de gèneros musicals més populars, com són el roc o el pop, passant pel jazz o la Música d'Amèrica Llatina.
Igualment, en numeroses agrupacions musicals, com per eixemple les bandes de música, és imprescindible com instrumente integrant, especialment per a marcar el ritme. Se sol dur en vàries posicions. D'entre elles, la posició més clàssica consistix en penjar la caixa en una correja al muscle, tal que l'instrument queda inclinat sobre la cintura. Per a subjectar les baquetas, lo més cómodo en este cas, per a no forçar la nina, és utilisar la manera tradicional. L'instrument també es pot mantindre en posició horisontal, per mig d'una correja en la cintura, o creuada a l'esquena.
Música militar
[editar | editar còdic]En el pla militar, el seu us seguix sent important per a l'eixecució de marches, havent-se adaptat a les bandes militars també bombos, platillo i lires. L'ocupació de caixes sense bordón conseguix un sò retumbante i un efecte de lluntea i s'utilisa tradicionalment per a senyalar actes fúnebres o d'immens dolor, com expulsar del regiment a qui haja comés una falta greu.
A lo llarc del món existixen bandes denominades drum corps, descendents de les bandes militars,[22] que estan compostes habitualment per una majoria de tambors. En moltes ocasions apleguen a exhibir un gran nivell de virtuosisme i sincronisació, i els seus components solen participar en competicions,[23] tant grupales com a individuals, mostrant un alt nivell tècnic. Eixemples d'estes bandes són The Cavaliers, Blue Devils o Phantom Regiment.[24]
Tècnica instrumental
[editar | editar còdic]Colp
[editar | editar còdic]
Caixa (instrument musical) en Wikimedia Commons.
En la tècnica d'accentuació existixen quatre colps bàsics:[25][26]
- De braç (full stroke): la baqueta comença dalt i, despuix del colp, termina dalt.
- De nina (tap stroke): la baqueta comença avall i, despuix del colp, termina avall.
- Up stroke: d'avall dalt.
- Down stroke: de dalt avall.
La baqueta també pot colpejar-se per a conseguir atres efectes diversos. Alguns d'ells són:
- Rimshot: es colpeja al mateix temps el rogle i el pegat en la baqueta. Es conseguix aixina un sò similar a un dispar.[27]
- Cross stick: mentres una baqueta es coloca des del centre del pegat recolzada en el rogle, li la colpeja en l'atra. Usat en percussió llatina per a imitar les claus o en percussió orquestal per a conseguir un sò semblat al rimshot pero més precís.[27]
- Colps al rogle.
- Colps al caixco.
Agarre
[editar | editar còdic]S'han diferenciat dos posicions distintes d'agarre de les baquetas: tradicional (traditional grip) i paralel (matched grip). Este últim és el més comú entre els percusionista moderns.
- Agarre tradicional: esta subjecció prové de la manera en la que el tambor es duya penjat a un muscle, en una posició oblicua. Per a est agarre la baqueta de la mà esquerra se sosté damunt de la mà en la palma cap a dalt, la qual cosa resulta més cómodo en tocar en l'instrument ladeado.[28][29]
- Agarre paralel: en esta posició les dos baquetas se sostenen de la mateixa manera, en la baqueta subjectada pels dits polze i índex i descansant en els demés dits.[30] Existixen tres variants d'est agarre: francés, alemà i americà.[31]
Rudimentos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rudimento.
Els rudimentos són conjunts de patrons bàsics usats a sovint en la caixa. Estos patrons formen els blocs bàsics de la tècnica de caixa i es poden combinar de molt diverses formes. Hi ha hagut molts intents de formalisar una llista estàndar de rudimentos per a caixa i, finalment, la Percussive Arts Society va organisar una llista en els 40 rudimentos essencials, els quals inclouen la llista estàndar de 26 rudimentos nortamericanes.[32]
Alguns dels més importants són:
- Redoble[33] (roll)
- Mordente (flam)
- Paradiddle
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Música clàssica|20px|Vore el portal sobre Música clàssica]] Portal:Música clàssica. Contingut relacionat en Música clàssica.
- Tambor
Notes i referències
[editar | editar còdic]- Notes
- ↑ «Redoblante». Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 16 de novembre de 2020.
- ↑ «Catàlec». NP drums. Consultat el 11 d'abril de 2008.
- ↑ 3,0 3,1 (1983).Revista folklore.Prenc 03b(ISSN 0211-1810)
- 84-87.Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBlades1992">Blades (1992). Percussion Instruments and Their History (en anglés), Westport, Connecticut : Bold Strummer Ltd.
- ↑ (1996).Revista folklore.Prenc 16b(191)
- 170-174.Consultat el 22 de giner de 2008.
- ↑ 6,0 6,1 «La caixa». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «Models de caixes de Pearl Drums». Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «Caixes per a banda i marcha de NP drums». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «Drum heads» (en anglés). Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «Classificació dels pegats». Archivat des d'el original, el 7 de març de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «Afinando la bateria». Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2008. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 «Modern Drummer 3» (Traducció per Luis Nesvara). Archivat des d'el original, el 21 de març de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «Distints bordones comercialisats per Pearl Drums». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2007. Consultat el 11 d'abril de 2008.
- ↑ «THE EVOLUTION OF DRUMSTICKS» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2008.
- ↑ (agost de 1994).Percussive Notes.32(4)
- 48-52.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Roots of rhythm: extensions”Chapter 2: The snare drum from Switzerland» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «La caixa». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2008. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFNichols1997">Nichols, Geoff (1997). The DrumBook: The History of the Roc Drum Kit, Sant Francisco: Backbeat. ISBN 0-87930-476-6.
- ↑ «VIENNA SYMPHONIC LIBRARY» (en anglés). Consultat el 11 d'abril de 2011.
- ↑ «Nomenes d'instruments tradicionals ibèrics». Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ «La bateria». Archivat des d'el original, el 17 de març de 2008. Consultat el 11 d'abril de 2008.
- ↑ (decembre de 1994).Percussive Notes.32(6)
- 30-32.
- ↑ «Classificació de DCI World Championships Finals 2007» (en anglés). Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ «Bandes de Drum Corps International» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 d'abril de 2008. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ «Basic Snare Drum Technique» (en anglés). Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ «Eixercicis de coordinació amprant paradiddles». Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2008. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ 27,0 27,1 [enllaç trencat]
- ↑ «Getting off to a Great Start: Part II: The Left Hand Traditional Grip» (en anglés). Archivat des d'el original, el 31 de març de 2008. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Getting off to a Great Start: Learning the Grip» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2007. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ «Grips de la baqueta». bateristas.net. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2008. Consultat el 28 d'abril de 2008.
- ↑ «Llista de 40 rudimentos confeccionada per la PAS» (en anglés). Percussive Arts Society. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- ↑ Entrada de «redoble» en el lloc del DRAE.
- Referències
Bibliografia
[editar | editar còdic]La pàgina Plantilla:Refbegin/styles.css no conté res.
- «Snare Drum» (en anglés). Encyclopedia Britannica Online. Consultat el 10 d'abril de 2008.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:YouTube
- Plantilla:YouTube
- Plantilla:YouTube
- Plantilla:YouTube
- Top Secret Drum Corps de Basilea en una exhibició
- www.mundopercusion.com
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Caja (instrumento musical)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>