Café àrap

El qáhue o café àrap (àrap قهوة عربية, qahwah arabiyya, /ˈqah.wa ʕllauraˈbijːah/) és una versió del café preparat dels grans de Coffea arabica. El café àrap es cultiva típicament a una altitut de 1000 a 2000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar), i representa al voltant del 60-70 % de l'indústria cafetera en el món.[1][2]
La majoria de països àraps a lo llarc d'Orient Mig han desenrollat métodos únics per a preparar i preparar café. El cardamomo és una espècia que s'agrega en freqüència, pero, alternativament, es pot servir sense problemes[3] simple (àrap: قهوة سادة, transliterado com qahwah sādah, lliteralment ‘café clar’).
Hi ha varis estils diferents per a preparar el café depenent de la preferència del bebedor. Alguns métodos mantenen la llum del café, que generalment conté cardamomo, mentres que uns atres poden fer que s'enfosquixca. El café àrap és amarc, i típicament no s'agrega sucre. Per lo general, se servix en una tassa chicoteta que està adornada en un patró decoratiu, conegut com finjān. Culturalment, el café àrap se servix durant les reunions familiars o en rebre invitats.
El café àrap està arraïlat en la cultura i tradició d'Orient Mig i Àrap, i és la forma més popular de café elaborat en el Mig Orient. Es va originar en Mig Orient, començant en Yemen i, en algun moment, va viajar a la Meca (Hejaz), Egipte, el Llevant i, despuix, a mitan del XVI, a Turquia.[4] El café àrap és un patrimoni cultural immaterial dels estats àraps confirmat per l'Unesco.[5]
Etimologia

El vocable «café» ve de l'àrap qahwah que significa ‘estimulant’, ya siga café o vi. D'allí va passar al idioma turc en el nom de kahveh i despuix al italià caffè. En castellà el terme «café» està atestat a principis del 1700. A l'idioma anglés coffee va ingressar en 1582 a través del koffie holandés,[6] pres este del kahve turc-otomà, a la seua volta prestat de l'àrap قَهْوَة (qahwa, ‘café, un brebaje’).[7][8] La paraula qahwah pugues haver-se referit originalment a la reputació de la beguda com un supresor de la gana de la paraula qahiya (àrap: قَهِيَ, transliterado com qahiya, lliteralment ‘a falta de fam’).[8]
Història
La primera evidència creible del consum de café o el coneiximent del cafeto apareix a mitan del XV, en els monasteris sufíes de Yemen.[4][9] Els sufíes ho usaven per a mantindre's alertes durant les seues devoció nocturnes. Una traducció del manuscrit del-Jazari.[10] rastreja la propagació del café des d'Aràbia Felix (l'actual Yemen) cap al nort fins a la Meca i Medina, i despuix a les ciutats més grans d'El Caire, Damasc, Bagdad i Constantinopla. En 1511 va ser prohibit pel seu efecte estimulant pels imans conservadors i ortodoxos en una cort teològica en La Meca.[11] No obstant, estes prohibicions devien ser revocades en 1524 per orde del turc otomà Sultan Suleiman I, en el Gran muftí Ebussuud Efendi emetent una fatwa que permetia el consum de café.[12] En El Caire, Egipte, es va instituir una prohibició similar en 1532, i els cafens i almagasens que contenien grans de café varen ser despedits.[13]
El café ya era molt popular en el XVII, Voltaire compara el café en les obres de Racine, tant que la frase Racine passera comme li café ‘Racine passarà com el café’ era la comidilla entre les dames de la societat francesa, Voltaire li atribuïx erròneament esta frase a Madame de Sévigné, aduint que el fervor despertat pel teatre de Racine en 1670 pronte s'extinguirà, com la popularitat del café. El temps ha demostrat que el treball de Racine com el café permaneixen.[14]
Preparació


El café àrap està fet de grans de café torrats molt llaugerament o molt pesats, de 165 a 210 °C (329 a 410 °F) i cardamomo, i és una beguda tradicional en la cultura àrap.[15] Tradicionalment, es torra en les instalacions (en casa o per a ocasions especials), mòlta, elaborada i servida front als hostes. A sovint se servix en dátiles, frutes seques, frutes confitadas o anous.[16] El café àrap es definix pel método de preparació i els sabors, en lloc del tipo o els grans torrats. El café àrap és un café hervir que no es filtra, es fa negre. El sucre no sol agregar-se pero, si és aixina, pot agregar-se durant la preparació o en servir. Se servix en una tassa chicoteta i delicada sense torres, cridada finjān. A voltes, el café es trasllada a una gerra d'abocada més gran i bella per a servir front als invitats, cridada dallah. A sovint, no obstant, l'amfitrió prepara café en la cuina i destaca una font de tasses chicotetes de café.[17] A diferència dels seus homòlecs turcs, el café àrap tradicional, en les seues raïls en la tradició beduina, generalment no té sucre (qahwah saada), pero es pot agregar sucre segons la preferència del bebedor. No obstant, este café mai és un aixarop dolç, sino més be fort i amarc. Per a compensar el sabor amarc, el café generalment se servix en alguna cosa dolç (les dates són un acompanyament tradicional) i atres darreries a sovint se servixen junt en una font de tasses de café.[16]
Península aràbiga
Els àraps en el Golf també són originals al moment de preparar el café. El café és diferent en Egipte i la regió de l'Llevant mediterràneu en térmens d'amargura i el tipo de tasses en que se servix. Este método d'elaboració és comuna en Néyed i Hiyaz, i algunes voltes atres espècies com el safrà (per a donar-li un color dorat), la tacha i la canella. Algunes persones agreguen una miqueta de llet evaporada per a alterar llaugerament el seu color; No obstant, açò és rar. Es prepara i servix en una cafetera especial cridada dallah (en àrap: دلة); més comunament utilisat és la cafetera cridada cezve (també cridada rikwah o kanaka) i les tasses de café són chicotetes i no tenen torra cridada fenjan. Les porcions són menudes, cobrint solament el fondo de la tassa. Se servix en llars i en bons restaurants per cambrers especialment vestits cridats gahwaji, i casi sempre està acompanyat de dates. Sempre s'oferix en els elogis de la casa.
Els sufíes en Yemen i els peregrins a La Meca solien prendre café per a mantindre's desperts i adorar fins a altes hores de la nit quan atres persones estaven dormides. Els musulmans que varen retornar de Haj varen dur café en ells a lo que hui és Emirats Àraps Units. Els àraps en el Golf i en la península aràbiga varen abraçar el producte de café ans que s'estenguera a atres nacions, des de llavors, Emirats Àraps Units ha fet un art de preparar i gojar el café.[18]
En 2015, l'Unesco va agregar majlis i gahwa a la seua llista d'Història Cultural Intangible de la Humanitat, subrallant l'importància de les tradicions culturals que deuen ser preservades. L'Unesco ha atribuït els orígens dels gahwa als Emirats Àraps Units, Aràbia Saudita, Oman i Tastar.[18]

Servir café gahwa o àrap és un aspecte molt important de l'hospitalitat en els Emirats i atres societats àraps. Es prepara tradicionalment en frente dels hostes de la casa en l'estufa en un gorc anomenat dallah i se servix en una tassa chicoteta i sense torres cridada finjaan.[18]
També s'agreguen cardamomo, comino, tacha, o safrà per a agregar una atra dimensió al ya exquisit sabor del café fresc. Despuix de preparar el café, se servix en tasses chicotetes als invitats. La persona que servix el café als invitats o membres de la família (muqahwi) deu ser madura, tindre a lo manco 15 anys o més i no ser un chiquet, per lo que pot parlar be en els invitats i no arriscar-se a derramar café sobre la roba dels invitats. El que els servix el muqahwi deu sostindre el dallah en la seua mà esquerra, i prop de tres tasses chicotetes sense mànec en la dreta.[18]
Llevant mediterràneu



Els palestins se servixen el café de matí i durant tot el dia. El café d'elecció sol ser el café àrap. El café àrap és similar al café turc, pero el primer està condimentado en cardamomo i generalment no té sucre.[19]
Entre els beduïns i la majoria dels atres àraps en tota la regió de Palestina, el café amarc, conegut com qahwah sadah (lliteralment ‘café clar’), era un símbol d'hospitalitat. Abocar la beguda era ceremonial; implicaria que l'amfitrió o el seu fill major es mogueren en el sentit de les agulles del rellonge entre els invitats, els qui varen ser jujats per edat i estatus, servint café en chicotetes tasses d'un gorc de bronze. Es va considerar «educat» que els invitats acceptaren solament tres tasses de café i despuix terminaren la seua última tassa dient diürns, que significaven sempre, pero en l'intenció de significar «pot ser que sempre tinga els mijos per a servir café».[20]
En Líban, Síria i Jordània
El café en Líban es prepara en una cafetera de mànec llarc cridada rakwe. El café s'aboca directament de rakwe a una tassa chicoteta de que està adornada en un patró decoratiu (àrap: فنجانf transliterado com finjān)[21] El finjān té una capacitat de 60-90 ml (2-3 oz fl.). El café libanés és tradicionalment fort i negre i és similar al café d'atres països del Mig Orient. No obstant, diferix del gra i del torrat, a on es mesclen els grans clars i obscurs. A sovint es diu en broma que una persona libanesa que no pren café està en perill de perdre la seua nacionalitat.[21]
El café (kahwa) en Síria varia segons l'hora del dia i l'ocasió. El café àrap és la beguda calenta més coneguda que se sol preparar de matí en el desdejuni o de nit. Per lo general se servix per als hostes o despuix del menjar.[22] El café siri, kahwa, és marró, espés i fort, que es beu en chicotetes tasses de café. Els siris beuen shay i kahwa en molt sucre. Un atre tipo de café és el kahwa murrah se sol observar quan es visiten cases privades d'àraps més antics o més tradicionals. Est és un café molt fort i calent, que per lo general es prepara durant tot el dia en la sala d'estar en una estufa menuda. Se servix en una cafetera àrap tradicional de latón o argent. Pot trobar estos gorcs reals en els socs de todas partes.[23]
El café àrap és molt més que una simple beguda en Jordània, és un signe tradicional de respecte i una forma d'unir a les persones. El café és negre en sabor a cardamomo, també conegut com qahwah sādah (‘café de benvinguda’), profundament arraïlat en la cultura jordana. Proporcionar café als hostes és una part important de l'hospitalitat íntima del regne hachemita.[24][25] Per a l'elaboració s'utilisa un instrument de fusta cridat mehba (مهباش) en el que es tritura el café en un mall; també li'l sol moldre en un envàs de coure similar al morter cridat yum (جرن). Li'l servix en una cafetera de bronze cridat bakra (بكرج); en les zones de Jordània, Palestina i Síria ho criden dallat.[24]
Cultiu
Gran part de la popularisació del café es deu al seu cultiu en el món àrap pels monges sufíes en el XV que s'exportava al món sancer a través del port yemení de Moka.[26] A través de mils d'àraps que peregrinaban a La Meca, el fruïment i la collita del café, o el «vi de Araby» es va estendre a atres països àraps (per eixemple, Egipte, Síria) i, finalment, a una majoria del món fins al XVI. El café, ademés de ser essencial en la llar, es va convertir en una part important de la vida social.[27] Les cafeteries, qahwa (en àrap: قَهوة ), es varen convertir en «escoles de sabio» a mida que es varen convertir en llocs de discussió intelectual, ademés de centres de relaixació i camaraderia.
Cultura
La cultura del café va escomençar en el món àrap i, finalment, es va estendre a atres àrees del món i es va mesclar en la cultura local.[28] Les cafeteries àraps tradicionals són llocs a on la majoria dels hòmens es reunixen per a socialisar en jocs, café i canonades d'aigua (shisha o agriile). Depenent d'on es trobe la cafeteria, la seua especialitat és diferent. En el Magreb, el té vert se servix en menta o el café se servix a l'estil àrap i / o europeu. El café àrap, o café turc, es fa en Egipte i en els països de Llevant. El café àrap és una cantitat molt chicoteta de café obscur hervir en un gorc i presentat en una tassa de café. Particularment en Egipte, el café se servix en mazbuuta, lo que significa que la cantitat de sucre serà "just", aproximadament una cucharadita per tassa. No obstant, en la Península aràbiga, el café àrap es torra de tal manera que el café està casi clar. En tot lo món àrap, és tradicional que l'amfitrió torne a omplir la tassa de l'invitat fins que indique amablement que l'invitat ha terminat.[27]
Servit
Archiu:A man pours Arabic coffee.ogv El café àrap se servix generalment en chicotetes cantitats. El cambrer o l'amfitrió servix a l'hoste sol lo suficient per a cobrir el fondo de la tassa. Per lo general, el café està molt calent, per lo que grans cantitats tardarien molt en gelar-se.[15] L'hoste ho beu i, si ho desija, li farà un gest al cambrer per a que no torne a servir. De lo contrari, continuarà servint fins que l'hoste indique que ha tingut suficient. La pràctica més comuna és beure solament una tassa, ya que servir café és un acte ceremonial d'amabilitat i hospitalitat.[29]
Costums i tradicions
En els països àraps generalment se servix les tasses a la mitat, i tenen de costum beure tres tasses.[30] El café àrap ocupa un lloc destacat en les festes àraps tradicionals i en events especials com el Ramadà i l'Eid.
- Endevinació
La llectura del café àrap (en àrap: قراءة الفنجان, transliterado com qirāʾat al-finjān), és similar a la llectura del full de té; Se li demana al client que consuma café àrap fresca i forta, deixant aproximadament una cucharadita de líquit en la tassa. Després, la copa s'invertix en un platillo per a permetre que el líquit residual es drene. El llector interpretarà els patrons formats pel residu gros en l'interior de la tassa.[31]
- Funeral
En els funerals àraps es beu café amarc i sense sucre, en la creència de restaurar la vida i les característiques dels fallits. Els hòmens i les dònes es reunixen per separat. Es contracten a dònes molt presentables l'únic treball de les quals és servir café a les dònes. Els cambrers servixen als hòmens. Els musulmans àraps i els cristians compartixen esta tradició.[32]
Informació nutricional
Una chicoteta tassa de café àrap casi no té calories ni greix. Conté una chicoteta cantitat de proteïna.[33][34]
Vore també
Referències
- ↑ Clifford M.N.; Willson K.C. (1985). Coffee : Botany, Biochemistry anProduction of Beans and Beverage (en anglés), Londres: Croom Helm. ISBN 978-1-4615-6657-1. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ Centre de Comerç Internacional (2011). «1.2.5- El comerç mundial del café- Producció mundial per tipo de café: arábica i robusta» (en anglés). World production by type: arabica and robusta. International Trade Center. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ Wiki How (2005). «How to Make Arabic Coffee» (en anglés). wikiHow, Inc.. Pal Alt: wikiHow, Inc.. Consultat el 28 de decembre de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 (2001) The World of Caffeine: The Science and Culture of the World's Most Popular Drug (en anglés), Nova York: Routledge., p. 3-4. ISBN 978-0-415-92723-9. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ Unesco (2015). «Arabic coffee, a symbol of generosity» (en anglés). United Nations Educational Scientific and Cultural Organization. Unesco. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ Rara Theme (2 de març de 2016). «The Interesting History of Coffee». Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ CNRTL (2006). «Centre national de ressources textuelles et lexicals» (en francés). CNRTL. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 Kaye, Alan S (1986). The Etymology of Coffee: The Dark Brew, American Oriental Society edició, Vol. 106, p. 106.
- ↑ Bennett Alan; Bealer, Bonnie K. (2001). «The world of caffeine» (en anglés). The world of caffeine. pàg. 3-4.
- ↑ El treball manuscrit del-Jaziri és de considerable interés sobre l'història del café en Europa també. Una còpia va aplegar a la biblioteca real francesa, a on va ser traduïda en part per Antoine Galland com De l'origine et du progrès du café.
- ↑ زين الدين الجزيري (Zinedine Jaziri) (2016). «عمدة الصفوة في حل القهوة» (en àrap). Archivat des de l'original, el 29 de decembre de 2018.
- ↑ Schneider, Irene (1995). Michael Stolleis (ed.). Juristen: ein biographisches Lexikon; von der Antike bis zoom 20. Jahrhundert (en alemà), Munich: Taschenbuch, p. 193. ISBN 3406393306.
- ↑ J. E. Hanauer (1907). Sobre el café. Història popular de la Terra Santa. pp. 291 f. [Totes] les cases de café [estaven] tancades, i els seus cuidadors varen ser tirats en els tiestos dels seus tazones i tasses. Açò va ser en 1524, pero per orde de Selí I, els decrets dels erudits es varen invertir, els disturbis en Egipte es varen calmar, el beure café es va declarar perfectament ortodox.
- ↑ «Aperçu du corrigé : Racine passera comme li café. Attribué à Madame de Sévigné» (2003). Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ 15,0 15,1 David Hedengren (7 de setembre de 2012). «What makes Arabic coffee unique?» (en anglés). Your Middle East. Archivat des de l'original, el 6 d'agost de 2019. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ 16,0 16,1 «Gulf Arabic coffee - qahwa arabiyyah قهوة عربية» (2016). Archivat des de l'original, el 6 de maig de 2017. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ «"How To Make Arabic Coffee".» (en anglés) (2015). Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2018. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Ismail Sebugwaawo (11 de maig de 2017). «This is the proper, traditional way to drink Arabic coffee» (en anglés). Khaleej Claves. Dubái: Galadari Printing and Publishing LLC..
- ↑ Mai M. Farsakh (21 de juny de 2006). «The rich flavors of Palestine». Institute for Middle East Understanding. Archivat des de l'original, el 10 de juliol de 2012. Consultat el 30 de decembre de 2018.
- ↑ Shihab, Aziz (1993). A Taste of Palestine: Menus and Memories (en anglés), Corona Pub Co, p. 3. ISBN 0931722934. Consultat el https://www.abebooks.com/9780931722936/taste-Palestine-Menus-Memories-Aziz-0931722934/plp.
- ↑ 21,0 21,1 «Lebanese coffee» (en anglés). Consultat el 30 de decembre de 2018.
- ↑ Safari the Globe (2013). «Food, Dining, & Drinks in Syria». Consultat el 30 de decembre de 2018.
- ↑ Pilot guides. Pilot Film and Television Productions (ed.) (ed.): «Síria drinks» (en anglés). Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ 24,0 24,1 Hasan Bosc, Almudena (2010). «Jordània i globalisació. Un eixemple de l'importància del café» (PDF). Archivat des de l'original, el 30 de decembre de 2018. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ «El café en Jordània, una beguda molt especial». Visita Jordània.
- ↑ Civitello, Lindo (2004). John Wiley (ed.). Cuisine and Culture: A History of Food and People. (en anglés), Nova Jersey: Hoboken. ISBN 9780471741725.
- ↑ 27,0 27,1 Brustad, Kristen; Al-Batal, Mahmoud; Al-Tonsi, Abbas (2010). «Introduction to Arabic Letters and Sounds». New Jersey: John Wiley & Sons. Consultat el 30 de decembre de 2018.
- ↑ S. Hattox, Ralph (1985). «Coffee, Coffeehouses, and the Opposition», Department of Near Eastern Languages and Civilization, University of Washington (ed.). Coffee and Coffeehouses The Origins of a Social Beverage in the Medieval Near East., 1988 edició impresa edició (en anglés), Seatle i Londres: University of Washington Press., p. 29. ISBN 0295805498. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ c.nunn. «Arabic Coffee Service | GWNunn.com» (en en-us). Archivat des de l'original, el 15 d'abril de 2017. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ Excellence, Cabin Crew. «Arabic Coffee - A Welcoming Ritual» (en en-us). Cabin Crew Excellence. Archivat des de l'original, el 17 d'agost de 2015. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ «Hire / Book Tarot, Tea, Coffee, Aura... Readings - Jane» (en en). Contraband Events. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ IMEU. «Palestinian Social Customs and Traditions | IMEU» (en en). imeu.org. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ «Arabic Coffee Nutrition Information» (en en). LIVESTRONG.COM. Consultat el 31 de decembre de 2018.
- ↑ Rezmin (29 de maig de 2013). «5 Interesting Facts About Arabic Coffee» (en en-us). Travel Tips and Experience - Rayna Tours and Travels. Consultat el 31 de decembre de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «café árabe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.