Anar al contingut

Bromellita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Bromellita

La bromellita o bromelita[1] és la forma mineral del òxit de berili, de fòrmula química BeO, que conté un 36% del element berili. Es va trobar bromellita per primera volta en 1925 en la comunitat minera sueca de Långban; el mineral, descrit per Gregori Aminoff, deu el seu nom al físic i mineralogista suec Magnus von Bromell (1679-1731).[2][3]

Propietats

La bromellita és un mineral blanc —o de color blanc cremoso— de lluentor vítreo, transparent o translúcido. Es caracterisa per la seua gran durea, 9 en l'escala de Mohs, semblant a la del corindón, sent el seu densitat de 3,017 g/cm³. És prou soluble en àcits com el clorhídric, el sulfúric i el nítric.[4]

Cristaliza en el sistema hexagonal, classe dihexagonal piramidal (6mm). És un mineral piroléctrico i és fluorescent baix llum ultravioleta mostrant una coloració blanc groguenca, tant a baixes com a altes llongituts d'ona.[5][6]

Morfologia i formació

Detall de l'image superior. Bromellita, phenakita i crisoberilo del depòsit de Malyshevskoe (Mariinskoe)

La bromellita forma cristals prismáticos, elongados a lo llarc de [0001], de fins a 1 mm de llongitut; mostra hemimorfismo piramidal en {0001} i {1010} ben desenrollats. No obstant, pugues també presentar-se com agregats, semblants a rosetones intercrecidos aleatoriament, o com a fragments d'exfoliació de fins a 10 cm.[3]

Es presenta en vetes hidrotermals de calcita aixina com en chicotets filons de skarn —depòsits formats en ambients de metamorfisme de contacte en roques carbonatadas— d'hematites i calcàrees, en a on es troba associada a swedenborgita i richterita. Pot formar-se per alteració hidrotermal de nefelina en pegmatites sienites.[5]


Referències