Swedenborgita
La swedenborgita és un mineral òxit de composició NaBe4Sb5+O7. Descrit per primera volta en 1924 per Gregori Aminoff,[1] el seu nom fa honor a Emanuel Swedenborg (1688-1772), científic, teòlec, filòsof i místic suec.
Propietats
La swedenborgita és un mineral incoloro, de color va vindre pàlit o groc mel; també és incoloro en llum transmesa. Transparent, té lluentor vítreo. És fluorescent, blau cel en l'ultravioleta lluntà (254 nm) i roig obscur en el ultravioleta propenc (365 nm).[2][3] Posseïx una densitat de 4,285 g/cm³ i una notable durea, 8 en l'escala de Mohs.[4] És insoluble en àcits.[3]
Cristaliza en el sistema hexagonal, classe dihexagonal piramidal (6mm). Conté un 38% d'antimoni, un 12% de berili i un 7,9% de sodi.[3] Com a principals impurees pot contindre calcio i magnesi.[5]
Morfologia i formació
La swedenborgita forma cristals prismàtics curts, prominents en {1010}, {1011} i {0001}. En un tamany de fins a 8 mm, poden ser morfològicament hemiédricos.[5]
Trobada en un skarn de ferro-manganeso —vore més avall—, la swedenborgita apareix associada a bromellita, richterita, biotita de manganeso, calcita i hematita.[5]
Referències
- ↑ Aminoff, G.(1924).«Über ein neues Mineral von Längban,».Zeitschrift für Kristallographie.60: 262-264.Consultat el 1 de juliol de 2018.
- ↑ Swedenborgite mineral data (Webmineral)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Swedenborgite (Mineralienatlas)
- ↑ Swedenborgite (Mindat.org)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Swedenborgite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des de l'original, el 1 d'abril de 2016. Consultat el 2 de juliol de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Swedenborgita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.