Biodiversitat d'Argentina
La biodiversitat d'Argentina inclou una àmplia varietat d'espècies animals i vegetals que ho han tornat un dels països «megadiversos» del món.[1]
Certes estratègies per a la conservació de la biodiversitat en el país han segut portades a terme per organisacions com la Fundació Vida Selvada, responsable de la creació del Parc nacional Campos del Tuyú i de la Reserva Sant Pablo de Valdés, entre unes atres.[1] L'Estratègia Nacional de Biodiversitat constituïx un esforç governamental per a «un major coneiximent dels bens i servicis ambientals, la conservació i protecció de la biodiversitat i la seua utilisació en un marc de desenroll sostenible».
D'acort en un informe de la Plataforma Intergovernamental Científic-normativa sobre Diversitat Biològica i Servicis dels Ecosistemes, el 25 % de les espècies d'Argentina es troben en perille d'extinció.[2]ë
Elements
Ecorregions
Argentina posseïx díhuit ecorregions, lo que ho torna un dels països «megadiversos» del món. Els seus ecorregions són les següents:
| Ecorregió | Descripció | Flora | Fauna | Image | Referència(s) |
|---|---|---|---|---|---|
| Alts Andes | Posseïx molt baixes precipitacions i en forma de neu i graniç a lo llarc de l'any, una baixa temperatura en general i vents forts. | Estepas d'anar-vos i coirones (pastures de fulls durs i punchants) | Còndor andino, vàries espècies de camineras, bandurritas, gauchos, dormilones, yals, comesebos, i cabecitas negres; amfibis com el sapo andino i varis saurio endèmics i mamífers com el chinchillón, chinchillas i rabosot colorat. | [3][4] | |
| Puna | Altiplà neotropical de tipo herbar de montanya en 3800 metros d'altitut promig | Tolas i tolillas, queñoa. | Vicuñas, suris, guanacs; rosegadors com chinchillones, chinchillas, cuises i rates; aus com el suri o ñandú petiso, còndor andino, flamencs; sangrantanes i serps. | [5][6] | |
| Mont de serres i bolsones | És una estepa arbustiva tendida sobre valls intermontanos, bolsones i ales serranes. | Espècies arbòrees, com el algarrobo. | Guanacs, tortugues terrestres, pumes, vizcachas, el pichiciego menor, la boa de les vizcacheras i l'àguila coronada. | [7] | |
| Selva de les Yungas | Es caracterisa per tindre diferents característiques segons l'altura del sol; els seus arbres solen ser molt elevats; «és fonamental per a l'equilibri ecològic d'atres ecorregions i servix per a retindre enormes cantitats d'aigua que després irrigan i fertilizan enormes extensions». | Bromeliàcees i cactus. | Yaguareté, loro alisero i la farda roja i el Burgo. | [8][9] | |
| Chaco Sec | Posseïx boscs xerófilos, i en menor medida pasturages, cardonals i salines. | Quebracho colorat santiagueño. | Yaguareté, tatú carreta i el chancho quimilero. | [10] | |
| Chaco humit | Posseïx boscs tancats, sabanes, cañadas, esteros i estanys. | Palmeres. | Boes, yacarés, mones, corzuelas, carpinchos, pecaríes i múltiples aus aquàtiques. | [11] | |
| Delta i illes del Paraná | Es dividix en tres regions: la Delta Superior, la Delta Mija i la Delta Inferior. És catalogada com a «zona de transició» entre la Mesopotamia i la planura pampeana. | Cérvol dels pantans. | Erro al crear miniatura: | [12][13] | |
| Boscs Patagónicos | Franja boscosa en numeroses masses d'aigua. | Coihue, la lenga, el roure pellín, el raulí i ñire. | Pumes, rabosots, guanacs, huillín, huemul. | Erro al crear miniatura: | [14][15] |
| Campos i Malezales | Cobrix una planicie ondulada. | Pajonales. | Aguará guazú, el cérvol dels pantans i el venado de les pampes; aus com el ñandú, els inambúes, el tordo groc i la cachirla dorada. | Erro al crear miniatura: | [16][17] |
| Espinal | Boscs armats d'espines típics d'ambients secs que «representa la ferradura arbòrea que cenyix al pasturage pampeano». | Algarrobos | Venado de les pampes, gat montés, el rabosot gris i el ñandú. | [18][19] | |
| Estepa Patagónica | Ocupa la major part de les planures, replanells i serranías de l'extrem sur del continent americà. | Arbustos achaparrados i pastures ralos. | Macá tobiano | [20][21] | |
| Esteros del Iberá | Chapull una profunditat que no supera els tres metros i que es troba cobert per plantes aquàtiques. | Cérvol dels pantans, yacaré, gose formiguer. | [22][23] | ||
| Illes de l'Atlàntic Sur | Comprén un conjunt de estepas achaparradas, pasturages i turberas. | Elefants marins, llops marins antàrtics, pingüins de front dorada i pingüins rei. | Erro al crear miniatura: | [24][25] | |
| Monte de Planures i Replanells | Franja més àrida del país | Maras, cuises, pumes, guanacs, rabosots grisos i choiques. | Erro al crear miniatura: | [26] | |
| Pampa | Constituïx una de les planures més fèrtils de la Terra. | Pasturages | Venado de les pampes, tordo groc, el yetapá de collar, el capuchino pit blanc, la cachirla dorada i el cauquén colorat. | Erro al crear miniatura: | [27][28] |
| Selva Paranaense | Un dels últims remanents del Bosc Atlàntic. | Orquídees | 500 espècies d'aus, yaguareté, àguila harpía, el rabosot pitoco i la corzuela nana | Erro al crear miniatura: | [29][30] |
| Antàrtida | Comprén les illes Shetland i Orcadas i gran part de la península Antàrtica. | Albatros, petreles, pingüins, cormoranes, skuas, colomes antàrtiques, gaviotines, llops i elefants marins, ballena blava. | [31][32] | ||
| Mar argentina | Inclou les aigües de la plataforma continental i la franja litoraleña, i posseïx una considerable concentració de fito i zooplancton. | Boscs de cachiyuyo. | Ballena franca austral, pingüí de Magallanes i llop d'un pèl. | [33] |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Protecció de la Biodiversitat i els seus servicis ecosistémics». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Biodiversitat: Argentina té el 25% de les seues espècies en risc». Infobae.com. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Alts vages». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Alts Andes». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Puna». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Puna». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Monte de Serres i Bolsones». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Yungas». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Selva de les Yungas». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Chaco Sec». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Chaco humit». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Delta del Paraná». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Delta i illes del Paraná». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Boscs patagónics». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Boscs patagónics». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Campos i malezals». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Campos i malezals». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Espinal». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Espinal». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Estepa patagónica». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Estepa patagónica». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Esteros del Iberá». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Esteros del Iberá». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Mar i illes de l'Atlàntic sur». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Illes de l'Atlàntic Sur». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Monte de Planures i Replanells». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Pampes». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Pampa». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Selva Paranaense». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Selva Paranaense». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Antàrtida». Vidasilvestre.org.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Antàrtida». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
- ↑ «Mar Argentí». Argentina.gob.ar. Consultat el 4 de juny de 2022.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biodiversidad de Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.