Tamiasciurus hudsonicus
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La farda comuna o farda roja (Tamiasciurus hudsonicus) és una espècie de rosegador esciuromorfo de la família Sciuridae. És una de les fardas més esteses pels boscs de Norteamérica.
Característiques
[editar | editar còdic]El seu cos medix entre 17 i 20 cm, i la seua coa entre 15 i 25 cm. Pesa de 450 a 540 g. El seu pelaje és de color rojós. Quan aplega l'estiu apareixen penachos en els pèls de les orelles. En les seues mans té quatre dits mentres que en les posteriors té cinc. Este rosegador no presenta cap tipo de dimorfisme sexual.
El seu fòrmula dentaria és la següent:Plantilla:DentalFormula = 22.[1]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Normalment viu en les zones ombroses dels boscs de coníferes, encara que se li pot trobar en els boscs de full caduc, i és més freqüent en les zones de baixa montanya que en l'altitut, preferint els boscs jóvens i tancats.
Els nius són esfèrics, d'un tamany aproximat de 22 cm, i solen tindre 2 orificis d'accés per a facilitar la fugida, un de major que un atre, podent ser taponados des de l'interior. Solen estar colocats entre branques dels arbres i el seu interior està tapizado de verdet, fulls, branques, palla o líquenes.
S'adapta a la vida des del nivell de la mar fins als 2000 metros d'altitut.
La seua distribució mundial s'expandix per tota Europa i el nort d'Àsia, excloent les illes del Mediterràneu. En Gran Bretanya i Irlanda, la població de farda roja ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part a causa de l'introducció de la farda grisa (Sciurus carolinensis) de Norteamérica.
Dins de la península ibèrica està present de manera més o menys uniforme, faltant només en el quadrant suroest. Ocupa de manera contínua la zona nort peninsular, des de Catalunya a Galícia, i el Sistema Ibèric septentrional. En la mitat sur es restringix als sistemes montanyosos en abundants pinades, com el Sistema Central, la Serranía de Conca i els Sistemes Bètics.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]És habitant habitual dels boscs de coníferas, encara que també està present en atres formacions arbòrees. durant el dia buscant i consumint fruts, llavors, corfes i inclús insectes, ous i aus. No hiberna, sino que es manté activa consumint lo que ha anat almagasenant en el sol i en diferents oquedades dels arbres i les roques. Desenrolla la seua activitat en els arbres encara que no dubta en baixar d'ells per a arreplegar aliment. També res en soltura, servint-li la coa com a timó per a canviar la direcció del seu desplaçament.
Reproducció i mortandad
[editar | editar còdic]El periodo reproductiu succeïx a fins de l'hivern i en estiu. Una femella té dos ventrades per any, usualment en tres o quatre crío, excepcionalment sis. La gestació dura entre trentahuit i trentanou dies. Naixen desvalidos, cegos, sorts, pesant 10-15 g; el seu cos es cobrix de pèl als vintiun dies, ulls i orelles s'òbrin despuix de tres o quatre semanes, desenrollen la seua dentadura als cuarenta y dos dies. Comencen a menjar sòlit als quaranta dies i el desmame es produïx entre huit i dèu semanes.
Els machos detecten a les femelles en estro per la seua olor, i encara que no hi ha corteig i múltiples machos alvancen a una sola femella fèrtil, finalment el macho dominant, usualment el més gran del grup, es junta en ella. Machos i femelles es aparean múltiples voltes en molts companyers. La femella deu alcançar un mínim pes corporal abans d'entrar en estro i la femella més pesada produïx més crío. Si l'aliment escasseja, la preñez pot perdre-se. Típicament, una femella produïx la seua primera ventrada al segon any.
L'esperança de vida és, en promig, de cinc anys, encara que en captivitat poden aplegar fins als 10.[3] La supervivència està positivament vinculada a la disponibilitat de llavors en autumne-hivern. El 75-85 % dels jóvens mor durant el seu primer hivern, i la mortalitat és aproximadament del 50 % per als hiverns subsegüents.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Es varen aplegar a nomenar fins a quaranta subespecies, encara que l'estatus taxonómico de moltes és incert. Un estudi de 1971 reconeixia setze subespecies i va servir de base per a treballs taxonómicos posteriors.[5][6] En l'actualitat,Plantilla:Quàn el número de subespecies reconegudes és de vintitrés.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MacDonald, David i Barrett, Priscilla (2005). Guia de Camp dels Mamífers d'Espanya i d'Europa, Barcelona, Espanya: Edicions Omega, p. 370. ISBN 978-84-282-1490-2.
- ↑ Farda comuna Fauna ibèrica.
- ↑ . Consultat el 2022-07-22.
- ↑ Gurnell, J. (1983), «Squirrel numbers and the abundance of tree seeds». Mammal Review. 13:133-148.
- ↑ Sidorowicz, J. (1971), «Problems of subspecific taxonomy of squirrel (Sciurus vulgaris L.).» en Palaearctic: Zoologischer Anzeiger. 187:123-142.
- ↑ Lurz, P. W. W. et al. 2005. «Sciurus vulgaris.» Mammalian Species 769:1-10
- ↑ Plantilla:MSW3