Be d'interés patrimonial (Alemània)
En Alemània, els bens d'interés patrimonial són el conjunt de bens físics de caràcter patrimonial d'este país, gestionats, regulats i protegits a nivell estatal i federal. Existixen vàries definicions, llegislacions i registres aplicables a la catalogació, administració i protecció d'estos elements.[1] El vocablo bienes de interés patrimonial (pl.: Denkmäler o Denkmale; monument, fita) és el terme genèric en alemà per a este tipo d'elements, que en Alemània es dividix en vàries classificacions:[2]
- Patrimoni cultural (Kulturdenkmal), inclós patrimoni històric, comprenent la major part dels elements físics i culturals considerats bens patrimonials.
- Patrimoni arquitectònic (Baudenkmal), una categorisació especial dins dels monuments culturals dedicada a estructures i edificis. Els bens en esta categoria poden formar part de complexos arquitectònics, que poden incloure des d'un parell d'edificis fins a barris o localitats sanceres, i que solen ser classificats en una categoria aparte.
- Patrimoni natural (Naturdenkmal), comprenent llocs naturals d'interés geològic, paisagístic i biològic.
- Monument commemoratiu (Gedenkstätte), incloent memorials tant a nivell de patrimoni cultural com els administrats per associacions i fundacions locals.
Classificació de bens patrimonials
[editar | editar còdic]Patrimoni cultural
[editar | editar còdic]Els bens d'interés cultural són el conjunt més ampli d'elements que conformen els registres alemans de patrimoni nacional, comprenent a decenes de mils de monuments i edificacions de distints tipos i condicions. En principi, es dividixen en dos grups principals (encara que pot haver diferència entre els estats federats):[1][2]
- Bens inamovibles (incloent, encara que no llimitant-se a, immobles), aquells elements que d'acort en l'interpretació de la llegislació alemana, estan vinculats al sol i per tant a un punt geogràfic concret. Es fa una distinció entre:
- Patrimoni arqueològic (Bodendenkmäler), tant jaciments com a troballes relacionades (sempre inamovibles), incloent construccions que formen part de l'excavació.
- Patrimoni arquitectònic (Baudenkmäler) i jardins monumentals (Gartendenkmäler). La majoria d'edificacions i estructures pertanyen a esta categoria (edificis antics, temples i edificis religiosos, ponts, arcs de triumfo, etc.), encara que alguns, per formar part d'un concepte patrimonial més ampli que l'estructura en sí (com el cas d'alguns museus i parcs), cauen en la categoria més àmplia de Patrimoni Cultural.
- Conjunts monumentals (Gesamtanlagen), superfícies monumentals (Flächendenkmäler) i complexos arquitectònics (Ensembles). La protecció d'este tipo de conjunts monumentals es diu Ensembleschutz.
- Bens portàtils/movedors (bewegliche Kulturdenkmale), des de peces museístiques, archius i construccions no fixades (estàtues, elements arquitectònics o arqueològics desplazables, etc.) fins a eixemplars de grans mijos de transport, com a antics trens o barcos, que es denominen «peces de patrimoni tècnic movedor» (bewegliches technisches Kulturgut).[3]
La llegislació alemana, dedicada en gran part als bens inamovibles, fa una clara distinció entre els monuments de caràcter arqueològic i els monuments arquitectònics, ya que estos últims són per norma general visibles i coneguts durant décades o sigles, mentres que les troballes arqueològiques no es coneixen fins a realisar-se les excavacions.[1] Esta diferència supon un tracte distint des del punt de vista administratiu, i, naturalment, en l'aplicació de consideracions científiques i de protecció. Sobre els bens movedors, la normativa vigent s'enfoca sobretot en els delictes d'apropiació indeguda i exportació illegal.
Patrimoni natural
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».En Alemània, com en el cas dels demés bens patrimonials, les normatives relatives als monuments naturals arrepleguen diferents disposicions segons quins estats (encara que es tracta en principi d'una normativa federal que senta el marc jurídic per a les llegislacions estatals). Actualment, l'únic estat que no conta en cap monument natural és Bremen (ciutat-estat conformada pels municipis de Bremen i Bremerhaven).
Es tracta de parages i elements naturals la condició dels quals requerix de més reconeiximent i protecció que els demés parages naturals, ya protegits per les distintes llegislacions en matèria de conservació de la naturalea (boscs, parcs nacionals, etc.). El primer element natural d'Alemània catalogat com a monument i ben patrimonial va ser la cova d'exhibició de Wernigerode, en Sajonia-Anhalt.[4]
Llegislació
[editar | editar còdic]D'acort en la distribució de competències entre el govern federal d'Alemània i els estats federats, l'administració, catalogació i protecció dels bens patrimonials està regulada a nivell d'estat (llegislació regional), és dir, que cada Bundesland arreplega en les seues lleis fonamentals la normativa aplicable al patrimoni en el seu territori, coneguda en térmens generals com a Llei de Protecció Cultural (Kulturgutschutzgesetz, KGSG).[5] Dita normativa atribuïx responsabilitats tant a les autoritats com a conservacionista i propietaris (organisacions, comunitats religioses, etc.), i en ella s'arreplega la regulació dels corresponents registres. Encara que són registres regionals, es tracta de fet d'una classificació a nivell federal (no existix un registre nacional aparte, com en el cas d'Espanya, per lo que tots els bens es dividixen entre els registres estatals).
La KGSG, que forma part del dret administratiu, engloba dos aspectes claus de la gestió dels bens catalogats, a saber, la seua protecció (Denkmalschutz) i la seua administració (Denkmalpflege). La primera rig la definició llegal i el marge jurídic, en el que s'inclouen actes com la destrucció i danys no autorisats, definits com a «danys a la propietat que són perjudicials per al públic general». La segona inclou els aspectes de finançació, manteniment, estudi i restauració dels bens arreplegats en els registres als que s'apliquen les corresponents normatives. Esta llabor es realisa moltes voltes a través de fundacions creades a este fi.
Ya que els monuments i elements com a estructures i jardins poden trobar-se en qualsevol entorn, existixen certes superposicions en atres lleis i normatives, com ocorre en el cas dels monuments naturals en la llei de conservació de la naturalea i les normatives relatives als paisages cultivats.[6] Per la seua banda, els archius considerats bens patrimonials són subjectes a una superposició en la llei de protecció de senyes (i, a partir de 2018, en el Reglament General de Protecció de Senyes).
Normatives regionals (per estat federat)
[editar | editar còdic]Degut a que la primera disposició del primer artícul de la constitució alemana (deutsches Grundgesetz) garantisa el dret a la propietat, la segona disposició requerix l'adopció d'una llei tácito per als casos que dit dret poguera vore's llimitat, com en el cas dels bens classificats com a patrimoni. Al mateix temps, en el seu artícul 30, la constitució determina que la sobirania cultural en Alemània pertany als 16 estats federats, per lo que la llegislació sobre protecció de monuments és la seua competència:[7]
La sobirania cultural és responsabilitat principal dels estats federats alemans pel que fa a la llegislació i l'administració en matèria cultural, i en particular, les responsabilitats relatives a l'idioma, les escoles i universitats, l'educació, la ràdio, la televisió i les arts. (Art. 30, Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemània)
Autoritats i mides estatals
[editar | editar còdic]En la majoria d'estats, la màxima autoritat al càrrec de la protecció dels monuments és el ministeri responsable, mentres que en les ciutats-estat (Berlín, Bremen i Hamburc) és el senador responsable. En la majoria dels estats existix una oficina estatal per a la preservació de monuments històrics, que s'encarrega dels aspectes llegals i administratius, junt a autoritats locals (municipals o comarcals, en una designació llaugerament diferent entre els estats), que reunixen l'experiència pràctica en la gestió i conservació dels monuments (que per raons de costs no poden ser assumides per l'oficina estatal).
L'estat garantisa la protecció dels monuments a través de disposicions llegals, permissos, requisits, programes de subvenciones i lleis tributàries. El llegislador ha donat a la protecció de monuments una prioritat en numeroses lleis, incloent les constitucions estatals, les lleis de protecció de monuments i la Llei d'Ordenació Territorial. En alguns estats, l'expropiació a favor de l'estat és possible en el cas de monuments de suma importància que es troben en condicions de nocura o desmirament. En la pràctica, no obstant, no s'ha fet us d'este mecanisme pels costs que supon la compensació per expropiació.
En zones que es troben en procés de reurbanisació subvencionada, els municipis aporten mijos per a la protecció dels monuments que es troben en estes zones a través de programes tant estatals com a federals de finançació del desenroll urbà i la protecció de monuments urbans.
Cofinançació per part del govern federal
[editar | editar còdic]El govern federal, no obstant, solament té competències en matèries de finançació quan es tracta de la preservació i restauració de monuments culturals classificats com «de valor nacional» o en base en disposicions llegals especials, com el Tractat d'Unificació, o acorts bilaterals en els estats federats sobre la concessió d'ajudes econòmiques. A través de dita finançació, existix una intervenció de facto del govern federal en l'administració i protecció de dits monuments, ya que es financen parcialment pel mateix.
Els cridats Bens de Valor Nacional són el resultat d'un programa federal, que ha estat promovent la preservació de monuments, jaciments arqueològics i parcs i jardins històrics que «destaquen pels seus significats culturals, polítics, històrics, arquitectònics, urbanístics o científics en l'estat i en l'àmbit cultural alemà en el seu conjunt». Entre 1950 (any de llançament del programa) i 2020, més de 700 bens considerats «patrimoni nacional» han segut finançats a través d'este programa en una inversió total d'uns 387 millons d'euros. El Comissionat de Cultura i Mijos del Govern Federal s'ha encarregat de la finançació en fondos federals des de 1998.
Terminologia i senyalisació
[editar | editar còdic]Com sol passar en llegislacions regionals, les normatives relatives al patrimoni cultural reben distints noms i fan us de térmens a voltes ben distints. Fins a la forma plural de la paraula Denkmal és distinta entre els estats, usant la majoria la forma de Denkmäler, mentres que els actuals estats de la desapareguda Alemània de l'Est, ademés de Baden-Wurtemberg, utilisen la forma de Denkmale.
Mentres que alguns estats (encara que una minoria) tenen una classificació única per a tots els bens protegits, la majoria diferencien entre monuments arquitectònics (incloent o no els jardins monumentals) i monuments arqueològics. Atres térmens utilisats per segons quins estats en una classificació més permenorisada són, per eixemple, un monument de dimensions reduïdes (Kleindenkmal) o una sala monumental (Flurdenkmal), entre uns atres.
La majoria d'estats federats ha adoptat com a símbol per a la senyalisació dels monuments en el seu territori l'image usada en el conveni de El Haya en una adaptació que consistix en un marc doble. Interesantemente, dita image (adoptada també per atres països) va ser dissenyada per a la Convenció per a la Protecció dels Bens Culturals en cas de Conflicte Armat, convertint-se posteriorment en un símbol comú. En el cas d'Alemània, va anar de fet en l'Alemània de l'Est a on es va desenrollar i es va adoptar l'image usada en l'actualitat. No obstant, quatre dels estats federats han optat per usar una senyalisació distinta (en el cas de Bremen, a partir de 2018) —sempre constant d'una adaptació dels seus emblemes—, mentres que dos estats han optat per no usar cap tipo de senyalisació oficial en el seu territori.
| Estat federat | Llegislació aplicable | Àrees aplicables | Símbol | Estat federat | Llegislació aplicable (Any entrada en vigor) | Àrees aplicables | Símbol | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Baden-Wurtemberg[8] | Llei de Protecció del Patrimoni Cultural de l'estat de Baden-Wurtemberg
Gesetz zoom Schutz der Kulturdenkmale dones Landes Baden-Württemberg (1983) |
Art, Ciències, Història regional | Baja Sajonia[9] | Llei Bajosajona de Protecció Patrimonial
Niedersächsisches Denkmalschutzgesetz |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà | |||
| Baviera[10] | Llei Bavara de Protecció Patrimonial
Bayerisches Denkmalschutzgesetz (1973) |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà, Folclore | Sense símbol oficial |
Renania del Nort- | Llei Estatal de Protecció i Gestió de Bens Patrimonials de Renania del Nort-Westfalia
Gesetz zoom Schutz und zur Pflege der Denkmäler im Lande Nordrhein-Westfalen (1980) |
Art, Història, Treball i RdP, Ciències, Disseny urbà, Folclore | ||
| Berlín[12] | Llei de Protecció de Bens Patrimonials de Berlín
Gesetz zoom Schutz von Denkmalen in Berlin |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà | Renania-Palatinado[13] | Llei Estatal de Protecció i Gestió de Bens Culturals
Landesgesetz zoom Schutz und zur Pflege der Kulturdenkmäler |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà | |||
| Brandeburgo[14] | Llei Brandeburguesa de Protecció Patrimonial
Brandenburgisches Denkmalschutzgesetz |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà, Tècnica, Folclore | Sarre[15] | Llei Sarrense de Protecció Patrimonial
Saarländisches Denkmalschutzgesetz |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà | |||
| Bremen[16] | Llei de Gestió i Protecció de Bens Culturals
Gesetz zur Pflege und zoom Schutz der Kulturdenkmäler |
Art, Ciències, Història regional, Història tècnica | Sense símbol oficial |
Sajonia[17] | Llei Sajona de Protecció Patrimonial
Sächsisches Denkmalschutzgesetz |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà, rquitectura del paisage, | ||
| Hamburc[18] | Llei de Protecció Patrimonial de Hamburc
Denkmalschutzgesetz Hamburgs |
Art, Història, Disseny urbà, Ciències | Sajonia-Anhalt[19] | Llei de Protecció Patrimonial de Sajonia-Anhalt
Denkmalschutzgesetz dones Landes Sachsen-Anhalt (1991) |
Art, Història, Cultura, Ciències, Disseny urbà, Economia tècnica | |||
| Hesse[20] | Llei Hesiana de Protecció Patrimonial
Hessisches Denkmalschutzgesetz |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà, Tècnica | Schleswig-Holstein[21] | Llei de Protecció de Bens Patrimonials
Gesetz zoom Schutz der Denkmale |
Art, Història, Paisage cultural, Ciències, Disseny urbà, Tècnica | |||
| Mecklemburgo- | Llei de Protecció i Gestió de Bens Patrimonials en l'estat de Mecklemburgo-Pomerania Occidental
Gesetz zoom Schutz und zur Pflege der Denkmale im Lande Mecklenburg-Vorpommern |
Art, Història, Ciències, Disseny urbà, Folclore | Turingia[23] | Llei Turingia de Protecció Patrimonial
Thüringer Denkmalschutzgesetz |
Art, Image rural, Història, Ciències, Disseny urbà, Tècnica, Folclore |
Circulació de bens culturals (dret internacional)
[editar | editar còdic]Les normatives estatals inclouen una clàusula que arreplega la regulació derivada d'una llei federal de 2016 sobre el comerç i tràfic de bens culturals portàtils, en enfocament en el comerç transfronterizo. Els corresponents reglaments de l'Unió Europea llimiten la llibertat del mercat comú quan es tracta de bens patrimonials, entenent que tenen un especial significat i víncul en els països de procedència.
Esta llei federal és el desenllaç de l'unificació de vàries lleis anteriors a 2016, incloent la llei sobre exportació de bens culturals, que definia les restriccions a l'exportació de bens protegits a atres països; la llei sobre recuperació de bens culturals, enfocada en la recuperació d'objectes d'interés cultural trobats en atres països; la normativa sobre devolució de bens culturals, que formava la base llegal per als compromisos llegalment vinculants de devolució de bens prestats (per eixemple per a exposicions en atres països); i la llei per la que s'implementava la Convenció per a la Protecció dels Bens Culturals en cas de Conflicte Armat (firmada en El Haya el 14 de maig de 1954).
_26_(cropped2).jpg){kind=link}
Espais naturals
[editar | editar còdic]En Alemània, la figura de monument natural —o patrimoni natural— està arreplegada en la secció 28 de la Llei Federal de Conservació de la Naturalea (Bundesnaturschutzgesetz).[24] Es tracta d'una protecció adicional de caràcter patrimonial que s'oferix més allà de la protecció habitual d'espais naturals i migambientals. Arreplega a bens de distintes característiques, des d'arbres individuals a estructures naturals (en cas de superfícies, han de ser menors a 5 hectàrees), classificats com a Patrimoni Natural d'Alemània en els corresponents registres. Esta condició els oferix més protecció, bienes de interés patrimonial.[24]
Esta clàusula senta el marc jurídic a nivell federal de les polítiques que, no obstant, es desenrollen i s'implementen pels propis estats federats (encara que fins a 2005 encara incloïen part de les disposicions de la Llei de Conservació de la Naturalea del Reich de 1935). Degut a que posteriorment es varen desenrollar distintes lleis en l'Alemània Occidental i en l'Alemània Oriental, els estats que formaven part d'esta última conserven fins a hui en les seues llegislacions algunes característiques pròpies, com el tamany màxim (més extens) d'una superfície natural per a poder ser classificada com ben patrimonial.
La senyalisació dels monuments naturals consta generalment d'una placa de forma triangular invertida o del perfil d'un colomer, de colors vert o groc, en l'image d'un muçol o d'un àguila en vol.
Subvencions i incentius fiscals
[editar | editar còdic]A pesar de tots els mecanismes i instruments llegals disponibles, la protecció, conservació i restauració de monuments generalment solament funcionen en la complicitat i disposició ciutadana —i sobretot de les entitats propietàries dels monuments—, és dir, que depén en gran mida de l'iniciativa privada.
Con este fin, s'ampren mijos per a la sensibilisació de la societat sobre l'importància del patrimoni cultural, i s'oferixen als propietaris subvencions i incentius fiscals a través de distintes entitats, com lo són la Fundació Alemana per a la Protecció de Monuments (Deutsche Stiftung Denkmalschutz, DSD) a nivell federal, la Ret Bavara de Monuments (Denkmalnetz Bayern) a nivell estatal, o l'Agrupació d'Interés de Cases Rurals (Interessengemeinschaft Bauernhaus) a nivell d'especialitat.
Existixen dos tipos de subvencions públiques directes:
- Per a monuments oberts al públic: L'inversió en una propietat cotisada pot supondre fins a un 9 % dels costs d'aplicació de les mides necessàries per a la conservació de l'edifici, el seu manteniment o el seu us (per eixemple, com a museu). En el cas d'estructures noves registrades com a monuments, les subvencions poden supondre fins a un 9 % anual a partir de l'any de construcció i en els següents 7 anys, i fins a un 7 % durant els 4 anys següents. Per una atra part, en el cas de monuments antics (edificis que es varen completar abans de l'1 de giner de 1925), la seua gestió pot ser subvencionada en fins a 2,5 % adicionals a la subvenció original. Si l'edifici conta solament en una part antiga, la subvenció adicional s'aplica únicament a esta part.
- Per a monuments tancats al públic: La subvenció dels treballs de construcció de monuments i edificis que no es beneficien d'ingressos, en els mateixos térmens i per als mateixos fins que en l'apartat anterior, pot supondre fins a el 9 % anual durant 10 anys.
El requisit previ en abdós casos és un certificat de l'autoritat monumental responsable, afirmant que els usos o obres s'han realisat (o s'estan realisant) d'acort en les especificacions de dita autoritat.
Existixen atres incentius adicionals, com l'impost a la propietat, que pot vore's eximit per a certs monuments. En el cas dels demés monuments, la reducció del valor unitari és la que determina el valor de l'impost a la propietat. En llínees generals, les autoritats fiscals reconeixen un tipo fix de el 5 %.
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Alemània
- Be d'interés patrimonial (Àustria)
- Monument històric de França
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wiese, Volker; Czernik, {{{nom2}}}; Falckenberg, {{{nom3}}}; Garbers-von Boehm, {{{nom4}}} (2018). Kulturgutschutzgesetz Kommentar. OCLC 960886506. ISBN 978-3-406-70769-8.
- ↑ 2,0 2,1 Odendahl, Kerstin; Fechner, Frank; Weller, {{{nom3}}}; Nomos Verlagsgesellschaft, {{{nom4}}} (2018). Kulturgutschutzgesetz, 1. Auflage edició. OCLC 979563562. ISBN 978-3-8487-3746-8.
- ↑ «Bewegliche Denkmale | Monumente Online» (en de). www.monumente-online.de. Consultat el 2022-12-31.
- ↑ Gmeiner-Verlag (2016). Harz, aber herzlich Wildnis, Weitsicht, Weltkultur, 1. Auflage edició. OCLC 946139313. ISBN 978-3-8392-5002-0.
- ↑ Volltexte aller deutschen Denkmalschutzgesetze (DSchG) als PDF, denkmalliste.org
- ↑ «Bundesverfassungsgericht - Jahresvorausschau 2021». www.bundesverfassungsgericht.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Artikel 30 GG Grundgesetz für die Bundesrepublik Deutschland». www.buzer.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Landesrecht BW DSchG | Landesnorm Baden-Württemberg | Gesamtausgabe | Gesetz zoom Schutz der Kulturdenkmale (Denkmalschutzgesetz - DSchG) in der Fassung vom 6. Dezember 1983 | gültig ab: 01.01.1984». www.landesrecht-bw.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «VORIS Inhaltsverzeichnis DSchG ND | Landesnorm Niedersachsen | Niedersächsisches Denkmalschutzgesetz vom 30. Mai 1978 | gültig ab: 01.10.2011». www.nds-voris.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «BayDSchG: Gesetz zoom Schutz und zur Pflege der Denkmäler (Bayerisches Denkmalschutzgesetz – BayDSchG) Vom 25. Juni 1973 (BayRS IV S. 354) BayRS 2242-1-WK (Art. 1–27) - Bürgerservice». www.gesetze-bayern.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «SGV Inhalt : Gesetz zoom Schutz und zur Pflege der Denkmäler im Lande Nordrhein-Westfalen (Denkmalschutzgesetz - DSchG) | RECHT.NRW.DE». recht.nrw.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Berliner Vorschriften- und Rechtsprechungsdatenbank». gesetze.berlin.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ https://download.gdke-rlp.de/texte/denkmalschutzgesetz-20101004.pdf
- ↑ «Gesetz über donen Schutz und die Pflege der Denkmale im Land Brandenburg (Brandenburgisches Denkmalschutzgesetz - BbgDSchG)». bravors.brandenburg.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Bürgerservice Saarland». recht.saarland.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ https://www.denkmalpflege.bremen.de/denkmalliste-4297
- ↑ Martin, Dieter (1999). Sächsisches Denkmalschutzgesetz ; (Sächs. DSchG) : Kommentar, Kommunal- und Schul-Verlag. OCLC 44728055. ISBN 3-8293-0213-4.
- ↑ http://www.hamburg.de/contentblob/176820/40cb4306f676c27cce75587f91b3e2bf/data/denkmalschutzgesetz.pdf
- ↑ «Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie» (en de). Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Bürgerservice Hessenrecht». www.rv.hessenrecht.hessen.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Gesetze-Rechtsprechung Schleswig-Holstein DSchG SH 2015 | Landesnorm Schleswig-Holstein | Gesamtausgabe | Gesetz zoom Schutz der Denkmale (Denkmalschutzgesetz) vom 30. Dezember 2014 | gültig ab: 30.01.2015». www.gesetze-rechtsprechung.sh.juris.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Landesrecht Mecklenburg-Vorpommern». www.landesrecht-mv.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ «Bürgerservice Thüringen». landesrecht.thueringen.de. Consultat el 2021-10-12.
- ↑ 24,0 24,1 Wienecke, Caroline (2012). Natur- und Baumschutz in Deutschland : rechtliche Entwicklungen und Probleme, Diplomica Verlag. OCLC 811406675. ISBN 978-3-8428-2990-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bien de interés patrimonial (Alemania)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.