Bateria de Bagdad

Bateria de Bagdad o pila de Bagdad[1] és el nom donat a diversos gerros fabricats durant el periodo part (abans de l'any 226 d. C.), que alguns suponen que funcionaven com una pila elèctrica. Va ser descobert en 1936 prop de la metròpolis de Ctesifonte, l'antiga capital del Imperi partixc (150 a. C. - 223 d. C.).[2][3]
En 1936, durant unes excavacions en un tossal de Kujut Rabua, un llogaret al surest de Bagdad (Iraq), els treballadors del Departament Estatal Iraquí del Ferrocarril varen descobrir una vella tomba coberta en una llosa de pedra. Durant dos mesos, el Departament Iraquí d'Antiguetats va extraure d'allí un total de 613 abalorios, figurillas d'argila, rajoles cincelados i atres peces. Varen ser datats en el periodo dels parts (casi cinccents anys entre 248 a. C. i 226 d. C.). També varen trobar uns recipients molt singulars d'argila, en forma de gerro i de color groc clar. En el seu interior hi havia un cilindre de coure, fixat en asfalt a l'embocadura del coll. Dins del cilindre hi havia una vara de ferro.
El recipient media 14 cm d'alt per 4 cm de diàmetro, mentres que el cilindre de coure media 9 cm d'alt per 2,6 cm de diàmetro. La vara de ferro descollava 1 centímetro i donava l'impressió de haver estat revestida d'una fina capa de plom.
En eixe any (1938), l'arqueòlec alemà Wilhelm König, llavors a càrrec del Laboratori del Museu Estatal de Bagdad, ho va identificar com una provable pila elèctrica.[4] Va descriure la seua troballa en el 9 Jahre Iraq, publicat en Àustria en 1940. El primer anàlisis d'este objecte va consistir en introduir en el seu interior un electrolito, i conectar-li una llàntia, que es va encendre molt débilment. L'informe oficial que es va redactar despuix dia que este objecte es comportava exactament igual que una pila elèctrica moderna.
De tornada al Museu de Berlín (Alemània), König va relacionar el descobriment en atres cilindres, varetes i tapons d'asfalt similars provinents de Mesopotamia; tots ells en varetes primes de ferro i bronze. Li va semblar que estes “bateries” s'haurien pogut unir en série (una darrere d'una atra) per a aumentar el voltage produït.
Despuix de la Segona Guerra Mundial, Willard Gray, ingenier en electrònica del Laboratori d'Alt Voltage, de la General Electric Company, de Pittsfield (Massachusetts, EE. UU.), va fabricar un duplicat d'estes bateries i les va omplir en sulfat de coure (encara que va declarar que es podria haver usat un atre líquit electrolito a l'alcanç dels habitants d'Iraq de l'época: suc de raïm corrent). La pila va funcionar i va generar entre un i dos volts.
Gray va dir que va introduir ademés una estatuilla d'argent, que en dos hores es va tornar dorada. Segons ell, havia demostrat que la bateria funcionava, i que el seu provable us era de restaurar objectes d'argent.
Crítiques escèptiques

L'arqueòlec König no va mostrar en quin material es podrien haver unit les “bateries”, ya que entre els mils d'objectes arqueològics trobats en Mesopotamia no hi havia cap objecte metàlic transmissor de la corrent elèctrica (com un aram de metal) de llongitut suficient per a unir vàries d'estes “piles”. König va sostindre que l'objectiu d'estes bateries era proporcionar l'electricitat necessària per a realisar galvanisació en or i argent (encara que fins al moment no s'ha trobat cap objecte antic galvanizado).
Per a König i Gray no hi havia res més fàcil que afirmar que estos recipients eren piles. No obstant, el hipòtesis de les piles és insostenible: no es varen trobar restants, ni tan sols traces, de cap electrolito dins dels cilindres de coure. Si estos recipients s'hagueren utilisat com a generadors de tensió, deurien haver contingut algun electrolito, el qual, encara que haguera passat molt temps, s'hauria pogut detectar en l'actualitat. Ademés, tampoc es va trobar l'aram necessari per a fer us de les piles.
El fet de que en agregar sulfat de coure com electrolito s'haja generat una diferència de potencial d'1,5 V, no implica que realment s'hagueren utilisat com a bateries, ya que qualsevol atre recipient que continga dos metals pot generar una tensió elèctrica mínima si se li agrega algun element electrolític.
L'experiment de l'ingenier Willard Gray (galvanizar en dos hores una estatuilla d'argent en electrolito de suc de raïm) va resultar ser fals. La pila de Bagdad podria haver generat com a màxim 10 mA. Llavors per a depositar 10 g d'or teòricament serien necessaris casi 6 dies de treball continu (i 10 dies per a depositar 10 g d'argent). En la pràctica este temps es pot duplicar o triplicar.
Si s'agrega vi, vinagre o un atre àcit, la vareta de ferro es desintegraria en poc més de 1 any. No obstant eixes varetes han aplegat fins als nostres dies, clara mostra que no es va utilisar eixe parell galvànic.
Aquells que consideren que este artefacte era efectivament una pila elèctrica, la califiquen de oopart (acrònim en anglés de out of plau artifact: artefacte fòra de lloc). Els escèptics en canvi pensen que el gerro solament servia per a guardar pergamís i cosmètics.
En la serie Caçadors de Mits, realisen un duplicat d'estes bateries i despuix de vàries proves, entre les que s'inclou la deposició de zinc en una peça de coure i el seu us com per a estimulació en electroacupuntura, construïxen un dispositiu que assembla al Arca de l'Aliança, usant estàtues "dorades" damunt de les vasijas, i conectant vàries en série sense conseguir cap resultat significatiu. Si be, conectant el dispositiu a un generador elèctric usat para cerques elèctriques conseguixen descàrregues prou doloroses.
Actualitat
L'11 d'abril de 2003, durant l'Invasió d'Iraq, el Museu Nacional d'Iraq en Bagdad, va ser assaltat i saquejat. Durant aproximadament tres dies moltes de les peces d'incalculable valor històric varen ser destruïdes o furtades. Est és el cas de les "bateries de Bagdad".
Encara que algunes versions afirmen que estes varen poder ser retirades per a la seua protecció pel mateix governe iraquí com a mida de protecció davant els bombarders, els més escèptics consideren que estes varen passar a formar part del tràfic illegal d'antiguetats mesopotàmiques.
Actualment es desconeix el seu parador.
Vore també
Referències
- ↑ [1] BBC Món - L'enigma sense resoldre de les “piles de Bagdad”
- ↑ Von Handorf, DE, and DE Crotty (2002) The Baghdad battery – myth or reality? Plating and Surface Finishing. vol. 89, no. 5, pp. 84–87.
- ↑ Flatow, I (2012) Archaeologists Revisit Iraq. interview with Elizabeth Stone, Talk of the Nation, National Public Ràdio. Washington, DC.
- ↑ Wilhelm König (1938): Ein Galvanisches Element aus der Partherzeit?", Forschungen und Fortschritte, vol. 14. pp. 8–9. (pdf)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batería de Bagdad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.