Batalla de Jaquijahuana

Batalla de Jaquijahuana

La batalla de Jaquijahuana va enfrontar a les forces de Gonzalo Pizarro i les forces realistes dirigides per Pedro de la Gasca el 9 d'abril de 1548 en la pampa de Jaquijahuana (Pampa d'Anta o Sacsahuana, a 25 quilómetros del Cuzco), en la lluita per controlar el recentment fundat Virreinato del Perú, durant la Gran Rebelió d'Encomendero.

Antecedents

Despuix de l'exitosa conquista del Tahuantinsuyo i les diferències entre els dos conquistadors originals (Francisco Pizarro i Diego d'Almagro), va esclatar una guerra civil entre els conquistadors del Perú, en la que es varen enfrontar abdós bandos: els pizarristas i els almagristas. Com a resultat de la lluita pel poder, es va produir l'assessinat de Francisco Pizarro en 1541, aixina com l'eixecució del seu principal antagonista, Diego d'Almagro, (1538) i del seu fill, Diego d'Almagro el Mosso, (1542), en lo que varen desaparéixer els principals gestors de la recentment fundada Governació de Nova Castella.

En 1540, el segon en la llínea dels germans Pizarro, Hernando Pizarro, va retornar a Espanya per a defendre la seua posició i la dels seus germans en el Perú contra les acusacions d'abús de poder. No obstant, la seua gestió no va tindre èxit i va ser encarcerat per orde del rei Carlos I d'Espanya. Per la seua banda, els almagristas varen caure en la batalla de Chuples el 6 de setembre de 1542 davant les forces realistes dirigides per Cristóbal Vaca de Castro, governador de Nova Castella.

Creació del Virreinato del Perú

En any de 1544 el rei d'Espanya va enviar al seu propi representant, Blasco Núñez Vela, com a primer virrey del recentment fundat Virreinato del Perú, que es va formar en tongada de la Governació de Nova Castella. Junt en ell varen aplegar els oidores que varen conformar la Real Audiència de Lima. Núñez Vela tenia per encàrrec impondre l'autoritat real en desmedro del poder adquirit pels conquistadors. Aixina, se li va encomanar assegurar el compliment de les Lleis Noves, promulgades en 1542 per a protegir a la població nativa del Perú. A pesar d'este mandat real, Gonzalo Pizarro es va negar a renunciar al poder i a la sobirania sobre el Perú que havia recaigut en ell i en els seus germans per la Capitulació de Toledo.

El virrey Núñez Vela va aplegar a Llima, la nova capital del virreinato, i va prendre el càrrec el 17 de maig de 1544. Poc despuix, va encarcerar a Cristóbal Vaca de Castro, exgobernador de Nova Castella, i ho va enviar de tornada a Espanya. El 18 de setembre de 1544, els oidores, instigats per Gonzalo Pizarro, varen depondre a Blasco Núñez Vela i ho varen embarcar a Espanya. El 28 d'octubre, l'eixèrcit de Gonzalo Pizarro compost per 1200 hòmens, va entrar a Lima; no obstant, estant en alta mar, Núñez Vela va ser lliberat i va desembarcar en Tombes, passant despuix a Quito a on va reunir un eixèrcit en el que es va dirigir al sur per a reclamar els seus drets reals com virrey i governador de Perú. Després d'alguns moviments, abdós bandos es varen enfrontar el 18 de giner de 1546 en la batalla d'Iñaquito, en l'actual Equador. La superioritat numèrica i militar de l'eixèrcit de Pizarro va assegurar la seua victòria, en la qual Blasco Núñez de Vela va ser decapitat en el camp de batalla. En això, es va iniciar la lluita entre les forces de Gonzalo Pizarro i les forces realistes pel control del Perú.

Enterat de tots estos successos, el rei va nomenar al clerc Pedro de la Gasca, célebre per la seua probidad, com a President de la Real Audiència de Lima. La Gasca va partir d'Espanya i va aplegar al Perú en 1547, via Panamà. No duya cap força armada; solament el poder real d'otorgar una amnistia per a aquells que hagueren comés traïció a la Corona espanyola i que volgueren sumar-se a conformar un eixèrcit realiste. Va proclamar també que suspendria les Lleis Noves, l'imposició de les quals havia originat que gran cantitat d'encomendero se sumaren al bando rebel de Gonzalo Pizarro. D'eixe modo, pronte La Gasca va formar un eixèrcit propi.

Bibliografia

• .