Batalla de Chuples

Batalla de Chuples

La batalla de Chuples va ser un combat que va enfrontar als realistes (lleals a la Corona espanyola) dirigits pel Visitador Cristóbal Vaca de Castro, contra els almagristas (rebels) comandados per Diego d'Almagro el Mosso. Es va desenrollar en la planura de Chuples, prop d'Huamanga (actual regió d'Ayacucho), el dia 16 de setembre de 1542. El resultat de la batalla va ser la derrota completa dels almagristas i la captura posterior d'Almagro el Mosso, qui va ser jujat i condenat a mort. Va ser la batalla més sanguinosa de les guerres civils entre els conquistadors del Perú.

Antecedents

Despuix de l'assessinat de Francisco Pizarro a mans dels almagristas (26 de juny de 1541), estos varen convertir a Diego d'Almagro el Mosso en governador de Nova Castella.

A fins de 1541 es va anunciar l'imminent arribada al Perú del Juge Visitador Cristóbal Vaca de Castro, enviat per la Corona espanyola per a pacificar el territori i qui es trobava ya en Quito. Es varen sublevar llavors Pedro Álvarez Holguín en el Cuzco i Alonso d'Alvarado en Chachapoyas, sumant-se abdós al bando del Rei.

Davant tal panorama, Almagro el Mosso i els seus varen abandonar Llima i es varen adinsar a la serra per a contindre a Pedro Álvarez Holguín i organisar la resistència contra Vaca de Castro. En ells anava Juan de Rada com a Capità General, pero este es va emmalaltir en Huarochirí, sent llavors reemplaçat per García d'Alvarado i Cristóbal de Sotelo.

Els almagristas varen continuar cap al sur i varen aplegar a Jauja. Des d'allí Almagro el Mosso va enviar a García d'Alvarado en busca de Pedro Álvarez Holguín, per a impedir que baixara a la costa i s'unira en Alonso d'Alvarado. Pero García d'Alvarado va fracassar en la missió, en aforar-se-li dit cap realiste. Almagro ho va destituir llavors, proclamant-se ell mateixa com a únic Capità General, i nomenant al mateix temps com Maese de Camp a Cristóbal de Sotelo. Açò va adolir molt a García d'Alvarado qui va esperar l'oportunitat de venjar-se. Per llavors va fallir Juan de Rada, lo que va significar un rudo colp per al bando almagrista, puix fins a llavors havia segut el verdader conductor i cervell del grup.

Els almagristas varen passar despuix a Huamanga, a on varen fabricar canons, llabor que va dirigir el artillero Pedro de Candía. Varen fer també contactes en Manco Inca, per a buscar la seua aliança. Varen reemprendre despuix la marcha cap al sur i varen arribar finalment al Cuzco, a on Almagro va ser rebut apoteósicamente, confirmant-se-li com a Governador de Nova Castella.

Mentrestant, Vaca de Castro aplegava al Perú passant per Piura i Trujillo; en Huaraz se li varen unir Alonso d'Alvarado i Pedro Álvarez Holguín en les seues respectives forces. Després va ingressar a la ciutat de Lima, el 7 d'agost de 1542, a on no obstant, va estar poc temps. Es va traslladar a Jauja, a on s'havien reunit totes les forces lleals al Rei, que sumaven uns 500 hòmens. Entre ells es contaven com els més fervorosos militants els pizarristas, que desijaven venjar al marqués Francisco Pizarro. Davant tots ells Vaca de Castro es va proclamar Governador del Perú i Capità General de l'Eixèrcit Realiste.

D'un atre costat, en el Cuzco, Almagro el Mosso va tindre que enfrontar les disensiones entre els seus mateixos oficials. García d'Alvarado va matar a Cristóbal de Sotelo en venjança per velles rencillas; a la seua volta, García d'Alvarado, qui planejava assessinar a Almagro el Mosso i passar-se al bando realiste en tot el seu eixèrcit, va ser assessinat pel mateix Almagro, alvançant-se-li d'eixa manera.

Moviments preliminars

Vaca de Castro va iniciar una llenta marcha rumbo a Huamanga. Almagro el Mosso no va voler esperar-ho en el Cuzco i va partir en el seu eixèrcit a la seua trobada; en el trayecte va rebre constantment informacions dels moviments enemics, por intermedio d'els chasquis de Manco Inca. Est va obsequiar a Almagro numeroses corazas i armament espanyols que guardava com a trofeus de la seua sublevació. La qual cosa indicaria que existia una aliança entre els Incas de Vilcabamba i els almagristas.

Reforçat aixina i en bon ànim, Almagro el Mosso va continuar la seua marcha ordenadamente. A inicis de setembre de 1542 va arribar a Vilcashuamán (regió Ayacucho), a on es va fer forta. Al camp real va aplegar la notícia falsa de que Almagro eixia de Vilcashuamán, lo que va alarmar a Vaca de Castro, qui va afanyar l'entrada a Huamanga, desplegant el seu eixèrcit i artilleria per a defendre-la. Pero els almagristas no es varen moure de Vilcashuamán.

Mentrestant, els soldats de Manco Inca atacaven als ressagats de l'eixèrcit real per mig de la tàctica de guerrilles. Varen ser continguts pels guerrers chachapoyas i els mitmas d'Huamanga, valiosos aliats indígenes del bando realiste.

Per llavors va haver correspondència entre Almagro el Mosso i Vaca de Castro, datada en Vilcashuamán, el 4 de setembre de 1542, per la qual el primer exigia que se li reconeguera la Governació de Nova Toledo, a la que tenia dret per herència del seu pare. Vaca de Castro va rebujar tal exigència. No obstant, el Mosso va estar dispost a continuar les negociacions, fins que va decidir suspendre-les en enterar-se de que el Visitador realisava atres conversacions paraleles en oficials almagristas per a espentar-els a la traïció. Açò va molestar tant a Almagro que al fi va quedar convençut de que no tenia una atra opció sino les armes.

El 13 de setembre de 1542 Almagro el Mosso i les seues tropes varen abandonar Vilcashuamán. Al sendemà varen aplegar a Pomacocha, a on varen descansar. Després varen passar a Sachabamba a on varen passar la nit. Prop, a un dia de viage d'eixa época, es trobava el camp de Chuples.

Referències

• Del Bust Duthurburu, José Antonio: La pacificació del Perú. Llibreria STUDIUM S. A., Lima, 1984.
• Inca Garcilaso de la Vega: Història general del Perú. Tom I. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Prescott, Guillermo: Història de la conquista del Perú. Tom III. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Tom I. Editor: Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1981.
• Vega, Juan José: Història general de l'eixèrcit peruà. Tom III. L'eixèrcit durant la dominació espanyola del Perú. Lima, Comissió Permanent de l'Història de l'Eixèrcit del Perú, 1981.