Batalla d'Iñaquito

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

La batalla d'Iñaquito o de Añaquito va ser un combat que es va produir en el curs de la rebelió dels encomendero. Varen contendre les forces rebels de Gonzalo Pizarro (gonzalistas) contra els soldats lleals al Virrey del Perú Blasco Núñez Vela (realistes). Es va desenrollar en la planura d'Iñaquito, situada al nort de Quito (territori de l'actual Equador), el dia 18 de giner de 1546. El resultat de la batalla va ser la derrota completa del Virrey Núñez Vela, qui va ser decapitat en ple camp de batalla. Este fet va enfortir el poder de Gonzalo Pizarro en el Perú, pero va significar al mateix temps la seua ruptura irreconciliable en la Corona espanyola.

Antecedents

En 1542 va ser creat el virreinato del Perú i la Real Audiència de Lima, i a l'any següent aplegaven al Perú el virrey Blasco Núñez Vela i els oidores de la flamant Audiència. Dit virrey va aplegar en el decidit propòsit de fer complir les recentment promulgades Lleis Noves, que abolien les encomanes i prohibien el treball personal dels indis. Els encomenderos varen protestar indignats i varen organisar una rebelió, elegint com a líder a Gonzalo Pizarro, per llavors ric encomendero en Charcas (actual Bolívia).

Gonzalo va marchar al Cuzco, a on va ser magníficament rebut i proclamat procurador general del Perú per a protestar les Lleis Noves davant el virrey i si fora necessari, davant el propi emperador Carlos V (1544).

En Llima, el virrey Núñez Vela es va fer odiós per les seues arbitrarietat, aplegant a l'extrem d'assessinar en les seues pròpies mans a un prominent veí de la ciutat, el factor Illán Suárez de Carbajal. Els oidores de l'Audiència, en el seu afany de guanyar popularitat, es varen inclinar a defendre els drets dels encomenderos: varen prendre presoner al Virrey (18 de setembre de 1544) i ho varen embarcar, de regrés a Espanya.

Gonzalo Pizarro va entrar triunfalmente en Llima el 28 d'octubre de 1544, al front de 1200 soldats. Els oidores, entre jubilosos i temerosos, ho varen rebre per Governador del Perú. La rebelió contra la Corona espanyola ya era un fet. El caudillo va gojar del respal popular, els seus hòmens ho cridaven el Gran Gonzalo i al seu alçament, la "Gran Rebelió".

Mentrestant, el Virrey va conseguir escapar, despuix de convéncer al seu custodie, el oidor Juan Álvarez, de deixar-ho lliure. Va desembarcar en Tombes, en la costa nort peruana, i es va dirigir a Quito, a on va reunir tropes, formant un nou eixèrcit. En dites forces va marchar al sur, per a enfrontar als rebels gonzalistas.

Moviments preliminars

El virrey va ocupar Sant Miguel de Piura i va continuar cap al sur. Enterat Gonzalo Pizarro, va eixir de Llima en les seues forces i es va dirigir al nort, aplegant a Trujillo. El virrey va retrocedir llavors, tement el poder del seu adversari i va tornar a Quito a marches forçades, llarc i fatigós trayecte que va realisar mentres era perseguit molt de prop per Gonzalo, sense combatre o combatent molt poc. Després es va dirigir més al nort, cap a Popayán (actual Colòmbia).

Mentrestant, el capità Diego Centeno es va sublevar en Charcas (actual Bolívia), alçant la bandera del rei. Gonzalo Pizarro, des de Quito, va ordenar a Francisco de Carvajal mamprendre campanya en eixe nou front, mentres ell quedava a l'espera del virrey.

Mentrestant el virrey va seguir concentrat en Popayán, a on va rebre reforços provinents del nort; un dels capitans que se li va sumar va ser Sebastián de Benalcázar, el governador de Popayán. Al mateix temps que guanyava el respal dels curacas de la regió, la llabor de la qual va ser valiosíssima, puix desabastecieron als pizarristas aumentant-els l'impaciència que patien per la prolongada inactivitat. A penes va haver una escaramuza en un lloc cridat Riu Calent.

Va ser llavors que Pizarro va planejar una inteligent estratègia per a traure al virrey de Popayán, posició que considerava difícil d'atacar: deixant en Quito una chicoteta guarnició a les órdens de Pedro de Puelles, va aparentar marchar al Sur en tot el seu eixèrcit, encarregant als seus aliats indígenes propagar la versió de que marchava en auxili de Carvajal contra Centeno. Va caure el virrey en l'engany i poc despuix va traure les seues tropes de Popayán en intencions d'apoderar-se de Quito. No contava en que el caudillo rebel en lloc de passar al sur s'havia estacionat a tres llegües de Quito, a la vora del riu Guallabamba. Recent en Otavalo els espies del virrey li varen descobrir l'engany; era vesprada per a retrocedir i es va ocultar la notícia a les tropes, per no desanimar-les, continuant l'alvanç, ya decidit a lliurar batalla. Aixina va aplegar fins a la vora del Guallabamba que donava front a la posició dels rebels. Era esta massa ventajosa, raó per la qual Benalcázar va aconsellar al virrey desviar-se a Quito per un camí poc freqüentat, pla que va ser acceptat.

Trist va ser la rebuda otorgada al virrey en Quito, a on només hi havia dònes que, sabedores de la superioritat bèlica de Gonzalo, li reprochaven l'haver "anat allí a morir". El superior dels franciscanos, també pessimiste, va oferir refugiar en el seu convent a Blasco Núñez, al mateix temps que va invitar a Benalcázar a retirar-se quant abans, proposicions que varen ser desoír. Entre tant, els pizarristas havien pres també el camí cap a Quito. El virrey, considerant poc propicie empenyorar la defensa en la ciutat, arengó a les seues tropes i els va donar orde d'eixir a donar la batalla. Escomençava la vesprada del 18 de giner de 1546.

Bibliografia

• Del Bust Duthurburu, José Antonio: La pacificació del Perú. Llibreria STUDIUM S. A., Lima, 1984.
• Inca Garcilaso de la Vega: Història general del Perú. Tom I. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Prescott, Guillermo: Història de la conquista del Perú. Tom III. Editorial Univers S. A. Lima, 1972.
• Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Tom I. El Descobriment i la conquista (1524-1550). Tercera Edició. Editor: Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1981. ISBN 84-499-4813-4
• Vega, Juan José: Història general de l'eixèrcit peruà. Tom III. L'eixèrcit durant la dominació espanyola del Perú. Lima, Comissió Permanent de l'Història del Eixèrcit del Perú, 1981.