Barrabàs

Barrabàs[1] és un personage citat en el Nou Testament, concretament en relació en el procés de Jesús davant Poncio Pilatos. Segons Marcos i Lucas, estava encarcerat per haver participat en una gresca en el que s'havia comés un homicidi (Mc 15:7; Lc 23:19), mentres que Juan indica que era un bandoler (Jn 18:40) i Mateo, en canvi, es referix ad ell senzillament com un pres famós” (Mt 27:16). La pena per al seu crim hauria segut la crucifixión, pero segons les escritures dels evangelios hauria existit una tradició que permetria o requeriria que Pilatos indultara a un pres sentenciat a mort durant la Pasqua per mig d'aclamació popular; a la gent reunida (“ochlos”, que es va convertir en “els judeus” o “la multitut” en les traduccions bíbliques) se li va oferir l'opció de lliberar a Jesús o a Barrabás, i segons el relat, s'hauria aclamat per la lliberació de Barrabás, en la conseqüent crucifixión de Jesús.
Antroponimia
Els evangelios presenten dos variacions del mateix nom; el primer Bar'rabban (Bαῤῥαββᾶν Bar-rhabbân) sembla representar el arameo: בּר רַבָּן 'Fill del nostre rabí/mestre', mentres la segona Bar'abbas (Bαραββᾶς) sembla derivar en última instància del arameo: בּר אַבָּא 'Fill de ʾAbbā[2][2]/[el] pare', un nom patronímico arameo.[3][4]No obstant, ʾAbbā s'ha trobat com a nom personal en un sepeli del I en la població de Givat HaMivtar. Ademés, apareix en freqüència com a nom personal en la secció Guemará del Talmud, un text judeu que data del 200 d. C. al 400.[5]
En el Nou Testament també apareix (Ἰησοῦς Bαῤῥαββᾶν Iēsoûs Bar-rhabbân / Ἰησοῦς Bαραββᾶς Iēsoûs Barabbâs) trobat en diferents manuscrits de Mateo 27: 16-17 donen a esta figura el primer nom "Ἰησοῦς Jesús", fent que el seu nom complet siga "Jesús Barrabás" o "Jesús Barrabban". Estes versions, que presenten el primer nom "Jesús", són considerades originals per varis erudits moderns.[6][7]
El pare de l'Iglésia Orígens sembla referir-se a este passage de Mateo en afirmar que deu ser una corrupció, ya que cap home pecador va dur jamai el nom "Jesús".[8] És possible que els escrigues en copiar el passage, impulsats per un raonament similar al d'Orígens, hagen eliminat este nom "Jesús" del text original per a aixina evitar deshonrar el nom "Jesús", a qui consideraven el Mesías.[9]
Context del personage
El Evangelio de Juan diu que «Barrabás era salteador» (18:40). Marcos (15:7) afirma que Barrabás “estava en cadenes en els sediciosos, que en la seua sublevació havien comés assessinat”. Lucas (23:19-25) declara que “havia segut tirat en la presó per certa sedició que havia ocorregut en la ciutat, i per assessinat”. Mateo (27:16) ho considera “algú famós”. Per tot açò, s'ha interpretat que era el líder d'una facció sediciosa.
El papa Benedicto XVI va traçar un paralel entre el nom Bar Abba en la costum d'un atre líder sedicioso, el de l'última revolució antirromana en l'any 132 d. C., que va ser cridat Simón bar Kojba, «fill de l'estrela».[10]
Debats sobre el seu rol en els Evangelios
Per a alguns exegetes lliberals, l'història de Barrabás és utilisada en freqüència per a justificar l'antisemitisme, atribuint per la mateixa al poble judeu la possible responsabilitat de la crucifixión de Jesús. Atres fonts consideren que va ser utilisada en els primers temps del cristianisme per a "netejar" de culpes a l'Imperi romà, facilitar l'adopció de dita religió pels romans i finalment la seua oficialisació. Encara que açò solament siguen meres suposicions, ya que, d'haver segut aixina, mai hauria segut tal el detonant de despreci inicial i permanent de les autoritats romanes sobre la doctrina cristiana, provocant persecucions. Ademés, es tenia constància en el coneiximent secular la pixa culpa sobre Pilatos en lo referit a l'eixecució de Jesús, tal com narra l'historiador Tácito, per lo que açò no era desconegut ni manejat com un "càrrec de consciència de l'Imperi" entre els nous adeptes gentils en lo concerniente a el messianisme que imperava en Judea.
En manuscrits grecs anteriors a el III provinents de Cesarea, del Sinaí i Síria, aixina com en alguns manuscrits usats per Orígens, se li crida en Mateo 27:17 “Iesous ho Barabbas”, és dir «Jesús Barrabás», Jesús Bar Abba o Jesús, fill del pare.[11] Segons una interpretació abdós noms serien paralels com a símbols de les dos opcions mesiánicas: l'acció per a un regne ací, com li preguntaven a Jesús “¿És ara que instauraràs el teu regne?” o una acció nova, “el meu regne no és d'este món”, una força transformadora paradòxica, aparentment absurda.
Hyam Maccoby, especialisat en l'estudi de la tradició religiosa cristiana i judeua, ha propost la teoria de que Bar Abba era el renom que donaven a Jesús, que començava sempre les seues pregàries en la paraula Abba, “Pare”, mentres que l'ús de “barabbas” o “Bar-abbas” no sembla haver segut un nom comú en dita época. Segons esta hipòtesis, quan la multitut en La matança va exigir a Pilato que donara llibertat a “Bar Abba” (Barrabás) era la llibertat del mateix Jesús la que demanaven, inclús s'afirma que el mateix Barrabas tenia com a primer nom Yeshua (Jesús) tal i com Orígens ho fa constar, pero que posteriorment desapareix en les versions testamentarias, possiblement perque els primers cristians no varen creure convenient que un bandit duguera el nom de Jesús.[12]
Un atre aspecte conflictiu és la costum mencionada en els evangelios de lliberar a un presoner durant la Pasqua. Els mateixos no estan d'acort en si era una costum hebrea o romana, pero en cap dels dos casos es varen trobar atres registres històrics que confirmaren l'existència de dita costum. Els registres històrics que es posseïxen sobre Poncio Pilatos mostren un despreci per la terra en a on governava, que considerava una província menor de l'Imperi romà, i la possibilitat de que honrara una tradició judeua seria remota, encara que mantinguera relacions prou sanes en el Sum sacerdot del Temple de Jerusalem, respectant la seua autonomia com a tal. Podria ser possible que Pilatos accedira en el moment una suposta tradició com a excusa per a no crucificar a un líder popular i no expondre's a motivar rebelions, aplicant una espècie de acclamatio (dret de súplica), com ya ho havia fet anteriorment front a una atra flota embravecida en l'hipòdrom de la ciutat de [[Cesarea (Israel)|Cesarea]]. Pero esta volta els evangelios no ho retraten com si tinguera la situació baix control, ya que esta no era una atra simple trifulca comuna, sino que comprenia directament la possibilitat certa de desestabilisació en el seu Procurat, açò per les acusacions de pretendre infringir intervenció directa sobre els assunts religiosos interns del poble, en tindre que definir una sentència "baixe la protecció" de la Llei política romana, accions a on Pilatos es manejava en prou cautela i mantenia al marge.
Alguns erudits han afirmat la possibilitat que Jesús i Barrabás pogueren haver segut la mateixa persona, i que estes varen terminar sent enteses com dos diferents per factors diversos. Existixen vàries llectures sobre tal hipòtesis exegética, una interpretació planteja que hauria segut responsabilitat d'elements antisemites en l'iglésia, que en dirigir la petició de llibertat cap a una persona retratada com reprobable coloca en el judaisme la responsabilitat per la crucifixión.
També alguns consideren podria haver-se tractat d'un error de traducció. La multitut podria haver demanat la lliberació de “Jesús Barrabás” (bar-Abba en arameo, ‘fill del pare’), i Pilatos hauria rebujat l'aclamació popular. Quan l'història va ser traduïda a atres idiomes, els traductors podrien no haver dominat l'idioma arameo: la petició de lliberació hauria permaneixcut, pero Barrabás hauria passat en el procés a ser una persona diferent. En este sentit, deu senyalar-se que molt poc temps abans, potser menys d'una semana, una atra multitut composta de segurament les mateixes persones havia aclamat a Jesús a la seua entrada a la ciutat.
Pero de la mateixa forma en això no es podria descartar l'interpretació que dita figura de rebel-agitador utilisara Bar Abbâ com una espècie d'apelatiu o "nom de guerra", molt similar als atribuïts en els caps de rebelions anteriors contra els romans que eren al mateix temps tant polítiques com a religioses, i per tant est fora un individu independent en el mateix nom Iesous (Jesús), coneixent-se el fet que en Jerusalem el mateix era prou comú entre els seus habitants, i baixe l'apelatiu Bar-Abba.
Una possible paràbola

Alguns estudiosos consideren també la possibilitat de que tota la situació respecte de Barrabás no hauria ocorregut realment, sino que seria un afegitó lliterari a l'història, per a constituir una paràbola. S'indica que l'elecció entre un o un atre presoner, si és retirada de l'història, no altera el curs dels acontenyiments. En este cas, l'història hauria estat present en els texts originals en arameo, abans de la seua traducció al grec.
Un possible motiu per a afegir a Barrabás hauria segut el de crear una contrafigura oposta a Jesús, que estaria pres per alçar-se violentament en contra de l'Imperi romà, mentres que la resistència de Jesús rebuja per complet la violència i predica el donar l'atra galta. La situació obligaria al llector, o a l'escoltant, a prendre partit per un o un atre, i decidir qué forma de procedir és realment la que es correspon en Deu. Esta opció, faria de Barrabás el mesías guerrer que alguns judeus esperaven, un zelote, per a que els lliurara dels romans, preferint-li al mesías pacífic, Jesús de Nazaret.
Barrabás podria ser també una alegoria de l'humanitat. La lliberació del pecador Barrabás podria representar la lliberació de l'humanitat del pecat original d'Adán que va tindre lloc en la crucifixión de Jesús.
Vore també
- Bon Lladre: Dimas
- Mal Lladre: Gestes
- Chivo expiatorio
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 (2004).«Abba».Abba's Abba Gold.: 53–64.doi:10.5040/9781501396687.0007.Consultat el 2023-12-15.
- ↑ Paul, Winter (1961). On the Trial of Jesus, Berlin, pp. 94–97. OCLC 979784188. ISBN 978-3-11-082540-4.
- ↑ Evans, 2012, p. 453.
- ↑ Brown, 1994, pp. 799–800.
- ↑ Lagrange, Marie-Joseph (1923). ÉVANGILE SELON SAINT MATTHIEU (en fr), Paris: V. Lecoffre, pp. 520.
- ↑ Dahl, N. A.(September 1955).«Die Passionsgeschichte bei Mattheus».New Testament Studies.2(1): 23.ISSN 0028-6885.doi:10.1017/s0028688500017185.
- ↑ Origen, Commentary on Matthew, Chapter 27, paragraph 17
- ↑ Warren, 2011, p. 118.
- ↑ «Ratzinger, Jesús de Nazaret». Archivat des de l'original, el 6 de marzo de 2016. Consultat el 10 de julio de 2013.
- ↑ Evan s, Craig A. (2012). Matthew (New Cambridge Bible Commentary). Cambridge University Press. p. 453.
- ↑ Josef Blinzler, El proceso de Jesús. Ed. Litúrgica española, S. A., Madrid 1959