Bam

Bam

Bam (en farsí: بم) és una ciutat en la província de Kermán, en el surest d'Iran, que rodeja a la ciutadella de Bam. Abans del terremot de 2003 segons el registre oficial estava habitada per unes 90 000 persones. Bam és coneguda per la producció de cítrics i dátils.

El 26 de decembre de 2003 un terremot de 6.6 graus en l'escala de Richter va assolar la zona, deixant en ruïnes a la ciutat i a la ciutadella de Arg-é Bam i matant a 40 000 persones (prop del 60 % de la ciutat). Despuix del horrendo succés, que va deixar la ciutat destrossada, esta s'intenta recuperar en ajuda del govern iraní i d'ajudes internacionals.

La ciutat de Bam i el seu paisage cultural va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 2004 i es va ampliar en 2007. En l'any 2004 el lloc va ser inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, pero va ser retirada d'eixa llista en 2013.

Història

Hi ha divisió d'opinions sobre la fundació de Bam. Alguns creuen que va ser fundada en temps del Imperi partixc, existent entre els anys 250 a. C. i 226 d. C. Bam era una ciutat prominent tant econòmica com comercialment, que es trobava en la Ruta de la Seda i gojava de reputació per les seues teles i robages. Ibn Hawqal (943-977), l'escritor àrap va escriure sobre Bam en el seu llibre Surat-ul-'ard (La figura de la terra).

Allí es teixixen de forma excelent, bella i duradora panys de cotó que són enviats a països i ciutats lluntanes. També es fa una excelent roba, cada una de les quals costa al voltant de 30 dinars; estes es venen en Jorasán, Iraq i Egipte.

L'antiga ciutadella de Arg-é Bam té provablement una història en una antiguetat d'uns 2000 anys, retrocedint fins a la dinastia dels parts (250 a. C. — 224 d. C.), pero la majoria dels edificis varen ser construïts durant la dinastia safávida. La ciutat va ser abandonada en gran part per l'invasió d'Afganistan en 1722, que es va sobrepondre a un dèbil governe iraní i va acabar en el domini safávido. Posteriorment, la ciutat va tornar a ser habitada, encara que més vesprada va ser abandonada per segona volta per un atac de invasores procedents de Shiraz. També es va utilisar durant un temps com un quarter militar.

L'actual ciutat de Bam es va crear més tarde que l'antiga ciutadella. S'ha desenrollat progressivament com un centre agrícola i industrial i fins al terremot de 2003, estava experimentant un ràpit creiximent. En particular, la ciutat és coneguda per les seues dátils i cítrics. La ciutat també s'ha beneficiat del turisme en els últims anys, en un creixent número de persones que acodixen a l'antiga ciutadella.

Despuix del devastador terremot que va assolar la zona en 2003, la cooperació internacional i un pla de desenroll per a la nova ciutat de Bam estan fent resorgir la ciutat i al seu conjunt arqueològic.

Etimologia

L'orige de la paraula Bam guarda relació en la mítica història d'Iran. "Bam" és l'evolució de la paraula "Bahman", la qual és el nom d'un rei, a qui Ferdousí (935-1020) nomena en el seu treball més famós, Shahnameh (El Llibre dels Reis). En el poema, Bahman era el fill de Esfandiyar, que havia lluitat contra Rostam, un dels principals héroes del Shahnameh. Ferdousí relata épicamente baralles de Bahman contra un dels fills de Rostam, cridat Faramarz. Una tormenta d'arena va entorpir a Faramarz i Bahman ho va derrotar; en celebració pel seu triumfo va manar construir una fortalea sobre aquell tossal de roca, a on la ciutadella se situa actualment.

Terremot de 2003

Artícul principal → Terremot de Bam.

Àrea afectada pel terremot a falta de ser reconstruïda.

Image de Bam despuix del terremot.

El 26 de decembre de 2003 a les 5:26 AM de l'hora local (a la 1:56 AM UTC) la Ciutadella de Bam, l'estructura d'atobó més gran del món, i la major part de la ciutat de Bam va ser devastada per un terremot. La United States Geological Survey va estimar que va tindre una magnitut de 6.2 sobre l'escala de Richter. La BBC va informar de que el 70 % de la ciutat moderna de Bam havia quedat en ruïnes. Les primeres sifres de morts aplegaven a estar entre les 20 000 i 30 000, segons diversos mijos de comunicació. No obstant, el 17 de giner de 2004 varen sifrar les morts en 41 000 i l'última estimació de Teheran ha mermat fins a la mitat les estimacions, deixant una sifra de 46 271 morts. Ademés, va haver entre 50 000 i 90 000 ferits, no obstant el número és molt incert, encara que la sifra més difosa és la de 70 000 ferits, que va ser originada per Reuters. Un contingent d'ajuda internacional va aplegar a la zona del desastre tan pronte com la notícia es va estendre pel restant del món. Les llabors de rescat es varen convertir en una pràctica comuna, i molts dels morts varen ser enterrats en fosses comunes, permetent els mulás el botar-se els ritos funeraris islámicos pel temor d'epidèmies.

L'elevat número de morts es va produir degut a que molt poques de les persones que estaven en les seues cases d'atobó, que es varen derrocar posteriorment, varen conseguir sobreviure. Els treballadors en les tasques de rescat varen informar de que les estructures d'atobó s'havien desintegrat completament, i les persones es trobaven enterrades en montons de terra, en lloc d'en buits, com ocorreria en un edifici de formigó. Els pocs que varen sobreviure varen ser rescatats en general durant les primeres hores, despuix d'haver segut desenterrados per atres supervivents locals, o es trobaven atrapats en bosses d'aire. Entre els supervivents del terremot es trobava Sharbānou Māzandarānī (شهربانو مازندرانی en persa), de 97 anys, que va estar atrapada baix les enrunes durant huit dies. Els treballadors de rescat varen tindre que excavar tres hores en acabant de que els seus gossos rastrejadors li trobaren. Va sobreviure per estar baix una taula prop d'una canonada de ventilació.

Les ajudes internacionals que varen acodir a l'escena del terremot varen contribuir, en cert modo, a descongelar les relacions entre Iran i els països occidentals. Numerosos paíss varen enviar suministraments i equips de busca i de rescat.

Despuix del terremot

Vista de la fortalea en 2016 en gran part del complex reconstruït.

Immediatament despuix del terremot de 2003, el governe iraní va començar a planificar una nova ciutat basada en modernes teories urbanístiques, per a rebujar els problemes que tenia l'anterior ciutat. El desenroll del pla va necessitar a lo manco sis mesos i va causar significatives queixes contra el govern central i l'administració local per part dels supervivents del terremot en Bam. No obstant, el govern de Teheran va seguir en els seus proyectes i actualment la ciutat està sent reconstruïda. La ciutadella també està sent reconstruïda per part d'especialistes del Ministeri de Cultura del país.

El 16 de març de 2007 una tormenta d'arena de 130 km/h va colpejar la ciutat de Bam sense previ avís. Tres chiquets es varen asfixiar, dos persones varen morir en un accident de coche i catorze persones varen resultar ferides.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bam.
• Primer aniversari del terremot de Bam
• Els terremots més greus ocorreguts en el món des de 1990.