Arg-é Bam

Arg-é Bam

Arg-é Bam (ارگ بم en persa, Ciutadella de Bam) era la major edificació del món realisada en fanc molejat, combinant tècniques com l'atobó i el tapial. Es trobava en Bam, una ciutat de la província de Kermán, en el surest d'Iran. Junt en les seues afores està considerada per l'Unesco Patrimoni de la Humanitat. L'enorme ciutadella, situada en la Ruta de la Seda, va ser construïda en anterioritat a l'any 500 a. C. i va continuar sent habitada fins a 1850. No se sap en certea la raó per la que va ser abandonada.

Tota l'edificació era una gran fortalea en el cor de la qual s'ubicava la ciutadella, pero a causa de l'aspecte espectacular de la ciutadella, que es troba en el cim, la fortalea tota rep el nom de Ciutadella de Bam.

La ciutat va ser abandonada despuix de l'invasió afgana en 1722. Despuix de ser repoblada, va ser abandonada despuix de l'atac de Shiraz en 1762. Des de llavors, tota la ciutat va ser convertida en quarter militar fins a 1850. La ciutat va progressar llentament com a centre agrícola i després industrial, fins al catastròfic terremot de 2003. Hui en dia, s'està restaurant llentament i s'està convertint en un punt turístic, atraent l'afluència de molts visitants que vénen a vore l'antiga fortalea.

Tot l'edificació representa en realitat una imponent fortalea, en el cor de la qual es troba la ciutadella, pero gràcies a l'elegant apariència de la ciutadella, que era la part més elevada de la fortificació, tota la fortalea va rebre el nom de ciutadella Arg-i Bam.

El 26 de decembre del 2003 la ciutadella va ser destruïda casi per complet per un terremot, junt en gran part de Bam i les seues afores. Pocs dies despuix del terremot, el president iraní Mohammad Khatami va declarar que la ciutadella seria reconstruïda.

Esta ciutat es va fer mundialment famosa en ser l'escenografia de la película El desert dels tàrtars filmada en 1976 per Valerio Zurlini i basada en la novela homònima de Dino Buzzati.

Breu història

No existix una datació arqueològica precisa dels edificis de la Ciutadella de Bam. No obstant, a través de fonts històriques i texts antics, el primer assentament humà en la zona pot remontar-se a la fortalea construïda pel Aqueménida, al voltant de 579-323 a. C. Algunes de les característiques de la ciutadella, com el seu establiment en una plataforma que combina un cim natural i un terrat fet per l'home, han segut comparades pels arqueòlecs en el model aqueménico de Persépolis.

Durant el Domini Partixc, la fortalea es va ampliar i es va convertir en Arg-i-Bam, la Ciutadella de Bam. Un estudi comparatiu, titulat "Bam i una breu història de l'assentament i la planificació urbana en Iran", va concloure que el núcleu essencial de la ciutat de Bam i la secció del governador es varen construir durant l'época partixca. Baixe l'imperi sasánida, el castell va ser pres per Aga Muhammad Khan,el fundador de la dinastia Kayar. Es varen construir noves fortificacions i muralles entre el 224 i el 637 d. C..

En l'any 645, la regió de Kerman va ser conquistada pels àraps i Arg-i-Bam provablement va sofrir danys durant la guerra. Un dels comandants àraps va establir la mesquita del Rasoul, una de les primeres mesquites construïdes en Iran a principis de l'era islàmica. En l'any 656 d. C., els Jariyistas, un grup de musulmans derrotats per Alí, varen escapar a Kerman i Bam, a on es varen establir en Arg-i-Bam. En l'any 869 d. C., Ya'qub-i Laith Saffari, que lluitava contra els abbasíes, va derrotar als Jariyistas i es va apoderar de Arg-i-Bam. Es va convertir llavors en el seu campament base permanent. El nom de Bam és mencionat per primera volta pels escritors islàmics en el X. Segons estos autors, Bam era llavors un mercat ben establit i rodejat d'una àmplia zona agrícola. La ciutat era famosa pels seus elegants i gustosos teixits de cotó, la seua suposta fortalea inexpugnable, els seus concorreguts bazares i les seues palmeres.

Despuix de les invasió mongola d'Iran, Bam i la regió de Kerman varen ser entregades a la dinastia Qarakhataian, que va governar la regió des de 1240 fins a 1363 d. C. Bam gojava d'una ubicació estratègica en la ruta de les espècies, que conectava la regió en la Ruta de la Seda. La ciutat era famosa per la crío de cucs de seda i una floreciente indústria de la seda.

Durant la Domini safávida, de 1502 a 1722, Iran va travessar un periodo de relativa calma i estabilitat. Arg-i-Bam es va desenrollar considerablement, de la mateixa manera que el restant del país. Durant este periodo es va construir el Palau de les Quatre Estacions. Cap al final del domini safávida, Arg-i-Bam va ser conquistada pel fundador de la Dinastia Qajar, Agha Mohammad Khan, que va utilisar la ciutadella com a punt estratègic per a rebujar les incursions dels afgans i els baluchis i la va convertir aixina en un complex militar. En 1839, Aga Khan I, Iman de la secta Nizari Ismaili, es va sublevar contra Muhammad Sah Kayar i es va refugiar en Arg-i-Bam, fins que Príncip Firooz Mirza, que més tart seria conegut com Farman Farma (el Governant dels Governants), ho va arrestar. La creixent presència militar dins de les muralles de Arg-i-Bam va fer que la gent s'assentara gradualment fòra dels llímits de les muralles. En 1880, Firooz Mirza va escriure que en la zona de la ciutadella només residia personal militar i va sugerir que es demolira l'antiga i abandonada ciutat assentada als peus de la ciutadella i es convertira la zona en un jardí. En 1900 va començar la construcció de la nova ciutat de Bam i la gent va ser abandonant progressivament l'antiga Bam.

La ciutadella es va utilisar com a guarnició fins a 1932; no obstant, des de llavors, la guarnició i l'antiga ciutat han segut abandonades. En 1953, el lloc va ser reconegut com un lloc històric d'importància nacional, i es va iniciar un procés gradual de conservació i restauració; no obstant, la major part del treball es va portar a terme a partir de 1973.

Despuix de la Revolució Islàmica, Arg-i-Bam va passar a ser responsabilitat de l'Organisació del Patrimoni Cultural d'Iran (ICHO). En 1993, la ciutadella va ser designada com un dels proyectes més significatius de l'Organisació del Patrimoni Cultural.

Dimensions

Més gran que el propenc castell Arg-é Rayen, la Ciutadella de Bam comprén un àrea d'aproximadament 180 000 m², i està rodejada per parets jagantesques que medixen entre 6 a 7 m d'altura i posseïxen una extensió de 1815 m. La ciutadella posseïx dos de les grans torres per les quals Bam és famós - hi ha 67 d'estes torres distribuïdes en la ciutat antiga de Bam

Disseny i arquitectura de la ciutadella

El planejament de la ciutadella i la seua arquitectura mostren que respon a un ingeniós pla que va considerar diversos aspectes. Prenent en conte la forma actual de la ciutadella es pot observar que el planificador havia previst la forma final de l'edifici i de la ciutat des del començ del procés de planejament. Durant les successives fases que va demandar la construcció de l'edifici les parts ya construïdes conformaven una figura completa i armoniosa, i cada part adicional era agregada al conjunt existent sense alterar el balanç i equilibri del grup arquitectònic.

La ciutadella està ubicada en el centre de la ciutat-fortalea, per a major seguritat en el punt en major camp de visió.

El concepte arquitectònic de la Ciutadella Bam posseïx dos parts clarament distinguibles entre sí:

• La zona dels governants darrere del seu mur interior que conté la ciutadella; els quarters, el molí, una casa per a les quatre estacions, un pou d'aigua (cavat en el terreny rocós i en una profunditat de 40 m), i un estable per a 200 cavalls.
• La zona del poble rodejant la zona dels governadors, que consistix de l'entrada principal a la ciutat-fortalea i un bazar a lo llarc de l'eix principal que recorre la zona en direcció Nort a Sur (el qual conecta l'entrada principal en la ciutadella), i al voltant de 400 cases en els seus respectius edificis públics (tals com l'escola i un lloc per a practicar deports).

Hi ha 3 tipos diferents de cases:

• Cases chicotetes en 2 o 3 habitacions per a les famílies més pobres.
• Cases més grans en 3 o 4 habitacions per a les famílies de classe mija, algunes de les quals tenen una galeria.
• Cases més luxoses en major cantitat d'habitacions orientades en diferents direccions, adequades per a les diferents estacions de l'any, junte un gran jardí i un estable per a animals. Hi ha poques cases d'este tipo en la fortalea.

Tots els edificis estan construïts en rajoles d'argila no horneados, és dir, d'atobó. La Ciutadella Bam va ser provablement la major estructura d'atobó en el món abans del terremot de 2003.

Seguritat

El disseny de la ciutadella li garantisava un elevat nivell de protecció i seguritat. Quan es tancava l'única porta d'accés a la ciutadella, la mateixa quedava aïllada. La ciutadella tenia els mijos per a permetre que els habitants pogueren viure aïllats del món exterior durant llarcs periodos de temps, ya que contaven en accés a un pou d'aigua, jardins, i animals domèstics. Les seues altes muralles i torres, li conferien un gran nivell de protecció front a seges, als que els seus eixèrcits podien respondre des dels esclafidors i llocs de vigía elevats i protegits.

Acondicionament de l'aire

Ademés de les torres d'observació i la part superior ornamentada dels murs en la llínea de l'horisó de la fortalea, deuen destacar-se els "atrapadores de vent" o "torres de vent" (en persa: badgir بادگير). Les mateixes són estructures que descollen dels edificis per a atrapar el vent i dirigir-ho cap al seu interior. Algunes voltes l'aire passava per un estany d'aigua en l'edifici per a gelar-ho i traure-li la pols. En els diferents edificis s'utilisaven diferents tipos de "torres de vent". Per eixemple, hi ha torres de vent de quatre direccions per a edificis més grans o més importants, les quals són capaços d'atrapar el vent des de diferents direccions, i en els edificis més menuts hi ha torres d'una sola direcció.

Terremot de 2003

Artícul principal → Terremot de Bam de 2003.

El terremot que va ocórrer en 2003 en Bam va destruir més del 80 % de la ciutadella. Degut a que és un lloc considerat Patrimoni de la Humanitat hi ha varis països que estan cooperant en la seua reconstrucció. Japó, Itàlia i França estan entre els països que varen cooperar des del principi. Japó li ha otorgat a Iran al voltant de 1 300 000 dólars per a la reconstrucció, i ha recolzat este proyecte enviant equips i creant un pla en 3D de la Ciutadella Bam per a aumentar la precisió de la renovació. Itàlia ha aportat 300 000 dólars per al procés de recuperació, i ha enviat un grup d'experts per a restaurar la torre principal de Bam. França ha ajudat a Iran proveint-li del mapa de la Ciutadella. El Banc Mundial també ha aportat una gran suma de diners per a finançar este proyecte.

Conseqüències del terremot

La ciutadella, inclosa la residència del governador, la torre principal, la torre Chahar Fasl (Quatre Estacions) i el hammam, varen quedar casi totalment destruïts, sobretot per la seua ubicació en el cim del tossal. El tossal rocós va concentrar l'energia del terremot. Ademés, estos edificis es varen derrocar perque els seus fonaments descansaven sobre un terreny no homogéneu, fet de roques i farcidura de terra. La farcidura de terra es va esgolar en el moviment del sol. La ciutat al peu del castell va quedar casi arrasada, especialment les parts que anteriorment havien segut restaurades. La majoria de les teulades abovedados estaven badats o greument danyats.

Abans del terremot no s'havia portat a terme cap restauració en el barri de Konariha. Ya estava greument arruïnat i solament quedaven unes poques estructures, de voltes i cúpules erosionades. Paradòxicament, esta part de la ciutat va sofrir menys danys que la part que havia segut restaurada, encara que les muralles de tot l'entorn es varen derrocar. Solament es varen derrocar unes poques parets i alguns restants de sostres abovedados que ya estaven trencats es varen desplomar.

No s'havia portat a terme cap restauració ni en el temple zoroastriano, just darrere de Arg-i-Bam, ni en la ciutadella de Khale Dokhtar, a 2 km al nort de Arg-i-Bam. Abans del terremot, ya estaven severament arruïnats i el terremot no els va danyar tant com a la ciutat restaurada de Arg-i-Bam. La ciutadella de Khale Dokhtar no tenia molts sostres abovedados abans del terremot. El dany principal va ser una torre i alguns restants adicionals de voltes i cúpules que es varen derrocar anteriorment. La ciutadella de Khale Dokhtar es remonta al periodo sasánida i es creu que és més antiga que Arg-i-Bam.

A tres quilómetros a l'est de Arg-i-Bam es troben el Pabelló d'Estiu, Kushk Rahim Abad i un antic caravasar. Abdós no varen sofrir més danys pel terremot. El pabelló d'estiu ya estava molt deteriorat abans del terremot. L'antic caravasar havia segut abandonat feya molt temps i algunes de les seues parts s'havien derrocat anteriorment. De fet, el terremot va danyar molt poc este caravasar, en comparació a la situació mija en Arg-i-Bam, Bam i els pobles més a l'est. La raó sembla ser que estava ben construït i en bons detalls, en comparació a la calitat mija de la construcció de la zona.

Galeria d'imàgens

• Arg-i Bam en 2013-2016
• 
  Octubre de 2013.
• 
  Octubre de 2013.
• 
  Octobre de 2013.
• Setembre de 2013.
  Setembre de 2013.
• Setembre de 2013.
  Setembre de 2013.

• Arg-i Bam en 2022
• 
  Arg-i Bam, Kermán, Iran
• 
  Arg-i Bam, Kermán, Iran
• 
  Arg-i Bam, Kermán, Iran
• 
  Arg-i Bam, Kermán, Iran
• 
  Arg-i Bam, Kermán, Iran

Vore també

• Arquitectura d'Iran
• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Iran

Bibliografia citada

• Mahdavi, Shireen (1999). "Farmānfarmā, Fīrūz Mīrzā". In Yarshater, Ehsan (ed.). Encyclopædia Iranica, Online Edition. Encyclopædia Iranica Foundation.url=https://doi.org/10.1163/2330-4804_EIRO_COM_9589 (anglés)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arg-é Bam.
• Bam i el seu entorn cultural (Llista de Patrimonis de la Humanitat)
• Lloc de la ciutadella de Bam, en fotos
• La ciutadella de Bam / ARGE BAM - *** Documental en idioma anglés
• Artícul periodístic: "Bam una bellea perduda"
• Fotografies de la ciutadella de Bam
• Fotografies de la ciutadella de Bam

• Lloc de l'Organisació per al Patrimoni Cultural d'Iran sobre Arge Bam [1] archivat en Wayback Machine.
• Lloc de l'Organisació per al Patrimoni Cultural d'Iran - Fotografies de la reconstrucció