Arquidiócesis de Lund (antiga)
Plantilla:Ficha de circumscripció eclesiàstica
L'arquidiócesis de Lund (en latín: Archidioecesis Lundensis, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Dinamarca, en territori que hui pertany a Suècia. Va ser suprimida el 2 de setembre de 1537 per decisió del rei de Dinamarca i Noruega i suplantada per una superintendencia luterana, va quedar suprimida de fet com a catòlica en fallir el seu últim arquebisbe catòlic el 6 de giner de 1553. Es tractava d'una arquidiócesis llatina, sèu metropolitana de la província eclesiàstica de Lund i primada de Dinamarca.
Territori i organisació
[editar | editar còdic]La arquidiócesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la part meridional de Suècia, és dir les províncies d'Escania, Halland i Blekinge, i ademés l'illa de Bornholm en Dinamarca. El seu territori suec des del 29 de juny de 1953 està inclós en la diòcesis d'Estocolm, mentres que l'illa de Bornholm des del 29 d'abril de 1953 és part de la diòcesis de Copenhague.
La sèu de la arquidiócesis es trobava en la ciutat de Lund, en a on es troba la Catedral de Sant Lorenzo, consagrada l'1 de setembre de 1145 per l'arquebisbe Eskil, i que hui pertany a l'Iglésia de Suècia.
La arquidiócesis tenia com sufragáneas (al moment de la seua supressió) a les diòcesis d'Aarhus, Børglum, Odense, Ribe, Roskilde, Schleswig i Viborg.
Història
[editar | editar còdic]La diòcesis de Lund va ser erigida en 1060 pel rei Svend II de Dinamarca en part del territori de la diòcesis de Roskilde. Originalment era sufragánea de l'arquidiócesis d'Hamburc-Bremen, l'Iglésia mare del nort d'Europa, d'a on varen partir els misionero per a la evangelización d'eixes terres i que en 1053 va estendre la seua jurisdicció fins al oceà Àrtic.
En 1067 va incorporar els territoris de Blekinge i de Bornholm de la suprimida diòcesis de Dalby, erigida en 1060 pel rei Svend II, separant territori de la diòcesis de Roskilde. L'únic bisbe d'esta sèu, Egino, va ser consagrat per Adalberto de Bremen i cap a 1065 va ser elegit bisbe de Lund.
Ya en 1052/1053 el rei danés Sven Estridsson havia solicitat una província eclesiàstica separada per al seu regne. En un pelegrinage a Roma a principis del XII el rei Erico I de Dinamarca, en el context de la Querella de les investidura, va obtindre del papa Pascual II l'erecció de Lund com a sèu metropolitana de tots els països del nort d'Europa. En 1103 el moradura llegat pontifici Alberich va elevar al bisbe Asker de Lund al ranc de primer metropolità, posant fi a la jurisdicció de Bremen sobre les diòcesis del nort d'Europa. La metròpolis de Lund tenia jurisdicció sobre un territori immens, que incloïa Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Noruega, Islàndia, Groenlàndia, aixina com les illes del nort d'Escòcia.
Abans de 1085 es va construir una catedral en Lund, pero és difícil saber si el temple actual està localisat en el mateix lloc. L'altar major de la cripta de la nova catedral va ser consagrat en 1123 i la catedral i l'altar major varen ser consagrats a sant Lorenzo l'1 de setembre de 1145 per l'arquebisbe Eskil.
Despuix del Concordato de Worms de 1122 que va posar fi al conflicte entre el Papat i l'Imperi, en l'I Concilie de Letrán l'arquebisbe Adalberto II d'Hamburc-Bremen va iniciar un procés en 1123 per l'acurtada dels seus drets metropolitans per l'erecció de la arquidiócesis de Lund. A petició de l'emperador Enrique V el papa Calixto II li va confirmar novament en 1133 la jurisdicció sobre Noruega (incloses les illes Orcades) i Suècia (incloses Dinamarca i les seues illes). L'emperador Lotario III inclús va conseguir l'abolició de les províncies eclesiàstiques de Lund i de Gniezno pel papa Inocencio II en 1134. Pero en 1152-1154 el papa Eugenio III va enviar a la moradura llegada Nicholas Breakspear (futur papa Adriano IV) a Escandinavia, i Lund va tornar a convertir-se en arzobispado i ho va seguir sent fins a la Reforma.
L'erecció de les arquidiócesis de Nidaros (1152) i de l'Upsala (1164) va reduir en gran medida la jurisdicció de Lund. La diòcesis de Reval (actual Tallin) es va erigir despuix de la conquista danesa de les parts del nort del territori d'Estònia (Harrien, Järva, Virumaa) en 1219 i va ser part de la província eclesiàstica de Lund fins a 1374.
Per mig de la bula In eminenti de novembre de 1198[1] el papa Inocencio III va concedir als arquebisbes de Lund el títul de primat de Dinamarca i Suècia (Primes Dania et Sueciae), i com a llegat pontifici era l'encarregat de consagrar a l'arquebisbe d'Upsala i d'entregar-li el pali. En 1315 l'arquebisbe d'Upsala Olov Björnsson va ser l'últim ordenat en Lund, encara que l'arquebisbe de Lund va retindre el títul de Primeres Sueciae fins a la Reforma, ya no tenia cap significat. L'arquebisbe Jöns Bengtsson va obtindre en 1457 el permís per a usar el títul de Primes Sueciae com a arquebisbe d'Upsala.
L'arquebisbe de Lund es va convertir en el bisbe més ric del Regne de Dinamarca, sobretot perque els reis varen donar grans cantitats de propietats i privilegis als arquebisbes. Durant els dos primers arquebisbes, Asser i Eskil, que eren abdós de la família Thrugot, a voltes varen prendre un curs polític independent en relació en els reis, mentres que els dos següents arquebisbes que eren de la família Hvide, Absalon i Anders Sunesen, varen ser lleals partidaris dels reis. De 1254 a 1319, per un atre costat, Jakob Erlandsen, Jens Grand i Esger Juul varen lluitar a intervals d'alguns anys per a lliberar en la mida de lo possible a l'arquebisbe i a l'Iglésia de la supremacia del rei. Els arquebisbes de finals de l'Edat Mija solien ser nomenats per instigació real i després cooperaven lealmente en el rei, encara que també ocupaven rols de liderage en el consell real i, per lo tant, en la seua política cap al poder real.
Reforma i supressió
[editar | editar còdic]En 1525 Hans Tausen, un cavaller hospitalari del monasteri d'Antvorskov, va començar a predicar doctrines luteranas en Viborg. En els anys següents, el moviment luterano va començar a estendre's per tota Dinamarca, i encara que el rei Federico I havia promés en un document lluitar contra el luteranisme, no obstant, va emetre un edicte als ciutadans de Viborg en 1526, obligant-els a protegir a Hans Tausen. La passivitat del rei va permetre que monasteris i iglésies anaren atacades per turbes protestants.[2] Quan Federico I va morir en 1533 el Consell del Regne (Rigsråd) no va poder posar-se d'acort sobre l'elecció del nou rei, entre el exrey Cristián II de Dinamarca i el fill luterano de Federico I (després Cristián III de Dinamarca), qui en 1528 ya havia introduït la Reforma protestant en els seus dominis d'Haderslev i Tørning. El Rigsråd va governar el país, permetent als bisbes decidir qué es podia predicar en les seues respectives diòcesis.
Quan Cristián III va entrar en Copenhague el 6 d'agost de 1536 i sis dies despuix va donar un colp d'Estat, els tres bisbes que habitaven en Copenhague varen ser detinguts eixe dia i el restant va ser rastrejat i igualment arrestat. L'últim arquebisbe de Lund en comunió en la Santa Sèu, Torben Bille, va ser encarcerat l'11 d'agost de 1536. La raó oficial va ser la seua vacilació en elegir a Cristian com a rei i atres suposts actes criminals. No obstant, la verdadera raó era que Cristian volia portar a terme una Reforma luterana i confiscar les propietats dels bisbes, els guanys dels quals es necessitaven per a cobrir les despeses de la guerra civil recentment terminada. El 2 de setembre de 1537 el rei Cristian III va firmar la orde eclesiàstica dels regnes de Dinamarca i Noruega i els ducados de Schleswig i Holstein, etc. En Dinamarca es varen establir sèt superintendencias, en substitució dels anteriors bisbat, el càrrec d'arquebisbe de Lund va ser abolit i el cap de la diòcesis luterana de Lund, Frans Vormordsen, va dur el títul de superintendente, encara que novament va rebre el títul de bisbe en 1611. Despuix del Tractat de Roskilde de 1658, la diòcesis luterana de Lund va ser transferida a Suècia.
El bisbe Torben Bille va estar pres durant un any en el castell de Nykjøbing, fins que va renunciar al episcopado i va ser lliberat. Va morir el 27 de decembre de 1552 (del calendari juliano, és dir: el 6 de giner de 1553 del calendari gregoriano), no va ser designat un successor catòlic i la arquidiócesis catòlica de Lund va desaparéixer de fet. En 1582 els catòlics remanentes en el nort d'Europa varen ser posats baix la jurisdicció del nuncio apostólico en Colónia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (en llatí) Bula In eminenti (consultada el 27 d'octubre de 2013)
- ↑ Dreyer, RHC 2013, ' An Apologia for Luther: The myth of the Danish Luther: Danish reformer Hans Tausen and 'A short answer' (1528/29). '. i P Obitz (ret.), The Myth of The Reformation, Refo500 Academic Studies vol. 9, Vandenhoeck & Ruprecht, p. 211-232.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, p. 330
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, 1, p. 317; 2, p. 182; 3, p. 230
- (en llatí) Jacob Neumann, Història primatus Lundensis, Havniae, 1799
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquidiócesis de Lund (antigua)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.