Arquidiócesis de Nidaros
Plantilla:Ficha de circumscripció eclesiàstica
L'arquidiócesis de Nidaros (en latín: Archidioecesis Nidrosiensis i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Noruega. Va ser suprimida el 2 de setembre de 1537 per decisió del rei de Dinamarca i Noruega i suplantada per una superintendencia luterana en 1546, va quedar suprimida de fet com a catòlica en fallir el seu últim arquebisbe catòlic el 7 de febrer de 1538. Es tractava d'una arquidiócesis llatina, sèu metropolitana de la província eclesiàstica de Nidaros.
Territori i organisació
editar
La arquidiócesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en els comtats (moderns) de Trøndelag, Nordland, Troms i Finnmark, junt en les regions de Nordmøre i Romsdal (en el comtat de Møre og Romsdal) i Härjedalen (en Suècia), i també la partix nort de Østerdalen (Tynset, Tolga i Vos). La regió de Sunnmøre (en Møre og Romsdal) va ser transferida de la diòcesis de Bjørgvin a la nova arquidiócesis de Nidaros algun temps despuix de 1152, per a assegurar-li més ingressos. Des del 28 de març de 1979 l'àrea és part de la prelatura territorial de Trondheim (iniciada com a missió sui iuris de Noruega Central el 7 d'abril de 1931).
La sèu de la arquidiócesis es trobava en la ciutat de Trondheim (cridada llavors Nidaros), en a on es trobava la Catedral de la Santíssima Trinitat (o Catedral de Crist), que hui pertany a l'Iglésia de Noruega, i en a on es trobava la tomba del rei Olaf II el Sant (sant Olaf).
La arquidiócesis tenia com sufragáneas (al moment de la seua supressió) a les diòcesis de Bergen, Garðar, Hamar, Hólar, Illes Feroe, Oslo, Skálholt i Stavanger. Fins al 17 d'agost de 1472 la diòcesis de les Orcades (illes Orcades i Hébridas) i la diòcesis de Sodor o de les Illes (illa de Man i unes atres d'Escòcia) també havien segut part de la província eclesiàstica de Nidaros, pero varen passar a ser-ho de l'arquidiócesis de Sant Andrés.
Els texts de la missa tal com se celebrava en Noruega i en atres terres de la província metropolitana de Nidaros abans de la Reforma protestant (el rito de Nidaros) sobreviuen en una còpia del Missal imprés de 1519 i en tres texts manuscrits, B (c. 1300), C (XIII) i D (c. 1200).
Història
editarEn 997 el rei Olaf I de Noruega va fundar en la desembocadura del riu Nidelva la ciutat de Nidaros, en a on va construir una residència i una iglésia. Va ser la capital de Noruega i residència dels reis fins a 1217. Olaf I va treballar per a difondre el cristianisme en Noruega, les illes Orcades, Shetland i Feroe, Islàndia i Groenlàndia. El rei Olaf II el Sant va erigir en 1030 una sèu episcopal en Nidaros, instalant al monge Grimketel com a bisbe. Ademés, molts bisbes i sacerdots anglesos i alemans varen aplegar a Noruega. Cap a 1070 es va iniciar la construcció de la Catedral de Nidaros, dedicada a la Santíssima Trinitat, que es va completar a finals del XIII.
Els bisbat noruecs varen ser sufragáneos al principi de l'arquidiócesis d'Hamburc-Bremen i en 1104 varen passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arquidiócesis de Lund (primat d'Escandinavia), fins que Nidaros va ser elevada al ranc d'arquidiócesis metropolitana en 1153. Com els noruecs volien un arquebisbe propi, el papa Eugenio III, resolent erigir una sèu metropolitana en Nidaros, va enviar allí com a llegat (1151) al moradura Nicholas Breakspeare (futur papa Adriano IV). El llegat va instalar a Jon Birgerson, anteriorment bisbe de Stavanger, com a arquebisbe de Nidaros. Es varen convertir en els seus sufragáneas les diòcesis d'Oslo (erigida en 1073), Bergen (o Bjørgvin, erigida en Selja circa 1068 i traslladada en 1180), Stavanger (erigida en 1130), Hamar (erigida en 1151), Illes Feroe (erigida en 1047), Garðar en Groenlàndia (erigida en 1126; sufragánea fins a 1378), Hólar en Islàndia (erigida en 1105), Skálholt en Islàndia (erigida en 1056), Orcades (erigida en 1070; sufragánea fins a 1472), Sodor i Man.
En 1277 es va firmar el Concordato de Tønsberg (Sættargjerden in Tønsberg) entre el rei Magnus VAIG VORE de Noruega i Jon Raude, arquebisbe de Nidaros, pel que es confirmaven certs privilegis del clero, la llibertat d'elecció episcopal i qüestions similars.
Reforma protestant
editarCom a conclusió de la guerra del Comte, el 6 d'agost de 1536 Cristián III va entrar en Copenhague i en la nit del 12 d'agost va portar a terme un colp d'Estat durant el qual va ser capturat l'arquebisbe Torbern Bille de Lund junt en dos bisbes que estaven en la ciutat. Després els demés bisbes del regne varen ser detinguts. El rei va convocar una assamblea de notables en Copenhague el 20 d'octubre de 1536, en la que es va decidir que els bisbes devien ser deposts i els seus bens confiscats en benefici de la corona.
En la guerra del Comte, durant 12 anys l'arquebisbe de Nidaros, Olav Engelbrektsson, va anar de fet el governant de Noruega, opost a les aspiracions de Cristián III per ser partidari del rei Cristián II de Dinamarca, va anar l'oponent més important del moviment de Reforma i va intentar independisar Noruega. Les tensions varen aumentar en 1536, quan el Consell Privat danés va declarar que Noruega era província del Regne de Dinamarca. Vincens Lunge va ser enviat a Noruega com rikshovmeister (gran majordom) per a fer complir l'anexió. La resposta no va ser amistosa i va ser assessinat per seguidors de l'arquebisbe Engelbrektsson. L'arquebisbe es va refugiar en l'abadia de Nidarholm, ubicada en una illa, en a on va passar l'hivern fins a 1537.
El 3 de maig de 1537, María d'Àustria, governadora dels Països Baixos, va acordar una treua de tres anys en Cristián III. Un dels paràgrafs de l'acort es referia específicament a Olav Engelbrektsson, permetent-li la possibilitat d'emigrar a qualsevol país de la seua elecció en les seues pertinences personals. I si ya estava en captiveri, devia ser lliberat immediatament. Pero, per a llavors, ya duya dos dies en els Països Baixos dels Habsburgo. L'arquebisbe havia esperat tant com va poder per a abandonar Noruega. El seu últim acte com a arquebisbe de Nidaros va ser la consagració de Sigmundur Eyjólfsson d'Islàndia com a bisbe de la diòcesis de Skálholt el Dumenge de Ramos, el 25 de març de 1537, en les ruïnes de la Catedral de Nidaros. Una semana despuix, el Dumenge de Pasqua, l'1 d'abril de 1537, l'arquebisbe va abandonar Nidaros en 60 seguidors. Es va dur en si els archius de la arquidiócesis.
En abril de 1537, per a convertir a Noruega al luteranisme, el rei Cristián III va enviar un eixèrcit a través del mar del Nort. Les seues tropes varen aplegar a la fortalea de Bergenhus en Bergen l'1 de maig de 1537. Liderats per Truid Ulfstand, es varen dirigir a Nidaros, pero l'arquebisbe ya havia fugit a l'exili, aixina que varen ser pels bisbes restants.[1]
El 2 de setembre de 1537 el rei Cristián III va firmar el Ordinatio ecclesiastica regnorum Daniae et Norwegiae et ducatuum Slesvicencis, Holtsatiae etc. etc., pel que en el Regne de Dinamarca i Noruega les diòcesis varen ser convertides en superintendencias luteranas, suplantant formalment a les diòcesis catòliques. La arquidiócesis va ser aixina suprimida pel rei[2] i la catedral va quedar molt deteriorada.
Olav Engelbrektsson va ser l'últim arquebisbe catòlic de la arquidiócesis en comunió en la Santa Sèu. Va morir en Lier, Bèlgica, el 7 de febrer de 1538 quedant de fet suprimida la arquidiócesis catòlica havent segut prohibit el catolicisme en el regne.
En 1546 Torbjørn Bratt va ser nomenat primer superintendente de Trondheim de l'Iglésia de Noruega, que des de 1660 va rebre el nom de diòcesis de Trondheim. En 1919 va ser renombrada diòcesis de Nidaros.
Referències
editar- ↑ (en anglés) Willson, History of the Church, page 346.
- ↑ «Ancient See of Trondhjem».Catholic Encyclopedia.Ajuntament de Trondheim.Consultat el 16 d'octubre de 2019.
Bibliografia
editar- (en anglés) Gustav Armfelt, Ancient See of Trondhjem (Nidaros), Catholic Encyclopedia vol. 15, Nova York, 1912
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, pp. 335-336
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, 1, p. 366; 2, p. 203; 3, p. 259
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquidiócesis de Nidaros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.