Apocolocyntosis divi Claudii
Apocolocyntosis divi Claudii (o "Calabacificació del diví Claudio") és una sàtira escrita en prosa i vers atribuïda a Lucio Anneo Séneca. El tema central és la mort i ascens de Claudio a l'Olimp per a després terminar com a esclau d'un advocat en ser rebujada la seua proposta de deificaació.
El títul i l'autoria
editarEl títul de Apocolocyntosis va aparéixer per primera volta en l'edició d'Antonio Mureto de 1594, no obstant, cap dels manuscrits reporta esta obra baix este nom. Tots ells, no obstant, coincidixen en atribuir l'autoria de l'obra a Séneca:
- S (codex Sangallensis 596) INCIPIT ΑΠΟΘΗΟCΙC ANNEI SENECE ₱ SATIRĀ
- V (codex Valentianensis 411) SENECE LVDVS DE MORTE CLAVDII
- L (codex Londiniensis add. 11983) INCIPIT EIVSDEM SENECE LVDVS DE MORTE CLAVDII CESARIS
Dion Casio dona un testimoni que recolza l'atribució de l'autor i el títul:
D'acort en Aldo Setaioli[1] no existixen raons d'estil que permeten pensar que esta obra no va ser escrita per Séneca. Alguns elements distintius i recurrents en atres obres d'este mateix autor serien els calcs provinents de la comèdia, l'inserció de frases i proverbis propis del sermo cotidianus, aixina com descuits gramaticals. El significat precís del títul és un tema a discussió, en diverses postures, vàries d'elles resumides per Alexandros Athanassakis.[2]
Transformació en carabassa
editarSegons alguns autors, el títul d'esta obra estaria format per les paraules ἀπὸ i κολοκύντη, que podrien indicar una transformació en carabassa, no obstant, en cap passage del text conservat es fa alusió a un fet d'esta naturalea. Per a uns atres pot tractar-se d'un sensus translatus de la paraula κολοκύντη relacionat en estupidea, i aixina el títul podria interpretar-se com "la deificaació de l'estupidea".[3][4]
El història
editar- ↑ (1980).«Elementi vaig donar sermo cotidianus nella lingua vaig donar Seneca prosatore».Studi Italiani vaig donar Filologia Classica.54
- 5-47.
- ↑ (1974).«Some Evidence in Defence of the Title Apocolocyntosis for Seneca's Satire».Transactions of the American Philological Association.104
- 11-22.
- ↑ (1961).«Seneca, Apocolocyntosis 1922-1958».Lustrum.6
- 245-254.
- ↑ Russo, C.F. (1948). Divi Claudii ΑΠΟΚΟΛΟΚΥΝΤΩΣΙΣ, Florencia.
La Apocolocyntosis narra la mort de Claudio, la seua ascensió als cels i el juí dels deus, i la seua posterior caiguda en l'Hades. En cada una de dites fases, Séneca ridiculisa els defectes, fallos i errors de l'emperador, fent recalcament a la seua arrogant crueltat i la seua tartamudez. En el història, Apolo persuadix a Clotho de que mat a l'emperador, el qual, una volta mort, viaja al mont Olimp, a on convenç a Heracles de que permeta que els deus atenguen la seua causa de deificaació en una sessió del Senat diví. Durant dita sessió tot sembla anar be per a Claudio, fins que el diví Augusto apareix i enumera davant els demés deus els crims més notables de Claudio en un llarc i sincer discurs. Se supon que després intervenen atres deus, i que Mercurio parla en favor de Claudio. Desgraciadament, el text que s'ha conservat presenta una série d'estanys en esta part, i la majoria dels alegats dels deus a favor i en contra de Claudio no es conserven.
Ya que els deus no ho troben digne de divinitat, ho condenen a l'infern, a a on Mercurio ho du. En el camí al Hades, Claudio i Mercurio assistixen a una processó per l'emperador, en la que una multitut de personages banals i ridículs es llamenten amargament pel fi de la perpètua saturnalia a la que el principat de Claudio els havia acostumat, constituint açò una profunda crítica a les polítiques en favor dels libertos i esclaus que va portar a terme Claudio. En el Hades, Claudio és rebut pels fantasmes de tots aquells als que havia fet morir. Estos li'l duen per a sometre-ho al castic prescrit pels deus, agitar els daus en un tonellet sense fondo per a tota l'eternitat, de tal manera que cada volta que intentara tirar els daus, estos caurien pel costat sense fondo del tonellet, i Claudio tindria que acachar-se i buscar-los pel sol. No obstant, mentres està en això, apareix Calígula, segons pareix un potentado dels inferns gràcies a les seues maldats, qui, argumentant que Claudio és una antic esclau seu, ho llibera del seu castic i fa que este siga admés com un funcionari judicial de baix ranc en el tribunal infernal.
Referències
editarBibliografia clàssica
editar- Claudio, el deu, i la seua esposa Mesalina, de Robert Greus, conclou en una traducció del text de la Apocolocyntosis.
- Respecte al context polític i les referències a l'obra, vore Dión Casio, llibre 60, nº35.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apocolocyntosis divi Claudii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.