Animals aquàtics
Es denominen animals aquàtics als animals que viuen en l'aigua durant tota o la major part de la seua vida. El terme s'aplica tant als que viuen en aigua dolça com en aigua salada.
Definició
Es referix a un animal que pot desenrollar-se baix l'aigua, els mamífers aquàtics són una de les espècies més rares dels animals aquàtics. Hi ha tipos d'animals terrestres i aquàtics, entre ells pingüins, uns dels més interessants ya que són aus que no poden volar pel seu cos pesat i ales, les quals són rígides i no flexibles. Com els demés animals voladores, existixen aus que igual estan adaptades a la vida de l'aigua, una d'eixes aus és el pardal beco el qual troba el seu menjar zambulléndose en l'aigua. Es deuen distinguir entre els animals que poden aprofitar la respiració de l'oxigen dissolt en l'aigua i els que necessiten respirar l'oxigen de l'aire.[1] Els animals aquàtics estan distribuïts per tota l'escala zoológica sent casi exclusivament aquàtics, els de grups inferiors (Protozoos), aixina com els espongiarios, els pòlips i els equinoderms, gran número de cucs, la major part dels moluscs i tots els braquiados i tunicados. Dels artròpodes que viuen en l'aigua, es troben casi tots els crustacis, rarament els aràcnits i els insectes aquàtics, els zancudos.
Entre els vertebrats també abunden els animals aquàtics, distinguint-se les espècies que viuen completament en l'aigua respirant per mig de brànquies com els peixos i totes les formes larvarias dels amfibis encara que estos últims, en les seues fases adultes (en respiració pulmonar) són unes voltes aquàtics com la granota, la salamandra i unes atres, terrestres com el sapo. Els demés vertebrats respiren per mig de pulmons pero açò no és obstàcul a que hi haja entre ells moltes espècies aquàtiques com:
- Entre els reptils: numeroses tortugues, algunes serps els cocodrils i caimans.
- Entre les aus: els ànets i els pingüins.
- Entre els mamífers: es troben alguns artiodàctils (com els cetáceos i hipopótams), els sirenios, alguns rosegadors com el castor, certs carnívors (orde Carnivora) com els pinnípedos (que inclou foques, morses, llops, lleons i elefants marins) i també la llúdria.
Els animals aquàtics que respiren per mig de brànquies fan l'intercanvi de gasos en l'aigua. La cantitat d'oxigen que conté l'aigua és menor que la de l'aire, per lo que estos animals adaptats a estes condicions necessiten sistemes molt eficaços capaços d'extraure l'oxigen de l'aigua, com bránqueas.
La seua alimentació és prou curiosa i extensa ya que una volta que són chicotetes i fins a aplegar a l'edat adulta s'alimenten més que res d'insectes aquàtics, larves d'amfibis, cucs, i cucs, crustacis i mariscs o de chicotets pescaditos vius. Fase omnívora (carn, fruta i vegetals). Mentres les tortugues es van realisant més grans la seua ingesta d'aliments ademés canvia.
Algunes poden aplegar a ser agressives en la gent ya que pensen que els volen fer mal, pero en realitat no són agressives.
Les orcas, també conegudes com "ballenes assessines", són en realitat el membre més gran de la família dels delfins. Són mamífers marins majestuosos, súper inteligents i molt sociables. Es reconeixen fàcilment pel seu lluent color blanc i negre, el qual els ajuda a camuflar-se en l'oceà
Importància per als sers humans
Usos alimentaris dels animals aquàtics
Els animals aquàtics són essencials per als sers humans com a font d'aliment (per eixemple, peixcats, moluscs i cefalòpodes).[2] La recolecció de peix, moluscs i cefalòpodes va donar ocupació a 61,8 millons de persones a nivell mundial en 2022,[3] i tant la peixca com l'acuicultura constituïxen una part important del sector primari de l'economia.[4]
l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura estima que el consum mundial d'animals aquàtics en 2022 va ser de 185 millons de tonellades (pes viu equivalent), lo que representa un aument del 4 % respecte a 2020. El valor del comerç mundial en 2022 es va estimar en 452 000 millons de dólars nortamericans, dels quals 157 000 millons varen correspondre a la peixca extractiva i 296 000 millons a l'acuicultura. Dels 185 millons de tonellades d'animals aquàtics processats en 2022, unes 164,6 millons de tonellades (89 %) es varen destinar al consum humà, lo que equival a uns 20,7 kg per càpita.[4]
En el 2022, també varen participar en el comerç internacional de productes aquàtics més de 230 països. El volum de dit comerç va ascendir a un valor sense precedents eixe any, en 195 000 millons de dólars nortamericans. Açò representa un increment del 19 % sobre les sifres prèvies a la pandèmia del coronavirus en el 2019.
S'estima que la producció d'animals aquàtics creixerà un 10 % cap a 2032. El Programa de Transformació Blava busca assegurar que eixe creiximent en la peixca i l'acuicultura siga sostenible, a l'hora que promou l'equitat en els beneficis i la protecció del entorn natural.[4]
Usos no alimentaris dels animals aquàtics
Alguns animals aquàtics també servixen com a font de matèria primera, per a elaborar alguns tipos de pensos (per eixemple, la farina de peix[5]), productes farmacèutics (com l'oli de peix i el de kril, la citarabina i la briostatina) i diversos productes químics industrials (com la quitina i els bioplásticos, i abans també l'oli de ballena). Del total de 185 millons de tonellades d'animals aquàtics processats en 2022, 20,8 millons de tonellades es varen destinar a usos no alimentaris, principalment per a l'elaboració de farina i oli de peix. En 2022, China va seguir sent el principal productor (36 % del total), seguida d'Índia (8 %), Indonèsia (7 %), Viet Nam (5 %) i Perú (3 %).[6]
Vore també
Referències
- ↑ «Animals marins». https://animalesmarinos.clic. Consultat el 30 de maig de 2022.
- ↑ America, Global Seafoods North. «Anàlisis del mercat de productes de la mar: cóm aprofitar les oportunitats de creiximent» (en es). Global Seafoods North America. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ «Informe de la FAO: La producció peixquera i acuícola mundial alcança un nivell sense precedents» (en es). Newsroom. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «L'estat mundial de la peixca i l'acuicultura» (en es). Publications. Consultat el 2025-04-09.
- ↑ «FAO - Tema 4 del programa provisional». www.fao.org. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ FAO (2024). L'estat mundial de la peixca i l'acuicultura 2024 (en espanyol), FAO ;. ISBN 978-92-5-138817-4. Consultat el 2025-04-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Animales acuáticos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.