Bioplástico
Es denomina bioplástico a un tipo de plàstics derivats de productes vegetals, tals com l'oli de soja, el dacsa o la fécula de creïlla, a diferència dels plàstics convencionals, derivats del petròleu. Els plàstics tradicionals (polietileno, polipropileno, ABS, PET, entre uns atres) estan sintetisats a partir del petròleu per l'indústria petroquímica. La característica d'este combustible fòssil, el seu caràcter de resistència a la degradació natural i el fet de que és una font que, vesprada o enjorn, acabarà per agotar-se, ha dut a algunes parts de l'indústria a buscar alternatives. l'àcit poliláctico, sintetisat a partir de la dacsa, és una de les més prometedores, no obstant encara és pobra en propietats mecàniques, el seu cost és molt major comparat en els plàstics d'orige fòssil i no pot ser reciclat.[1]
Problemes que causa el plàstic
[editar | editar còdic]
El plàstic convencional quan es rebuja permaneix en l'ambient durant sigles i en molts casos és impossible arreplegar-ho. Obstruint aigüeres i drenages, matant animals en la terra, rius i oceans, i desfigurando carrers, plages i paisages.
Les pràctiques actuals per al maneig dels rebujos plàstics inclouen l'incineració, l'us com a farcidures sanitàries i el reciclage.[2] No obstant:
- La capacitat dels incineradores és insuficient.
- L'emissió de gasos generada en la seua pràctica és altament contaminant.
- S'està gestant una crisis sanitària per la saturació dels depòsits.
- El reciclage, encara que juga un paper important en el maneig dels rebujos, mai alcançarà a manejar tots els desperdicis de plàstic que es produïxen i ademés requerix d'un maneig adicional dels rebujos el qual incrementa el cost en un alt percentage .
Bioplásticos i desenroll sostenible
[editar | editar còdic]
Un dels principals problemes del plàstic convencional ho constituïxen les emissions d'efecte hivernàcul que es produïxen com a resultat de la seua fabricació. El bioplástico emet entre 0,8 i 3,2 tonellades menys de diòxit de carbono per tonellada que el plàstic derivat del petròleu.[3]
L'us de cultius per a la producció de plàstics és controversial , ya que hi ha major preocupació per disminuir les taxes de hambruna que la producció de bioplasticos, aixina també l'obtenció de plàstic a partir de matèries primeres renovables, no implica que tinga millores socials, ya que no assegura pràctiques sustentables, no assegura que el plàstic siga biodegradable o inclús que puga ser viable la seua producció i utilisació.[4]
Ademés, alguns bioplásticos són plàstics biodegradables com el PLA (àcit poliláctico patentat per Dow Chemical i cedit a Nature works), PSM (Plastarch Material) i PHB (Poly-3-hydroxybutyrate); i poden ser eliminats com residus orgànics. També existixen bioplásticos no biodegradables com la Quitrina, el PA-11 (poliamida 11) o l'polietileno obtingut 100% a partir d'etanol de canya de sucre.
Per als plàstics derivats del petròleu existix la tecnologia oxobiodegradable. S'afig al plàstic una chicoteta part de sals de metals pesats per a que les cadenes d'polímero es desintegren tan sol 3 o 5 anys en lloc dels més de cent que li pren al plàstic convencional. No obstant el seu us ha anat disminuint ya que s'ha detectat que els fragments de plàstics[5] pot migrar més llunt i més ràpit que el plàstic complet i inclús pel seu tamany menor és més fàcil que siga ingerit per major cantitat d'animals ingressant aixina el plàstic a les cadenes i rets tróficas.
Noves tecnologies prodegradantes han sorgit per a assegurar la reincorporació dels materials plàstics a l'ambient de manera accelerada, en la que els productes plàstics quan són rebujats en tiraderos de fem per acció microbiana els utilisa com a substrat produint com a subproductes biogás i biomassa. El biogás pot i deu ser utilisat per a recuperar energia i els subproductes com és el CO2 pot ser utilisat per arbres i microalgas en el procés de fotosíntesis. Estos nous aditius presenten la ventaja de permetre que el plàstic es recicle ya que no pert les seues propietats mecàniques, no es desintegra al contacte en l'aire, llum o calor i solament per acció de microorganismes anaerobio que ocorren en els tiraderos començarà la biodegradación del plàstic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Química viva.Consultat el 24-11-2024.
- ↑ El problema del fem en Ciutat de Mèxic.Consultat el 24 de novembre de 2024..
- ↑ «Bioplatisco».
- ↑ Bioplásticos.Consultat el 20-11-2024.
- ↑ Aldana Aranda (2022). Contaminació per microplásticos (en Espanyol), Mèxic, pp. 6-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bioplástico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.