Anillament d'aus

Anillament d'aus

Reyezuelo rubí - Regulus calendula anellat recapturado en una ret japonesa.

Archiu:Niidurüdi uuringud Matsalus003. caps block 0

Calidris alpina schinzii. Matsalu.

Archiu:Möwe caps block 1 .jpg

Gavina argéntea - Larus argentatus AHN7

El anillamiento (o anellat) científic d'aus és una tècnica de marcage inocuo empleada per a l'estudi d'aus selvades, que consistix en la colocació d'una anella identificativa única en la pata o coll d'un au viva prèviament capturada.

Història

El primer cas de marcage d'aus en un fi científic va quedar arreplegat en un còdex del prior d'un monasteri cisterciense alemà de el XIII. Segons arreplega este document, un dels seus paisans, apassionat de l'observació ornitológica, va nugar un chicotet pergamí en una de les oronetes que anidaban en la seua teulada. En ell es podia llegir: Digues-me, oh oroneta ¿On vius en hivern? La primavera següent va retornar l'oroneta en una resposta que dia: En Àsia, en la casa de Petrus.

En el XVIII, les referències a l'estudi d'aus selvades senyalen com a pioner al propietari d'un castell en Lorena que va marcar en fils de coure les oronetes d'alguns nius, comprovant any rere any la tornada de les aus per a criar. Més vesprada, a mitan de el XIX, el naturaliste nortamericà J. J. Audubon, va marcar en la mateixa finalitat a alguns eixemplars de mosquero fibí, una chicoteta au insectívora migradora americana, esta volta en fils d'argent colocats en les seues pates.

No obstant estes marques no permetien una individualisació dels eixemplars. Pot dir-se que el primer anillament científic ho va portar a terme el danés H. Christian Mortensen en 1899, quan va marcar 162 estorninos pintos (Sturnus vulgaris) en anelles d'alumini numerades correlativamente i en les que també figurava el seu propi nom com remet. Este investigador va aplegar a marcar més de cinc mil aus, obtenint els primers resultats concloents sobre fenologia i migració d'algunes espècies. La metodologia s'estén en gran rapidea per Europa, sorgint numerosos centres de anillament en pocs anys: 1903 en Rybachi (Rússia, fins a 1946 cridat Rossiten, Alemània); 1908 en Budapest (Hongria); 1909 en Londres (Anglaterra); 1910 en Helgoland (Alemània); 1911 en Leiden (Països Baixos); 1913 en Salzburc (Àustria); Viborg (Dinamarca), etc.

Els primers programes de llarga duració de anillament organisat varen ser iniciats en 1909 per part d'Arthur Landsborough Thomson en Aberdeen, Escòcia i Harry Witherby en Anglaterra.

En els anys trenta de el XX, el anillament estava ya implantat en vintidós països. En Espanya comença a anellar-se cap a 1930, quan es varen marcar les primeres cigonyes blanques en anelles hongareses. Un any despuix, es varen colocar les primeres anelles en remet espanyol per naturalistes lligats al Museu de Ciències Naturals de Madrit. En els anys següents i, sobretot despuix del paréntesis de la guerra civil espanyola, atres institucions varen donar alguns passos en este camp, pero no va ser fins a la década dels anys cinquanta quan va començar de forma contínua i organisada el anillament en Espanya. L'oficina d'Aranzadi és decana en el anillament d'aus: fundada en 1949, des de 1952 gestiona més de doscents mil anillamientos a l'any. En 1954, comença a anellar la Societat Espanyola d'Ornitologia. En ella, Francisco Bernis, crea el Centre de Migració d'Aus. Abdós institucions permaneixen en actiu en 2025.

Una fita important en l'història del anillament en Europa és la creació de l'Unió Europea per al Anillament d'Aus - EURING en 1963. Es tracta d'una organisació supranacional que coordina totes les centrals nacionals de anillament europees (unes trenta en més de dèu mil persones anilladoras). EURING adopta métodos comuns per a l'obtenció de senyes, coordina proyectes de anillament a escala continental, promociona i divulga el anillament científic. També s'encarrega de custodiar el banc europeu de senyes (creat en 1975) de recuperacions d'aus dins o fòra del continent europeu i de les anellades en el sí de EURING.

En 2025 són numerosos els països que conten en centres de anillamiento, principalment en l'entorn d'Europa i Estats Units d'Amèrica, encara que també en països d'Amèrica del Sur, en Àsia, Oceania o en Àfrica.

Anillament com a ferramenta de conservació

Petirrojo europeu (Erithacus rubecula) anellat (Chapull de Salburua, Àlaba)

El anillament de les aus és una excelent ferramenta per a monitorizar i comprendre els canvis ambientals i proporcionar senyes vitals sobre patrons migratoris, demografia i processos ecològics. El coneiximent de molts aspectes de la biologia de les aus només pot alcançar-se contrastant senyes arreplegades d'un mateix individu en dos moments diferents de la seua vida. Açò és especialment necessari en estudis de migració, en els que s'investiguen els moviments d'una població entre determinades zones i en distintes époques de l'any. El anillament permet individualisar cada eixemplar d'una espècie o població determinada per a possibilitar el seu seguiment. Gràcies al anillament científic de les aus, es porten a terme estudis sobre patrons de moviment, punts de parada migratòria, reproducció, hàbitats, malalties, morfologia, muda, fisiologia, etc. El coneiximent adquirit s'aplica en diferents contexts, inclosa la conservació, gestió, canvi climàtic, dinàmica de malalties emergents i uns atres.

Metodologia

Archiu:Anillament de ave.jpg

Pren de senyes biométricos (llongitut tercera primària) durant el anillamiento.

Medida de llongitut alar

Permís per a anellar

En la majoria dels països existixen entitats avaladoras que s'encarreguen de preparar els exàmens per a obtindre el certificat d'aptitut per al anillament i marcat d'aus selvades. El primer pas recomanat és posar-se en contacte en algun grup de anillament del que forme partix una persona anilladora experta que puga respondre de la capacitació de qui aspira a presentar-se a les proves. El procés formatiu, que sol durar dos anys, consistix en acodir a tantes jornades de anillament com es puga, en la finalitat d'eixercitar-se en totes les tasques que formen part del anillament científic: colocació de rets o un atre tipo de mig de captura, identificació d'espècies, manipulació d'aus, anillamiento, pren de mides biométricas dels eixemplars, coneiximents sobre l'administració de permissos, organisació i planificació de proyectes i modo d'entregar les senyes del anillamiento, etc. Per a presentar-se a examen s'exigix ademés haver processat a un número determinat d'eixemplars d'una cantitat mínima d'espècies diferents. Una volta complimentats els requisits la persona candidata tindrà dret a presentar-se a l'examen per a obtindre el certificat.

Captura i marcage

Existixen diversos métodos per a la captura i posterior marcage de les aus. La característica comuna a tots ells és que es realisen per mig de procediments inocuo per a elles. Depenent del tipo d'aus que es pretén capturar s'utilisen preferentment uns métodos o uns atres. Les aus poden capturar-se des de que són pollets encara en el niu, jovenils pero ya havent-ho abandonat o quan són adultes.

El método de captura més utilisat per a les aus de mijà i chicotet tamany és el de la ret japonesa (també coneguda com a ret invisible, ret vertical o ret de boira) que se situa en posició vertical entre unes vares. Les aus que passen per davant de la ret no la veuen per la finura del fil i queden enganchades en ella. Una volta són cuidadosadament lliberades de la ret, les aus s'introduïxen en una bossa colectora de tela en la que es mantenen tranquiles fins al moment del anillamiento.

Diferents tipos d'anelles

Pren de senyes biométricos (pes) durant el anillamiento.

Per al marcat de les distintes espècies d'aus s'utilisen diferents anelles en funció del tamany i estructura de les seues pates o colls aixina com del tipo d'hàbitat que freqüenten. Esta anella, habitualment metàlica, du impresa una inscripció individualisada que identifica a l'estació anilladora a on se centralisen les senyes. Inclou un o varis dígits adaptats al tamany de l'anella i un número diferent per a totes les anelles del mateix model i entitat anilladora.

Pren de senyes

Durant el temps que l'au està en mans de la persona que l'anella es prenen una série de senyes biométricos que s'apunten en la ficha corresponent. Abans de la pren de senyes i inclús del anillament en sí, es deu determinar l'espècie a la que pertany l'eixemplar capturat. Les senyes biométricos a arreplegar posteriorment són: mida màxima alar; llongitut de la tercera ploma primària; llongitut de la coa; mida del tarso; mida del pico; pes; etc. També es recopila una atra informació relativa a l'estat d'au en el moment del seu anillamiento: nivell de greix subcutàneu; múscul; presència o no i estat de la placa incubatriz, etc.

Les senyes de anillament corresponents a totes les aus en anelles d'un remet determinat queden archivats en el centre de referència, de manera que distints aspectes de la vida de l'au es poden estudiar gràcies a la possibilitat de retrobar al mateix individu.

Longevitat i migracions

El anillament científic d'aus té una gran importància en l'elaboració de mapes i atles dels seus moviments migratoris.

Les taxes de recaptura o de recuperació d'aus anellades són molt variables i depenen fonamentalment de l'espècie a les que pertanyguen. Mentres que en alguns menuts paseriformes migradores s'alcancen sifres entorn al cinc per mil, en atres aus més sedentarias o més longeves dita taxa pot fàcilment multiplicar-se per dèu. Cal destacar el gran número d'aus que són recapturadas a mils de quilómetros dels seus llocs de marcage.

Un charrán àrtic anellat en les illes Farne, Regne Unit, en l'estiu de 1982 quan encara no era capaç de volar, va ser recuperat en Melbourne, Austràlia en octubre del mateix any, un viage de més de 22 000 km (14 000 milles) en tan sol tres mesos.

Una pardela de Man que anidaba en l'Illa Bardsey, front a Gales, va ser capturada vàries voltes a lo llarc de la seua vida: en 2003 va ser controlada per última volta, estimant-se que havia vixcut cincuenta y uno anys i que havia volat uns huit millons de km durant la seua vida, havent sobrevixcut inclús al ornitólogo que la va anellar.

Archiu:Caps block 40 - Wisdom And New 2017 Chick (33181525601).jpg

El albatros Wisdom en 2017

Una femella d'albatros de Laysan coneguda com Wisdom, retorna una i una atra volta al atolón de Midway per a aparearse i tindre descendència. Wisdom ya ha sobrevixcut al biòlec Chandler Robbins, que li va colocar una anella de seguiment per primera volta en 1956. En setenta y cuatro anys, en giner de 2025, estava incubando un nou ou. Es creu que Wisdom ha posat durant la seua llarga vida entre cinquanta i xixanta ous.

Educació

Divulgació del anillament d'aus

Moltes institucions que anellen aus oferixen demostracions per al públic durant les quals persones expertes anellen aus vives mentres expliquen els passos del procés i responen a preguntes. Educar sobre la tècnica del anillament ajuda a difondre informació precisa i estén entre les persones no especialisades el coneiximent sobre la biodiversitat i la necessitat de la seua conservació. Encara que el anillament d'aus vives no és l'única activitat vàlida per a educar al públic sobre la conservació de les aus, pot considerar-se un método especialment atractiu.

Les persones participants en els proyectes de anillament lligats a la Ciència ciutadana contribuïxen en la recopilació de senyes i, puntualment, ajuden a analisar-los i difondre resultats.