Illa Bardsey
La Illa Enlli (en galés: Ynys Enlli, en engonals: Bardsey Island) és una illa del Regne Unit localisada en el mar d'Irlanda, en la baïa de Cardigan, front a la península de Lleyn (Llŷn en galés), en el comtat de Gwynedd, al nort Gales. En l'illa es troba un monasteri fundat per San Cadfan en el VI i l'Observatori d'Aus i Camp de Bardsey (Bardsey Bird and Field Observatory). El seu punt més alt és el cim Mynydd Enlli.
Alberga una chicoteta població permanent de menys de dèu persones, que creix durant els mesos d'estiu pels visitants que residixen en atres vivendes de l'illa. Solament una de les originals cases de camp 'crogloft' sobreviu, ya que el restant varen ser reconstruïdes durant la década de 1870 en sòlides granges contigües o separades. Totes elles posseïxen un conjunt de granges rodejades per alts murs per a resguardar-se de les adversitats del temps atmosfèric. Tots els edificis estan catalogats per Cadw (l'Organisació d'Antics i Històrics Monuments Galeses, Welsh Historic & Ancient Monuments Organisation en anglés). Poc ha canviat en l'illa des de llavors. De fet, l'últim edifici erigit va ser la capella en 1875. No hi ha un suministrament d'electricitat permanent, la major part de les llars confien en les veles i chicotetes llànties de gas. Una llínea telefònica al restant de la ret pública no va ser establida sino en 2001, i ademés el sistema telefònic en l'illa encara utilisa teléfons wind the handle en totes les vivendes en el mateix 'party line'.
El terme coloquial galés per a netea tŷ bach ("menuda casa") encara es referix en Bardsey a una menuda casa al final del jardí.
L'illa pertany i és dirigida per la «Fundació Illa Bardsey» (Bardsey Island Trust) (vore víncul extern avall) que la va adquirir en 1979 despuix de recaptar diners per mig de subscripció pública. Durant molts anys previs havia format part dels bens de la família Newborough de Glynllifon prop de Caernarfon. En el seu màxim va albergar una població de 92 persones en el cens de 1851. Va ser tradició per als hòmens més majors en l'illa nomenar Brenin Enlli (Rei de Bardsey), coronat per Lord Newborough o el seu representant. L'actual corona es guarda en el Museu Marítim en Liverpool, encara que s'han realisat peticions per a que retorne a l'illa. Per a 1935 la població havia caigut a 33 habitants. A mida que esta disminuïa, la chicoteta escola en l'illa, duta per l'ajuntament, va tancar cap a 1950.
Geologia
[editar | editar còdic]
Tal i com ocorre en l'oest i el nort de la propenca illa de Llŷn, l'illa Bardsey està formada per roques del Precámbrico tardà Gwna . Les roques són un mélange, a sovint referit com Gwna Mélange, que conté una extraordinària mescla de clastos de tots els tamanys d'inclús fins a 100 m de diàmetro i de molt variats tipos, incloent orígens tant sedimentarios com de roques ígneas. En els penya-segats de la costa noroest de l'illa es poden observar blocs de granit tallat dins de la mescla. En atres llocs es poden trobar clastos de quarsita, calcàrea, arenisca, esquistos arcillosos, jaspi i basalt. El depòsit s'interpreta com un olistostroma, una esmonyida submarina jaganta, possiblement provocat per un terremot fa uns 614 millons d'anys.
Un dic de dolerita original de l'edat del Ordovícico es troba en la melange de Trwyn i Gorlech en el nort, mentres que un diqude de dolerita del Olivino de l'era terciaria es pot divisar en Cafn Enlli al surest. Atres dics es troben en els penya-segats de Ogof i Gaseg ya Ogof Hir .
Una capa prima de glacial de tipo till s'estén pel centre de l'illa, un relicto del últim periodo glacial de la mar irlandés. Existix una chicoteta franja d'arena en Porth Solfach en la costa oest i un corriment de terres en Briw Cerrig al peu dels penya-segats de la costa este.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]L'illa va ser habitada en el neolític ya que existixen restants de círculs de barraques en l'illa. Durant el sigle v l'illa es va convertir en un refugi per als cristians perseguits i existia un chicotet monasteri celta.[3] En 516 Sant Cadfan va aplegar de Bretanya i, baix la seua direcció, es va construir l'Abadia de Santa María.[4] Durant sigles l'illa era coneguda com "el lloc sant del sepeli per a tots els millors i més valents de la Terra". Els barts ho varen cridar "la terra de les indulgències, l'absolució i el perdó, el camí al Cel i la porta al paraís", i en l'época medieval es varen instaurar tres pelegrinages cap a Bardsey Island per a ser equivalent a l'ànima com el pelegrinage a Roma.[5] En 1188 l'abadia era encara una institució cèltica, pero cap a 1212 va pertànyer als agustinos.[6] Moltes persones encara realisen el viage a Aberdaron i Uwchmynydd cada any despuix de les chafades dels sants,[7] encara que hui solament es troben les ruïnes del campanar del sigle xiii de l'antiga abadia.[6] Una creu celta en mig de les ruïnes commemora els 20 000 sants que es diu, varen ser enterrats en l'illa.[8]
San Deiniol, el bisbe de Bangor, va ser enterrat en l'illa en 584.[9] Sant Dyfrig també va ser enterrat en l'illa Bardsey, encara que en 1120 els seus restants varen ser traslladats a Llandaff.
La Llei de Supressió dels Actes Religiosos en 1536, per orde d'Enrique VIII, es va traduir en el derrocament de l'abadia de Santa María en 1537.[4] La sillería del cor, dos pantalles i les campanes varen ser traslladades a Llanengan, a on llavors, l'iglésia parroquial es trobava en construcció.[10]
Durant molts anys, l'illa Bardsey va formar part de l'Estat de Newborough i entre 1870 i 1875 es varen reconstruir les granges de l'illa, es va obrir una chicoteta pedrera de pedra calcàrea i un forn de calç.[11] Carreg i Plas Bach són edificis separats pero els huit restants varen ser construïts com a cases adossades, cada parell en dependències situades al voltant d'un pati compartit. Els edificis estan considerat com a Grau II i, en 2008, Cadw va aprovar una donació de 15 000 lliures esterlines per a cobrir la primera fase de la reparació.[12] Solament una de les cabanyes croglofft originals es troba alçada en Carreg Bach.[13] Tenint en conte l'elecció d'un port o una nova iglésia, en 1875 els isleños varen solicitar a la finca la proporció d'un lloc de cult, en lo que es va construir una capella metodista.[14]
En 1881 l'illa tenia una població de 132 habitants. En 1961 la població havia descendit a 17 habitants.[15] En l'illa es troba una chicoteta escola, oberta en una antiga capella des de 1919 fins a 1953[11] i per a 2003 la població s'havia reduït a tan sol 4 habitants.[16]
En 1925 el diari El Sol[17] publicava que els 50 habitants de l'illa havien decidit abandonar-la "a causa de l'avorriment en que es troben per la dificultat de comunicacions i lo detestable del clima". La consegüent falta de súbdits va dur al Rei Mr. Pritchard, la major edat del qual li conferia l'honor de detentar la sobirania, a presentar l'abdicació.
Bardsey Island Trust (en galés: Ynys Ymddiriedolaeth Enlli) va comprar l'illa en 1979,[14] despuix d'una apelació en el respal de l'Iglésia de Gales i molts acadèmics galeses, aixina com figures públiques. La confiança que es finança a través de subscripcions de membresía, subvencions i donacions, i es dedica a la protecció de la vida selvada, els edificis i els llocs arqueològics de l'illa; la promoció de la seua vida artística i cultural; i animar a la gent a visitar com un lloc de bellea natural i el pelegrinage.[18] Quan, en 2000, el fideicomiso anuncia que les 180 ha de la granja d'ovelles en l'illa, tenia 1100 aplicacions.[19] El lloguer es troba actualment en mans de la Societat Real per a la Protecció de les Aus,[20] i la terra li les va arreglar per a mantindre l'hàbitat natural. Avena, naps i colinabos es cultiven; cabras, ànets, oques i pollets.[21]
Pelegrinage
[editar | editar còdic]L'illa es va convertir en un lloc de pelegrinage, especialment popular en peregrins que venien a morir i ser enterrats en l'illa, d'ahí va sorgir la tradició de que vint mil sants estiguen enterrats en l'illa. Tres pelegrinages a Bardsey varen ser calificats com a equivalents a un pelegrinage a Roma. San Deiniol i Sant Dubricius varen ser enterrats en la vella abadia abans de ser traslladats a Bangor i a la Catedral de Llandaff respectivament. Es diu que Merlín el Mac encara seguix encarcerat en l'illa.
Atractius
[editar | editar còdic]Els atractius en l'illa inclouen un campanar de el XIII, vàries creues celtes i una gran varietat d'aus. Bardsey és una Reserva Natural Nacional i un Lloc d'Especial Interés Científic. El far quadrat més alt en Gran Bretanya va ser construït en 1821.
Pots esporàdics per a visitants diaris naveguen a l'illa des de Pwllheli i Aberdaron.
La poma de l'illa Bardsey
[editar | editar còdic]D'esta illa procedix la poma homònima, la poma de l'illa Bardsey, un frut originalment exclusiu d'esta illa, encara que actualment alguns es poden comprar alguns arbolitos i dur-li'ls a atres parts del món. Va ser originalment descrita pels mijos com «La Poma més rara del Món». Es creu que estos manzanos creixen allí des dels anys següents a 1300, quan l'illa estava habitada per monges. No obstant, per l'aïllat parador de l'illa no va anar oficialment identificada i classificada fins que Ian Sturrock va enviar un eixemplar a la Colecció Nacional de Fruta (National Fruit Collection), en Brogdale, Kent en 1998. Esta varietat és ara coneguda com Afal Enlli.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estudi Geològic Britànic 1:50,000 mapa d'escala geològica 133 (Anglaterra i Gales) Aberdaron i Illa Bardsey (BGS, Keyworth, Notts) (en mapa de Bardseyy 1:10,00)
- ↑ Howells, M.F. 2007 Geologia Regional Britànica: Gales (BGS, Keyworth, Notts) pp15-20
- ↑ Misteris britànics i irlandesos: Illa Bardsey Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ 4,0 4,1 Bardsey Island Trust : L'Illa: Història [1] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Aberdaron i l'enllaç al Districte Turístic: Llocs per a visitar Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ 6,0 6,1 University College London Institute of Archaeology: Bardsey Island Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Aberdaron and District Tourist Link: Aberdaron Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Edge of Wales Walk: History Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ St Deiniol's Library : St Deiniol : Abbot, Bishop and Confessor Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ British Broadcasting Corporation : Pilgrims : The Northern Path Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ 11,0 11,1 Bardsey Island Trust : Landmarks [2] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Cadw: 15 de giner de 2008 : Funding Announced in January to Restore Some of Wales's Historic Buildings Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Bardsey Island Trust : Staying on Bardsey [3] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ 14,0 14,1 Gwynedd Archaeological Trust : Bardsey [4] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ A Vision of Britain Through Clave : Total Population: Bardsey Island Civil Parish Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ The Guardian : 15 de novembre de 2008 : We Have a Lot of Quality Family Clave Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ «». Consultat el 11 de maig de 2017.
- ↑ Bardsey Island Trust : The Trust [5] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Abigail Hole, Etain O'Carroll and John King, Lonely Planet : Wales, 2007, Lonely Planet Publications, Footscray, 356 pages, ISBN 978-1-74104-538-3
- ↑ Royal Society for the Protection of Birds : 14 de maig de 2008 : News : Wildlife Wins on Bardsey Island [6] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- ↑ Bardsey Island Trust : Agriculture [7] archivat en Wayback Machine. Data d'accés: 31 de maig de 2014
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Bardsey» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.