Angeln

Les regions geogràfiques del estat de Schleswig-Holstein, Alemània

Angeln o Anglia (en alemà: Angeln, en danés: Angel, en llatí: Anglia) és una chicoteta península (dins a la seua volta de la península de Jutlandia) en Schleswig Meridional, al nort de Schleswig-Holstein, Alemània, descollant a la baïa de Kiel. Està separada de la propenca península de Schwansen (en danés: Svans o Svansø) per la ensenar de Schlei, i de l'illa danesa d'Als per l'estuari de Flensburgo. La pertinença de la Angeln antiga a estes fronteres és incerta. Pot haver segut alguna cosa major, pero les fonts antigues concorden principalment en que incloïa el territori de la Angeln moderna. L'importància d'Angeln transcendix les seues chicotetes fronteres actuals, ya que és d'a on es creu que procedixen els anglos, una tribu germànica que migró cap al centre, nort i est d'Anglaterra. Esta migració va dur a que la seua nova pàtria adquirira el seu nom: "Anglaterra" ("Terra dels anglos"). Tant Anglaterra com l'idioma anglés, per tant, reben els seus noms dels anglos i d'Angeln.

Nom

Es pensa que el nom dels anglos deriva del nom de l'àrea que varen habitar, Angeln. Recentment s'ha plantejat l'hipòtesis de que es va originar de la raïl germànica per a estret (compare's en l'alemà eng = "estret"), que significa "l'Estret [d'aigua]", o siga, l'Estuari de Schlei; la raïl podria ser angh, "ajustat". Una atra teoria és que el nom significava "ham", com en el método de peixca cridat "angling". Julius Pokorny, un destacat llingüiste del indoeuropeu, ho deriva de **ang-, "doblar".

Angeln està situada en la gran ensenar que enllaça la costa bàltica en Jutlandia, lo que és principalment la baïa de Kiel (Kieler Bucht), encara que també la criden Holsteiner Bucht.

Els anglos varen formar part de la Federació dels Ingaevones, en el seu mític ancestro i deu de la fertilitat Yngvi, i abdós térmens podrien compartir la mateixa raïl (inglish -> anglish). Pokorny recalca el possible us d'esta raïl etimològica en atres noms antics, com Hardanger i Angrivarii.

Història primerenca

Artícul principal → Anglos.

La regió va estar habitada per la tribu germànica dels anglos, que, junt en els sajones i els jutos, varen deixar les seues terres per a migrar cap a Britania en els sigles V i VI. Durant el periodo 449-455, la Crònica anglosaxona, escrita entorn a l'any 890, descriu cóm el rei Vortigern (un rei tribal britano) va invitar als anglos a vindre i rebre terres a canvi d'ajudar-li a defendre's dels saquejadors pictos. Els anglos varen complir en èxit lo pactat i varen prendre la terra disponible, considerant als britanos com a gent de "menys valor" (de fet, el despreci racial dels anglos cap als britanos va ser un invent del monge Gildas, que és partix fundadora de l'orige del mit. El seu objectiu era vilipendiar la decadència del liderage britano). Després d'açò va continuar l'emigració indiscriminada dels anglos i pobles germànics emparentats.

La Crònica anglosaxona, encarregada pel rei Alfredo el Gran, es va nutrir de tradicions orals prèvies i dels pocs fragments escrits disponibles. El millor d'estos, escrit al voltant de 730, va anar el del monge Beda, l'història del qual de la Cristiandad anglesa contenia el següent reporte de l'orige i distribució dels anglos:

... dels anglos, açò és, el país cridat Anglia, i que es va dir, a partir d'eixe moment, que va permanéixer desert fins a la data, entre les províncies dels Jutos i els Sajones, han descendit els anglos orientals, els anglos centrals, els mercianos, tota la raça dels northumbrios, açò és, d'aquelles nacions que moren a la vora nort del riu Humber, i les atres nacions dels anglesos.

Història Eclesiàstica de Beda de la Nació Anglesa, Llibre I, Capítul XV, 731 A. D.

La frase "al nort del Humber" es referix al regne septentrional de Northumbria, que inclou lo que hui és el nort i el noreste d'Anglaterra i part del sur d'Escòcia. Mercia es localisava en el centre d'Anglaterra i a grans traces correspon en lo que es coneix ara com els Midlands anglesos.

S'ha sospitat durant molt temps de totes les fonts germàniques que este informe és molt simple, una sospita confirmada per l'arqueologia, és dir, les fíbulas o fermalls usats per les dònes. En essència, hi ha dos tipos, el fermall de platillo i el fermall cruciforme. La costa oriental i el nort britànic varen ser poblats per dònes que duyen fermalls cruciformes, que varen vindre de l'Escandinavia costera, de tota Dinamarca i de Schleswig-Holstein per tot el sur fins al baix Elba i per tot l'est fins al Oder, aixina com una bojaca en la costa de Frisia, el lloc d'embarque.

El centre-sur de Gran Bretanya va ser poblat per dònes que duyen fermalls de platillo, que varen vindre de la Baja Sajonia, al sur del baix Elba i bojaques entre els llavors francs pujant el Rin i per tota la costa fins a la desembocadura del Sena. Estes són les àrees d'Anglaterra que són etiquetades explícitament com saxones: Sussex, Wessex i Essex. L'assentament de Kent és atribuït als jutos (que vivien originalment al nort dels anglos).

Açò du a la conclusió de que els "anglos" descrits per Beda incloïen totes les gents que poblaven les modernes Schleswig-Holstein i Pomerania Occidental al sur del primer gran colze del Elba, i potencialment membres de grups relacionats llingüísticament, que varen ser registrats baix diferents noms agrupats per etnólogos posteriors com Ingaevones.

Història recent

En acabant de que els anglos varen partir des d'Angeln, cap al VIII, la regió va ser ocupada pels vikingos danesos. Açò està reflectit en el gran número actual de topònims que terminen en -by (que significa llogaret) en la regió. En l'época vikinga, el croniste Æthelweard informa que la ciutat més important en Angeln era Hedeby.

L'història posterior d'Angeln està inclosa en la de la regió major a la que pertany, lo que va vindre a conéixer-se com Jutlandia Meridional o Ducado de Schleswig (en danés: Slesvig). Fins al XIX, la zona va pertànyer sobretot a Dinamarca. Pero, en térmens d'herència ètnica i llingüística, va evolucionar una població mixta germà-danesa. Dinamarca va perdre Schleswig en favor d'Àustria i Prusia en 1864 com a resultat de la guerra dels Ducados. En 1920, seguint a la derrota alemana en la Primera Guerra Mundial, es va celebrar un plebiscit per a determinar qué zones deurien retornar al domini danés. Com a resultat del plebiscit, gran part de Schleswig va retornar a Dinamarca, pero Angeln va permanéixer en Alemània. (Vejau la Qüestió de Schleswig-Holstein per a una història detallada.)

Vore també

Referències

Història Eclesiàstica de la Nació Anglesa, Llibre I, Beda, c. 731
La Crònica Anglosaxona: Traduïda i cotejada per Anne Savage, Dorset Press, 1983, ISBN 0-88029-061-7
Malcom Falkus i John Gillingham, Atles Històric de Gran Bretanya, Crescent Books, 1987, ISBN 0-517-63382-5

Enllaços externs

Coordenades no vàlides

</noinclude>

Este artícul conté una traducció derivada de «Angeln» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.