Anar al contingut

Anex:Térmens nàutics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

A

Alfa
  • A la quadra: Pel través, en una direcció perpendicular al rumbo.
  • A sò de mar: Assegurar tots els elements a bordo per a evitar que es desplacen pel moviment del barco, de rolido i cabotege, per acció de les ones.
  • Abalizar: Marcar en boyas o balizas els passos o perills d'un canal, port, naufragis, etc.

Abarloar: Colocar un buc molt prop d'un atre, o d'un moll, de modo que el seu costat ho toque o casi aplegue a tocar-ho.

  • Abatimiento: Desviació del buc cap a sotavent del rumbo per efecte del vent i de la mar sobre el caixco, obra morta i aparelle.

Abordable: Lloc com la costa, plaja, etc., a on un buc o embarcació pot acostar-se sense perill, ni risc.

  • Abordage: Acció d'aplegar en una embarcació o nau al costat d'una atra, chocant-la o envestint-la, ya siga fortuitament o deliberadament. S'usava en el passat, en els bucs a vela per a apoderar-se d'un atre buc similar, passant gent en armes per a capturar a la seua tripulació.
  • Abordar: Entrar en colisió en una nau o embarcació, ya siga de forma delliberada o fortuïta.

Abozar: Subjectar alguna cabullería o cadena en bozas.

Òbriga: Ensenar o baïa a on els bucs o embarcacions poden fondejar.

Abrazadera: Peça de metal o d'un atre material, regularment en forma d'anell, que servix per a cenyir i assegurar alguna cosa.

Abrigar: Posar una embarcació a ampara del vent o de la mar, o abdós al mateix temps.

Desgotar: Evacuar l'aigua d'una nau, embarcació o dic per mig de bombes o un atre procediment.

  • Azimut: Àngul que en el meridià forma el círcul vertical que passa per un punt de l'esfera celest o del globo terráqueo.

Acoderar: Amarrar un buc per la popa a un objecte en terra o a flotació en la finalitat de mantindre-ho en esta posició.

  • Acorazar: Buc de guerra que els seus costats i coberta són protegits en grosses planches de blindage per a impedir la penetració dels proyectils enemics.

Acuartelar: Presentar més al vent la superfície d'una vela.

Adrizar: Endreçar, posar dret un objecte o el buc quan està tombat o escorat.

  • Aduja: Regrés o coca de forma circular o oblonga de qualsevol veta, cable o cadena arreplegat aixina, i també de les vés-les una volta enrolladas.

Adujar: Arreplegar formant adujas, una veta, cable, cadena o regrés enrollada, a fin de que ocupe menys espai i no torbe.

  • Aferrar: Agarrar, agarrar, subjectar fortament.
  • Agarrar: Acció d'enterrar l'ungla de l'ancora en el fondo marí.
  • Aguada: Recapte d'aigua dolça que manté el buc per al seu consum.
  • Aguada: Parage a on existix aigua dolça que pot servir per a aprovisionar al buc.

Aguantar: En sentit general, afirmar, sostindre ferm una cosa o mantindre-l'en l'estat que es troba per a que no s'esgole, caiga o afluixe.

  • Ales: Vés-les auxiliars suspeses de botalones que aumenten l'àrea de les gavias, velacho i juanete.
  • Alcázar: Part de la coberta superior entre el pal major i la toldilla.
  • Aleta: Direcció relativa del buc, entre la quadra i la popa.
  • Alidada: Instrument que servix per a marcar objectes en terra, mar o astres i que es coloca sobre el compàs per a la pren de demarcació.
  • Almanac nàutic: Publicació anual en la que es troben les senyes astronòmiques del sol, la lluna, planetes i estreles principals i que servixen per a situar la nau i obtindre senyes útils per a la navegació.
  • Altamar: En el passat, àrea de la mar adjacent a la mar territorial. Actualment, zona adjacent a la Zona Econòmica Exclusiva o Mar Patrimonial i es troba més allà de les 200 milles marines, des de costa. En altamar hi ha llibertat tant de navegació, sobrevole, peixca, construcció d'illes artificials, tendit de cables o canonades submarines, com d'investigació científica per a qualsevol Estat.
  • Alça: Regla graduada montada en el canó d'algunes armes en la finalitat de precisar el tir.

Amainar: 1. Dit d'un vent, perdre la seua força. 2. Arreplegar vés-les.

  • Amantillo: veta que subjecta, des de la perilla del pal major, el top de la botavara impedint que caiga.


  • Amarar: Dit d'una aeronau, posar-se sobre la superfície de l'aigua.
  • Amotinar: Rebelar-se contra l'autoritat constituïda a bordo.
  • Amura: Ample del buc en l'octava part de l'eslora a partir de proa i part externa del costat en eixe lloc. Direcció relativa del buc, entre la proa i la quadra.
  • Ancora o áncora: Objecte mòvil captiu que permet un barco fixar per agarre la seua posició.[1]
  • Andanada: Descàrrega de tota l'artilleria per una banda.
  • Anar: 1. Velocitat d'una embarcació. 2. Girar obrint l'àngul que forma la direcció de la quilla en la del vent.[2]
  • Ánima: Ànima o buit, pla o rayado de les peces d'artilleria.
  • Aparellar: Vestir a un buc de tots els pals, jarcia, vergas i vés-les en la forma més convenient per a deixar-ho dispost a navegar en les millors condicions.
  • Apostadero: 1. Port o baïa a on es reunixen varis bucs de guerra al mando de l'oficial més antic. 2. Zona jurisdiccional manada per un comandant general.
  • Arboladura: Conjunt de màstils o pals, masteleros, vergas i perches d'un buc.
  • Arganeo: Grillete o argolla montat en l'extrem de la canya de l'ancora per a unir-li la cadena, veta o cable.
  • Ariet: Antic buc a vapor, en caixco de ferro, blindat i de poca obra morta, en una roda molt eixint i reforçada, cridada espolón, l'objectiu de la qual era envestir als bucs enemics per a obrir en el seu caixco una via d'aigua.

Arraïlat: Extrem de tota veta feta ferma a qualsevol part, i més be l'amarradura mateixa o el punt en que esta es fa.

  • Daltr: 1. Dit d'una embarcació, aplegar a port. 2. Virar llaugerament cap a sotavent.

Arrumbar: Maniobrar per a tindre enfilados dos objectes.

Arrumbar: Estar dos objectes en una mateixa direcció.

Arrumbar la costa: Senyalar la seua verdadera direcció. Navegar paralelament a la costa.

  • Atarassana: dependència de l'Armada proveïda de grans almagasens a on es construïxen, armen, reparen, abastixen i conserven els bucs de guerra.
  • Assent: diferència de calats de proa i popa. Si el calat de popa és major, es diu que l'assent és apopante i aproante en el cas contrari.
  • Drassana: Establiment a on s'efectua la construcció i reparació de bucs.

Atracar: maniobra de colocar-se un buc arrimat al costat d'un atre buc, moll o molo.

  • Axiómetro: Aparat indicador d'ànguls de timó, sobre la quilla.

B

Esquema d'una botavara
  • Babor: el costat esquerre d'un barco.

Balancege: l'oscilació d'un barco deguda a l'onage.

  • Balandra o balandro: una embarcació chicoteta de vela en un sol pal i coberta superior.
  • Baliza: un objecte señalizador, usat per a indicar un lloc geogràfic o una situació de perill potencial.

Banda: el costat d'un barco (qualsevol dels dos).

  • Bao: part superior de la cuaderna a on es recolza la coberta.

Barbiquejo: (falta).

  • Barbotín / barbotén: corona de ferro o acer del molinete en la que engranan els esclavons de la cadena de l'ancora per a levarla o fondejar-la.
  • Barómetro: un instrument que medix la pressió atmosfèrica.
  • Barlovent: direcció de la que bufa el vent.
  • Bauprés: el màstil d'una embarcació a vela que ix casi horisontalment per la proa.
  • Bergantín: una embarcació de dos pals, el major i el trinquet, en bauprés i vés-les quadrades.
  • Bitàcola: moble que es fixava a la coberta de les embarcacions, prop del timó, per a estajar la brúixola o compàs magnètic
  • Brode: costat d'una nau.
  • Borneo: el moviment circular que descriu un buc al voltant de la posició de fondege.
  • Botalón: pal herrado que es trau cap a la part exterior de l'embarcació.
  • Botavara: la percha horisontal que permet mantindre caçat i orientat al pujamen d'una vela.
  • Boza: péntol de corda fet ferma en un extrem en un cáncamo o i en l'atre en una veta.
  • Brazola: maderos o peces que descollen de la coberta en les quatre cares o costats de tota boca d'escotilla.

Bravo: Segona bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Estic carregant, descarregant o transportant mercaderies perilloses. Mantinga's alluntat de mi».

C

Cabillero que sosté cabillas que subjecten les vetes.
  • Cabotejar: Moviment del buc en la direcció proa-popa, pujant i baixant alternativament cada una d'estes extremitats.
  • Cabilla: Agrane fusta dura o metal que, passada per un forat dels cabilleros, servix per a amarrar o donar regressos a les vetes.
  • Cabillero: Peça de fusta o metal en forats, pels que es travessen les cabillas en les que es fan fermes les vetes de llabor.
  • Cable de arriostrado: cable tensor de proa a popa usat en els barcos de l'Antiguetat.
  • Cabuyería: conjunt de vetes d'un buc, ya estiguen en servici o siguen de respecte.
  • Veta: grau naval per a la marinería que queda sobre el de mariner i baix el grau de sargent.
  • Veta: cordel que pot ser de cànem o metàlic que servix per a efectuar maniobres a bordo.
  • Cabotaje: navegació o tràfic comercial que fan els bucs entre els ports, sense perdre de vista la costa.
  • Cabrestante o cabestrante: torne vertical que servix per a moure peces de molt pes, com per eixemple l'ancora en les maniobres de fondege.
  • Calabrote: veta molt grossa usat per a amarrar o remolcar.
  • Carrossa: armassó de ferro, lona o taula que servix per a defendre del ras i especialment de la pluja.
  • Candelero: ferro alt que en atres iguals es coloca verticalment en les brodes, propaos i vores de popa de les cofas.
  • Carlinga: caixa en la sobrequilla per a rebre el començ del pal.

Charlie: Tercera bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Sí. Afirmatiu».

Codera: (falta).

  • Cofa: Plataforma formada per vàries taules dispostes de proa a popa i unida per barrots travessers. Es coloquen en la part alta dels pals i servix per a assegurar cables de la maniobra del buc i apostar els vigías per alt.
  • Cómitre: Persona que en les galeras dirigia la voga dels remeros.
  • Contra: aparelle que tira cap a avall de la part mija de la botavara.
  • Contramaestre: la persona encarregada de conduir a la marinería.Suboficial més antic de l'especialitat de maniobres, a bordo.
  • Corbeta: Buc en el pal trinquet i major en veles quadres i el pal mesana en vela cangreja i vela escandalosa. Se li coneix també en el nom de bricbarca. Actualment, buc antisubmarino de menor tamany que una fragata.
  • Cuaderna: Cada una de les parelles de costelles o branques simètriques que formen l'esquelet del caixco d'un buc.
  • Cuadernal: bloc de fusta elíptic i en recalats en les es estagen roldanas.
  • Cubichete: tot lo que tapa una atra cosa per a la seua ampara, pero servint de techumbre.
  • Coberta: Cada u dels pisos en els que està dividit el buc.
  • Cúter: Embarcació ampla del centre a proa i estreta cap a popa, calant prou més ací que a proa. Arbola un sol pal i bauprés, aparellat de balandra, o siga, vela major cangreja, escandalosa, trinqueta i dos foques.

D

  • Delta: Quarta bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Maniobre en dificultat. Mantinga's alluntat».
  • Defenses: element flexible que es coloca en el costat d'una embarcació per a protegir-la.
  • Derrota: el trayecte que recorre una embarcació des d'un punt A fins a un atre punt B.
  • Rumb: Llibre d'ajuda a la navegació que descriu les costes i ports d'una regió marítima determinada.
  • Destructor. Buc de guerra dissenyat per a proporcionar escolta a bucs majors.
  • Desvie: diferència entre el nort marcat per l'agulla i el magnètic del lloc.
  • Driza: veta en el que s'eleva una vela a lo alt del pal.

I

Eco: Quinta bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Estic virando a estribor». Entalingadura: (falta).

  • Escobén: cada u dels forats a abdós costats de la roda, pels que passen els cables o cadenes de les amarres o de les ancores.
  • Escull: illot o sec perillós a flor d'aigua.
  • Escora: inclinament que pren un buc quan s'aparta de la vertical.
  • Escota: veta feta ferma al puny solt d'una vela que s'usa per a maniobrar-la.
  • Escotilla: obertura gran quadrada o rectangular de les cobertes per a baixar o pujar a les atres.
  • Eslinga: cincha de material teixit dur que s'usa per a elevar pesos.
  • Eslora: la dimensió d'un barco presa al seu llarc, des de la proa fins a la popa.
  • Espill: superfície plana que forma el forre exterior de la popa del barco.
  • Espia: veta que s'usa per a maniobrar un barco.

Esprín: veta d'amarre que es dirigix al costat contrari (de proa a popa o de popa a proa).

  • Estay: qualsevol tipo de nervi metàlic concebut per a mantindre un pal en posició vertical o subjectar lateralment el bauprés.
  • Estima: método per a calcular la posició d'un barco en la mar per la distància recorreguda i el rumbo seguit.
  • Estribor: el costat dret d'un barco.

F

  • Falúa o faluca: pot de vint o més rems en dos pals per a us de persones notables.
  • Foque: totes les veles triangulars que es amuran entre el pal trinquet i el bauprés.

Foxtrot: Sexta bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Comunique's en mi».

  • Forre: taules que cobrixen l'esquelet del caixco.
  • Fragata: un buc de guerra, concebut per a actuar en missions de guerra naval.
  • Francobordo: distància entre la llínea de flotació i la part més alta de coberta.

G

La Recouvrance en dos gavias quadres
  • Gabarra: barco de càrrega fluvial.
  • Gata: el nom d'un aparelle i del cuadernal en gancho que ho forma.
  • Gavia: la vela que es coloca en els masteleros.

Garrear: dit de l'ancora, que es mou del fondo sense subjectar el barco.

  • Gènova: foque gran que es enverga en el estay en els velers d'aparelle bermudiano.
  • Goleta: buc de vela de dos o més màstils.

Gòlf: Sèptima bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Necessite un pràctic». Quan l'issa un barco de peixca chicotet significa: «Estic cobrant les rets».

  • Grada: una instalació a la vora de la mar o riu disposta per a la construcció de bucs de gran tonellage.
  • Grillete: herraje compost d'una argolla i un perno, usat per a subjectar vetes, cadenes o eslingas.
  • Grímpola: gallardete triangular en la bandera d'un club nàutic.
  • Guardiamarina: alumne o aspirant a oficial en moltes marines de guerra.
  • Guindaleza: veta que té de 0,116 m a 0,255 m i està colchado al dret de circumferència.
  • Guindar: pujar per mig d'una veta o aparelle un objecte pendent d'ell.
  • Guindola: cadira colgante usada per a realisar treballs en el pal o el caixco.
  • Guiñada: canviar la proa involuntàriament de direcció sobre el rumbo desijat.

H

Hèliç de cinc pala d'un buc de gran tonellage
  • Hèliç: un conjunt de pala montades de forma concèntrica a un eix que, en girar, espenten l'aigua cap a arrere i fan alvançar el buc.

Hotel: Octava bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Tinc un pràctic a bordo».

I

  • Imbornales: obertures en la part baixa de l'amurada de coberta per a drenar l'aigua fòra del barco.

Índia: Novena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Estic virando a babor».

J

  • Jarcia: les vetes o cuerdo, els cables amprats en la cabullería d'una embarcació a vela.

Juliet: Dècima bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Tinc un incendi i duc mercaderies perilloses. Mantinga's alluntat».

K

  • Kevlar: fibra artificial molt resistent en que es fan moltes vés-les.

Quilo: Decimoprimera bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Desige comunicar-me en vosté».

L

  • Lantía: Llàntia de séu en que s'allumena la brúixola. També una veta grossa.

Llarc: veta d'amarre que es dirigix al moll més allà de la proa o de la popa.

  • Llastre: un pes que es desplaça en el pla vertical o horisontal del buc, que aumenta o disminuïx el valor de massa del centre de gravetat d'un cos front a un mig.

Levar: recuperar l'ancora sumergida alçant-la i duent-la de regrés a l'embarcació.

Lima: Decimosegunda bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Detinga el seu barco immediatament».

  • Limera: obertura practicada en el caixco per a que passe l'eix del timó.
  • Llínea de flotació: Llínea que marca l'aigua en l'exterior del caixco i que separa l'obra viva (la part sumergida del caixco) de l'obra morta (la que està sobre la superfície).
  • Lúa: costat de sotavent d'una vela.

M

Màstil de alumini
  • Mànega: la mida del barco en el sentit travesser.

Marejada: onage fort. Marejadilla: onage lleu. Marinar: Dotar un barco de tripulació, ya siga nova o provinent d'un barco capturat.

  • Marí: cada u els membres de la tripulació d'un barco.
  • Màstil: el gran pal vertical que subjecta les veles.
  • Mecha: part inferior del màstil que encaixa en la carlinga.

Mike: Tretzena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «El meu barco està parat i no es posa en marcha». Moc: (falta).

N

  • Naufragi: al procés pel que una embarcació s'afona mentres navega per el mar.
  • Navío de llínea: un tipo de buc de guerra històrica de tres pals en aparelle de veles quadres i de dos a tres cobertes artilladas.

November: Catorzena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Negatiu».

O

  • Obenque: els cables grossos en que se sosté i subjecta un pal des del seu cap a la taula de guarnició o cofa corresponent per una i una atra banda.
  • Orinque: veta en el que s'unix una boya que sura en la superfície a un objecte situat en el fondo, habitualment l'ancora, per a balizarlo.
  • Orza: taula que es prolonga baix la quilla per a reduir el abatimiento.

Orzar: virar llaugerament a barlovent. Óscar: Quinzena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Home a l'aigua». Osta: (falta).

P

Extrem de popa d'un mercant modern (popa d'espill)
  • Pailebot: goleta chicoteta usada en el Mediterràneu occidental entre els sigles XIX i XX.
  • Pajarín: veta en que es tensa o amolla horisontalment el pujamen de la vela major.
  • Pantocazo: colp que dona la part baixa del caixco en l'aigua en caure d'una ona.
  • Pantoque: zona curva d'unió entre el costat i el fondo del caixco d'un buc.
  • Pañol: qualsevol dels compartiment o divisions que es fan a popa i a proa en el celler i sollado d'un buc.
  • Papa: Setzena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa, en port: «Tots els hòmens a bordo. El barco es fa a la mar»; en la mar, per un barco peixquer: «Les meues rets s'han enganchat en una obstrucció».
  • Pasteca: (falta).
  • Derelicte: restants flotants d'un naufragi.
  • Penol: punta o extrem d'una verga de creu.
  • Pescante: dispositiu per a issar o arriar pesos a bordo d'un barco.
  • Pla: part inferior i més ampla del fondo d'un buc.
  • Popa: la terminació posterior de l'estructura d'un barco.
  • Porta: les finestres o obertures quadrades o cuadrilongas que es fan en els costats o en la popa de les embarcacions o en qualsevol una atra de les seues divisions interiors.
  • Proa: la part davantera d'un barco.
  • Pont: des d'a on es governa la nau i pot l'oficial de guàrdia comunicar les seues órdens als diferents punts del buc.

Q

Unió entre la roda i la quilla per mig d'un acoplament de coll de jou

Quebec: Dessetena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «El meu barco està sà. Solicite lliure navegació».

  • Queche: veler en dos màstils similar a la yola, en el pal menor o de mesana ubicat darrere del màstil principal.
  • Quilla: peça que s'ubica de popa a proa per la part inferior del barco i en la que s'assenta tot el seu armassó.

R

  • Regata: competència deportiva de velocitat entre embarcacions.
  • Relinga: veta que s'coser a les vores de les veles per a reforçar-les.
  • Rempujo: didal dels velers, consistent en una peça de ferro inserta en un semiguante.
  • Retinguda: veta que impedix la caiguda o balancege de qualsevol cosa.
  • Roda: peça frontal de la quilla que puja cap a dalt donant-li forma a la proa.

Romeo: Dihuitena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Rebut».

S

  • Sentina: espai per a recolectar els líquits aceitosos provinents de les canonades.

Serra: Denovena bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Estic donant marcha arrere».

  • Sonda: aparat que medix la profunditat a la que està el fondo.
  • Sosobre: (falta).
  • Sotavent: direcció cap a la que es dirigix el vent.

T

Tango: Vigèsima bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament per un significa: «Estic peixcant a l'arrastre en parella. Mantinga's alluntat».

  • Tangón: botalón que des del costat de proa ix paralelament a la verga de trinquet.
  • Tartana: embarcació menor de vela llatina.
  • Timó: el dispositiu utilisat per a maniobrar un mig de transport que es moga a través de l'aigua.
  • Timonel: la persona encarregada de governar la direcció d'una embarcació.
  • Tolete: palito de fusta que s'introduïx en la regala per a servir de punt de respal del rem.
  • Tortor: cable que es retortilla sobre sí mateixa per a subjectar un costat a un atre quan el buc s'ha obert.

Trapa: vore contra.

  • Trasluchada: quan, navegant en vent de popa, la vela major canvia de amura per sí mateixa de forma descontrolada.
  • Trinquet: màstil situat més a proa, i les veles que es envergan en ell.

O

Uniform: Vigesimoprimera bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Es dirigix vosté cap a un perill».

V

  • Vés-la: propulsa una embarcació per mig de l'acció del vent sobre ella.

Víctor: Vigesimosegunda bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Necessite auxili».

W

Whisky: Vigesimotercera bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Necessite assistència mèdica».

X

  • X-Ray: Vigesimocuarta bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Suspenga les seues maniobres i preste atenció a les meues senyals».

I

Yankee: Vigesimoquinta bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Estic maniobrant cap a arrere per a fixar l'ancora».

  • Yate: tot buc o embarcació de recree.

Z

Zulú: Vigesimosexta bandera del Còdic internacional de Senyals. Issada aisladament significa: «Necessite un remolcador»; quan ho fa un barco de peixca treballant prop d'un atre: «Estic calant rets».

Referències

  1. ↑ Diccionari marítim espanyol, José de Lorenzo, Gonzalo de Muga, Martín Ferreiro, 1865
  2. ↑ Diccionario de la lengua española

Bibliografia

Lèxics en anglés


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Térmens_nàutics&oldid=1467124»