La cabuyería és el conjunt de vetes chicotetes d'un barco,[1] i la disciplina o saber que estudia l'art de fer nucs, les seues classes i les seues distintes aplicacions. El terme 'cabuyería' prové de la paraula 'cabuya', un material molt usat en el passat per a la confecció de cuerdos.[2]

Aplicacions dels nucs

La cabuyería distinguix vàries aplicacions per als nucs:

  1. Els que servixen per a nugar dos vetes entre sí (de empalme).
  2. Aquells la funció del qual és nugar un objecte, també cridats amarres.
  3. Els que tenen com a finalitat conseguir una capacitat de moviment d'una part de la soga (cridats corredizos) o evitar l'eixida de la soga d'un forat (de top).

Tipos de vetes

Es diu veta a qualsevol de les cordes que s'ampren en llabors nàutiques i per extensió en montanya o atres llabors i que, segons la seua gruixa, consta de dos, tres o quatre cordoneres.

Antigament, significava en general, l'extrem de la corda, a lo que hui en dia es diu chicote.[3]

Igualment cal diferenciar els tipos de vetes:

  1. Per la tensió que van a soportar: estàtiques o dinàmiques (per eixemple, les que s'usen per a practicar puenting).
  2. Per la seua utilitat: deportives, de treball, de peixca o multiús.
  3. Pel seu material: vegetals, sintètiques, animals o metàliques.


Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ López Mazzotti, Daniel (2000). Manual d'exploració bàsica, Exploradors peruans.
  3. ↑ López Mazzotti, Daniel (1988). Guia de montanyisme per a rescatistas, CORDELIMA.