Anar al contingut

Almanac nàutic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un almanac nàutic és una publicació que conté informació astronòmica utilisada per a la navegació marítima. Es tracta d'una composició que consta en gran part de la recopilació d'efemérides o taules nàutiques corresponents a un determinat determini de temps (un any o varis), en interpretacions que extrapolan les posicions dels cossos celests a la navegació. Ademés pot contindre atres informacions útils, per a la navegació, per eixemple sobre mareas i ports.[1]

En Espanya el Real Institut i Observatori de l'Armada de Sant Fernando, Càdis, publica un almanac nàutic ininterrompudament des de 1792. El govern britànic ha publicat el seu almanac nàutic sense interrupció des de 1767. L'almanac més utilisat i difòs és el publicat conjuntament pels governs britànic i nortamericà. Els mencionats almanacs són publicacions nàutiques governamentals que contenen solament les prediccions astronòmiques i atres taules necessàries per a la navegació astronòmica. Existixen atres almanacs publicats comercialment que contenen, ademés d'esta informació astronòmica, una atra informació útil al navegant com a prediccions sobre marees i una atra informació sobre ports, fars, ajudes a la navegació etc. Entre estos tenen gran tradició Reed's Nautical Almanac (publicat des de 1932) i Brown's Nautical Almanac (publicat des de 1877).

L'almanac nàutic conté prediccions sobre les posicions dels astres en el cel durant un any natural. Esta posició varia contínuament per lo que un almanac determinat solament és vàlit per a un any específic. El navegant adquirix l'almanac per a un any concret ans que comence dit any i aixina dispon de l'informació necessària per a la navegació durant tot l'any.

L'almanac està organisat en forma de taules que contenen informació sobre les dos magnituts principals que definixen la posició d'un astre en la volta celest: la declinació i l'àngul horari referit a Greenwich. Pot ademés contindre informació sobre paralaje, semidiámetro observable, lluentor, etc. quan esta informació és útil per a la navegació. Esta informació va tabulada a intervals de temps que solen ser d'hora en hora i el navegant pot calcular l'informació per a temps intermijos per mig d'interpolació llineal.

Ademés d'esta informació que varia anualment l'almanac conté taules que ajuden en els càlculs com poden ser taules de refracció atmosfèrica, de posicions de les estreles, d'interpolacions, etc.

És provable que la publicació en paper d'almanacs nàutics tinga els dies contats i açò per dos motius principals:

  1. El GPS i atres mijos de navegació electrònics fan innecessària les tècniques de navegació astronòmica
  2. Els ordenadorés i calculadoras digitals permeten calcular localment i sobre la marcha la posició dels astres.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fontecha, Francisco Fernández (2 de maig de 2001). Curse d'astronomia nàutica i navegació (en és), Editorial MAXTOR. ISBN 978-84-95636-28-7.