Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Guatemala
|
|
Bens culturals i naturals
Guatemala conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:
.jpg)
|
Antiga Guatemala |
| Be Plantilla:PH inscrit en 1979. | |
| Localisació: Sacatepéquez | |
La ciutat d'Antiga, sèu de la Capitania General de Guatemala, va ser fundada a principis del sigle XVI. Edificada a 1.500 metros d'altura en una zona de sacsades sísmiques, va ser destruïda en gran part per un terremot en 1773. Construïda segons un traçat en damero inspirat en els principis de la Renaixença italiana, Antiga va aplegar a posseir en menys de tres sigles un gran número de monuments soberps. (UNESCO/BPI)[1]
|
_-_Guatemala-1537.jpg)
|
Parc nacional Tikal |
| Be Plantilla:PH inscrit en 1979. | |
| Localisació: Petén | |
Situat en el cor d'una selva de vegetació lujuriante, Tikal és un dels llocs més importants de la civilisació maya. Va ser habitat des del sigle VI a.C. fins al sigle X d.C. El seu centre ceremonial comprén temples i palaus soberps, aixina com places públiques a les que s'accedia per rampes. En les seues afores hi ha vestigis disseminats de vivendes. (UNESCO/BPI)[2]
|
|
Parc arqueològic i ruïnes de Quiriguá |
| Be Plantilla:PH inscrit en 1981. | |
| Localisació: Izabal | |
Habitada des del sigle II, Quiriguá va ser la capital d'un Estat autònom durant el regnat de Cauac Cel (723-784). Conserva admirables monuments del sigle VIII i una impressionant série d'esteles i calendaris esculpidos que constituïxen una font essencial de coneiximents sobre el història de la civilisació maya. (UNESCO/BPI)[3]
|
|
Parc arqueològic Tak'alik Ab'aj |
| Be Plantilla:PH inscrit en 2023. | |
| Localisació: Retalhuleu | |
La seua història d'1.700 anys comprén un periodo que va vore la transició de la civilisació olmeca al sorgiment de la cultura maya més primerenca. Tak'alik Ab'aj va eixercitar un paper primordial en dita transició, en part perque era vital per a la ruta comercial de llarga distància que conectava l'istme de Tehuantepec, en lo que hui és Mèxic, en l'actual El Salvador. Les idees i costums es compartien àmpliament a lo llarc d'esta ruta. Els espais i edificis sagrats s'organisaven segons principis cosmológicos, i encara es poden trobar innovadors sistemes de gestió de l'aigua, ceràmica i art lapidario. (UNESCO/ERI)[4]
|
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Guatemala |
Patrimoni cultural immaterial
Actualment Guatemala té quatre elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial i un compartit:
 
|
Les festes indígenes dedicades als morts |
|---|---|
| Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003). | |
Este element és compartit en  México
| |
Descripció: En la festa del Dia dels Morts, tal com la practiquen les comunitats indígenes, se celebra la tornada transitòria a la terra dels familiars i sers volguts fallits. Eixes festes tenen lloc cada any a finals d'octubre i principis de novembre. Este periodo marca el final del cicle anual de la dacsa, que és el cultiu predominant en el país. Per a facilitar la tornada de les ànimes a la terra, les famílies esparcen pétals de flors i coloquen vés-les i ofrenes a lo llarc del camí que va des de la casa al cementeri. Es preparen minuciosament els manjares favorits del difunt i es coloquen al voltant de l'altar familiar i de la tomba, en mig de les flors i d'objectes artesanals, com les famoses siluetes de paper. Estos preparatius es realisen en particular esmero, puix existix la creència de que un difunt pot dur la prosperitat (per eixemple, una abundant collita de dacsa) o la desdicha (malaltia, accidents, dificultats financeres, etc.) segons li resulte o no satisfactori el modo en que la família haja complit en els ritos. Els morts es dividixen en vàries categories en funció de la causa del decés, edat, sexe i, en certs casos, professió. S'atribuïx un dia específic de cult per a cada categoria. Esta trobada anual entre els pobles indígenes i els seus ancestros complix una funció social considerable en afirmar el paper de l'individu dins de la societat. També contribuïx a reforçar l'estatut polític i social de les comunitats indígenes de Mèxic. Les festes indígenes dedicades als morts estan profundament arraïlades en la vida cultural dels pobles indígenes de Mèxic. Esta fusió entre ritos religiosos prehispànics i festes catòliques permet l'acostament de dos univers, el de les creències indígenes i el d'una visió del món introduïda pels europeus en el sigle XVI.[5]
(UNESCO/BPI) |
|
La llengua, la dansa i la música dels garífunas |
|---|---|
| Ben Plantilla:PH inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001). | |
Este element és compartit en  BLZ, .svg){kind=small} Hondures i  Nicaragua
| |
|
La tradició del teatre ballat Rabinal Achí |
| Ben Plantilla:PH inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005). | |
|
Cerimònia de la Paach |
| Ben Plantilla:PH inscrit en 2013 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia. | |
La Paach és un ritual de veneració de la dacsa que se celebra en el municipi de Sant Pedro Sacatepéquez. Es tracta d'una cerimònia d'acció de gràcies per la bona collita obtinguda, que posa de relleu l'estreta vinculació existent entre els sers humans i la naturalea. En la cerimònia intervenen orantes, cridats “parlamenteros”, que pronuncien pregàries d'ofrena en llengua maya mam. Els participants són en la seua majoria llauradors –hòmens i dònes– d'edat madura en una extensa ret de relacions en el sí de la comunitat, que els reconeix com a dirigents seus. En el transcurs de la cerimònia, quatre parlamenteros secundats per sengles auxiliars pronuncien pregàries d'ofrena, i quatre padrines visten les mazorcas de dacsa en trages tradicionals i organisen la preparació i el servici del menjar ritual. La cerimònia de la Paach reforça l'identitat de la comunitat de Sant Pedro Sacatepéquez i els coneiximents comunitaris relacionats en el respecte i conservació de la naturalea. La transmissió d'esta pràctica cultural s'efectua oralment i per mig de la pràctica: un responsable de grup impartix instrucció als practicants novicios en tallers organisats a l'efecte, i els chiquets coneixen la cerimònia acompanyant als seus pares a la celebració d'esta. En els últims anys ha disminuït l'assistència a la cerimònia, per l'indiferència d'una part de la joventut i a l'inseguritat econòmica que ha obligat a alguns depositario de l'element a apartar-se de la pràctica d'este. Ademés, l'edat alvançada dels practicants que millor coneixen l'element i el decliu de la transmissió podrien tindre com a conseqüència que esta expressió cultural tradicional desaparega. (UNESCO/BPI)
| |
|
Semana Santa en Guatemala |
| Ben Plantilla:PH inscrit en 2022. | |
La Semana Santa en Guatemala és un dels acontenyiments més notables del país, en processons, vigílies, marches fúnebres, gastronomia de temporada i creació de tapissos de flors i altars. Per a esta ocasió, també s'adornen les fronteres de les cases i els edificis, lo que contribuïx a l'ambient festiu. La Semana Santa és una celebració religiosa i cultural que commemora la passió, mort i resurrecció de Crist. Engloba una série d'activitats i elements comuns que varien d'una regió a una atra. Les pràctiques i tradicions associades a la Semana Santa s'han transmés a les generacions més jóvens durant sigles, a través de la participació activa en l'event i els preparatius, aixina com a través dels mijos de comunicació. Feligresos, veïns, turistes, artesans, músics i autoritats participen en els preparatius i les celebracions, lo que conferix a l'acontenyiment el seu caràcter universal i de cohesió. L'event promou la tolerància i l'inclusió gràcies a la participació de persones de diferents grups socials i fomenta el respecte i l'aprecie mutus entre les persones i institucions implicades. Representació de la diversitat cultural del país, durant sigles ha significat l'identificació en el dolor i el cult a la mort que coneixien els habitants originaris de Guatemala, característica que es manté fins als nostres dies i que, a pesar d'una aparent contradicció, simbolisa l'esperança i l'unió. (UNESCO/BPI)
|
Llista indicativa
L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Guatemala, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 18 d'octubre de 2022[6], ha presentat els següents llocs (la Cova Naj Tunich (2002) i les Cuevas de Naj Tunich (2012) estan repetits i és una ampliació del lloc) :
Vore també
Referències
- ↑ Antiga Guatemala
- ↑ Parc Nacional Tikal
- ↑ Parc arqueològic i ruïnes de Quiriguá
- ↑ Parc arqueològic Tak'alik Ab'aj
- ↑ «Les festes indígenes dedicades als morts». Patrimoni cultural immaterial de l'Humanitat. Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. Consultat el 14 de decembre de 2016.
- ↑ «UNESCO World Heritage Centre - Tentative Lists» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-09-18.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Guatemala.- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Guatemala (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Guatemala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.